| Cultura material | Codi: 21.024 : 6 |
Presentació
Aquesta assignatura exposa l'aparició i el desenvolupament de la cultura material mitjançant l'exploració de les formes en què la innovació de la tecnologia afecta la trajectòria evolutiva de la humanitat. L'estudi de la cultura material de les societats del passat és un enfocament íntimament lligat a la investigació arqueològica i antropològica, i constitueix una de les branques principals d'ambdós estudis interdisciplinaris.
L'evidència més antiga del naixement de la cultura material humana apareix en el començament de del Quaternari a l'Àfrica, fa gairebé 3 milions d'anys. A principis de la per a les primeres fases del Paleolític, la cultura material humana està representada fonamentalment pels artefactes de pedra. Altres materials altres materials que podrien haver estat utilitzats pels nostres avantpassats, com la fusta o l'os, estan relativament poc representats en aquesta fase, principalment perquè generalment no es conserven amb el pas del temps.
Al llarg de la Prehistòria, les matèries primeres treballades per les homínins tendeixen a diversificar-se i les morfologies finals de les eines a créixer en complexitat. L'objectiu principal d'aquesta assignatura és de definir i d'entendre les principals fases evolutives de la cultura material humana; des del seu començament i fins a l'aparició dels humans anatòmicament moderns i de l'expansió de les seves poblacions. Es demanarà als estudiants reflexionar sobre les implicacions socials de cadascuna de les principals fases estudiades.
Primer to tot, examinarem algunes de les definicions de 'la cultura': una paraula que engloba nombrosos conceptes.
Una etapa crítica en el desenvolupament humà es va assolir amb la invenció de la tecnologia de la pedra. La fabricació i l'ús sistemàtic d'eines distingeix els humans de totes les altres espècies animals i ha estat una força clau en l'evolució humana. La invenció de la tecnologia ha revolucionat el procés evolutiu humà, atès que va alliberar-nos de les limitacions biològiques, oferint solucions alternatives a les formes d'adaptar-nos a noves situacions. Explorarem les característiques de les primeres tecnologies conegudes al món i ens preguntarem quines són els orígens de la seva innovació.
A més, analitzarem les formes en què la cultura material humana podria haver sorgit i com era transmesa de generació en generació a través de l'aprenentatge i de la socialització. Examinarem quins són els temes metodològics que utilitzen els especialistes per a estudiar la cultura material prehistòrica i quines són les implicacions sobra l'evolució de la cognició i de la socialització humana, per a cada fase evolutiva.
Un cop es va reconèixer com una resposta d'adaptació viable a les pressions ambientals, la fabricació d'eines va desenvolupar exponencialment fins a esdevenir una estratègia de supervivència humana indispensable. Des de les primeres manifestacions recognoscibles pels arqueòlegs, la tecnologia es va expandir a un ritme cada vegada més gran, potser per mitjà de l'evolució cognitiva acumulativa. Un procés incremental o una revolució ràpida, la invenció d'eines de pedra va provocar canvis fonamentals en el comportament dels homínins a partir del principi del període quaternari. Amb el pas del temps, l'aprenentatge i la transmissió dels mètodes d'elaboració d'eines van esdevenir activitats importantíssimes que, a més, van demanar una inversió de temps cada vegada més considerable.
Com i per què van ser seleccionades i afavorides al llarg del temps algunes tecnologies i morfologies? Els 'morfotipus' que permetrien una major eficiència en l'acompliment de tasques haurien estat fabricats en diverses ocasions, fins que, haurien entrat en les normes de la producció humana. Les noves tecnologies podrien haver estat implementades en un primer moment per grups específics i després transmeses socialment; o bé desenvolupades pels diferents grups de forma independent.
Considerarem com la cultura material humana s'ha propagat en diferents àrees del món. Per a cada fase evolutiva, ens centrarem en les manifestacions de transmissió cultural a través d'alguns exemples concrets del registre arqueològic. Abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.
Les lectures seleccionades, a més de la informació addicional que us proporcionaré durant tot el semestre, ens ajudaran per desenvolupar una visió oberta sobre com i per què han aparegut similituds i diferències en les trajectòries evolutives observades al llarg del temps en diferents àrees del món (evolució diacrònica de la cultura material).
La cultura material existent reflecteix el conjunt d'experiències i coneixements adquirits a través de nostre procés evolutiu: la humanitat és alhora creadora i creat. Com a interès addicional, veurem com l'estudi de l'evolució de la cultura material de les civilitzacions paleolítiques pot contribuir a entendre millor la nostra societat actual... i fins i tot, les formes potencials que podria tenir al futur.
Al contrari de les altres espècies animals amb quin compartim la planeta, la tecnologia humana ens permet superar els límits posats per la naturalesa. En el món actual, els èxits tecnològics ja no són acompanyats pels canvis físics que, en el passat, van permetre als humans adaptar-se progressivament a les seves habilitats cognitives adquirides. L'evolució tècnica continua desenvolupant la seva complexitat- cada vegada més ràpida -, portant la nostra espècie a un món desconegut, lluny de la natura; fins a una destinació desconeguda.
Avui, tothom és conscient que algunes de les estratègies tecnològiques que utilitzem són perilloses, ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta o són contràries a la supervivència prolongada de la nostra espècie.
La nostra cultura material es fa ressò de l'essència abstracta de la cultura no material (religions, idees, creences). El nostre coneixement de la cultura material de les societats paleolítiques ofereix una finestra, a través del qual podem intentar seguir les etapes per a veure com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
La història de la nostra cultura material compartida és una part fonamental del que ens fa humà i, com a tal, és un requisit previ en el marc interdisciplinari del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Aquest tema es refereix a l'evidència concreta que és a la base de la concepció mateixa de la cultura. Un retorn als orígens de la nostra espècie per fer un esbós de les principals fases evolutives de la cultura material ens ajudarà a entendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura.
Aquest fenomen, íntimament relacionat amb el creixement exponencial de la complexitat humana, es va adaptar a la cultura material. La visió que ofereix la Prehistòria avui ens dóna l'oportunitat de veure aquest procés de desenvolupament en la seva totalitat, el que contribueix a una visió global no només de com hem arribat a ser el que som, sinó que també ofereix una mirada cap al futur, cap al que podem arribar a ser.
-Unitat 1
Introducció:Primeres indústries lítiques i el naixement de la cultura material humana.
Aquesta primera unitat us donarà una visió general dels contextos paleo-ambientals en el qual les eines de pedra més antics fets pels homínins van aparèixer a l'Àfrica. Se centrarà la discussió sobre els temes següents:
Temes principals:
- Les definicions del terme "cultura": una mirada des de la Prehistòria.
- Fa 3 milions d'anys: el Techno-Complex Olduvaià: primera cultura?
- Les condicions geogràfiques i paleoecològiques.
- Definició de la humanitat: els grans descobriments.
- Primeres fites en l'evolució biològica humana: possibles impactes en l'evolució de la cultura humana.
- Les primeres cultures i civilitzacions prehistòriques: marc geogràfic, estratigràfic, biostratigràfic, paleoambiental i paleoclimàtic.
A més del context ambiental a l'est d'Àfrica en el moment de l'aparició de les primeres eines de pedra, ens focalitzarem sobre el primer complex cultural conegut: l'Oduvaià. Posaré l'èmfasi en l'enfocament interdisciplinari utilitzat per a l'estudi de la Prehistòria al Projecte de Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Faré especial referència a l'estudi de dos grans jaciments arqueològics atribuïts a aquesta fase (tots dos situats a l'est de l'Àfrica): Gorja d'Olduvai (Tanzània) i Fejej FJ-1a (Etiòpia).
Lectures obligatòries:
1.- Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Capítol 2, pp. 25-34.
2.- Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes (pp: 37-44; 69-71; 160-185, 188-194).
3.- Barsky, D., 2015. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-19.
Lecturesde suport:
Leakey, M., 1971; Keesing, 1993; Potts R., 1998; Barsky et al., 2011; Domínguez-Rodrigo et al., 2014.
PAC 1 obligatòria.Assaig curt (dues pàgines + bibliografia):
Basant-se en les definicions de 'la cultura' que proporciona Eller (2009), expressar el vostre punt de vista sobre l'aparició de la 'cultura' en la Prehistòria.
*És molt important que utilitzeu alguns exemples específics del registre arqueològic per respondre a les següents preguntes:
1) En la vostre opinió, quan va aparèixer la cultura? (tingueu en compte les interpretacions de la paraula 'cultura' després d'Eller, 2009).
2) Com podem (o no) reconèixer cultura en el registre arqueològic de l'olduvai?
3)Com podem (o no) reconèixer cultura en el registre arqueològic de l'acheulià?
4) Creieu que el desenvolupament de la cultura era una estratègia d'adaptació avantatjosa pels hominins? Perquè?
- Heu de citar exemples concrets dels jaciments arqueològics (de la vostra elecció), amb fonts bibliogràfiques rellevants i viables (més enllà del que està disponible a la web). L'assaig s'ha d'incloure una bibliografia adequada i ben presentada. Us recomano fer un bon ús dels recursos previstos per a l'assignatura. La utilització de recursos addicionals es veurà favorablement.
Qualificació sobre 10 punts:
- Comprensió de les definicions de la paraula cultura després d'Eller, 2009 (2 punts);
- Desenvolupament de la discussió i coneixement general de cada tecno-complex (4 punts).
- Rellevància i recerca de dades arqueològiques (2 punts)
- Bibliografia (2 punts)
-Unitat 2
Metodologies utilitzades en l'estudi dels artefactes prehistòrics.
Veurem alguns dels mètodes utilitzats per a l'estudi dels artefactes prehistòrics. Les principals obres que marquen el progrés de l'estudi dels artefactes d'eines de pedra es exploraran des del punt de vista històric, amb especial èmfasi en l'ús del concepte de la cadena operativa per entendre les característiques principals dels artefactes de pedra més antics.
Temes principals:
- Familiaritzar-se amb les metodologies utilitzades per estudiar la cultura material humana prehistòrica: teories i pràctics científics.
- Desenvolupar una anàlisi crítica de l'evolució de la cultura prehistòrica i de la seva interpretació.
Lectures obligatòries:
1 - Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
2- Barsky, D., 2015. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-22.
Lecturesde suport:
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Vídeos i altres
Altres enllaços i les activitats possibles s'anunciaran durant el semestre d'acord amb la disponibilitat.
PAC 2 obligatòria: Assaig curt (2 pàgines de text + 2 pàgines de bibliografia).
S'utilitzen diferents tipus d'anàlisi per estudiar conjunts d'eines de pedra trobats en jaciments arqueològics per tal de determinar el comportament i l'estil de vida dels primers homínins (per exemple: tecnologia, tipologia, petrografia, etc.).
Elegir dues d'aquestes metodologies i, per cadascun:
1) Proporcionar una breu descripció (històrica, funcionament, aspectes tècnics...).
2) Descriure quins tipus d'informacions es pot proporcionar el mètode i com s'utilitza per a deduir característiques de comportament humà i/o de conceptes evolutius (cronològics o cognitius).
* Cada mètode s'ha de descriure en una pàgina diferent.
* Heu d'utilitzar referències bibliogràfiques i aquestes s'han de presentar correctament en una pàgina separada per a cadascun dels mètodes que trieu.
Qualificació sobre 10 punts:
- Investigació històrica del mètode (2 punts)
- Descriptiva del mètode (2 punts).
- Descriptiva dels tipus de resultats obtinguts utilitzant el mètode amb exemples (4 punts)
- Bibliografia (2 punts)
- Unitat 3
1) Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica
En aquesta unitat, mirarem com les diferents tradicions que hem estudiat van ser repartides en diferents zones del planeta. Els diferents temes relacionats seran tractats utilitzant exemples específics d'alguns jaciments arqueològics claus. Tractarem aquests temes principalment amb l'ajut de lectures específiques assignades, directament relacionades amb la transmissió cultural: aprendre, saber fer, l'artesania, l'estètica, la forma més enllà de la funció. El focus principal serà la socialització de la cultura material.
2) Interpretar el passat per entendre el futur
El famós explorador, naturalista i humanista Theodore Monod (França, 1902-2000) va observar que, durant els temps prehistòrics, el progrés tecnològic va ser acompanyat per canvis en la pròpia estructura física dels homínins. En contrast, en els temps moderns, especialment des de l'arribada dels humans anatòmicament moderns, la tecnologia trenca els límits posats per la naturalesa, sense preveure les conseqüències d'aquesta ruptura o ocasionar canvis notables en la fisiognomia humana. Ens basarem nostre treball en la busca d'informació general de les principals etapes de l'evolució de la cultura material humana i la seva importància per a la comprensió de la situació actual i el futur de l'espècie humana.
Temes principals:
- Explorar patrons de les migracions humanes més antigues al món: cronologia i cultura.
- Entendre les dues primeres grans revolucions tècniques prehistòriques: transició Olduvaià/Acheulià + transició Acheulià/Mosterià.
- Una introducció al món del Neandertal.
- Analitzar les esdeveniments després de l'arribada dels humans anatòmicament moderns a l'Euràsia: conseqüències sobre l'entorn i sobre altres essers vius (inclús altres homínins).
PAC 3. Assaig llibre (màxim 4 pàgines) Per què es van produir diferents fases de desenvolupament tècnic en diverses parts del món d'una manera diacrònica?
Aquesta PAC es basa en J. Diamond, 1997. Guns, Germs and Steel. A short history of everybody for the last 13,000 years. W.W. Norton & Co. (Capítol 13, pp. 236-264).
(o en espanyol): J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo (Capítol 13).
També podeu mirar: Armas, Gérmenes y Acero. subtitulos español (2 Partes): https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun).
Jared Diamond (1997) argumenta que la tecnologia es va desenvolupar de manera acumulativa a través del temps. També afirma que els tipus de tecnologies inventades i la seva eventual adopció per part d'unitats socials variaran segons les especificitats de cada àrea geogràfica i les experiències i necessitats dels pobles que habiten les diferents terres. També argumenta que aquest últim tindrà un efecte sobre la "disposició" d'una població per "rebre" o "abraçar" un tipus particular d'innovació tecnològica. En la seva opinió, els arguments de Jared Diamond expliquen adequadament els processos evolutius que condueixen a la globalització i la seva homogeneïtat cultural resultant en l'antropocè? Per què?
En aquest assaig "llibre" us notaré de conformitat amb:
- La vostra comprensió de les propostes de Jared Diamond (podeu estar d'acord o no estar d'acord amb les seves idees).
- La vostre capacitat per extrapolar idees i conceptes del text i aplicar-los als diferents contextos cronoculturals que hem estudiat durant aquest semestre.
- Claredat i estil d'escriptura.
- Com sempre, s'apreciaran exemples concrets de l'arqueologia.
- Presentació i qualitat de la bibliografia.
Podeu opinar de manera general sobre els canvis que hem observat en la cultura prehistòrica a través del temps, o parlar d'un cas concret (per exemple, la transició Olduvaià/Acheulià, la desaparició dels Neandertals, el canvi des del Paleolític inferior fins al Paleolític Mitjà, el domini absolut de H. sapiens sapiens, l'hegemonia d'una cultura basada en dades informatitzades, etc.).
Lectures obligatòries (Unitat 3 Tema 1):
1.- J. Diamond, 1997. Guns, Germs and Steel. A short history of everybody for the last 13,000 years. W.W. Norton & Co. (Capítol 13, pp. 236-264).
(o en espanyol): J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo (Capítol 13).
2.- Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.
Documental televisat (opcional)
Armas, Germenes y Acero. subtitulos español (2 Partes):
https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun)
Lectures obligatòries (Unitat 3 Tema 2):
3.- Barsky, D., 2015. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Material Docent de la UOC PID_00220132, pp. 5-21.
4.- Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
- L'arqueologia prehistòrica
- Tecnologia lítica i la tipologia
- Estudis cognitius
- Etnografia
- Antropologia
Coneixements previs
Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana antiga que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.
Objectius iresultats d'aprenentatge
- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les artefactes descoberts en els jaciments arqueològics.
- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.
- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la seva cultura material.
- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i la línia del temps.
- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.
Continguts
L'objectiu és familiaritzar-vos amb l'estudi de les primeres manifestacions arqueològics de la cultura material humana, mitjançant una metodologia d'anàlisi científic. El període temporal que engloba aquest curs és ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments d'Àfrica fa 3 milions d'anys fins al transició del Paleolític inferior/mitja i més enllà.
Adquirireu els coneixements bàsics sobre l'evolució de les primeres cultures humanes i com es tradueixen en l'arqueologia i l'antropologia. Estudiarem com un enfocament holístic s'utilitza per a l'estudi dels artefactes representatius de la cultura humana. Mirarem algunes de les metodologies que permeti conèixer aspectes cronològics i de comportament humà a partir dels artefactes recuperats en contexts arqueològics. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per entendre el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.
Així podríeu:
1) Adquirir coneixements sobre l'evolució de la cultura humana a diferents zones de la planeta.
2) Reflexionar com l'estudi del passat pot ajudar-nos a entendre millor el futur de la humanitat i la seva condició actual.
Per comprendre aquests conceptes posarem les bases per definir la "cultura". Mirarem quines són les eines bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.
Unitat 1. Introducció: les primeres industries i el naixement de la cultura material humana
Aquesta unitat servirà per a donar-vos una visió general d'algunes de les definicions previstes de la cultura material i del concepte de cultura en si mateix. El focus principal es situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, es proporcionaran els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.
L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, biostratigràfic, paleoambiental i paleoclimàtic. Mirarem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'Olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica. També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels homínins que les van elaborar.
A més, parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana, i com es diferent de la que realitzen grans simis o altres animals.
Hauríeu d'expressar les vostres idees sobre aquestes tòpics a través d'un curt assaig obligatori (PAC 1: 2 pàgines).
Unitat 2. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics
En aquesta unitat mirarem les metodologies emprades per la interpretació de les manifestacions més antigues de la cultura humana: les eines de pedra. Es presentarà una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven els objectes gràcies al concepte de chaîne opératoire (Francès), que té en compte cada etapa del procés de talla com diferents baules de la cadena de gestos que condueixen a la fabricació d'una eina (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, fins al seu abandonament).
Tindreu l'oportunitat d'aprofundir en l'estudi de dues d'aquestes metodologies (PAC 2: 2 pàgines + bibliografia).
Unitat 3 (2 temes).
Tema 1. Àmbit regional i la socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana
Analitzarem la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Veurem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa, quines són les grans etapes d'aquesta evolució, i la seva diacronia a través del món. Diverses lectures us assistiran a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre el seu impacte en l'evolució de la societat i de la cultura humana.
Tema 2. Interpretar el passat per entendre el futur
Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? En aquest tema, ens tractarem de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem de quina manera el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat en el seu conjunt.
Materials i eines de suport (llista completa dels recursos)
Llibres o capítols de llibre (lecturesobligatòries)
Barsky, D., 2015. Cultural Material. Material Docent de la UOC.
Barsky, D., 2018. Material Docent de la UOC.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes.
Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. The Fates of Human Societies. W.W. Norton.
(o en Espanyol) J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo.
Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Routledge, Nova York.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
Articles (lectures obligatòries)
Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Bibliografiai fonts d'informació complementària
Llibres o capítols de llibre (opcionals)
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Dordrecht, pp. 25-38.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Keesing, R., 1993. Teorías de la cultura. In: Honorio M. Velasco (Comp), Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Cuadernas de la UNED.
Leakey, M. 1971. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Bed I and II, 1960-1963. Cambridge University Press, Cambridge.
Potts R., 1998. Environmental hypotheses of hominin evolution. Yearbook of Physical Anthropology 41: 93-136.
Articles (opcionals)
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Domínguez-Rodrigo, M., Díez-Martín, F., Mabulla, A., Baquedano, E., Bunn H., & Musiba Ch., (Eds.) 2014. The Evolution of Hominin Behavior during the Oldowan-Acheulian Transition: Recent Evidence from Olduvai Gorge and Peninj (Tanzania). Quaternary International 322-323, pp. 1-6.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Semaw, S., 2000. The World's Oldest Stone Artefacts from Gona, Ethiopia: Their Implications for Understanding Stone Technology and Patterns of Human Evolution Between 2·6-1·5 Million Years Ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods: The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|