Metodologia arqueològica Codi:  21.037    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és proporcionar una visió holística de l'Arqueologia com a ciència. Analitzarem els aspectes teòrics, metodològics i pràctics de l'arqueologia, proporcionant una introducció a les metodologies desenvolupades per descobrir i excavar jaciments arqueològics i per comprendre la història llarga de l'evolució humana. Anem a veure com es fan els treballs arqueològics en diferents contextos, com per exemples: coves, paisatges urbans o ambients aquàtics. Aprendrem les tècniques utilitzades actualment pels arqueòlegs i científics especialitzats per resoldre a les dificultats de l'enregistrament i de la conservació de les dades arqueològiques en contextos específics.

 

"En el sentit més ampli, de la mateixa manera que l'arqueologia és un aspecte de l'antropologia, també ho és que una part de la història - on volem dir tota la història de la humanitat des dels seus inicis fa més de 3 milions d'anys. De fet més del 99 per cent d'aquest enorme lapse de temps de l'arqueologia - l'estudi de la cultura material passat - és l'única font important d'informació, si un es posa al costat l'antropologia física, que se centra en la nostra biològica en lloc de progrés cultural".

(Traduït al català de Bahn, 1993)

L'arqueologia és un camp apassionant d'estudi, que ha recorregut un llarg camí des dels seus inicis, pels investigadors aventurers i naturalistes de principis del segle XIX, fins trobar-se avui en dia entre les més respectats de les ciències. Aquesta ciència s'ha diversificat per incloure no només la topografia, l'excavació i la recol·lecció de dades, sinó també, per abraçar una àmplia gamma de ciències interpretatives modernes, com són la geocronologia, la genètica, la reconstruccions visuals 3D, etc.

A més a més d'endinsar-nos en l'àmbit dels aspectes teòrics i dels mètodes arqueològics i, el focus fonamental d'aquesta assignatura és l'arqueologia prehistòrica (paleolític). Non obstant això, parlarem també una mica sobre el que dic: "Nova Arqueologia". Es tracta d'algunes noves visions científiques referent a l'arqueologia del futur: es a dir, com serà la disciplina per a nostres descendents? quins serien els objectes preservats del nostre societat actual i com es fossilitzaren?

Els temes principals d'aquesta assignatura estan relacionats amb: els tipus de descobertes, els mètodes d'excavació i els modes d'interpretació de les restes arqueològiques atribuïdes a les diferents fases de l'evolució humana.

Amunt

20182;ASIG_CONJUNTO;21.037;1;A

Amunt

- Arqueòleg (focalitzant en qualsevol període d'interès): excavacions programades, excavacions de rescat, etc.

- Investigador en ciències socials i de la terra (geocronologia, sedimentologia, paleontologia, prehistòria, etc.).

- Antropòleg.

Amunt

Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura són:

- Examinar els aspectes històrics de l'evolució de l'arqueologia com a ciència: des dels seus inicis, fins a les seves aplicacions modernes.

- Conèixer i comprendre quins objectius té l'arqueologia per esbrinar i entendre l'evolució humana.

- Familiaritzar-vos amb  les metodologies clàssiques i modernes aplicades en l'excavació de jaciments en contextos geològics i cronològics diversos.

- Comprendre els processos de formació naturals dels jaciments arqueològics.

- Familiaritzar-se amb els diferents tipus de restes arqueològiques del Paleolític i els mètodes aplicats per estudiar-los.

- Conèixer les principals eines interpretatives per comprendre el context general, dels diferents tipus de jaciments arqueològics.

- Aprendre les tècniques bàsiques utilitzades avui en dia en els diferents camps de l'arqueologia: la topografia, l'excavació, el treball de camp, el mostreig, l'arqueologia preventiva, arqueologia experimental, etc. 

Us adquirireu competències en els mètodes teòrics de l'arqueologia i les seves aplicacions. Això us permetrà d'enfocar els vostres interessos en un futur cap a un camp d'estudi específic, és a dir, cap a una disciplina arqueològica de la vostra elecció.

Amunt

Aquesta assignatura proporcionarà una base teòrica per a la comprensió de l'arqueologia, com a ciència multidisciplinària. També proporcionarà una sòlida base metodològica, per a la comprensió de les tècniques utilitzades en l'arqueologia i les diferents àrees centrades en la reconstrucció de l'activitat humana del passat.

Els estudiants cursant els cursos (AC) + (PS) hauran de completar tres PACs + una Prova de Síntesi (dues preguntes).

Els estudiants que no puguin seguir l'avaluació continuada tindran dret a un examen final, que consistirà en quatre preguntes relacionades amb les activitats que han fet al llarg del curs.

Amunt

Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica Llibre-manual
Metodologia arqueològica Web
Metodologia arqueològica PDF

Amunt

Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos) 

Llibres o capítols de llibre (lecturesobligatòries) 

Barsky, D., (2016). Metodologia Arqueològica. Què és l'arqueologia? Des del camp fins al laboratori: el recull i la interpretació de les dades arqueològiques prehistòriques. Mòdul 1. Material Docent de la UOC. 

Bahn, P. 2011. Arqueología. Teorías, Métodos y Práctica. Ediciones Akal, S.A., Madrid.  ISBN: 978-84-460-3133-8. 

Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes (Capítol 1. pàgines 17-60). 

 

Altres articles suggerits (opcionals) 

- Barsky, D., 2013. The Caune de l'Arago stone industries in their stratigraphical Context. Comptes Rendus Palevol 12, 305-325. 

- Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224. 

- M. Mosquera, Ollé, A., Saladié, P., Cáceres, I., Huguet, R., Rosas, A., Villalaín, J., Carrancho, A., Bourlès, D., Braucher, R., Pineda, A., Vallverdú, J., 2016, The Early Acheulian technology of Barranc de la Boella (Catalonia, Spain). Quaternary International 393 (30), 95-111. 

- Morales, J.I., Vergés, J.M., Fontanels, M., Ollé, A., Allué, E., Angelucci, D.E., 2013. Procesos técnicos y culturales durante el Holoceno inicialen el noroeste de la Península Ibérica. Los niveles B y Bb de La Cativera (El Catllar, Tarragona). Trabajos de Prehistoria 70 (1), 54-75. (ISSN: 0082-5638, doi: 10.3989/tp.2013.12102). 

- Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167. 

- Ollé, A., Vergès, J.M., Rodríguez-Álvarez, X.P., Cáceres, I., Angelucci, D.E., Vallverdú, J., Demuro, M., Arnold, L.J., Falguères, C., Bennàsar, M., López-García, J.M., Blain, H.A., Bañuls-Cardona, S., Burjachs, F., Expósito, I., López-Polín, L., López-Ortega, E., 2016. The Middle Pleistocene site of La Cansaladeta (Tarragona, Spain): stratigraphic and archaeological succession. Quaternary International 393 (30), 137-157. 

- Rodríguez, J., Burjachs, F., Cuenca-Bescós, G., García, N., Van der Made, J., Pérez González, A. Blain, H.A., Expósito, I., López-García, J.M. ., García Antón, M., Allué, E., Cáceres, I., Huguet, R., Mosquera, M., Ollé, A., Rosell, J., Parés, J.M., Rodríguez, X.P.,  Díez, C., Rofes, J., Sala, R., Saladié, P., Vallverdù, J., Bennasar, M.L., Blasco, R., Bermúdez de Castro, J.M., Carbonell, E., 2011. One million years of cultural evolution in a stable environment at Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary Science Reviews 30, 1396-1412. doi:10.1016/j.quascirev.2010.02.021. 

- Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13. 

- Vaquero, M., Allué, E., Alonso, S., Catalán, S.G., García Díez, M., Soto, M., 2012. Humans i medi natural en l'entorn de les muntanyes de Prades fa més de 10.000 anys: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet). A: Buqueras, X., Llagostera, J., Sancho, M., Saura, P. (Coords.): "Actes de les terceres jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Paratge Natural d'Interes Nacional de Poblet. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentacio i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. L'Espluga de Francoli. PP. 252-263. D.L. B. 23881-2012

 

Vídeos

Vergès, J.M., ¿Qué ha aportado Atapuerca al conocimiento del primer poblamiento europeo?  Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55. 

Vergès, J.M., ¿Y como saben que se los comieron? el estudio del canibalismo prehistórico   Arqueosnacks, IPHES i URV. 4:55. 

Fotos

(IPHES + personals)

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt