Teatre català Codi:  07.553    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

En aquesta assignatura proposa un recorregut per la dramatúrgia catalana, des del orígens fins a l'actualitat, per mitjà de l'anàlisi de set autors  representatius: Joan Ramis i Ramis, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Josep Maria Benet i Jornet, i Sergi Belbel.

A més d'analitzar algunes de les peces més significatives d'aquests autors a fi de subratllar-ne tant les qualitats dramàtiques com la imbricació en el context cultural propi i internacional, l'assignatura busca també oferir una visió històrica de l'escena catalana. Per això, compta amb dos llibres, que en són els manuals de referència per delimitar-ne el marc sociocultural: Història del teatre catalana I: dels orígens a 1800, de Francesc Massip, i Història del teatre a Catalunya, de Josep M. Sala Valldaura.

Amunt

L'estudi de la dramatúrgia en els currículums acadèmics convencionals ha esdevingut, moltes vegades, subsidiari d'altres matèries, però en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya la complementarietat entre l'assignatura Teatre Català, endegada el 2010, i La representació teatral, de llarga trajectòria, permet d'abordar la importància i la projecció cada cop més rellevants de les arts escèniques en la societat actual. Per altra banda, Teatre Català s'incardina dins l'àmplia oferta de la literatura catalana contemporània per part del Grau de Llengua i Literatura de la UOC. La interdependència entre totes elles contribueix a l'objectiu comú d'aprofundir en el coneixement de la història literària del país durant els darrers dos segles, i posar de relleu les produccions més reeixides d'aquest patrimoni amb l'accés a l'utillatge analític i critic que ho possibiliti.

Amunt

L'assignatura se situa en el pont entre l'escena i la filologia catalanes, per la qual cosa contribueix a la formació de l'alumne en aquests camps.

Amunt

Per a aquesta assignatura no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèvia.

Amunt

Competències específiques

  • Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
  • Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
  • Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius

  • Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
  • Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural.
  • Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
  • Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.

Amunt

 1. Dels orígens al segle XVIII

  • El teatre romà.
  • L'Edat Mitjana.
  • El Renaixement: teatre religiós i teatre profà.
  • El teatre barroc. Francesc Fontanella.
  • El teatre neoclàssic. Joan Ramis. 
  • El teatre del tombant de segle. Josep Robrenyo.

2. El segle XIX

  • El romanticisme. Frederic Soler. Víctor Balaguer. Àngel Guimerà.
  • El modernisme. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater. Ignasi Iglesias.
  • El teatre íntim: Adirà Gual.

3.  Del noucentisme a l'esclat de la Guerra Civil

  • El noucentisme i el teatre.
  • La comèdia burgesa. Carles Soldevila.
  • Teatre de guerra i revolució. Joan Oliver.

4. El teatre català durant el franquisme

  • La represa teatral. Salvador Espriu.
  • El cas de Josep Maria de Sagarra.
  • L'ADB, l'EADAG i el teatre independent.
  • Josep Maria Benet i Jornet i la generació del "premi Sagarra".
  • Altres vies teatrals: Manuel de Pedrolo i Joan Brossa.
  • El teatre col·lectiu i la crisi del teatre de text. 

5. Del final del franquisme a l'actualitat

  • El final del franquisme i la represa del teatre de text. Sergi Belbel.
  • La institucionalització del teatre català: el Grec, el Teatre lliure, el Centre Dramàtic de la Generalitat, el Teatre Nacional de Catalunya. 
  • La nova dramatúrgia del tombant de segle.

Amunt

Història del teatre català I: Dels orígens a 1800 Llibre-manual
Història del teatre a Catalunya Llibre-manual
Teatre català Web
Teatre català PDF

Amunt

L'assignatura consta de la següent selecció de material bibliogràfic:

  • Els llibres Història del teatre catalana I: dels orígens a 1800, de Francesc Massip, i Història del teatre a catalunya, de Josep M. Sala Valldaura. Són els manuals de l'assignatura, que l'alumne rebrà a casa a principi de curs. 
  • La Bibliografia obligatòria i complementària (capítols de llibre, articles, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, i que generalment l'alumne podrà consultar des de l'aula per mitjà d'enllaços directes a repositoris en obert. L'apartat Bibliografia és al peu del contingut de cada unitat.
  • Els Recursos d'aprenentatge, amb material didàctic i lectures associades als autors de referència de cadascun dels blocs temàtics. L'alumne podrà accedir als continguts en PDF des d'apartat corresponent, situat sempre al peu de cada unitat. 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt