Dret i Religions Codi:  03.564    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.
L'estudi científic de la regulació del fet religiós ha estat una constant en els diferents plans d'estudis, els quals han atorgat autonomia didàctica a aquesta branca del Dret. En uns països s'anomena Law and Religion, en altres Dret Eclesiàstic de l'Estat i, actualment, Dret i Religions.

L'assignatura es presenta renovada i adaptada a les exigències de l'anomenat "Pla de Bolonya". Per tant, s'incidirà en l'estudi de les projeccions jurídiques del fet social religiós, entre les quals destaquen:
  • la regulació del matrimoni confessional i canònic;
  • les objeccions de consciència;
  • la personalitat jurídica de les confessions i el seu finançament;
  • les formes de configuració política davant el fet religiós;
  • els principis que emmarquen les relacions Estat-Religions, com ara la llibertat i igualtat religiosa i la laïcitat i la cooperació.
També es dedicarà un primer mòdul a l'evolució històrica de les doctrines sobre el poder polític i el poder religiós, i uns epígrafs als sistemes legals propis d'altres societats, els quals aborden el status del fet religiós des d'altres paràmetres i tradicions jurídiques.

La nova assignatura s'actualitzarà amb la més recent jurisprudència, tant la domèstica com la internacional (en especial, amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans -TEDH), que ha resolt diversos temes relacionats amb la nostra assignatura en més de 50 sentències vinculants per als Estats respectius.

 

Amunt

L'assignatura Dret i Religions té, per la seva pròpia configuració, una base de Dret Públic, per la qual cosa és idoni que el seu estudi s'abordi al final del grau. Guarda doncs connexió amb el Dret Constitucional i el Dret Administratiu, juntament amb la Història i la Filosofia del Dret, sense excloure altres branques jurídiques amb les quals també es relaciona.

Amunt

Aquesta assignatura complementa la formació del jurista en molts dels camps del dret. Tant en l'àmbit laboral com en el civil, el constitucional o administratiu ens trobem davant de casos on els coneixements del dret eclesiàstic ens ajuden a trobar les solucions aplicables a un cas. Per exemple, davant un cas d'acomiadament o de prohibició d'entrada a una escola pública quan aquestes dues accions han estat motivades per la manifestació de la llibertat religiosa d'una persona, són casos en els quals haurem de recórrer als coneixements jurídics que aquesta assignatura proporciona.

De la mateixa manera, el dret canònic-que és propedèutic-, permetrà disposar dels coneixements necessaris per afrontar els casos en què el dret civil no sigui suficient per trobar una resposta al conflicte jurídic en qüestió, precisament perquè el dret ha atorgat eficàcia civil a matrimonis celebrats segons el dret canònic.

Amunt

Es molt recomanable haver superat:

  • Sistema constitucional espanyol
  • Dret constitucional

És aconsellable haver superat:

  • Dret Civil IV

Amunt

Competències

A través de l'estudi d'aquesta assignatura, l'estudiant podrà treballar les següents competències:


Competències específiques

  1. Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
  2. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi. 
  3. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics. 
  4.  Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
  5. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

Competències transversals

  1. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

 

Objectius d'aprenentatge

Els objectius que l'estudiant assolirà mitjançant el treball d'aquesta assignatura són els següents:


  1. Comprendre des d'una perspectiva teòrica les institucions del Dret que orienten axiològicament les solucions jurídiques aplicables.
  2. Contextualitzar a nivell hermenèutic les diferents institucions generals de l'ordenament jurídica.
  3. Conèixer la diversitat religiosa i les raons comunitàries i individuals subjacents a l'exercici de la llibertat de religió.
  4. Vincular les demandes de la multiculturalitat als drets constitucionalment reconeguts.
  5. Evidenciar les connexions existents entre el poder polític, la tradició constitucional, la tolerància religiosa i el seu estadi posterior: la llibertat i igualtat religiosa.
  6. Comprendre la trajectòria històrica de l'Estat modern i la seva progressiva desconfessionalizació en relació amb el factor institucional religiós.

 

Metodologia d'avaluació

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o videoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt

Continguts bàsics
 
Mòdul didàctic 1
Part general: Laïcisme, acords amb les confessions religioses i pluralisme religiós
1. Constitucionalisme i religió
2. Llibertat religiosa i no-discriminació
3. Laïcisme i cooperació amb les confessions
4. Sistema de fonts i acords de cooperació Estat-confessions
5. Projeccions jurídiques del pluralisme religiós
 
Mòdul didàctic 2
Part especial (I): El règim jurídic del pluralisme religiós
1. Llibertat religiosa i de creences
2. Personalitat jurídica de les esglésies i confessions
3. Objeccions de consciència
4. Assistència religiosa a les forces armades i als centres públics
5. Ensenyament religiós en el sistema educatiu
6. Finançament de l'Església catòlica i de les minories religioses
7. Administracions competents per a la gestió del pluralisme religiós
8. L'eficàcia civil del matrimoni religiós en l'ordenament jurídic
 
Mòdul didàctic 3
Part especial (II): Dret matrimonial canònic
1. El matrimoni canònic
2. El ius connubi i la capacitat matrimonial en el matrimoni canònic
3. El consentiment matrimonial en el matrimoni canònic
4. La celebració i efectes del matrimoni canònic
5. Els efectes del matrimoni
6. La crisi conjugal en el matrimoni canònic

Amunt

Dret i religions PDF
Dret i religions Web

Amunt

El material bàsic per a la preparació de l'assignatura està composat pels tres mòduls didàctics que edita a aquest efecte la Universitat Oberta de Catalunya. A més a més, és absolutament imprescindible treballar amb la normativa que se cita a cada mòdul i GES.

També, a l'inici de l'estudi de cada mòdul es facilitarà una guia d'estudi (GES) que us servirà com a presentació dels continguts i conceptes més importants de la part de l'assignatura objecte d'estudi.

Tot i que en aquestes GES trobareu una actualització dels materials i fonts d'informació de suport per a l'estudi d'aquesta assignatura, tot seguit us detallem els manuals que us recomanem per a l'estudi de Dret i Religions.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt