Arqueologia del quaternari Codi:  21.023    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'Arqueologia del Quaternari o Arqueologia Prehistòrica, defineix el conjunt de mètodes arqueològics per a l'estudi de les societats prehistòriques a partir de les seves restes materials.  L' interès entre els humans moderns pels objectes arqueològics del passat pot considerar els seus inicis en el col·leccionisme d'antiguitats i els buscadors de tresors entre els segles XVI i XVIII. Al segle XIX naturistes i amants de les ciències naturals, pertanyents generalment a bones famílies de la classe burgesa i empresarial, començaren  a ordenar i classificar les restes arqueològiques que es trobaven en museus segons el tipus de fabricació, els materials sobre els que estaven fets i el seu estil. Això va derivar en el naixements dels períodes de la Prehistòria. Ens trobem en el segle en el que es descobreixen les primeres restes de Neandertal a Gibraltar, Engis i la Vall de Neander. En aquest moment Darwin està fent la seva revolucionaria proposta sobre la evolució de les espècies i la selecció natural. Fins llavors, tot allò relacionat amb l'aparició de la vida i la seva adaptació a la terra era considerat fruit de divinitats, i en concret el Deu de l'església catòlica per als Europeus. A partir de les propostes de Darwin, neixen diferents corrents historicistes i antropològiques per explicar el sorgiment i dispersió de les diferents cultures humanes en el passat, buscant a l'hora una explicació i una definició concreta del terme cultura. Però al cap del carrer només es veia les cultures humanes com un flux d'innovacions que anaven d'un lloc cap a l'altre sense cap intent de relacionar la "cultura material" de les troballes arqueològiques amb "la conducta humana del passat" problemàtica central de L'arqueologia Prehistòrica.

Es a principis del segle XX quan es realitza la primera aproximació a la conducta dels hominins del passat. Aquesta es va fer  a través de les descripcions de Raymon Dart després del descobriment de la primera resta d'Australopitec a Sud-àfrica: el nen de Taung. Junt a les restes del Austrolopithecus africanus, Dart va trobar un conjunt de restes d'ossos de fauna pertanyents a herbívors i altres primats. Son ossos majoritàriament fragmentats i formant una acumulació. Davant això li sorgeixen dues preguntes: Com s'han acumulat? Perquè estan trencats i a que es devien les morfologies que presentaven? Les respostes per a ell foren molt evidents, només les havia pogut acumular un humà o avantpassat dels humans i tenien aquestes formes perquè havien estat utilitzades com eines. Dart descriu aquests australopitecs com a sanguinaris, violents i caníbals. Per entendre aquestes interpretacions haurem de considerar el moment en que es fa el descobriment d'aquest individu i del conjunt de restes que l'acompanyava. Poc després de la primera guerra mundial es veia l'home com un ens agressiu per natura. L'intent de Dart fou el d'humanitzar el nen de Taung i que no quedés lloc a dubtes de la seva pertinença a la filogènia humana. Tot i que les seves interpretacions anys després es va demostrar que eren errònies, Dart fou un precursor en el fet que observar el registre i mitjançant les descripcions de les restes intentà interpretar el conjunt, malauradament sense cap base científica ni empírica. A partir d'aquest moment creix l'interès per l'observació del món que ens envolta per entendre el passat. I de fet una línia d'estudi important en l'arqueologia del quaternari ha estat relacionada en diferenciar les acumulaciones fetes per els carnívors de les fetes pels humans.

L'assignatura d'Arqueologia del quaternari veurem com arribar a analitzar la conducta humana del passat. L'avantatja de l'ús de l'actualisme tal i com veurem es que ens permet observar la causa dinàmica y el producte estàtic i establir una relació causa efecte. D'aquesta manera podem donar explicació al material arqueològic on tan sols disposem de producte estàtic.

 La Nova Arqueologia animava a interpretar l'arqueologia com una ciència pura mitjançant l'ús del mètode hipotètic deductiu. Les corrents actuals i (desprès de les post-processualistes desenvolupades als anys 80-90) entenen que no podem veure l'arqueologia com una ciència pura des de que la conducta humana no està sotmesa a les lleis de la natura sinó a les capacitat adaptatives i/o la pressa de decisions dels grups humans, determinades per el medi natural en el que vivien, i en moltes ocasions per les seves relacions socials.

Els conceptes de la Nova Arqueologia (procesualisme) i de l'aqueologia conductual de l'escola d'Arizona, ens han permès desenvolupar un cos teòric i empíric de dades per tal de comprendre e interpretar els processos de formació dels conjunts arqueològics. Aquests processos inclouen des de la conducta humana a qualsevol altre procés que hagi interaccionat, influït o modificat el conjunt. Per això haurem de comprendre la importància de la recollida de dades en el propi jaciment. Presentarem els mètodes de treball en l'excavació així com les principals disciplines que s'inclouen a l'Arqueologia del Quaternari, indispensables per a l'estudi dels materials i la interpretació dels conjunts.

L'arqueologia del quaternari disposa de un corpus de mètodes i tècniques que possibiliten la recuperació de la informació sobre la cultura del passat a través de les traces de la acció humana. Aquest acció pot haver deixat artefactes o modificacions antròpiques del paisatge (cabanes, cases, sitges fogars). També disposem d'eines per estudiar aquells vestigis d'origen no cultural (p.e. els pol·lens ). Els nostre objectiu es conèixer quines disciplines existeixen però sobre tot que investiguen i com.

La Nova arqueologia va tenir una influència molt rellevant en els estudis de tafonomia en concret i en l'estudi de la conducta de l'evolució humana. Al llarg del segle XX i el XXI s'han succeït tota una sèrie de debats científics sobre les habilitats dels humans en l'adquisició d'aliments, en concret el d'origen animal, i de com han influït aquestes habilitats en les seves interaccions socials i desenvolupament cultural.

Amunt

Dins del pla d'estudis del Grau d'Antropologia cultural i evolució humana, l'assignatura Arqueologia del Quaternari pretén establir sobre quines bases s'ha estudiat la conducta humana del passat, principalment la dels grups hominins de la prehistòria des d'un punt de vista epistemològic. Tractarem tres temes principals: Fonaments de l'arqueologia del Quaternari, els processos de formació dels jaciments a través de la tafonomia i les estratègies de subsistència dels hominins antics.

Amunt

L'assignatura Arqueologia del Quaternari serà una bona base per a qualsevol dels camps professionals que ofereix el Grau d'Antropologia cultural i evolució humana. tant la part metodològica com la teòrica estan compreses com una introducció al estudi de la conducta humana prehistòrica en clau antropològica i actualista. 

Amunt

No és necessari cap coneixement previ

Amunt

El principal objectiu de l'assignatura serà que l'estudiant tingui un coneixement teòric adequat de la història de la disciplina. També esperem que adquireixi un idea crítica i pròpia sobre quines son les competències de l'arqueologia del quaternari. S'oferiran les bases per a comprendre el mètodes d'estudi de l'arqueologia, amb bases també epistemològiques. Al finalitzar l'assignatura els alumnes hauran d'entendre i gestionar correctament els conceptes sobre els que s'assenta la arqueologia prehistòrica. Aquest avanç s'espera que sigui visible a mesura que avanci l'assignatura. Ens interessa especialment que es doni una comprensió crítica d'algunes de les escoles principals que han marcat el desenvolupament de l'arqueologia del quaternari tal i com s'entén en l'actualitat. Per a fonamentar aquest tret es motivaran els debats i fòrums a partir d'idees concretes. Finalment, s'hauran de conèixer quins recursos d'estudi dels conjunts arqueològics i quines són les competències de les principals disciplines.

Amunt

  1. Emmarquem l'Arqueologia del Quaternari

Amunt

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt