Història de l'antropologia I Codi:  21.017    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura Història de l'Antropologia I és un curs d'introducció a l'estudi de la formació i constitució del pensament antropològic fins a la primera meitat del segle XX. Abraça, per tant, un període parcial de la història de l'Antropologia dins del qual es volen presentar certes bases històriques, conceptuals i epistemològiques essencials per a la constitució de la disciplina. És, en aquest sentit, una primera part, que té necessària continuïtat en una Historia de l'Antropologia II, dedicada a les diferents escoles modernes des de la segona meitat del segle XX fins els nostres dies.

Dins d'aquesta primera part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que partint d'uns antecedents travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma inevitablement sintètica i selectiva, alguns autors i algunes obres centrals en la constitució teòrica i metodològica de l'Antropologia social i cultural. En aquest context, l'evolucionisme social representaria l'eix intel·lectual que a la segona meitat del segle XIX esdevé clau en la formació de l'Antropologia com a disciplina científica. Destaquen així mateix la importància i la influència posterior de l'escola d'antropologia cultural desenvolupada a partir de Fraz Boas, amb pilars teòrics i metodològics fonamentals com el relativisme cultural i el mètode comparatiu. El recorregut en qüestió s'atura dins de la primera meitat del segle XX, amb la tradició funcionalista i finalment amb l'escola de Cultura i Personalitat.

L'assignatura té, en aquests termes, un caràcter plenament teòric i s'estructura al voltant d'una sèrie de temes, molt amplis per si mateixos però alhora necessaris per tal de donar compte de la trajectòria històrica esmentada. I que pugui fer-ho sobre la base d'uns criteris essencials de reflexió sobre l'ésser humà, en un sentit holístic, divers i com a ésser social i cultural.

D'aquí sorgeix, de fet, la matèria prima per analitzar temàtiques com ara la religió, la política, l'economia, els sistemes mèdics o de parentiu, etc. És important, en aquest sentit, comprendre com han estat tractats aquests temes, amb tota la seva amplitud i complexitat, per diferents autors i a partir de diferents models teòrics i metodològics de referència a les primeres fases històriques de l'Antropologia. O també entreveure com diversos temes o fenòmens han estat especialment propicis i vinculats a determinats tipus d'enfocaments i els seus particulars punts de vista i paràmetres interpretatius.

En aquest sentit, l'assignatura té, a més, un propòsit i un contingut formatiu que va més enllà de l'estricte camp d'abast de l'Antropologia, perquè les diferents tradicions o corrents teòriques tractades al curs es poden trobar i han influït de forma significativa en d'altres disciplines dins de l'àmbit general de les humanitats, com ara la història, sociologia o la psicologia.

Amunt

La Història de l'Antropologia I és una assignatura de sis crèdits ubicada al segons semestre del primer curs del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. L'assignatura abraça un període parcial de dita història o del recorregut teòric i empíric que la representa. És, en aquest sentit, una primera part, que té necessària continuïtat en una segona i posterior. Dins d'aquesta primera part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma per força sintètica i selectiva, alguns autors i obres centrals en la constitució teòrica i metodològica de la disciplina. El recorregut en qüestió s'atura dins de la primera meitat del segle XX, amb la tradició funcionalista i finalment amb l'escola de Cultura i Personalitat.

Amunt

Antropología, Filosofía, Història, Sociologia i Psicologia.

Amunt

L'objectiu principal de l'assignatura és acostar l'estudiant a la comprensió dels orígens, els fonaments i la constitució del pensament antropològic. I fer-ho a partir de la presentació dels antecedents i precursors i després de diferents escoles o corrents teòriques fonamentals en la formació i consolidació de l'Antropologia com a disciplina científica fins a la primera meitat del segle XX.

 

Objectius generals:

1. Arribar a tenir una visió de l'Antropologia des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual.

2. Introduir al coneixement antropològic a través de les diferents escoles de pensament que han contribuït a la formació i constitució de l'antropologia.

3. Fer comprendre la importància de pilars metodològics fonamentals de l'antropologia com ara el relativisme cultural i el mètode comparatiu.

4. Desenvolupar eines per a l'anàlisi dels fenòmens socials i culturals des de diferents perspectives teòriques.

 

Competències:

A l'assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament reflexiu i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents. Però en concret està vinculada a l'assoliment d'aquestes competències:

1. Ser capaç d'analitzar i sintetitzar.

2. Reconèixer la importància dels models teòrics com a eines conceptuals i metodològiques per a analitzar i comprendre la realitat, l'alteritat i els fenòmens socials i culturals.

3. Comprendre la importància de l'estudi de l'evolució històrica i epistemològica de la disciplina antropològica per tal d'entendre al mateix temps les seves plataformes i perspectives d'anàlisi més actuals.

4. Ser capaç de qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

Amunt

L'estructura de l'assignatura s'organitza al voltant de vuit grans temes, que tracten de donar compte de forma diacrònica de l'evolució del pensament antropològic a través de diferents moments històrics i corrents teòriques fonamentals. Aquests temes són els següents:

1) La "prehistòria" de l'Antropologia: viatges, missioners i descobriments

2) Les tres fonts de la reflexió etnològica. El descobriment d'Amèrica

3) Pensadors del segle XVIII: Rousseau i Kant

4) El segle XIX: Evolucionisme social, determinisme racial i racisme

5) El particularisme històric i el relativisme cultural

6) El difusionisme cultural

7) L'escola francesa i el funcionalisme antropològic

8) Cultura i personalitat: els models culturals

Les diferents lectures bàsiques associades a cada àmbit temàtic es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació.

Amunt

La misión DVD

Amunt

 

Les lectures bàsiques proposades constitueixen la columna vertebral de l'assignatura. Per tant, la seva lectura és del tot essencial i permet la realització dels exercicis proposats per a l'avaluació i la superació amb èxit del curs. Això no obstant, aquestes lectures s'han de complementar amb d'altres incloses també dins dels diferents temes i amb alguns manuals citats a la bibliografia junt amb el llistat de referències generals.

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt