• Descripció

Aquesta assignatura parteix de la necessitat d'introduir l'ètica en la cultura i la pràctica professional de l'educador social. Per a fer-ho possible es proposen uns materials docents que van més enllà dels conflictes específics que podem trobar en el nostre camp professional, ja que aquests acostumen a ser una manifestació concreta de qüestions o problemàtiques més àmplies. Per aquest motiu, l'autor encarregat d'elaborar-los fa referència a les pràctiques de la intervenció social, sociosanitària i psicoeducativa, posant de manifest el caràcter transversal i multidisciplinari de les qüestions ètiques que es plantegen en les diferents pràctiques professionals.

La primera qüestió que es planteja en els materials didàctics és el sentit mateix de l'ètica aplicada, amb l'objectiu de proposar la reflexió i el debat més enllà dels àmbits acadèmics i especialitzats. Parlar d'ètica aplicada -tal com ens diu el mateix autor- suposa haver de fer-ho a partir d'una ètica que reflexiona i intenta orientar pràctiques concretes, així com d'un procediment que segueix una via intersubjectiva, és a dir, incorporant o tenint en compte les diferents opcions i punts de vista, entre els quals i sobretot es troba la veu dels afectats. Es tracta d'oferir una metodologia que permeti no caure en la soledat, la improvisació o la resolució de les qüestions morals amb què es troben els professionals dels serveis socials únicament des de les pròpies conviccions, principis i regles generals.  

A Ètica aplicada a l'Educació Social es baixa també al terreny de les situacions concretes i es fa buscant respostes en la filosofia moral, el dret i la bona praxi professional. S'hi ha fet l'esforç per assolir un equilibri adequat entre l'anàlisi dels casos concrets i l'estudi de les diferents propostes ètiques i principis deontològics, sobre els quals s'ha reflexionat al llarg de la història del pensament.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Ètica aplicada a l'Educació Social és una assignatura obligatòria de 6 crèdits del Grau en Educació Social de la UOC.

Introduir la reflexió ètica en la formació bàsica de l'educador social esdevé un objectiu prioritari d'aquest Grau. Si en totes les professions es plantegen problemes ètics, els professionals del camp social exerceixen una professió que alguns han definit "d'altes possibilitats ètiques" i, per tant, també "d'alt risc ètic". Això és així per diverses raons: en primer lloc, s'exerceix un ofici que sovint consisteix a ajudar les persones a prendre bones decisions, fins i tot a intentar transformar les maneres de ser i de veure les coses, a intentar canviar els valors, els costums i estils de vida, quan aquests suposen un greu perjudici per a la persona o atempten contra els drets fonamentals dels altres. En segon lloc, treballar amb persones vol dir, sobretot, treballar "amb la vida" de les persones, fet que ens obliga a establir-hi vincles, a mantenir una relació directa en la qual sovint impliquem les nostres pròpies vides. En tercer lloc, els problemes que s'aborden en el camp social no sempre tenen una solució tècnica organitzativa o administrativa, sinó que sovint contenen qüestions morals que requereixen reflexions i respostes ètiques. En quart lloc, treballar amb persones vol dir també i sobretot respectar la seva autonomia, fet que obliga al diàleg, que no sempre és fàcil, especialment quan es treballa amb persones amb altres valors o que no tenen plena capacitat d'autogovern. Finalment, i com a conseqüència de tot l'anterior, els professionals del camp social estan sotmesos al conflicte constant que produeix la doble funció de control i ajuda, ja que en la mesura que s'exerceix un ofici destinat a intervenir directament sobre els efectes de la desigualtat i la injustícia existents en el nostre món, es treballa també i d'alguna manera per mantenir el mateix sistema que genera aquestes desigualtats.

Totes aquestes raons obliguen a plantejar mecanismes de resposta als problemes ètics que ha d'afrontar la professió. És doncs en aquest context on cal situar una assignatura com Ètica aplicada a l'Educació Social.

• Camps professionals en què es projecta

El plantejament dels materials docents de l'assignatura aporta reflexions ètiques que són vàlides per als professionals de la intervenció social, sociosanitària i psicoeducativa, és a dir, els camps en els quals l'educador/a social pot exercir la seva tasca i els professionals amb els quals molt fàcilment es relacionarà i treballarà.

• Objectius i competències

Objectius generals

- Entendre per què es plantegen problemes ètics en la pràctica professional de l'educació social; saber identificar-los, orientar-se adequadament i donar-hi respostes.

- Conèixer els principals aspectes, conceptes i propostes de la filosofia moral i del dret que són necessaris per escatir i donar bones respostes a les qüestions d'ètica aplicada.

- Conèixer i practicar procediments de deliberació per donar respostes adequades a problemes d'ètica aplicada en l'àmbit de l'educació social.

- Fer una exploració reflexiva als àmbits que solen generar més controvèrsies ètiques en la pràctica professional: la llibertat i l'autonomia personal i la intimitat, la confidencialitat i el secret professional.

Competències

Mòdul 1: Fonaments teòrics de l'Educació Social

Matèria 1: Educació

Competències Transversals:

CT1: Anàlisi i síntesi

CT4: Gestió de la informació

CT10: Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional

CT11: Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses

Competències específiques:

CE2: Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional

CE4: Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives

• Continguts

L'assignatura compta amb un manual docent i una H2PAC, un recurs d'aprenentatge a través del qual es pretenen resoldre propostes clau de l'assignatura a partir d'activitats que suposin un repte. L'autor d'ambdós materials és en Joan Canimas, membre del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Institut d'Assistència Sanitària i del Comitè d'Investigació Clínica de l'Institut d'Assistència Sanitària de la mateixa comunitat.

El manual docent és la base amb la qual s'iniciarà l'assignatura, però no es tracta d'un text acabat. L'autor hi treballa contínuament revisant, substituïnt o ampliant diferents apartats a mesura que avancen els cursos (i, per tant, els debats amb els estudiants) i els coneixements científics en l'ampli camp de l'ètica aplicada. L'índex de continguts del material docent de l'assignatura s'enumera a continuació. El capítol corresponent al "coneixement imprescindible" de l'H2PAC desenvolupa un tema teòric que cal situar entre els mòduls 2 i 3 del manual docent. És important tenir en compte aquesta estructura a l'hora de localitzar el material docent que cal revisar a la realització de les PAC.

Mòdul 1: Per què és important l'ètica aplicada, avui?

1. La secularització
2. El desenvolupament econòmic i tecnocientífic
3. L'eclosió de l'alteritat, del reconeixement i de la democràcia
4. El biopoder i les noves formes de resistència
5. Professions de moltes possibilitats i, per tant, responsabilitats ètiques
 

Mòdul 2: Qüestions de la filosofia moral que cal conèixer

1. Ètica i moral
2. Dogmatisme, naturalisme, relativisme, escepticisme i perspectivisme
3. Moral de mínims i de màxims
4. Principis prima facie i drets absoluts
5. Antinomies jurídiques
6. Quatre principis de la bioètica: autonomia, no maleficència, beneficència i justícia
7. Les principals fal·làcies
 

H2PAC: Com resoldre problemàtiques ètiques? L'ètica de la complexitat

Mòdul 3: Llibertat

1. Fonaments de la llibertat
2. Tres tipus de llibertat: negativa, reflexiva i social
3. Paternalisme
4. Capacitat i competència
5. Tipus de decisió
6. Accions subrogades protectores i perfectores
7. Motius que solen al·legar-se per justificar accions sense coneixement o consentiment de la persona afectada
8. Procediments de limitació legal de la capacitat d'obrar
9. Responsabilitat
10. Felicitat
11. Articles bàsics del nostre ordenament jurídic sobre l'autonomia i la presa de decisions

 
Mòdul 4: Intimitat, confidencialitat i secret professional

1. Fonaments de la intimitat i de la confidencialitat
2. Consentiment informat i tractament de dades personals
3. Els nivells de confidencialitat i de secret professional: una teoria d'esferes concèntriques
4. El conflicte entre guardar o revelar secrets professionals
5. Articles bàsics del nostre ordenament deontològic i jurídic

Mòdul 5: Ètica de les organitzacions

1. Poden ser ètiques les organitzacions empresarials?

2. Excel·lència productiva.

3. Imatge corporativa.

4. Responsabilitat social corporativa o empresarial.

5. Algunes estratègies d'implementació de l'ètica a les organitzacions.

Curtmetratge: Decidir por otro

Joan Canimas i Sergio Domínguez (Guionistes)

Aquest curtmetratge planteja una problemàtica ètica entorn l'autonomia en la presa de decisions d'una persona en situació de dependència.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació