|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final. | |||||
Es tracta de fonamentar el camp d'especialització de l'antropologia urbana a partir de la presentació dels seus objectes d'estudi, l'evolució en la manera com s'han anat definint i transformant les seves unitats d'anàlisi i la correspondència entre aquestes diferents etapes amb els corrents teòrics de cada moment. Essencialment es vol insistir en la transformació de la ciutat com a objecte d'estudi inicial al descobriment de l'urbanisme com el focus analític d'aquest camp d'especialització. També es vol mostrar com una bona part dels anomenats "estudis urbans" a dins de l'antropologia, no tenien la ciutat com a unitat d'anàlisi, sinó més aviat com un marc referencial o un context inclusiu on s'emmarcaven les veritables unitats, el barri, els grups marginats i pobres o bé l'entelèquia cerca de la "comunitat" i de les relacions comunitàries a les grans ciutats. Al fmenys fins els anys 1980 l'antropologia urbana va ser una antropologia dels processos d'urbanització o un un camp d'análisi de la pobreza i la marginació urbana. dedicarem un esforç a presentar el desenvolupament de la literatura dels sarrers 35 anys. |
|||||
L'estudi de les ciutats i dels conjunts metropolitans constitueix un camp d'especialització dins de l'Antropologia Social i Cultural des de la segona meitat dels anys 1970. Tant els marcs teòrics específics, com les novetats metodològiques que aporta, representen una innovació per la disciplina, molt arrelada als estudis de les societats sense Estat i a les societats camperoles. Juntament amb l'Antropologia Mèdica, l'Antropologia Política, l'Antropologia Econòmica, els estudis sobre religió i sobre migracions, constitueix un dels principals eixos d'especialització, que justifiquen el caràcter troncal d'aquesta assignatura. |
|||||
L'Antropologia Urbana (AU), juntament amb altres disciplines humanístiques i socials (Sociologia, Dret, Ciència Política, Història i Geografia) i tècniques (Arquitectura i Enginyeria) constitueix el camp professional de l'urbanisme. Són les relacions socials, en sentit ampli, les creadores dels espais i de les funcions de les ciutats, contràriament a allò que pensen molts tecnòcrates des de la perspectiva de la política i de la tècnica. Les ciutats són / haurien de ser al servei de les persones i, per tant, en el disseny de les ciutats no hi ha només variables tècniques, artístiques i econòmiques, sinó necessitats i demandes socials. La radicalitat qualitativa de l'Antropologia Social fa que els seus estudis sobre l'urbanisme acostin de manera clara els sentiments, valors i necessitats de la ciutadania davant els processos de planejament urbanístic. Juntament amb l'arquitectura i la geografia, l'Antropologia Social té un paper capdavanter en els estudis urbanístics, en particular, i en els estudis urbans. Juntament amb la intervenció urbanística, les aportacions de l'AU es donen també en el camp de la intervenció social, juntament amb altres professionals com els treballadors socials o els educadors socials. Les metodologies qualitatives i, sobretot, l'etnografia són de gran utilitat per a fer diagnòstics socials, previs a les intervencions dels altres professionals. L'àmbit de la mobilitat humana, de les migracions, la pobresa i la marginació social esdevenen camps d'aplicació dels sabers i de les metodologies de l'AU. |
|||||
Resulta indispensable haver cursat història, teoria i mètodes de l'Antropologia per a poder endinsar-se dins el camp de l'Antropologia Urbana. També resulta molt útil, tot i que no imprescindible, haver cursat Antropologia Política, Parentiu i Antropologia Econòmica. |
|||||
El calendari de sessions a l'aula física de la URV [Campus Catalunya] per la modalitat semi-presencial és aquest: 1ª sessió. 27 de febrer de 2019: Aula 408 (16,00 a 20,00 h) 2ª sessió. 15 de Març de 2019: Aula 408 (16,00 a 20,00 h) 3ª sessió. 10 d´Abril de 2019: Aula 411 (16,00 a 20,00 h) |
|||||
Els objectius de l'assignatura són aquests: |
|||||
Els sistemes urbans, entesos com a formes de concentració del poder polític, econòmic i/o ritual són un fenomen molt antic en la història de la Humanitat. Cal pensar que la ciutat, en les seves manifestacions més simples, són un resultat directe del sedentarisme que es fa possible des de la Revolució Neolítica. Lectures Sjoberg, Gideon (1995) The Preindustrial City. The American Journal of Sociology, Vol. 60, No. 5, pp. 438-445. 2. Les ciutats a l'Era Industrial La ciutat industrial ha esdevingut el "paradigma" de ciutat a les ciències socials. Per tal d'evitar el biaix etnocèntric d'aquesta identificació, l'objectiu d'aquest tema és mostrar com la ciutat de la modernitat no requereix de la dimensió industrial per a constituir-se com a objecte d'estudi de l'antropologia urbana. Lectures
Wirth, Louis (1989 [1938]), "El urbanismo como forma de vida", en Fernández, M. (Comp.), Leer la Ciudad. Ensayos de Antropología Urbana, Icaria, pp. 29 - 53. Imilan, W. (2006), El Relato de la Ciudad. Etnógrafos, objetos y contemporaneidad. Seminario dictado en la Escuela de Antropología de la Universidad Católica de Temuco de Chile.
3. Ciutats i metròpolis en el Postindustrialisme Si la ciutat industrial era, encara, un lloc més o menys autocontingut, la característica més definidora de la ciutat post-industrial és el de la seva explosió territorial. Un text d'Eduardo Nivón ens introduirà al concepte de ciutat difusa, porosa, sense límits territorials, que conforma grans regions metropolitanes, donant lloc a processos com els de rururbanització i suburbanizació. Debatrem al voltant de noves propostes, conceptes i teories a pròposit de les noves formes urbanes: metaciutat, metàpolis o regions metroplitanes. Lectures
Nivón, Eduardo (2003), "Las contradicciones de la ciudad difusa", Alteridades, vol. 13, núm. 26, pp. 15-33. Hannerz, U. (1998) "El papel cultural de las ciudades mundiales", en Hannerz, U., Conexiones transnacionales, Madrid, Cátedra, pp. 205-225.
4. Els microcosmos urbans: identificació d'unitats d'anàlisi a l'interior de les ciutats La perspectiva micro ha predominat a l'antropologia urbana fins els nostres dies tot i que, a diferència dels estudis clàssics , l'estudi dels barris, de les minories ètniques, els moviments veïnals o d'altres fenòmens urbans o ciutadans s'articulen bé i es contextualitzen en el marc urbà més general. Lectures Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2005), "Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval", Revista d'Etnologia de Catalunya, vol. 21, pp. 114-131. Sargatal, Alba (2001), "Gentrificación e inmigración en los centros históricos: el caso del barrio del Raval en Barcelona", Scripta Nova, vol. 94, núm. 66.
5. Els macrocosmos urbans: l'explosió d'allò urbà en el territori. Àrees i regions metropolitanes, grans conurbacions. Abordarem el tema de la relació entre ciutat i globalització. Els canvis d'escala territorial de la vida dels urbanites i la necessària mobilització espacial, que dona lloc als fenòmens de commuting, entesos com les formes de mobilitat quotidiana o obligada de les persones. Revisarem la tendència a la deslocalització, especialització i tematització de les diferents àrees urbanes que composen la ciutat. Donarem alguns apunts dels enfocaments específics del mètode etnogràfic per tal d'abordar unitats d'anàlisi molt complexes com són els fenòmens metropolitans. Lectures Harvey, David (2008), "El derecho a la ciudad", New Left Review, vol. 53, pp. 23-39. Choay, Françoise (2009), "El reino de lo urbano y la muerte de la ciudad", Andamios, vol. 6, num. 12, pp. 157-187.
Monografia
Ascher, François (2004), Los nuevos principios del urbanismo. Madrid, Alianza [93 pp.]
Films
Walter Ruttman. Berlín, sinfonía de una ciudad José Luis Guerín. En construcción |
|||||
Ascher, François (1998), Metapolis. Acerca do futuro da cidade. Oeiras, Celta, pp. 3-21 Basham, Richard (1978), "The origin and evolution of cities", a Basham, R., Urban Anthropology, Palo Alto, Mayfield Pub. Co., pp. 37- 54. Dematteis, Giuseppe (1998), "Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas", a Monclús, F. J. (Comp.), La ciudad dispersa. Barcelona, CCCB, pp. 17-33. Fox, Richard (1977), "Regal-ritual cities", a Fox, R., Urban Anthropology, Englewood Cliffs, Prentice-Hall, pp. 39-57. García, Marisol; Degen, Mónica (2008), "El Camino Barcelona: espacios, culturas y sociedades", a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 9-27. Giobellina, F. (2002). Entre Tintín y Tartarín: la misión Dakar-Yibutí en el origen de la etnografía francesa. Revista de Antropologia, 45(2), 311-359. Hannerz, Ulf (1986), "Perspectiva desde el Copperbelt", en Hannerz, U., Exploración de la ciudad, México, FCE, pp. 138-166. Hernando, Agustín (1988), "Los orígenes de las ciudades", "ciudades preindustriales", a Hernando, A., Hacia un mundo de ciudades, Madrid, Ed. Cincel, pp. 15-37. Jeppie, S. (2008). Re/Discovering Timbuktu. The Meanings of Timbuktu (Cape Town, 2008), 1-17. Lomnitz, Larissa (1973), "Supervivencia en una barriada en la ciudad de México", Demografía y Economía, vol. 7, núm. 1, pp. 58-85. Miles, Malcolm (2008), "La Olimpiada cultural: el Forum de las Culturas 2004", a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 65-82. Muñoz, Francesc (2008), "Paisatges de la mobilitat: dels espais multiplex als aeroports low cost », Papers. Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, núm. 47, pp. 14-23. Oliven, Ruben (1993), "Antropología en las ciudades brasileñas", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 75-101. Peña, Guillermo de (1993), "Los estudios urbanos en la antropología social británica: 1940-1970", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 21-29. Pujadas, Joan J. (1996), "Antropología urbana", en Prat, J.; Martínez, A. (Comps.), Ensayos de Antropología cultural. Barcelona, Ariel, pp. 241-255. Pujadas, Joan J. (2005), "Cidades acolhedoras? Transformaçôes urbanas, imaginários e actores sociais", Forum Sociológico, vol. 14, pp. 31-46. Quintal, Ella; Fernández, Francisco (1993), "De la pequeña comunidad a la ciudad pequeña", a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 31-43. Ruiz Torres, Miguel; García, Pedro (2013), "Disolución del lugar y espacios del miedo en El Cabanyal", a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 67-92. Safa, Patricia (1998), "Las identidades urbanas como experiencia plural: las organizaciones vecinales en el Centro Histórico de Coyoacán", a Safa, P., Vecinos y vecindarios en la ciudad de México. México, CIESAS/UAM-I/Porrúa Eds., pp. 159-205. Torres, Francisco; (2013), "La ciudad ocultada. Desigualdad y precarización en la Valencia global", a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 163-188. Weber, Max (1987), "La ciudad patricia en la Edad Media y en la Antigüedad", a Weber, M., La ciudad. Madrid, Ed. La Piqueta, pp. 73-114. Whyte, William F. (1943), "Social Organization in the Slums", American Sociological Review, vol. 8, núm. 1, pp. 34-39. Traducción en español en línea: http://www.apuntescecyp.com.ar/index.php/apuntes/article/view/347/305
Lectures complementàries Bosque, Joaquín (2000), "Ciudad y globalización", Anales de Geografía de la Universidad Complutense, núm. 20, pp. 23-48. Chance, John; Taylor, William (1977), "Estate and Class in a Colonial City: Oaxaca in 1792", Comparative Studies in Society and History, vol.19, pp 454-487. Hahn, Peter (2010), "Urban life-worlds in motion: in Africa an beyond", Africa Spectrum, vol. 3, pp. 115-129. López, M.; Grau, R. (1971), "Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial", Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 80, pp. 28-40. http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitecturaUrbanismo/article/view/111032/169919 Matlon, Jordanna (2014), "Elsewhere: an essay on borderland ethnography in the informal African city", Ethnography, Smith, Michael P. (1992), "Postmodernism, urban ethnography, and the new social space of ethnic identity", Theory and Society, vol. 21, núm. 4, pp. 493-531. |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|