Les arts en viu: les arts escèniques i performatives Codi:  M7.210    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

L'assignatura Les arts en viu: gestió de les arts escèniques i performatives té com a objectiu desenvolupar un programa d'estudis que obra diferents línies de fugida en relació a la gestió de pràctiques artístiques corporals, a partir de la comprensió dels diferents elements implicats.

El fet escènic és allò que es realitza davant d'un públic a un lloc i en un moment determinat. I allò que ocorre és el resultat d'un procés creatiu entès com quelcom que està passant i que depèn de la relació entre actors / performers / ballarins i el públic. D'aquesta manera, podem afirmar que la condició necessària perquè es doni una realització escènica és la copresència física entre persones que actuen i persones que observen en un espai determinat.

El treball que desenvoluparem al llarg del curs es basa en la reflexió sobre els diferents elements que operen a les arts escèniques i performatives, que principalment són el cos, l'espai i el temps, i el paper que compleixen en les diferents fases de la cadena de valor (creació-producció-distribució-exhibició).

Igualment insistirem en diferents conceptes clau -com teatralitat / performativitat, realització escènica / arts en viu / performance- per una millor comprensió de les pràctiques discursives i materials que conviuen sota el paraigua de les anomenades arts en viu.

Lois Keidan, directora de Live Art Development Agency, afirmava en la dècada dels noranta: "L'art en viu no és la descripció d'una forma artística o una disciplina, sinó una estratègia cultural per incloure processos experimentals i pràctiques experiencials que d'altra manera restarien excloses de marcs crítics, culturals i curatorials".

Els materials didàctics d'aquesta assignatura han estat concebuts a partir d'un diagrama, creat col·lectivament en un taller organitzat per CETAE (Centro de Estudio Transversal Aplicado a la Escena) a València, 2014.

El diagrama instaura una nova manera de concebre la realitat, trencant amb l'esquema binari i jeràrquic "centre-perifèria" i amb la perspectiva lineal-temporal de la història. El diagrama, segons Deleuze i Guattari en el llibre V de Mil Mesetas, serveix per pensar un règim de signes que inaugura una nova manera de concebre la repartició entre contingut i expressió, entre el significat i el significant.

Diagramar és posar en relació les potencialitats, és establir connexions, no amb l'objectiu de representar la realitat, sinó de crear una (altra). Per tant, el diagrama és un règim de signes que escapa a la representació. La seva natura és analògica, actua com un modulador de la informació. El llenguatge analògic és un llenguatge de relacions que comporta moviments expressius com el crit, el plor, una bufada. Així, diagramar, coreografiar o performar són pràctiques relacionals que tenen com a suport el mateix cos.

Aquesta experiència d'estudi permet comprendre que no només els límits entre les disciplines artístiques han estat superats, sinó també la puresa de les seves figures, és a dir, la/el artista, la/el gestora/r, la/el curadora/r (o programadora/r), la/el historiadora/r de l'art, etc. I en aquest sentit, conceptes com "quarta paret" o "escenografia" han restat obsolets. Ja no serveixen per descriure la realitat actual en la creació contemporània.

De la mateixa forma, el mètode diagramàtic revela les relacions, les línies de fugida, els desviaments, els contagis, les tensions i els ritmes, sovint desnivellats, entre la institució, el mercat i la societat.

La nostra esfera laboral està determinada per una activitat frenètica: programar, convocar, comunicar, reunir-se. El més important és no parar de produir, perquè aquesta és l'única forma que tenim de fer-nos visibles. Marina Garcés senyala que "lo importante es que todo espacio de visibilidad es un espacio de reconocimiento y de control y lo que hoy entendemos por cultura se articula como tal de manera impecable. Pero, ¿qué ocurre con lo que no se ve? ¿Qué ocurre con lo que no responde a los perfiles determinados y a sus correspondientes casillas?".

En aquest sentit, hem de preguntar-nos si és possible donar-li un nou valor a la cultura? Que podem aportar des de les arts escèniques i performatives? Els darrers anys, hem vist com artistes i productores culturals desenvolupen estratègies transdisciplinars en un terreny extra-institucional. La vida social és el lloc en què artistes, productores/s, investigadores/s generen artefactes crítics que traspassen altres territoris més enllà de l'àmbit artístic. Com pensar la gestió cultural en relació a aquestes pràctiques de proximitat?

El diagrama ens permet entendre que aquests projectes no estan contra la institució, ni en els marges. Formen part del paisatge cultural de cada territori. Aquestes iniciatives independents naixen amb la voluntat de crear altres vies de suport i difusió a la creació artística, enriquint el teixit cultural. Els seus projectes s'inscriuen en altres coordenades amb una "ètica del fer" que té a veure amb les relacions afectives, les polítiques de la cura i amb un compromís, no només amb els discursos i sabers minoritaris, sinó amb les pràctiques de gestió.

Són llocs de trobada (i no esdeveniments culturals) per donar temps i espai a les/ls artistes per a treballar des de la "prova-error", sense necessitat de presentar propostes acabades i aprenent de la lentitud dels temps que cada dispositiu requereix. Són projectes artístics, vitals i polítics amb un gran potencial transformador en el plànol del quotidià, que no denuncien els models homogeneizadors sinó que revelen, mitjançant les seves pràctiques, les relacions de dominació en l'esfera cultural.

D'aquesta manera, per aquest curs llancem tres propostes: la primera, intentar portar a terme l'exercici de desapropiar la cultura, arrencant-la d'una determinada distribució de disciplines (música, dansa, teatre), rols (creador, productor, crític, espectador) i espais (escenaris, museus, aules), la segona, parar per a pensar preguntes importants com: per què fer alguna cosa? Per a qui? Quins són els objectius? I la tercera, generar un espai de treball activant la nostra sensibilitat, escoltant i prestant atenció als altres, on seguim sorprenent-nos i aprenent de la resta. En contextos de precarietat laboral, és fonamental tenir en compte a les persones amb qui estem compartint les experiències, fer-nos sensibles, porosos i implicar-nos[1].

L'assignatura està estructurada segons les següents activitats:

PAC 1: disseny i pre-producció d'un festival d'arts en viu. La/l'estudiant haurà de realitzar el pla de pre-producció de les Festes de la Melonera al districte d'Arganuzela de Madrid, la gestió de les quals ha estat licitada per l'Ajuntament de Madrid.

PAC2: producció i pressupost d'un festival d'arts en viu. La/l'estudiant ha de crear el pla de producció de les festes i definir el pressupost per tal de guanyar la licitació corresponent.

PAC 3: pla de comunicació i màrqueting d'un festival d'arts en viu. Per a completar el projecte, la/l'estudiant ha de dissenyar el pla de comunicació de les Festes de la Melonera.

PAC Transversal. La/l'estudiant haurà de participar en la definició col·lectiva dels diferents actors que conformen la cadena de valor de les arts escèniques i performatives i crear un diagrama corresponent.

El procés d'aprenentatge d'aquesta assignatura permetrà a la/l'estudiant assolir el coneixement necessari per crear un projecte d'arts en viu, des de la pre-producció, programació i la producció, fins a la comunicació. La formulació d'aquest projecte serà definida en el marc de les Festes de la Melonera del districte d'Arganzuela de Madrid, la gestió del qual ha estat licitada per l'Ajuntament de Madrid. Per tal de dur a terme la proposta artística de les Festes, s'ha seleccionat l'espai del Matadero Madrid.

Aquest és el repte d'aquesta assignatura: que les proves ens serveixen per a pensar quin tipus d'institucions volem, quins professionals volem ser i de quina manera ens agradaria treballar, més enllà de les formalitats acadèmiques. En aquest sentit, les preguntes que llança Marina Garcés de per què fer alguna cosa? Per a qui? I quins són els objectius? Són fonamentals pel desenvolupament d'aquestes activitats.

 

[1] Implicar-nos vol dir fer-nos responsables d'una determinada acció, és a dir, deixar-se afectar i ser conseqüent amb allò que t'afecta.

 

Amunt

L'assignatura Arts en viu pertany al bloc d'optatives del Pla d'Estudis del Màster en Gestió cultural UOC-UdG. Temàticament es relaciona amb altres assignatures relacionades amb les Industries culturals, com El sector de les arts plàstiques i visuals , Lletres i sector editorial i La indústria audiovisual. En conjunt conformen un cos sòlid per aquelles persones que volen especialitzar-se en la gestió cultural. El complement amb la resta de les assignatures, i la pròpia Arts escèniques, proporcionen les eines més adients per endinsar-se al món laboral del gestor cultural d'avui des de qualsevol de les seves possibilitats. Té assignats 5 crèdits ECTS i una càrrega lectiva de 125 hores.

Amunt

  1. Acadèmica. Recerca sobre els modes d'organització i producció (la qüestió de l'autoria, les pràctiques col·laboratives, les pràctiques col·lectives, les Indústries creatives, la gestió comunitària, la relació "economia - cultura"); el tema de la cocreació, la participació i la transformació de la mirada de l'espectador; les pràctiques "instituyentes" (re-formular les relacions entre crítica i institució); el paper dels mitjans de comunicació, etc.
  1. Gestora i productora. Producció executiva, planificació econòmica, gestió d'ajuts i patrocinis. Això implica treballar tant al sector públic com al privat: a companyies artístiques, centres de producció i exhibició, empreses productores, festivals, fires¿
  1. Responsable de comunicació. Assessorament i aplicació d'un pla de comunicació per a un projecte escènic d'una institució, festival, mostra i companyia: disseny de la imatge corporativa, premsa, comunicació digital, disseny de les estratègies i pla d'actuació.
  1. Programadora (curadora). Curar programacions d'arts en viu tenint en compte tots els factors que intervenen: propostes artístiques - espai- necessitats tècniques finançament- públic al qual ens dirigim.

Amunt

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

No obstant això, es recomana haver cursat el primer bloc obligatori del Màster en Gestió cultural i l'assignatura: "Introducció als sectors, indústries i entitats culturals

Amunt

L'assignatura pretén oferir una panoràmica dels diferents àmbits de les arts en viu, perquè la/l'estudiant assoleixi les competències necessàries per a desenvolupar-se al món professional.

OBJECTIUS:

  1. Visualitzar una panoràmica general de les pràctiques discursives i materials inscrites en les arts escèniques i performatives (en aquest exercici de desapropiació de la cultura).
  2. Conèixer el mapa de les estructures de creació i producció tant institucionals com independents o autogestionades.
  3. Reflexionar sobre qüestions bàsiques però molt importants com, per què fer alguna cosa? Per a qui? I Quins són els objectius? És a dir, una reflexió sobre el paper de les institucions i les iniciatives independents.
  4. Entendre el procés de producció d'una mostra d'arts en viu: recursos tècnics, recursos humans i econòmics. 
  5. Conèixer les vies de finançament a l'àmbit públic (subvencions i co-produccions) i a l'àmbit privat (patrocini i micromecenatge).
  6. Adquirir les competències per dissenyar un projecte d'arts en viu en la seva totalitat: la programació, la producció i la comunicació.
  7. Reflexionar sobre el paper que el gestor cultural té a la societat: la capacitat d'inventar i transformar formes de gestió i organització, defenent el coneixement i l'experiència davant de situacions laborals precàries, reforçant les relacions afectives i entenent (i aprenent) que el fracàs també forma part del nostre aprenentatge continuat a la pràctica cultural.

 

Al llarg de l'assignatura es treballen les següents competències:

  1. Capacitat de reconèixer les transformacions en les arts en viu, pràctiques escèniques i performatives, i amb elles, la gestió del teixit del què formen part.
  1. Capacitat d'intervenir críticament en la relació entre arts en viu i societat -des del coneixement-, i reflexionar sobre el potencial transformador de la cultura en general.
  1. Capacitat per oferir noves perspectives en la resolució de problemes i reptes en l'àmbit professional.

 

Amunt

A més a més del contingut del diagrama, la/l'estudiant haurà de treballar amb els següents continguts:

 

  • Article "En defensa del arte del performance" de Guillermo Gómez-Peña. Col·lectiu La Pocha Nostra.
  • El conjunt d'articles de "La danza del futuro" localizats al blog del centre de creació El Graner (Barcelona).
  • Model de pressupost d'un projecte escènic.
  • Model de contracte d'una companyia.
  • Fitxa tècnica d'una producció d'una companyia i d'un espai escènic.
  • Full de ruta d'una companyia en gira.
  • Article "La economía de la cultura no existe" de Rubén Martínez.
  • Article "Dando lugar al deseo" de Sol Henaro.
  • Article "Retrato del artista como trabajador" de Dieter Lesage.

 

Amunt

Arts en viu Web

Amunt

Els materials de l'assignatura són els textos desplegats en el diagrama. Com a eines de suport, la/l'estudiant trobarà diferents textos a cada una de les PAC's, documents relacionats amb les tasques de producció, la bibliografia recomanada i el seguiment de l'aula.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt