| Història de l'Educació social | Codi: 02.520 : 6 |
Història de l'Educació Social és una assignatura que beu de diferents fonts i se sustenta en diferents enfocaments. Tal i com s'apunta en el mòdul que enceta els materials didàctics els enfocaments historiogràfics són diversos i a voltes extrauen conclusions que poden resultar contradictòries. Es poden recolzar en plantejaments filosòfics, antropològics, sociològics i psicològics diversos. Algunes de les diferents perspectives existents són presents als continguts de l'assignatura. El que cal a l'hora de plantejar-se el seu estudi és, sobretot, tenir una actitud de no deixar-se portar pels prejudicis i idees prèvies de cadascú i llegir, pensar i concloure sempre de manera argumentada i justificant les afirmacions que elaboreu en els vostres treballs de l'assignatura.
La Història és la narració dels fets realitzats per l'home en el temps passat. El que pretén l'assignatura és mostrar a l'estudiant una varietat de mirades a diferents esdeveniments passats a partir dels quals entendre alguns dels elements històrics que han configurat, en part, allò que actualment denominem Educació Social. Es tracta, doncs, d'estudiar el passat de les accions socioeducatives per a comprendre, sempre de manera incompleta i inacabada, l'educació social del present.
L'assignatura Història de l'Educació Social serveix de fonament històric per entendre diferents perspectives que engloben la tasca concreta de l'Educador Social, però també algunes perspectives més àmplies com són la mirada antropològica (Antropologia pedagògica), la mirada sociopedagògica (Pedagogia social), la mirada teòrica (Teoria de l'educació), la mirada cultural (Educació intercultural), i un llarg etc. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència als Fonaments Teòrics de l'Educació i que, a banda de les assignatures esmentades, hi trobem Ética aplicada a l'educació social, Serveis socials, Introducció a les Ciències Socials, Globalització i moviments migratoris, Sociologia de l'exclusió, Psicologia social i Psicologia del desenvolupament.
Tot i que no és obligatori, és recomanable haver cursat l'assignatura Pedagogia social.
Competències:
- Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació
- Comprensió de la trajectòria de l'educació social i la configuració del seu camp d'identitat professional
- Gestió de la informació
- Capacitat d'anàlisi i síntesi
Objectius
- Conèixer algunes de les idees, experiències, institucions i educadors més rellevants de la història de l'educació social
- Realitzar interpretacions i recerques sobre les respostes pedagògico-educatives que les societats humanes han donat als problemes educatius al llarg de la història
- Valorar la Història com a eina per a l'educació social del segle XXI
- Utilitzar els coneixements teòrics per interpretar i comprendre els textos històrics i la realitat contemporània
Mòdul 1: Fonaments històrics de l'educació social: el sentit de la història
Mòdul 2: Compassió, pietat, hospitalitat. Fonaments històrics i antropològics de l'educació social
Mòdul 3: El tancament de l'Alteritat (XVII-XVIII)
Mòdul 4: La mirada mèdica i psicològica a l'educació social
Mòdul 5: Educació popular i món obrer
Mòdul 6: L'educació social a Europa en el període d'entreguerres: 1914-1950
Mòdul 7: Assistència social i acció socioeducativa en el franquisme
Mòdul 8: La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona
Mòdul 9: El naixement del treball comunitari
Mòdul 10: La consolidació dels educadors socials (1969-2009): del voluntarisme a la professionalització
Mòdul 11: Globalització i educació social
Mòdul 12: El taller d'història de l'educació social
| Història de l'educació social | |
| Història de l'educació social | Web |
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |