Art medieval Codi:  21.121    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'objectiu de l'assignatura és la d'oferir una visió àmplia i interdisciplinària de l'art medieval en el seu conjunt i en el context de la cultura medieval, com a expressió de l'època i sobretot com una eina eficaç de comunicació, semblant a la del llenguatge, a través de la qual s'han ensenyat, explicat i expressat les seves creences, però també la mentalitat i els valors més pregons. Un llarg període de temps que se'ns perfila com a baula fonamental entre l'època antiga i la moderna, de la què sens dubte posà les bases del seu desenvolupament.

Amunt

Es recomana haver efectuat les assignatures prèvies d'Introducció a la Història de l'Art, Art i Cultura de l'Antiguitat i Iconografia. També coneixements sobre la religió cristiana, bàsics per efectuar qualsevol lectura iconogràfica. Comprensió d'alguna llengua estrangera (francès, anglès)

Amunt

OBJECTIUS

  • Aprendre la diacrònica general de la història universal de l'art.
  • Aprendre sistemàticament els mitjans, procediments, materials i tècniques de la producció artística al llarg dels segles medievals.
  • Aprendre a tenir consciència crítica de les coordenades espai-temps i de les interrelacions sincròniques i diacròniques dels fets fonamentals de la història de l'art.
  • Aplicació conscient dels mètodes científics utilitzats per l'anàlisi d'una obra d'art.
  • Utilització correcta dels continguts per l'anàlisi d'una obra artística.
  • Lectura directa de les fonts més importants de la història de l'art.

 

COMPETÈNCIES

 

Competències bàsiques i generals:

  • Comprensió diacrònica de la història universal de l'art.
  • Aprendre la diacrònica general de la història universal de l'art.
  • Consciència crítica de les coordenades espai-temps i de les interrelacions sincròniques i diacròniques dels fets fonamentals de la història de l'art.
  • Coneixement i capacitat d'aplicació del mètode científic.

 

Competències específiques:

  • Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • Coneixement d'una llengua estrangera.
  • Desenvolupar un raonament crític.

Amunt

Tema I. Introducció. Directrius de l'assignatura. Concepte i extensió del terme. Problemes de periodització. Límits de l'art tardo-antic després de les invasions bàrbares. Trencament o continuitat.      Formació del llenguatge expressiu medieval.

Tema II. Alta Edat Mitjana. La Europa de les invasions. Art carolingi. La "renovatio" carolíngia: conseqüències estètiques. Escola palatina. Arquitectura palacial. Arquitectura religiosa. Les arts figuratives. Arts. sumptuàries. Art de la cort d'Oviedo.

Tema III. Alta Edat Mitjana. L'imperi otonià. El "Sacre Imperi Germànic". Segona "renovatio". Nous conceptes arquitectònics. La Miniatura imperial. Arts sumptuàries.

Tema IV. Alta Edat Mitjana. España al segle X. Problemes de nomenclatura: art mozàrab i art de repoblació. Miniatura. Beat de Lièbana i els seus comentaris a l'Apocalipsi.

Tema V. Romànic. Introducció general. Definició del terme. Cronologia i periodització: etapes i terminologia. Aspectes històrics i límits geogràfics. Promotors i artistes. Art urbà i art rural. L'ordre de Cluny. Reforma litúrgica. Rutes de peregrinació: el valor de les relíquies.

Tema VI. Romànic. França. Arquitectura. Borgoña: Cluny i les diverses campanyes constructives. Les esglésies de peregrinació: Saint-Sernin de Toulouse i Sainte-Foy de Conques. Escultura. Noves tendències i influència clàssica. El Languedoc. Borgonya. Provença. Pintura mural i miniatura.

Tema VII. Romànic. Itàlia. La herència clàssica i la recepció d'influències bizantines. Arquitectura i escultura. Lombardia i el primer romànic meridional. L'escultura de l'Emília. Esglésies de la Toscana. La zona meridional. Pintura. Miniatura. Orfebreria.

Tema VIII. Romànic. Imperi Alemany. Continuitat otoniana. Catedrals imperials. Tardo-romànic. Anglaterra. Els Normands. Escultura. Miniatura. 

Tema IX. Romànic. Espanya. La Reconquesta i les seves conseqüències artístiques. Reforma litúrgica. El primer romànic meridional. El Camí de Santiago com a via europea. Arquitectura i escultura. Miniatura i Pintura.Tardo-romànic. 

Tema X. El Císter. Reforma espiritual i aspectes artístics. Rigorisme estètic de Sant Bernat. Monestir: tipologia i organització.

Tema XI. Protogòtic. Problemes de nomenclatura. Components formals. Suger de Saint-Denis, Pere el Venerable i Sant Bernat de Claravall. El problema de la volta de creueria. Estètica i mística de la llum.

Tema XII. Gòtic. Introducció general. Extensió cronològica. Problemes de nomenclatura. Periodització. La ciutat i la burgesia. La catedral. La vidriera i la llum a l'edifici gòtic: l'espai transfigurat. Predomini francès. Arquitectura i escultura. Organització de la catedral. Villard d'Honnecourt. Les grans catedrals i l'evolució de les portades. La zona meridional.

Tema XIII. Gòtic. Del segle XIII a la crisi del segle XIV. Predomini francès. Pintura i miniatura. L'estil 1200. Artistes i clients laics. Nous llibres, nova demanda. París i la primacia artística. El segle XIV: Jean Pucelle. Vidriera. Els grans conjunts.

Tema XIV. Gòtic. Del segle XIII a la crisi del segle XIV. Anglaterra. Arquitectura. Personalitat del gòtic anglès. Les gran catedrals. Pintura i miniatura. L'estil 1200. L'apocalipsi. Els grans saltiris. Vidriera. Alemanya. Arquitectura. Escultura. Pintura i miniatura.

Tema XV. Gòtic. Del segle XIII a la crisi del segle XIV. Itàlia. Ciutats-estat i la burgesia. Arquitectura: antigoticisme i classicisme. Escultura: el classicisme de Nicola Pisano i el goticisme de Giovanni Pisano. Pintura: la Toscana i Roma. Miniatura.

Tema XVI. Gòtic. Del segle XIII a la crisi del segle XIV Els regnes hispànics. Arquitectura i escultura. Les gran catedrals castellanes. Escultura i iconografia. Pintura. El gòtic linial. Miniatura. Els manuscrits alfonsíes.Mudèixar. Minories ètniques. Regnes hispànics.

Tema XVII. Gòtic. Finals de l'Edat MitjaFrança i Països Baixos. Els gran prínceps i les comandes artístiques. Arquitectura. L'escultura i la seva independència respecte a l'arquitectura. Escultura: el naturalisme nòrdic. Pintura i miniatura. La cort del duc de Berry i altres mestres. Pintura flamenca: Jan van Eyck i Robert Campin. Les darreres generacins.

Tema XVIII.  Gòtic. Finals de l'Edat MitjaL'Imperi. Arquitectura. L'apogeu de l'escultura tardogòtica. Pintura del gòtic internacional. L'estil internacional a Bohèmia. Regnes peninsulars. Arquitectura: les darreres catedrals. Escultura: la presència borgonyona. Pintura: la influència septentrional.

Amunt

Lliçons d'art medieval Web
Lliçons d'art medieval PDF

Amunt

Una de les eines de suport bàsiques pel desenvolupament de l'assignatura és el manual "Lliçons d'Art Medieval" que he redactat. Aquesta obra és el fruit de més de vint-i-cinc anys de docència de la Història de l'Art Medieval des de la meva primera etapa a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de l'any 1992 a la Universitat de Lleida. Com el títol indica, no es tracta d'un manual en el sentit clàssic del terme, si no que he destacat els aspectes o les lliçons que he considerat més significatives en llarg de la meva trajectòria com a docent. Evidentment, hi ha aspectes que no estan inclosos per la manca d'espai, però sempre he considerat que és molt més important aconseguir un criteri davant de les obres artístiques que no oferir als estudiants una bateria d'imatges sense un fil argumental coherent. Aquesta assignatura és una primera pressa de contacte amb el món medieval i l'estudiant que ho desitgi podrà aprofondir en àmbits específics més endevant.

Per realitzar la primera PAC cal omplir una fitxa catalogràfica de la que he aportat un model inspirat en les fitxes utilitzades als museus de la Generalitat de Catalunya.

La segona PAC consisteix en el resum d'un article "La paz de las plegarias: lecturas piadosas de la reina María de Luna" que permetrà reflexionar sobre l'espiritualitat dels monarques de la Corona d'Aragó i la incidència d'aquesta sensibilitat sobre els llibres il.luminats.

 La tercera PAC consisteix en el resum d'un article "Artista-artesano en el gótico catalán", que permetrà reflexionar sobre la condició social del artistes-artesans a Catalunya en llarg dels segles del gòtic.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt