• Descripció

Si mirem els manuals d'Història de l'Art del segle XX bàsicament hi trobarem  una juxtaposició d'-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme...) cosa que dóna una visió molt sincopada i lineal de la realitat artística i  fa difícil d'entendre les connexions i interrelacions que es produeixen.

Per a evitar aquesta perspectiva tradicional s'ha optat per dissenyar un material amb el títol «La construcció de la modernitat en art» que recull, en 25 capítols i un text de Walter Benjamin sobre l'aura, les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s'entén per modernitat en art. I vinculats a aquestes ruptures, es van desgranant les diferents avantguardes (del realisme a l'art conceptual) que, d'aquesta manera, quedaran emmarcades en el context  de la història de l'art.

Però, abans d'entrar a plantejar les ruptures i aportacions del segle XX a l'art, convé fer una reflexió sobre dos temes bàsics en el món de l'art: la construcció de la idea d'artista i la del receptor. Per tal d'introduir-se a l'art contemporani, recuperarem dos mòduls treballats a la Introducció a la Història de l'Art i el seminari d'Història de l'art del grau en Arts  (no tothom haurà fet aquestes assignatures) i ens centrarem, sobretot, en el dedicat al receptor al llarg de la història, atès que planteja un seguit de temes centrals en relació a l'art del segle XX i inicis del XXI.

El mòdul sobre l'artista recull la definició, funció i estatus del productor d'imatges al llarg de la història (de la prehistòria fins al romanticisme) i acaba amb una presentació de quines són les tipologies i models d'artistes en el segle XX, i es comenten els paradigmes encarnats per Vincent van Gogh, Marcel Duchamp, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Andy Warhol i Josef Beuys, i es resumeixen les tres etapes en la configuració de la figura de l'artista: des de l'artesà a l'artista.

El mòdul sobre el receptor comença amb una síntesi de les tres etapes en la configuració de l'espectador actual, i palesa que coincideixen amb les tres etapes de la configuració de l'artista. Així es parla de l'espectador pre-estètic, de l'espectador estètic i de l'interactor.  Tot seguit s'introdueixen les aportacions de la neurociència a l'estudi de l'art, mirant de respondre la qüestió de per què ens agrada el que ens agrada. La resta del mòdul fa referència a les reaccions dels espectadors davant l'art del segle XX i acaba donant unes pautes de què fer, com espectador, davant d'una obra d'art. 

A partir d'aquí, s'ofereix una panoràmica de l'art del segle XX, seguint més o menys un relat cronològic, i analitzant:

• les influències de la fotografia i el cinema en les avantguardes,
• l'ensulsiada de la valoració acadèmica i la seva substitució per la novetat, l'originalitat i la diferència,
• la fugida de Gauguin i la construcció de l'altre «primitiu»,
• el classicisme de Cézanne,
• les instàncies oficials de validació: els Salons
• la ruptura de la perspectiva renaixentista: l'espai corpori en l'obra de Picasso,
• la introducció dels sentiments en els objectes: l'abstracció amb Kandinsky i Malèvitx,
• la vinculació del futurisme a la cultura de masses i al feixisme,
• la revolució dadaista i el canvi de paradigma d'art i d'artista,
• el retorn al naturalisme, amb el purisme i el constructivisme rus,
• els mites surrealistes centrats en la dona, el desig i la sexualitat,
• la crisi capitalista de 1929 i el segon naixement de l'art abstracte,
• la incorporació de la cultura popular a partir de l'efecte Warhol,
• la crisi de l'informalisme i la desmaterialització de l'objecte, que dona pas a la postmodernitat.

Cada tema comença amb un: Enunciat dels problemes, on es plantegen les qüestions que cada capítol ajudarà a resoldre i que poden facilitar l'elaboració de PACs i d'exàmens, així com l'estudi per part de l'estudiant.

Per tal de donar una visió de conjunt de l'art actual, l'assignatura incorpora un projecte de recerca, a realitzar al llarg del semestre, que consisiteix a caracteritzar l'art contemporani, i per al qual s'ofereixen un seguit de materials que resumeixen les principals temàtiques de la producció artística actual: globalització, identitats, naturalesa, política, espiritualitat, institucions i arquitectura.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura es centra en el segle XX (l'assignatura Art postmodern i digital se centrarà en els darrers anys del segle XX i la producció artística del segle XXI) i, fa de pont entre la modernitat i la postmodernitat i és una continuació de la Història de l'Art modern.

Pel seu caràcter de comtemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història actuals.

• Camps professionals en què es projecta

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:

- historiador de l'art

- gestió del patrimoni cultural

- guia turístic

- crític d'art

- curador d'exposicions

- editor i redactor de materials sobre art

• Coneixements previs

És una assignatura d'una certa especialització i, per tant, és aconsellable haver cursat la Introducció a la Història de l'art, Iconografia i les assignatures d'Història de l'Art anteriors a aquest període. 

• Informació prèvia a la matrícula

Atès que es tracta d'una matèria que potser no s'ha cursat mai i que l'art contemporani requereix molta lectura per tal de fer-lo intel·ligible, s'aconsella una dedicació setmanal d'unes 10 hores de mitjana (el crèdit al nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior equival a unes 25 hores de treball; 6 x 25 = 150 hores totals, distribuïdes en 15 setmanes, equival a unes 10 hores setmanals).

Cal subratllar aquesta dedicació atès que, tal com està l'assignatura dissenyada, a més de les lectures avaluables -els mòduls i alguns resums de llibres- una important part de la càrrega lectiva pivota sobre les activitats no avaluables (però no per això menys importants en la seva realització), la part principal de les quals, però, està dedicada a les imatges.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

• Conèixer els principals -ismes del segle, el seu context històric i les seves aportacions a l'art contemporani
• Argumentar el perquè de l'aparició de les avantguardes i la seva relació amb el mercat i les dues Guerres Mundials
• Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de l'art del segle XX des de diferents perspectives i enfocaments
• Enumerar els mecanismes bàsics de producció, distribució i recepció de l'art contemporani
• Descriure les aportacions de les primeres avantguardes a la modernitat i la crisi d'aquesta a través de les segones avantguardes
• Dominar les fonts d'informació i les principals aportacions teòriques de l'art del segle XX.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals

• Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-ho comprensible als altres

Competències transversals

• Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
• Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.

Competències específiques

• Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
• Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.

• Continguts

Aquest és el programa detallat del curs, que desenvolupen els nous materials. 

Unitat 1. Sobre l'artista i el receptor 

1. Mòdul 1. Sobre l'artista
2. Mòdul 2. sobre el receptor  

Activitats no avaluables:

1. Sobre el concepte d'art
2. Els components bàsics del món de l'art
3. Artesà versus artista
4. La creativitat
5. El paper del context en la producció i percepció d'una obra d'art  

Unitat 2. Sobre la construcció de la modernitat en art 

1. La invenció de la fotografia
2. Llenguatge verbal i llenguatge visual
3. El nou paradigma de la valoració: originalitat i diferència
4. El primitivisme: Gauguin
5. 1895. La invenció del cinema
6. Sigmund Freud i l'ascens de l'art expressiu
7. L'origen de l'escultura moderna
8. El classicisme de Cézanne
9. Les instàncies oficials de validació: el Saló de Tardor del 1905  

Activitats no avaluables: 

Lectures complementàries

Cynthia Freeland: Però això és art?

Angela Vettese: L'art contemporani 

Moviments artístics

1. Realisme    
2. Impressionisme 
3. La mirada en clau de gènere 
4. Post-impressionisme 
5. Primitivisme i modernitat,  

Unitat 3. Sobre les primeres avantguardes  

1. La breu revolució fauvista
2. La ruptura de la perspectiva renaixentista: l'espai corpori
3. El  primer collage
4. Introducció dels sentiments en els objectes: l'abstracció
5. Cultura de masses i futurisme
6. Els ready-mades dadaistes
7. El retorn al naturalisme
8. Els mites surrealistes: dona, desig i sexualitat
9. El cinema com a art  

Activitats no avaluables: Avantguardes

1. Fauvisme
2. Expressionisme 
3. Picasso i el Cubisme  
4. Futurisme  
5. Dadaisme  
6. Surrealisme 
7. Neoplasticisme 
8. Subhastes d'art 

Unitat 4. Sobre les segones avantguardes 

1. Crisi capitalista i segon naixement de l'art abstracte
2. Art i política a la postguerra
3. Guerra Freda i diferències culturals
4. Art i cultura popular: l'efecte Warhol
5. La destrucció de la forma
6. La desmaterialització de l'objecte  

Activitats no avaluables

Walter Benjamin i l'aura

Resum d'art contemporani 

Projecte de recerca: Temes d'art contemporani 

Temes d'art contemporani 

Art_espectador.pdf     

Art_Narrativa.pdf       

Art_Identitat.pdf        

Art_arquitectura.pdf   

Art_Globalitzacio.pdf  

Art_espiritualitat.pdf  

Art_Institucions.pdf   

Art_Politica.pdf          

Art_Natura_Tecnologia.pdf   

Llegats de l'art del segle XX.pdf

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'art del segle XX i, en particular, l'art abstracte presenten una certa dificultat de lectura, comprensió i interpretació. Per aquesta raó, el disseny de l'assignatura està pensat com un conjunt de preguntes i problemes que els diferents materials han d'ajudar a resoldre.

I pel fet que l'art contemporani és el menys conegut, s'ha optat per incorporar en els materials moltes obres i oferir materials complementaris que permetin el visionat de les produccions artístiques més significatives. Cal subratllar que gran part de l'art del segle XX està en col·leccions privades i, per tant, és difícil d'observar. El projecte de recerca que es planteja com a substitut de la prova de síntesi té, entre altres, l'objectiu d'apropar-vos a un ventall molt ampli d'obres i d'autors.

Les activitats obligatòries per a seguir l'avaluació continuada són les 4 PACs i el projecte de recerca. Les activitats no avaluables són totalment voluntàries, i no cal lliurar cap document. Us les podeu imaginar com la col·lecció de problemes de les assignatures de "ciències": com més problemes un realitzi, millor dominarà la teoria i el seu aprenentatge serà més sòlid.  

Principals portals per a cercar imatges a Internet: 

Google Art Project , https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA (Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

• Bibliografia i fonts d'informació

Si es vol començar a preparar l'assignatura, aprofitant períodes no lectius, s'aconsella començar per la lectura dels llibres següents:

Shiner, Larry (2014). La invención del arte: una historia cultural. Barcelona. Paidós. (Col. Estética). 480 pàgs. 

Calinescu, Mattei (2002), Cinco caras de la modernidad.  Modernismo vanguardia, decadencia, kitsch, postmodernismo. Madrid. Tecnos. Col. Neometrópòlis 9. 328 pàgs.  

Foster, Hal, Krauss, R (...) (2006), Arte desde 1900. Tres Cantos. Akal. 704 pàgs.

Krauss, Rosalind E.  (1996), La originalidad de la Vanguardia y otros mitos. Madrid. Alianza ed. Col. Alianza Forma 135

Francina, Francis (i altres) (1998), La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo 1. 303 pàgs.

Harrison, Charles (i altres), (1998), Primitivismo, cubismo y absatracción. Los primeros años del siglo XX. Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo 2. 275 pàgs.

Fer, Briony (i altres) (1999), Realismo, racionalismo, surrealismo. El arte de entreguerras (1914-1945). Madrid. Akal. Col. Arte contemporáneo 3. 350 pàgs.

Wood, Paul (i altres) (2000), La modernidad a debate. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Arte contemporáneo, 4. 272 pàgs.

Guasch, Ana María (2202), El arte último del siglo XX del posminimalismo a lo multicultural. Madrid. Alianza Editorial. Col. Alianza Forma, 145. 3ª impr. 600 pàgs.

Marchán Fiz, Simón (1994), Del arte objetual al arte de concepto. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Akal/arte y estética, 4. 6ª ed. 484 pàgs.

Wallis, Brian, Guasch, Anna María (2001), Arte después de la modernidad: nuevos planteamientos entorno a la representación. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. 472 pàgs.

Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. 472 pàgs.

Wood, Paul (i altres) (2000), La modernidad a debate. Madrid. Tres Cantos. Ediciones Akal. Col. Arte contemporáneo, 4. 272 pàgs

• Metodologia

S'ha dividit el contingut d'aquest curs en quatre grans apartats.

El primer és una aproximació al concepte d'artista i espectador. Què entenem per artista? Sempre n'han existit? Qui o què atorga la qualitat artística a un productor d'objectes? Un títol acadèmic? I sempre han existit espectadors en el sentit modern del terme? quan la gent resava davant la imatge de sant Pancràs o de la marededéu de la Mercè, es pot dir que eren "espectadors"? Analitzar, al llarg de la història, com s'ha anat construint la imatge de l'artista i de l'espectador és l'objectiu d'aquesta primera unitat.  

En el segon es centra en la transició del segle XIX al XX i presenta una primera fase de la construcció d'un discurs sobre la modernitat per tal d'entendre millor el que després s'anomenarà postmodernitat; és, doncs, un estudi monogràfic de les principals ruptures que tingueren lloc en aquesta època (la fotografia, el cinema, l'ensulsiada del paradigma acadèmic, l'inici de l'abstracció...) i que estan a la base de la producció artística del segle XX. I en paral·lel a aquestes ruptures, s'estudien els principals moviments que les varen provocar: el Realisme, l'Impressionisme,  el Post-impressionisme, el Primitivisme. 

El tercer bloc es centra en les primeres avantguardes, en particular en el fauvisme, el cubisme, l'expressionisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme i el neoplasticisme.  

I el quart bloc, en les segones avantguardes (de l'Informalisme a l'art conceptual) i l'evolució cap a l'art conceptual i la desmaterialització de l'art.

Per tal de no reduir aquest estudi en una juxtaposició d'-ismes, aquests tres blocs estan vertebrats pel material que respon al títol de La construcció de l'art a la modernitat.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Aquesta assignatura no té prova de síntesi. Per aquesta raó, al llarg del semestre, tots els estudiants matriculats que segueixin  l'avaluació continuada,  hauran de realitzar un treball de recerca, a lliurar com a molt tard el dia 24 de desembre. Es tracta d'un projecte de recerca que consisteix a caracteritzar l'art de finals del segle XX i principis del XXI, descrivint què explica, de què parla, amb què està fet, quins problemes es planteja...  

L'estudiant que vulgui seguir l'avaluació continuada entrarà en una dinàmica que comportarà, bàsicament, la realització de les següents activitats:

Les dates de lliurament de les PACs no són d'estricte compliment; són fonamentalment indicatives i tenen l'objectiu bàsic d'ajudar a la programació del treball de l'estudiant. Es recomana, tanmateix, seguir-les perquè, si no, és fàcil  que una activitat s'ajunti amb la següent, i això pot provocar un cert col·lapse. L'única data que no es pot posposar és la del lliurament del projecte de recerca, ja que el darrer dia per posar les notes de l'avaluació continuada és el 3 de gener.

Les diferents PACs estan descrites a l'aula. 

Activitats presencials

Al llarg del semestre es realitzen un seguit de sortides, dins del cicle: Catalunya, laboratori d'Humanitats, la informació del qual la podreu trobar en el blog d'Humanitats. S'anirà donant informació al tauler de l'assignatura.

• Avaluació final

Aquesta assignatura, com ja s'ha dit, no té prova de síntesi; s'ha substituït pel projecte de recerca. Per tant, l'estudiant qude hagi aprovat les quatre PACs i presentat (i superat) el projecte de recerca, no ha de fer res més.

L'examen presencial (per a qui no hagi seguit l'avaluació continuada) consta de quatre apartats:

1. Respondre (durant uns 25 minuts) una de les qüestions o preguntes que s'hauran treballat en  el bloc sobre l'artista/receptro (25 %)

2. Respondre (durant uns 25 minuts) una de les qüestions o preguntes que s'hauran treballat en  el bloc sobre la transició del segle XIX al XX (25 %)

3. Respondre (durant uns 25  minuts) una de les  qüestions o preguntes que s'hauran treballat sobre les avantguardes (25 %)

4. Analitzar, en 45 minuts, una obra d'art (o comparació de dues obres) seguint unes pautes de comentari  (25 %)

Dues precisions: l'examen es realitzarà sense apunts i, en principi, s'aconsella no deixar cap apartat sense contestar, atès que l'examen està concebut com una unitat que intenta avaluar diverses capacitats d'aprenentatge, diferents nivells d'aprofundiment i una pluralitat de formes d'aplicació del que s'ha après.

En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres  errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a entregar en el termini de 48 hores a partir del moment en que us hem comunicat les incorreccions.  Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades.

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

1. a)de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;

1. b)de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L?enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf

2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. LaNormativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES(art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

3. Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_academica/Normativa_dxavaluacix_pel_Consell_de_Govern_de_26_febrer_de_2014_-text_definitiu-.pdf

• Feedback

A la primera PAC es farà un comentari personalitzat d'aquells aspectes que poden ser significatius per a la millora de l'aprenentatge de l'estudiant. Sol ser força extens i es centra, sobretot, en qüestions com l'estructura de la PAC, l'ortografia, l'ús de conceptes i argumentacions i, en particular, en el fet de si respon o no la pregunta que li formula la PAC.

Aquest és un tema que voldria subratllar: és força usual, en els exercicis o activitats de "lletres", que els estudiants deixin anar, amb més o menys gràcia, tota la motxilla conceptual que porten. És per això -entre altres raons- que algunes de les activitats que plantejo estan formulades com una pregunta, com un problema. I de la mateixa manera que en matemàtiques, estigui bé o no el plantejament, tothom sap quan ha de parar de fer operacions, també espero que en exercicis d'història de l'art, l'estudiant sàpiga quan ha de parar, perquè hagi estat capaç de formular les hipòtesis o els enunciats que són problemàtics i, sobretot, sàpiga utilitzar aquells conceptes amb els quals sigui capaç de construir una argumentació encaminada a resoldre el problema enunciat.

El criteri, doncs, bàsic utilitzat en la correcció de les PACs serà: ha contestat o no el problema plantejat?

A la resta de PACs s'hi farà un comentari personalitzat als qui han tret una C+, justificant el per què d'aquesta valoració.