| Pensament social modern i contemporani | Codi: 21.143 Crèdits: 6 |
L'assignatura fa una aproximació al pensament social modern partint d'aquells components que s'han considerat com a fundacionals del mateix: el cogito cartesià, tal i com es coneix la fórmula de René Descartes "penso, ergo existeixo", que va fonamentar la noció d'individualitat, la idea de societat civil en la formulació de Hobbes i els ideals de raó i llibertat articulats ens la definició de Kant sobre la Il·lustració.
D'aquesta manera, el punt de partida de l'assignatura serà la filosofia racionalista i empirista que comença amb Descartes i acaba amb Hume. Amb Descartes es produeix un trencament fonamental que marcarà el conjunt del pensament social al llarg del segle XVII i XVIII i posteriorment: la filosofia s'allibera de l'escolàstica i posa rumb cap al patró de racionalitat de l'època moderna, l'exigència d'ordre en el raonament, claredat i distinció, mètode i preocupació epistemològica. Partint del racionalisme cartesià ens endinsarem en el conjunt del racionalisme d'època moderna, Spinoza i Leibniz, l'empirisme britànic, alguns autors difícilment classificables, com Pascal, i el conjunt del pensament il·lustrat amb el seu caràcter contradictori i àmpliament diversificat: la il·lustració britànica, la il·lustració francesa i la il·lustració alemanya amb Kant com a protagonista central.
Per altra banda, el segle XIX serà un segle fonamental en el procés de configuració de la teoria social: l'idealisme alemany i les diverses reaccions al mateix, el positivisme, el materialisme històric, el vitalisme i l'historicisme i l'utilitarisme i la consolidació del liberalisme. Analitzarem tot aquest seguit de corrents i plantejaments teòric-pràctics que ens situaran a les portes del segle XX amb Weber, la psicoanàlisi, Simmel, la renovació del marxisme, Heidegger, etc. fins al trencament de la dècada dels seixanta i el debat a l'entorn de la postmodernitat amb totes les seves i diverses derivades que ens han conduit fins a les corrents actuals del pensament social.
Tot aquest ampli recorregut no es centrarà, tan sols, en l'anàlisi d'aquells components i problemes fonamentals del pensament social modern i contemporani sinó també en poder observar com cadascun d'ells han estat produïts històricament per una societat i un temps determinat.
- Comprendre l'evolució de com els homes han interpretat les maneres en que regulen les seves relacions al llarg de les èpoques moderna i contemporània.
- Reconèixer, diferenciar i comparar les diferents perspectives i enfocaments sobre la història del pensament.
- Distingir els diferents nivells de l'anàlisi en la història del pensament.
- Analitzar críticament les interpretacions de la història del pensament modern i contemporani.
- Comprendre i analitzar històricament els textos dels autors clàssics de la història del pensament modern i contemporani.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
- Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica
- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
- Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC
- Racionalisme i empirisme: de Descartes a Hume.
- El poder de la raó: la Il·lustració britànica, francesa i alemanya.
- Hegel i l'idealisme alemany.
- Les diverses reaccions al hegelianisme: positivisme, vitalisme, historicisme i materialisme històric.
- El pensament liberal: utilitarisme i consolidació del liberalisme.
- El pensament de la primera meitat del s. XX I: Husserl, Freud, Heidegger i la renovació del marxisme.
- El pensament de la primera meitat del segle XX II: Existencialisme, la sociologia funcionalista, l'escola de Frankfurt.
- El punt d'inflexió de la dècada dels seixanta.
- La crisi dels grans paradigmes i el qüestionament dels postmodernismes: Negri, Foucault, Deleuze, Rànciere.
- El pensament social actual: algunes aportacions.
| Material | Suport |
Aquesta assignatura compta amb quatre mòduls elaborats pels professors Josep Olesti, Eusebi Colomer i Antoni Defez que ens permeten tenir una visió panoràmica del pensament filosòfic i social del conjunt de l'època moderna i dels fonaments de la contemporaneïtat sedimentats al llarg del segle XIX. D'aquesta manera, aquests mòduls constitueixen la base sobre la qual desenvoluparem i anirem desgranant els principals plantejaments i problemes del pensament filosòfic i social del món contemporani. Els quatre mòduls inicials de l'assignatura són els següents:
- Racionalisme i empirisme: de Descartes a Hume
- La filosofia de l'època de la il·lustració: de Voltaire a Kant
- L'idealisme alemany
- Tres reaccions al hegelianisme: positivisme, marxisme i vitalisme
Al mateix temps, i com a complement necessari per desenvolupar les grans idees força que ens proporcionaran els mòduls anteriors, disposarem de tot un seguit de lectures provinents de quatre obres que són, per motius diversos, tota una referència en el camp de la història del pensament social.
En primer lloc, els capítols del professor Salvador Giner sobre "Los orígenes de la sociologia", "El utilitarismo", "La consolidación del liberalismo" i el dedicat a "Alexis de Tocqueville" ens permetran desenvolupar diversos aspectes només apuntats parcialment al mòdul 4. Especialment els textos del professor Giner són fonamentals per entendre l'impacte de l'utilitarisme i la posterior consolidació del liberalisme, després de la revolució americana i la francesa, com a una posició política, econòmica i cultural cada cop més definida de la societat.
En segon lloc, els mòduls "El problema del sentit" de Wenceslao Galán i "El problema de la transformació social" de Marina Garcés ens obriran les portes d'aquelles grans aportacions del pensament social durant el primer terç del segle XX, el de l'ascens i la diversificació de la teoria social. Des la renovació del marxisme, el modernisme reaccionari de Heidegger fins a altres autors que fonamentaran l'ascens dels feixismes fins a l'aparició de la sociologia funcionalista i l'Escola de Frankfurt, aquests dos mòduls ens serviran per situar-nos en el punt d'inflexió que s'encetarà a la dècada dels seixanta i que significarà un qüestionament de bona part dels supòsits, de les grans narratives és dirà a posteriori, dels fonaments teòrics de la modernitat.
Precisament, per abordar tot aquest ampli ventall de corrents de pensament que qüestionen o reformulen els grans supòsits de la modernitat i del pensament social ancorat en la mateixa disposarem d'uns capítols d'un llibre i d'una autora de referència en la reflexió filosòfica i social actual, Marina Garcés. Els diversos capítols del llibre Filosofia inacabada ens permetran endinsar-nos en les aportacions dels principals autors que acabaran configurant les diverses corrents crítiques que impactaran sobre els grans paradigmes socials especialment consolidats a partir de la segona guerra mundial. Els diversos capítols del llibre de Garcés sobre Focault, la filosofia postmoderna, Deleuze i la filosofia de la diferència, Negri, Rancière i les aportacions més recents en el camp de la filosofia en les tres darreres dècades ens donaran una visió necessàriament impressionista de la fragmentació del pensament social, amb l'aparició de noves preocupacions i nous interrogants, que arriba fins als nostres dies.
Per últim, els recursos del llibre Handbook of Contemporary European Social Theory ens aportaran una necessària visió transversal i relacional entre el pensament i la teoria social i les dinàmiques històriques de la contemporaneïtat en el capítol de T. M. Kemple "Founders, classics, and canons in the formation of social theory", entre teoria social i ciències socials, P. Baert "Social theory and social sciences", i entre pensament social i filosofia política, P. Wagner "Social theory and political philosophy". En bona mesura, aquests capítols especialment els de P. Baert i P. Wagner clouran l'ampli recorregut realitzat al llarg de l'assignatura posant en relació la història del pensament social amb aquells interrogants oberts a dia d'avui en relació a qüestions centrals de les societats humanes en la segona dècada del segle XXI: la idea de llibertat, el paper de la política, la mateixa idea de comunitat, el coneixement i la necessitat o qüestionament del propi coneixement social.
Per a les classes, es comptarà d'una banda amb els mòduls referenciats als recursos d'aprenetatge, així com amb un dossier de lectures, format pels diversos capítols del llibre de Salvador Giner, Historia del Pensamiento Social, de Marina Garcés, Filosofia inacabada, i el llibre col·lectiu Handbook of Contemporary European Social Theory:
Thomas M. Kemple. "Founders, classics, and canons in the formation of social theory", Handbook of Contemporary European Social Theory, Routdlege, 2006, pp. 3-13.
Patrick Baert. "Social theory and the social sciences", Handbook of Contemporary European Social Theory, Routdlege, 2006, pp. 14-24.
Peter Wagner. "Social theory and the political philosophy", Handbook of Contemporary European Social Theory, Routdlege, 2006, pp. 25-36.
Salvador Giner. "El utilitarismo", Historia del Pensamiento social, Ariel, 2003, pp. 445-462.
Salvador Giner. "La consolidación del liberalismo", Historia del Pensamiento social, Ariel, 2003, pp. 463-476.
Salvador Giner. "Alexis de Tocqueville", Historia del Pensamiento social, Ariel, 2003, pp. 477-491.
Salvador Giner. "Los orígenes de la sociologia: positivismo y evolución", Historia del Pensamiento social, Ariel, 2003, pp. 625-643.
Marina Garcés. "La potencia constitutiva de la multitud", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 227-237.
Marina Garcés. "La actitud filosofica de Michel Foucault", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 238-246.
Marina Garcés. "Pensar la diferencia y experimentar con la diferencia", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 247-256.
Marina Garcés. "Apuestas filosóficas por la postmodernidad", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 277-287.
Marina Garcés. "La fragilidad de la verdad científica", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 288-294.
Marina Garcés. "La política de los sin-parte", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 304-314.
Marina Garcés. "La comunidad que viene", Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015, pp. 315-325.
BIBLIOGRAFIA GENERAL RECOMANADA
P. Burke. History and social theory, Polity Press, 1992.
P. Burke. Historia social del conocimiento, 2 vol. Paidós, 2002-2012.
Alex Callinicos. Social Theory. A Historical Introduction, Polity Press, 1999.
DD.AA. Handbook of Contemporary European Social Theory, Routdlege, 2006.
DD.AA. Handbook of Social Theory, SAGE, 2001.
Marina Garcés. Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015.
Salvador Giner. Historia del Pensamiento social, Ariel, 2003.
Raymond Williams, Palabras Clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad, Nueva Visión, 2000.
La metodologia se centrarà bàsicament en la selecció i preparació de recursos docents; l'estudi de cas i l'aprenentatge basat en problemes. Així, "Pensament social i modern contemporani" s'organitza a partir de l'estudi de cinc moments de trencament essencials en la història del Pensament social modern i contemporani: el racionalisme i l'empirisme com a moment d'emancipació de l'escolàstica, la Il·lustració com fonament clarament contradictori de la centralitat de la raó, la llibertat i una certa idea de progrés en el pensament contemporani, la teoria social decimonònica com a reformulació i qüestionament al mateix temps del racionalisme modern, el gran moment enmig del món d'entreguerres de les noves formulacions de la filosofia i el pensament social del segle XX i el canvi cultural dels anys seixanta amb totes les seves diverses derivacions filosòfiques i socials.. Tot plegat, ha de permetre que cada estudiant elabori un estudi de cas centrat en un autor, escola i/o moment de trencament dels plantejats.
Es planteja un primer debat sobre conceptes essencials i la lectura dels mòduls:
- Racionalisme i empirisme: de Descartes a Hume
- La filosofia de l'època de la il·lustració: de Voltaire a Kant
La lectura d'aquests dos primers mòduls ha de permetre una primera aproximació per plantejar dues problemàtiques centrals:
- La ruptura del racionalisme i l'empirisme amb l'escolàstica com a moment fundacional del pensament social modern. Quins són els principals elements de ruptura? quines continuitats perviuen? quines són les idees força del racionalisme i l'empirisme?
- La Il·lustració com a moviment racionalista: raó, evidència i llibertat i les seves contradiccions. Quins sóns els denominadors comuns de les diverses il·lustracions? Quins són els límits de la racionalitat il·lustrada?
Per tant i a partir de la lectura i del debat basat en fragments del llibre de R. Williams, "Palabras clave", els alumnes hauran de desenvolupar un assaig/reflexió sobre alguna de les dues problemàtiques plantejades. Es tindrà en compte la qualitat, la concisió, les referències extres i les capacitats de síntesi (entorn els set mil caràcters) i interrelació.
Després d'aquesta primera activitat que ens haurà permès aproximar-nos a les bases del pensament social modern i contemporani, disposarem d'una àmplia tria de recursos per a realitzar la segona activitat: els mòduls "L'idealisme alemany", "Tres reaccions al hegelianisme: positivisme, marxisme i vitalisme", el conjunt de capítols del llibre de Salvador Giner i de Marina Garcés, més els dols mòduls "El problema del sentit" i "el problema de la transformació". Aquests textos donaran peu a plantejar un projecte d'estudi de cas centrat en un o més dels cinc moments de trencament en la història del pensament social, sobre una temàtica triada per l'alumne -a partir del treballat a l'aula, de les lectures i dels propis interessos-, que pot referir-se a: un autor, escola de pensament, un dels moments de trencament assenyalats o un problema fonamental del pensament social de forma transversal. Per facilitar el plantejament inicial del projecte, caldrà omplir una fitxa, on es demanaran una sèrie de dades que han de permetre organitzar el treball, veure'n la seva viabilitat i facilitar-ne l'avaluació. Aquesta segona activitat s'acompanyarà d'un debat sobre la categoria "Societat" basat en l'entrada del mateix terme en l'obra clàssica de R. Williams "Palabras Clave".
La tercera activitat consistirà en l'elaboració d'aquest estudi de cas, una aproximació concreta a una problemàtica genèrica. L'estudi de cas ha de tenir una extensió entorn 15.000 caràcters (possibles annexos al marge).
La quarta i darrera activitat tindrà com a objectiu aconseguir, un cop fet tot el recorregut pels principals elements del pensament social i modern contemporani, una visió analítica i general sobre el caràcter i el sentit del pensament social modern i contemporani. Haureu d'escollir un d'aquests capítols i elaborar un abstract de 100 paraules i entre 3 i 5 paraules clau sobre el mateix. D'aquest manera, aquest exercici de síntesi serà la manera de cloure el recorregut pel conjunt del pensament social modern i contemporani.
Els materials i recursos de l'assignatura són en català, castellà i anglès. Per tant, cal llegir en aquestes tres llengües per tal de poder elaborar les diverses PAC.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC + PS
AC = 70%
PS = 30%
Notes mínimes:
· PS = 3,5
Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65%
AC = 35%
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
Superació avaluació continuada
Per a superar l'avaluació continuada cal que l'estudint hagi lliurat totes les PACs i que la mitjana d'aquestes PACs lliurades sigui 5 o més de 5, la qual cosa permet poder fer la Prova de Síntesi, que és la darrera prova de l'avaluació continuada. En cas que la mitjana de les PACs no arribi a 5 o que no s'hagin lliurat totes les PACs, l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen final de tot el contingut de l'assignatura.
Expressió oral i escrita
En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a entregar en el termini de 48 hores a partir del moment en que us hem comunicat les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades.
Plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
- de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi:http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. LaNormativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
- Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/ sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_ academica/Normativa_ dxavaluacix_pel_Consell_de_ Govern_de_26_febrer_de_2014_- text_definitiu-.pdf