Dret urbanístic Codi:  03.548    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura de Dret urbanístic té com a objectiu introduir l'estudiant en l'urbanisme i oferir-li una visió completa de l'ordenament urbanístic, entès com el conjunt de normes jurídiques que, per si mateixes o per mitjà del planejament, estableixen el règim jurídic de la propietat del sòl i regulen l'activitat administrativa encaminada a l'ús del sòl, la urbanització i l'edificació.

Amunt

Aquesta assignatura optativa, de 4 crèdits, forma part del Grau en Dret (240 crèdits ETCS) que la UOC ofereix dins el marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

Amunt

En aquesta assignatura s'analitza la legislació específica de totes aquelles matèries que estan relacionades amb el procés urbanitzador, des del planejament dels usos als que es destinarà el sòl i fins a la seva transformació efectiva, així com les vicissituds que deriven de l'edificació. Així mateix, es fa referència a l'organització administrativa de l'urbanisme, la disciplina urbanística i la potestat sancionadora de l'Administració.

És per això que el Dret Urbanístic és de gran utilitat per a tot aquell que es proposi en un futur exercir d'advocat, de tècnic de l'Administració, així com de promotor o d'assessor jurídic d'empreses constructores o immobiliàries, institucions financeres o despatxos d'arquitectura. També pot ser molt útil per tot aquell que -com a propietari o ciutadà en general - entri en relació amb l'administració per un tema de caràcter urbanístic i hagi de conèixer les possibilitats, requisits o condicionaments legals bàsics per a l'exercici adequat o defensa dels seus drets.

Amunt

El millor aprofitament de l'assignatura de Dret Urbanístic requereix d'uns coneixements previs en l'àmbit del Dret Administratiu, tant general com especial. No obstant, i com a conseqüència de que l'urbanisme és una matèria indissolublement lligada al règim jurídic de la propietat immobiliària, és molt recomanable disposar també d'uns mínims coneixements en matèria de Dret Civil, especialment en matèria de drets reals (dret immobiliari i registral).

Amunt

Per a cursar aquesta assignatura és molt recomanable haver superat l'assignatura de Dret Administratiu I, a la vegada que també és aconsellable haver superat l'assignatura de Dret Administratiu II.

Amunt

L'estudi de l'assignatura ha de permetre introduir l'estudiant en l'urbanisme, tot oferint-li una visió completa del ordenament urbanístic, entès com el conjunt de normes jurídiques que, per sí mateixes o per mitjà del planejament, estableixen el règim de la propietat del sòl i regulen l'activitat administrativa encaminada a l'ús del sòl, la urbanització i l'edificació. 

Des d'aquesta perspectiva, els materials didàctics i les diferents activitats acadèmiques plantejades han de traduir-se en l'assoliment d'unes determinades competències, que podem agrupar en dos grans blocs:

1.- Competències transversals:

  • L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

2.- Competències específiques:

  • Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
  • Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits de fet.
  • Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

Metodologia d'avaluació

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, com després veurem amb més detall, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Número de PACs d'aquesta assignatura:

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consisteix en la realització de 4 PACs.

Amunt

L'assignatura de Dret Urbanístic és divideix en quatre grans blocs que es corresponen amb els diferents temes dels materials didàctics. Són els següents:

Unitat 1: Antecedents històrics i fonts del dret urbanístic.

1.- Aproximació al Dret Urbanístic.
2.- El Dret Urbanístic a Catalunya.
3.- La Constitució i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
4.- L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost. Els nous problemes de les ciutats.
5.- Principis generals del Dret Urbanístic.

Unitat 2: El règim jurídic de la propietat del sòl.

1.- La regulació constitucional de la propietat.
2.- La regulació urbanística del dret de propietat del sòl: les classes de sòl al TRLS de 2008 i la classificació al TRLU.
3.- El règim jurídic del subsòl.
4.- L'aplicació dels principis i tècniques del Dret Urbanístic.

Unitat 3: El planejament urbanístic.

1.- Origen històric i funcionalitat dels plans urbanístics.
2.- Els plans com a norma de rang reglamentari.
3.- Principis i regles d'articulació dels plans.
4.- Tipus de plans: plans territorials i urbanístics.
5.- El procediment d'elaboració i aprovació dels plans.
6.- Modificació i revisió dels plans.
 
Unitat 4: Gestió Urbanística.

1.- Plantejament: gestió urbanística i gestió del planejament.
2.- Pressupòsits jurídics per a l'execució dels planejament.
3.- Sistemes de gestió urbanística.

Unitat 5: El foment i la intervenció administrativa en l'edificació i l'ús del sòl. La protecció de la legalitat urbanística

L'edificació.

1.- Les llicències urbanístiques. La comunicació prèvia.
2.- Deures de conservació i rehabilitació. La declaració de ruïna.
3.- La incidència de la legislació sectorial.

La protecció de la legalitat urbanística.

1.- Regles i principis generals de protecció de la legalitat urbanística.
2.- Les infraccions urbanístiques.
3.- El dret urbanístic sancionador.
4.- El procediment sancionador en matèria urbanística.
5.- La tutela judicial de l'urbanisme.

Amunt

Amunt

Material didàctic
 
El material bàsic per a la preparació de l'assignatura és el llibre Derecho Urbanístico de Catalunya, del Prof. Joan Manuel Trayter, Ed. Atelier. En aquest sentit, per tal de donar uns coneixements globals, aquest manual abasta des de l'origen de les primeres activitats d'ordenació urbana fins al sistema actual de protecció de la legalitat urbanística, estructurats en vuit capítols diferents.
 
Pel que fa al seu contingut, els Capítols I i II tracten dels antecedents històrics i les fonts del dret urbanístic. Dóna a conèixer l'origen històric de l'urbanisme i l'evolució del dret urbanístic espanyol i analitza també la situació actual de la legislació urbanística. Al mateix temps, s'exposen quins són els principis generals que regeixen el Dret Urbanístic.
 
El Capítol IV (que nosaltres estudiarem en segon lloc) estudia el règim jurídic de la propietat del sòl. Mostra la regulació constitucional, la legislació urbanística del dret de propietat i analitza les diferents classes de sòl que preveu la legislació i l'estatut jurídic corresponent a cadascuna de les diferents categories: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.
 
En el Capítol III s'analitza el sistema de planejament. El sistema normatiu urbanístic s'integra pel marc legal, que és el conjunt de normes legals i reglamentàries que s'estudia al Capítol I, i el sistema de planejament, que és el conjunt de plans als quals remet el marc legal de manera àmplia, tot i que amb algunes limitacions. Aquest capítol presenta els diferents plans que trobem al nostre ordenament urbanístic, les relacions que s'estableixen entre ells, el procediment d'elaboració i aprovació dels plans i, finalment, la seva modificació i revisió.
 
El Capítol V s'ocupa de la gestió urbanística, és a dir, de l'execució del planejament. Cal tenir en compte que la transcendència pública de l'urbanisme es manifesta precisament en l'execució del planejament, és a dir, en el conjunt d'actuacions físiques i jurídiques destinades a transformar la realitat preexistent d'acord amb un model territorial dissenyat pel planificador.

Finalment, els Capítols VI i VII s'ocupen del procés d'edificació que culmina l'execució del planejament. En el procés d'edificació s'examinen tant les llicències urbanístiques requerides abans d'emprendre qualsevol activitat que impliqui la transformació o l'ús del sòl com el deure de conservació de les edificacions. En segon lloc, al capítol VII s'estudia el sistema de protecció de la legalitat urbanística, perquè els béns jurídics protegits en aquesta matèria requereixen que hi hagi unes normes amb força d'obligar i l'atribució de potestats administratives de coacció i de restitució de l'interès públic afectat o pertorbat.

Normativa
 
Per altra banda, per superar amb èxit l'assignatura resulta indispensable la consulta dels principals textos legals que regeixen aquesta matèria. En aquest sentit, i sens perjudici d'aquelles altres que anem citant al llarg del semestre, la normativa que heu de tenir com a referència més bàsica durant tot el curs, serà la següent:
  • Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (que anomenarem LUC), modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.
  • Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme de Catalunya (que anomenarem RLUC).
  • Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística.
  • Reial Decret 1492/2011, de 24 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament de valoracions de la Llei de Sòl.
  • Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.
Trobareu els textos normatius més importants amb què haureu de treballar a través de les Bases de Dades jurídiques, a les quals podeu accedir des de Biblioteca de la UOC. Així mateix trobareu a l'aula, a l'espai "Materials i Fonts", la majoria dels textos legals necessaris i enllaços interessants a pàgines web especialitzades en la matèria.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt