| Dret civil II | Codi: 03.512 : 6 |
Enfocament conceptual
Viure és obligar-se. D'entrada aquesta afirmació pot semblar excessiva. Tanmateix, l'estudi del contingut de l'assignatura de Dret civil II ens convencerà que el decurs de la vida de la majoria de les persones en la societat contemporània (i precisament allò que permet que aquesta vida es prolongui en el temps) és una successió de relacions obligatòries amb altres persones físiques o jurídiques que fan possible que qualsevol individu adquireixi aliments, vestits, coneixements, lleure i, en definitiva, els elements bàsics per a la vida.
Des d'aquest punt de vista, és fàcil comprendre la importància que té tant per a la vida privada com per a una sòlida formació com a jurista la matèria objecte d'aquest semestre. Les relacions obligatòries i els contractes de què neixen configuren la realitat i, si no les comprenem, resulta impossible entendre de quina manera funciona realment el nostre sistema social.
L'assignatura Dret civil II té com a objecte l'estudi de la teoria general de les obligacions i els contractes. Es tracta d'una matèria obligatòria de 6 crèdits, corresponent al Mòdul Fonamental del Grau en Dret. L'aprenentatge d'aquesta assignatura és indispensable en el conjunt del Grau i, integra, amb Dret civil I i Dret civil III, el sector o bloc que permet continuar presentant el dret civil com a dret comú o, si ho preferiu, com a dipòsit del més essencial de la cartografia conceptual en què es basa l'activitat de qualsevol jurista, amb independència de l'especialitat per la qual hagi optat.
En concret, al llarg d'aquest curs i del següent, estudiareu les categories i les institucions que configuren una gran part de l'esquelet dogmàtic del dret patrimonial privat i, en gran mesura, públic.
A partir de l'enfocament conceptual que s'ha exposat, podem extreure la conclusió que el contingut de l'assignatura de Dret civil II es relaciona, en primer lloc, amb el contingut de la resta d'assignatures que integren la matèria de Dret civil (part general, drets reals, família i successions). Com que l'ordenament jurídic privat és un sistema que vol assolir una plena coherència lògica entre les institucions que s'hi regulen, és fàcil que hi trobem figures en les quals es juxtaposen relacions obligatòries i drets reals (per exemple, en el préstec hipotecari), però que només adquireixen un sentit clar si s'estudien globalment, com un tot. Una cosa similar podem afirmar del dret de família i del dret de successions, en els quals, sense conèixer amb profunditat el concepte d'obligació, ens serà més dificultós comprendre les relacions patrimonials establertes entre les diferents persones que hi intervenen i l'abast de les posicions de cadascú.
D'altra banda, hem de tenir en compte que en el Pla d'estudis de la carrera hi ha algunes assignatures en les quals s'estudien una sèrie de categories generals que serveixen a l'estudiant de Dret com a introducció al contingut més especialitzat d'altres branques de l'ordenament jurídic. És el cas del contingut de l'assignatura de Dret civil II que, com que estudia la teoria general de la relació obligatòria, serveix d'introducció a totes aquelles matèries de la llicenciatura en les quals, per les seves especificitats, s'estudien en profunditat relacions obligatòries concretes. Una gran part del contingut del dret mercantil es dedica a estudiar les característiques peculiars, imposades pel tipus d'activitat a què fa referència, de les relacions obligatòries entre comerciants. El dret del treball s'ocupa de la regulació dels pressupostos i de les conseqüències d'una relació obligatòria concreta, la relació laboral, i de la font en què es basa, el contracte de treball.
Podem apreciar una relació estreta entre el dret d'obligacions i de contractes amb el dret processal civil, ja que cal tenir un coneixement ben travat dels conceptes de dret material que hi ha en l'assignatura objecte d'aquest curs per a poder entendre correctament conceptes com els de càrrega de la prova, o pretensió, conceptes que poden determinar que una demanda estigui plantejada correctament o, al contrari, que no tingui masses possibilitats de prosperar
El contingut de l'assignatura de Dret civil II es projecta en molts camps professionals. Per a l'exercici de l'advocacia és fonamental conèixer en profunditat els continguts relatius a les obligacions, els contractes i la responsabilitat extracontractual. Aquest coneixement és necessari tant quan l'advocat ha d'assessorar els clients sobre la figura contractual més favorable per als seus interessos, o dels possibles drets que tenen davant d'altres, com quan ha de defensar les pretensions d'aquests en els tribunals. Aquests coneixements són també necessaris per als jutges, destinats a resoldre els possibles litigis que s'originen en els incompliments contractuals. També els professionals que es dediquin a la seguretat del tràfic jurídic, com ara els notaris o els registradors de la propietat, han de comptar amb extensos coneixements sobre aquesta matèria.
Tanmateix, aquests exemples no exhaureixen la relació de professions jurídiques en les quals els coneixements relatius a les obligacions i els contractes són objecte de dedicació professional, ja que és difícil trobar un àmbit en el qual el jurista desenvolupi la professió i no se li presenti algun supòsit basat en una relació obligatòria o no hagi d'examinar un supòsit de responsabilitat extracontractual.
Aquest raonament serveix tant per a funcionaris destinats a les diferents administracions públiques (contractació administrativa, responsabilitat pel funcionament de l'administració de què es tracti, etc.) com per a llicenciats en Dret que treballin per a empreses privades que es mouen en el tràfic jurídic.
Per a l'estudi de la matèria de Dret civil II és indispensable haver adquirit i tenir correctament assimilats els conceptes que s'estudien en l'assignatura de Dret civil I. El coneixement de les nocions de persona, patrimoni, relació jurídica o negoci jurídic es pressuposen a l'hora d'exposar la major part de les matèries que integren l'assignatura de Dret civil II.
També és evident que uns sòlids coneixements d'algunes de les qüestions bàsiques del dret patrimonial romà facilitaran sensiblement la comprensió de Dret Civil II.
Per a aquesta assignatura s'estableixen els següents objectius:
Coneixements acadèmics i disciplinars:
Conèixer, aprendre i utilitzar els conceptes bàsics que configuren el Dret privat patrimonial. En finalizar el curs, l'estudiant ha d'haver après:
1.Què s'entén per relació jurídica patrimonial i quins són els criteris que permeten distingir entre dret de crèdit i dret real, i també la importància (i les limitacions) d'aquesta distinció.
2.Què determina el naixement de les obligacions, és a dir, quines en són les fonts.
3.Quins són els elements subjectius (creditor, deutor) i objectius (prestació) de l'obligació i quina problemàtica plantegen, juntament amb les classes d'obligacions a què donen lloc (pel subjecte, per l'objecte) i el règim que hi correspon.
4.Quina és la dinàmica de l'obligació una vegada nascuda, amb una referència particular a la modificació (subjectiva i objectiva) i, sobretot, a l'extinció (el pagament i seus subrogats, altres causes), i també als mitjans de defensa del dret de crèdit.
5.Què s'entén per contracte, quins en són els elements (subjectes, objecte, causa i forma) i quins requisits han de complir.
6.Quin és el règim jurídic del contracte, tant en el seu decurs normal (perfeccionament, interpretació, eficàcia) com en la seva patologia (ineficàcia i invalidesa, nul·litat, anul·labilitat i rescissió).
7.Què són els anomenats quasicontractes i quin règim tenen, a més de l'enriquiment injust.
8.Com es poden classificar els contractes i quin és el concepte i el règim dels més importants o significatius dels diversos grups o categories (compravenda, donació, arrendament, etc.).
9.Què s'entén per responsabilitat extracontractual i quins són els fonaments de l'anomenat dret de danys.
Així mateix, al llarg del procés d'aprenentatge de Dret civil 2 cal assolir l'adquisició de les següents competències:
I.- Competències específiques:
- Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari (3). - Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi (4). - Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics (5). - Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional (7). - Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita (8).
II.- Competències transversals: - Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars (1) - Liderar equips de treball de manera creativa (6)
(Nota: el número que apareix entre parèntesi al final de cada competència la identifica dins del llistat de competències del Grau en Dret).
Els continguts d'aquesta assignatura els trobareu als materials de Dret civil II que us proporciona la mateixa UOC. Per aquest motiu, no té sentit reproduir-ne l'índex aquí. Sí que val la pena, en canvi, de comentar-los, per a facilitar-ne una utilització millor.
No obstant això, abans de fer-ho, cal recordar un aspecte que coneixeu bé i que afecta el contingut dels diversos cursos. A Espanya no hi ha un únic dret civil sinó diversos: el català, el balear, l'aragonès, el gallec, el navarrès, el basc. A més, el País Valencià també ha legislat sobre dret civil (arrendaments històrics), i aquesta normativa ha estat declarada constitucional. Altres Comunitats autònomes han assumit competències en dret civil, per bé que en aquest cas és més dubtosa: Astúries, Extremadura i Múrcia.
Amb tot, la pluralitat d'ordenaments jurídics incideix només de manera parcial en la matèria de Dret civil II (per exemple, en el cas de Catalunya hi ha algunes institucions característiques (com la rescissió per lesió) i especialitats contractuals (com la venda amb carta de gràcia, la regulació de les pensions periòdiques o la cessió de finca o d'edificabilitat a canvi de construcció futura).
La major part dels manuals espanyols de dret civil contenen referències a les institucions dels diferents drets civils existents, però de manera desigual i, en general, amb molta brevetat. Així, per a conèixer i estudiar les particularitats de cada Comunitat autònoma cal adreçar-se a un manual més especialitzat.
Descripció i relació de continguts
Si us fixeu en l'índex dels materials, veureu que les lliçons s'agrupen en cinc mòduls. En primer lloc trobareu una introducció al Dret patrimonial (Mòdul 1), on s'analitza el concepte de relació jurídica patrimonial, negoci patrimonial i atribució patrimonial i s'exposa la institució de l'enriquiment sense causa.
S'estudia a continuació el concepte i estructura de la relació obligatòria (Mòdul 2), analitzant amb deteniment les fonts de les obligacions i els seus elements estructurals, els subjectes i l'objecte. En la mesura que la vocació de qualsevol relació obligatòria és que es compleixi amb normalitat (Mòdul 3), dedicarem atenció al contingut del compliment, als supòsits en els quals no ha tingut lloc el compliment exacte i als mitjans que l'ordenament jurídic atorga al creditor per a protegir la seva posició davant l'incompliment de l'obligat. Acabarem aquesta part de l'exposició amb la doctrina relativa a la modificació i extinció de l'obligació.
Una vegada adquirits els conceptes esmentats, centrarem l'estudi en la font d'obligacions més important en l'àmbit del dret privat: el contracte (Mòdul 4). N'analitzarem la teoria general i en el Mòdul 5 els tipus de contractes més rellevants en el tràfic negocial.
Aquest és el contingut tradicional de Dret civil II que, amb petites diferències d'ordre i extensió, podeu trobar a qualsevol dels manuals d'ús.
| Dret civil II. Material complementari |
Podem ordenar el material amb què treballareu en dos grups:
1) Materials proporcionats perla UOC: el que cal estudiar
L'estudi dels Mòduls i el domini del seu contingut és l'objecte de l'assignatura. A més a més, és imprescindible el treball i estudi dels materials que apareixen a: Recursos/Materials i Fonts de la vostra Aula.
2) Bibliografia complementària: consultes i lectures possibles
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |