Antropologia del cos, els sentits i les emocions Codi:  21.015    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura aspira a situar els nostres cossos, els sentits i les emocions com a subjecte i no només com a objecte de la reflexió antropològica. L'assignatura planteja un recorregut que parteix de la idea de què no sols tenim cos sinó que som cos. El cos és central per la nostra definició personal i social, per la nostra presentació i representació social. Totes les nostres relacions, fins i tot digitals, es produeixen des de i en un cos: el nostre. 

Els nostres cossos estan travessats per relacions de poder  que marquen i delimiten normes sobre les re-presentacions culturals del cos. Establim diferències entre cossos "sans" i "malalts", "normals" i "estranys", "estàndards" i "grotescs". Els nostres cossos són part de complexos sistemes de classificació i agència social que tenen a veure amb la "normalització" però també amb la "normativització".  

Entre altres processos, la nostra societat es caracteritza per la creixent introducció de les lògiques mercantilistes i neoliberals en totes les expressions humanes. Estem també en un context cultural on el sentit de la vista, la visualitat, té una importància enorme. El predomini d'allò visual juntament amb la conversió de tot en un bé de consum (la famosa "comodificació") han convertit els nostres cossos, les nostres emocions i els sentits que els i les connecten amb el món, en un territori de i per al consum que fa del cos el seu dispositiu central. A ninguna se li escapa que estem a un món on "el culte al cos" és difícil de defugir. Els nostres cossos, els nostres sentits i les nostres emocions són sovint productes del i per al consum. 

Els nostres cossos i les nostres emocions estan interseccionats per altres sistemes de significació com ara el gènere i el sexe que també són objecte d'una especial atenció a l'assignatura. Ser cos, i com a tal, fer antropologia en i des del cos té unes implicacions metodològiques que són abordades en la darrera part de l'assignatura. 

El cuerpo no es un “ser”, sino un límite variable, una superficie cuya permeabilidad es regulada políticamente, una práctica significante en el campo cultural de la jerarquía de género y la heterosexualidad. (Butler 1990: 189, Gender Trouble)

Amunt

Es recomana haver cursat amb anterioritat les assignatures "Comunicació i Cultura" i "Gènere i Sexualitat". 

Amunt

A2 Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe o el gènere-sexe. 
A10 Aplicar els coneixements i tècniques pròpies de la disciplina antropològica des d'una visió holista, als diferents contextos d'intervenció social.  
A3  Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics  i cognitius, educatius i de gènere. 

Altres competències: 
  • Capacitat  per al pensament crític i autocrític
  • Capacitat per a llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària
  • Capacitat per a comprendre les interrelacions entre la cultura, les formes de classificació social i els cossos.
  • Capacitat per a comprendre els grans processos socials i culturals en la història des d'una perspectiva actual i corporeïtzada.

Amunt

Unitat 1. El cos com a subjecte i objecte de les ciències socials
  • Conceptualitzant el cos
  • Presentació social del cos
  • El treball al cos
  • Cos i poder

Unitat 2. Els cossos importen: el cos com a frontera i marge (cossos, gèneres, sexes) 
  • Els límits del cos
  • Cos, sexe i gènere: trans/gressions
  • Feminismes i cos
  • Masculinitats i cos

Unitat 3.  Sentits  i emocions 
  • Antropologia dels sentits
  • Les emocions en la societat: aproximació transcultural
  • Les emocions i el capitalisme

Unitat 4. Antropologia en i des del cos: reflexions metodològiques
  • L'efecte dels afectes: posthumanisme i recerca antropològica
  • Fent treball de camp des de l'emoció
  • Fent treball de camp en i des del cos 

Amunt

Antropologia del cos XML
Antropologia del cos DAISY
Antropologia del cos EPUB 2.0
Antropologia del cos MOBIPOCKET
Antropologia del cos KARAOKE
Antropologia del cos HTML5
Antropologia del cos PDF
Cossos i sintiència en no humans Audiovisual

Amunt

Materials i bibliografia

Unitat 1

Mòdul docent (Josep Martí Pérez)

(bibliografia complementària específica unitat 1)

Baudrillard, Jean (2009) “El más hermoso objeto de consumo: el cuerpo”, a La sociedad de consumo, Madrid: Siglo XXI, pp. 155-185 [1ª ed: 1970]

Csordas, Thomas J. (1990) "Embodiment as a Paradigm for Anthropology" a Ethos, Vol. 18, No. 1 (Mar., 1990), pp. 5-47 Stable URL: http://www.jstor.org/stable/640395 

Douglas, Mary (1988)  "Los dos cuerpos" a Símbolos Naturales, Madrid: Alianza, pp. 89-109

Langman, L. 2003. "Culture, Identity and Hegemony: the Body in a Global Age" a Current Sociology: 51/3/4: 223-247

Lock, Margaret (1993) "Cultivating the Body: Anthropology and Epistemologies of Bodily Practice and Knowledge", Annu. Rev. Anthropol. 1993. 22:133-55

Mauss, Marcel (1979) "Técnicas y movimientos corporaltes" a Sociología y Antropología, Madrid: Tecnos, pp. 337-359

Unitat 2

Butler, Judith (2002) "Introducción" a Cuerpos que Importan, Barcelona: Paidós, pp. 17-53

Bordo, Susan. "El feminismo, la cultura occidental y el cuerpo" a La ventana, núm. 14, diciembre 2001. p. 7-81. (descarregable gratuitament a http://www.redalyc.org/pdf/884/88412394003.pdf)

Enguix, B. 2011. “Cuerpo y Transgresión: De Helena de Céspedes a Lady Gaga” a Relaces, Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad 5, Año 3: 25-38

Enguix, B. 2012. “Cultivando cuerpos, modelando masculinidades” a Revista de Dialectología y Tradiciones Populares LXVII (1): 147-180. Doi: 10.3989/rdtp.2012.06

Rubin, Gayle (1989) "Reflexionando sobre el sexo: notas para una teoría radical de la sexualidad" a Vance, Carole S. (Comp.) Placer y peligro. Explorando la sexualidad femenina. , Ed. Revolución, Madrid, pp. 113-190.

Simpson, Mark (2015): vídeos sobre cuerpo y metrosexualidad (Conferència Internacional Men in Movement I). 

Unitat 3

Alcoberro, Ramón (sd) "Eva Illouz y el capitalismo emocional"  (a http://www.alcoberro.info/, consulta 11 juliol 2017)

Bohannan, Laura (1966) "Shakespeare en la Selva" a Honorio M. Velasco (Comp.)Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas, Cuadernos de la UNED

Esteban Galarza, Mari Luz (2009) "Identidades de género, feminismo, sexualidad y amor: los cuerpos como agentes" a Política y sociedad, vol. 46, núm 1 i 2: 27-41

Fernández Poncela, Anna María (2011)  "Antropología de las emociones y teoría de los sentimientos" a Revista Versión Nueva Epoca, núm. 26, pàg. 1-24

Flores, Juan Antonio: video sobre les emocions en antropologia

Le Breton, David (2013) "Por una antropología de las emociones" a  Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad. Nº10. Año 4. Diciembre 2012-marzo de 2013. pp. 67-77

Low, Kelvin E. Y. (2006) "Presenting The Self, The Social Body, and The Olfactory: Managing Smells in Everyday Life Experiences" a Sociological Perspectives 49/4,  pp. 607-631

Unitat 4

Pink, S. (2009) Doing Sensory Ethnography, London: Sage, Cap. 1: Situating Sensory Ethnography: From Academia to Intervention, pp. 1-26

Ringrose, Jessica and Rebecca Coleman (2013) "Looking and Desiring Machines: A Feminist Deleuzian Mapping of Bodies and Affects" a J. Ringrose and R. Coleman Deleuze and Research Methodologies,Edinburgh: Edinburgh University Press, pp.  125-145

Martí, Josep (2017)  “Esfilagarsats i entortolligats: Una ullada als cossos des del posthumanisme”, Inmaterial 3, pp. 21-41

Flores Martos, Juan Antonio (2010) "Trabajo de campo etnográfico y gestión emocional: notas epistemológicas y metodológicas" a Ankulegi, núm. 14, pp. 11-23

Presentació i conferència sobre Sensory Ethnography (Sarah Pink)

Bibliografia Complementària

Vídeo docent cos i gènere en la Prehistòria

Butler, Judith (2006 [2005]) Deshacer el género, Barcelona, Paidós

Illouz, Eva (2007) Intimidades Congeladas. Las Emociones en el Capitalismo, Madrid: Katz

Pink S. (2010) ‘The Future of the Anthropology of the Senses’ a debate with David Howes in Social Anthropology

Pink, S. (2011) ‘From Embodiment to Emplacement: re-thinking bodies, senses and spatialities’ Sport, Education and Society (SES), special issue on New Directions, New Questions: Social Theory, Education and Embodiment

Esteban, Mari Luz (2004) Antropología del Cuerpo. Género, itinerarios corporales, identidad y cambio, Barcelona: Bellaterra

Enguix, Begonya (2014) "Negotiating the Field: Rethinking Ethnographic Authority, Experience and the Frontiers of Research",  Qualitative Research, February 14 (1): 79-94

Grosz, Elizabeth (1994)  Volatile Bodies. Toward a Corporeal Feminism, Indiana University Press

Citro, Silvia (2009)  Cuerpos Significiantes. Travesías de una etnografía dialéctica, Buenos Aires: Biblos

Martí, Josep (2008) La Cultura del Cos, Barcelona: UOC

Marti, Josep i Yolanda Aixelà (2010) Desvelando el Cuerpo. Perspectivas desde las ciencias sociales y humanas, Madrid: CSIC
 
Martí, Josep i Porzio, Laura (2016) Cuerpo y agencia en la arena social, Madrid: CSIC 

Fraser, Mariam i Monica Greco (2005) The Body: A reader (textos de Grosz, Mauss, Baudrillard i Bourdieu), London: Routledge

Blackman Lisa (2008) The Body: The Key Concepts, London: Berg

Howes, David
 
http://www.david-howes.com/

http://www.david-howes.com/DH-select-publications.htm

Featherstone, M. 1982. “The Body in Consumer Culture”. Theory, Culture and Society 1: 18-33

Gill Rosalind, Henwood, K. and Carl McLean. 2005. “Body Projects and the Regulation of Normative Masculinity". Body & Society 11(1): 37–62

Laqueur, T. 1994. La Construcción del Sexo. Cuerpo y Género desde los Griegos hasta Freud. Madrid: Cátedra

Shilling, C. 1993. The Body and Social Theory. London: Sage
 
Shilling, C. 2005. The Body in Culture, Technology and Society. London: Sage

Turner, B. S. 1984. Body and Society. Oxford: Basil Blackwell

Greco, M. i Paul Stenner (2008) Emotions. A social Science Reader. London: Routledge

Howes, David (ed) (1991) The varieties of sensory experience: a sourcebook in the anthropology of the senses, Toronto: University of Toronto Press.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt