Pensament social clàssic Codi:  22.021    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura és profundament pràctica malgrat el seu caràcter teòric. Tot i que treballarem teories que han marcat la història del pensament social a Europa, a Occident, i en certa manera en el món, no les treballarem des d'una distància abstracta, sinó que baixarem als texts originals i ens prendrem tot el temps necessari per llegir-los i anar extraient d'ells tots els continguts que, en moltes ocasions, ens arriben filtrats i refiltrats a través de les lectures d'altri.

Els noms de Hobbes, Locke, Rousseau, Marx, Simmel, etc. sonen sovint a les classes de sociologia i ciències socials de les universitats d'arreu del món, però rares vegades s'acompanya de l'anàlisi d'algun text original d'ells que permeti conèixer la seva obra a partir de les seves pròpies paraules, seguint els seus pensaments. Llegir-los directament és un gran plaer, i encara que el temps i la distància fan que algunes de les seves idees necessitin d'una contextualització, per tal de copsar la novetat dels seus pensaments o la problemàtica que intentaven resoldre, no hi ha res que es pugui comparar amb la lectura lenta dels texts originals.

I és per això que aquesta assignatura es basa fonamentalment en la lectura dels texts originals dels autors seleccionats, fent així un camí per la modernitat, des del segle XVII als inicis del segle XX. Com veureu l'altíssima qualitat dels treballs d'aquests autors, allò que els convertí en clàssics, fou la seva capacitat de diagnosticar allò que era més nou, més problemàtic, més fonamental de la seva època, i formular les preguntes correctes. Evidentment, també treballarem les seves respostes. Però les preguntes...quines grans preguntes!

Amunt

Aquesta assignatura de segon curs, obligatòria en el grau de ciències socials, s'hauria de cursar després d'haver cursat l'assignatura de "Sociologia" de primer curs. 

Amunt

-Recerca i docència (professor de secundària, professor universitari, professor de formació complementària en l'àmbit de les ciències socials)

-Investigació social  

 

Amunt

Tots aquells coneixements assolits durant el primer any del grau de ciències socials.

Amunt

És important haver cursat l'assignatura de "Sociologia" abans de matricular-se a "Pensament Social Clàssic".

Amunt

Aquesta assignatura treballa sobretot la lectura atenta de texts d'alta complexitat. Ens esforçarem en saber trobar els arguments dins els texts, la seva estructura i sobretot els seus fonaments. Com argumenten els autors? Com de sòlida és la seva argumentació? Què ens volen transmetre?

Els resultats esperats del procés d'aprenentatge que realitzarem plegats en aquesta assignatura seran:

  • Conèixer els principals autors del pensament social clàssic així com reconèixer les escoles de pensament a les quals pertanyen.
  • Reconèixer els principals problemes i preguntes, debats i qüestionaments després de les obres d'aquests autors clàssics.
  • Reconèixer la influència del pensament social clàssic en el pensament social contemporani alhora discernir línies de continuïtat i divergència en la història del pensament social.
  • Saber llegir l'obra dels clàssics en el seu context alhora de saber transportar les seves preguntes a la nostra contemporaneïtat i dialogar des de l'ara amb les seves aportacions.

Amunt

Aquesta assignatura constarà d'un seguit de lectures obligatòries dels següents autors: Hobbes, Locke, Hume, Rousseau, Montesquieu, Marx, Weber, Durkheim i Simmel. Per cadascun d'aquests autors llegirem, com a mínim, un fragment d'un dels seus texts i el discutirem a l'aula després d'haver pogut veure un vídeo introductori per cadascun d'ells. Les lectures crítiques de les seves obres aniran guiades per unes preguntes que el consultor o consultora farà arribar als participants del curs.

Alhora, serà un objectiu fonamental d'aquest curs que establim diàlegs entre els diversos autors, discutim quines preguntes tenien en comú, en què diferiren les seves respostes, quines inquietuds compartien i què les motivaven.

 

Amunt

Material Suport
Georg Simmel: Introducció a la seva vida i obra Audiovisual
Rousseau: El bon salvatge corromput Àudio
Marx: Les condicions materials de la justícia Àudio
Locke: La propietat privada i el govern Àudio
Montesquieu: Els poders es vigilen Àudio
Hobbes: El Leviatan en el seu context Àudio

Amunt

La metodologia seguida en aquest curs serà idèntica per cada unitat docent - i les unitats vindran marcades pels autors i les obres a discutir.

Primerament situarem l'autor i la seva obra en l'època, moment i lloc que va viure. Farem de científics socials doncs també en referència a les obres mateixes analitzades.

Seguidament llegirem el text: primer intentant entendre'l, consultant dubtes, comentant-los, compartint. Després en farem una lectura crítica: quins arguments estructuren el text, com estan treballats, quins forats argumentatius deixen?

Finalment, cada x grup d'autors, realitzarem un debat intentant relacionar les seves idees, les seves propostes, les seves preguntes, relacionant-los també amb els autors que els precediren i aquells que els van seguir.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 60%

PS = 40%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Al finalitzar cada unitat temàtica, els alumnes hauran de lliurar l'activitat corresponent, generalment un assaig o vídeo sobre els autors tractats al llarg de la unitat. 

Data de lliurament Unitat temàtica 1 (Hobbes i Locke): 06/11/2017

Data de lliurament Unitat temàtica 2 (Montesquieu, Hume, Rousseau): 27/11/2017

Data de lliurament Unitat temàtica 3 (Herbert Spencer i Karl Marx): 10/12/2017

Data de lliurament Unitat temàtica 4 (Weber, Durkheim i Simmel): 30/12/2017 

 

Cadascuna de les PAC representa un 15% de la nota global del curs, en total un 60 %.  

 

 

Amunt

La "Prova de Síntesi" computa amb un 40% de la nota final. S'han establert tres torns per la realització d'aquesta prova el primer semestre: 10 de gener, 13 de gener i 20 de gener de 2018. 

Els alumnes disposaran d'una hora per desenvolupar algun dels temes o conceptes més rellevants tractats a l'assignatura. 

Amunt

Després de l'entrega de cada PAC els/les estudiants, en un temps máxim de dues setmanes, rebrán una correcció individualitzada dels seus treballs.

Una comunicació fluida entre estudiants, i entre alumnes i professors, esdevé un dels pilars fonamentals en tot procés d'aprenentatge. En una assignatura de caire teòric com "Pensament Social Clàssic", és de vital importància que els alumnes tinguin una participació activa i puguin debatre entre ells utilitzant els canals de l'assignatura destinats a tal fi (Tauler, Fòrum, Micrblog, correu electrònic, etc.), per exemple exposant dubtes propis o resolent els dels altres companys/es. La tasca del professor/a és vehicular i dinamitzar aquesta comunicació, i alhora donar resposta a les demandes de l'alumnat en relació als continguts de l'assignatura. 

Amunt