Sociologia de l'educació Codi:  22.034    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta és una assignatura compartida pels graus d'Humanitats i de Ciències Socials. En el grau d'Humanitats, l'assignatura duu per títol "Teories de l'educació", mentre que en el grau de Ciències Socials, el seu nom és "Sociologia de l'educació". Malgrat aquesta diferència de nomenclatura, els continguts són els mateixos per als dos graus. L'assignatura ofereix, doncs, una mirada amplia a les teories de l'educació, tot combinant dues aproximacions complementàries al(s) fenomen(s) educatiu(s): l'aproximació pedagògica i l'aproximació sociològica. Així, en el decurs de l'assignatura s'abordaran aquelles contribucions teòriques que, tant des de la pedagogia com des de la sociologia, han protagonitzat els principals debats contemporanis sobre l'educació. Així mateix, per altra banda, aquest corpus teòric es posarà en relació amb algunes de les principals problemàtiques que afecten als sistemes educatius i a les polítiques educatives en l'actualitat.

 

Amunt

Objectius

1. Saber comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'educació i comprendre les premisses epistemològiques de les quals parteixen.

2. Relacionar els debats al voltant dels enfocaments sociològics i pedagògics sobre l'educació amb el context històric i cultural en el qual han sorgit.

3. Vincular els enfocaments teòrics sobre l'educació amb les controvèrsies sobre l'ordre social, la desigualtat i les estratègies socials.

4. Aprofundir en el sentit que tenen les desigualtats educatives i les diferents maneres d'abordar-les com a "problema social".

5. Comprendre el paper que poden tenir les polítiques educatives en relació al compliment dels objectius explícits que les orienten.

 

Competències  

1. Capacitat per al pensament crític i autocrític.

2. Capacitat per identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.

3. Capacitat per entendre i qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

4. Que els estudiants puguin identificar en els estudis o treballs propis de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.

5. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

6. Que els estudiants puguin analitzar críticament, sintetitzar i comparar textos acadèmics i tècnics propis de l'àmbit de les ciències socials i sàpiguen aplicar els coneixements resultants en les activitats que desenvolupin.

7. Que els estudiants puguin intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de les polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.

 

 

Amunt

 

Unitat 1. Teories de l'educació: una aproximació antropològica

Aquesta primera unitat la dediquem a aprofundir en la distància existent entre diferents tradicions i escoles pedagògiques. En els materials de lectura obligatòria veurem com hi ha autors i escoles que tendeixen a focalitzar el seu interès en qüestions d'índole diferent, i això tant pot fer que les seves aportacions esdevinguin complementàries, perquè aborden fenomens i qüestions que no coincideixen, com irreconciliables, perquè parteixen de premisses epistemològiques confrontades, com ara una concepció del que significa l''ésser humà' que les fa incompatibles. 

     Lectures obligatòries:

  • Materials audiovisuals: visionat de les 3 càpsules del Capítol 1 (i/o lectura del guió).
  • Vilanou, C. "La pedagogia al deixant del segle XX".

     Lectures complementàries:

  • Mòdul 2. El sentit de la Teoria de l'Educació.

 

Unitat 2. Autors, conceptes i girs clau de les teories de l'educació

En aquesta segona unitat ens aproximarem a alguns dels principals autors i algunes de les principals teories pedagògiques contemporànies. En primer lloc, ens centrarem en els textos de tres autors "clàssics", que ens aportaran tres visions contrastades de l'educació, tant des del punt de vista teòric, com de la seva praxis. Aquests tres autors seran; Jean Jaques-Rousseau, Anton S. Makarenko i Alexander S. Neill. A continuació, aprofundirem en dues tradicions pedagògiques que transiten camins paral·lels i confrontats alhora. Són dues tendències que sorgeixen de l'aprofundiment d'arrel psicologista i pragmàtica de l'educació, però que vertebren propostes molt diferenciades. Ens referim al conductivisme i al constructivisme. Per aprofundir-hi, llegirem dos textos sobre els representats paradigmàtics d'una i altra escola: B.F. Skinner, pare del conductivisme, i Lev S. Vigotsky, un dels autors de referència del constructivisme. 

     Lectures obligatòries:

  • Materials audiovisuals: visionat de totes les càpsules del Capítol 2 i del Capítol 3 (i/o lectura del guió)
  • Neill, A. "La idea de Sumerhill..."
  • Makarenko, A. "Tercera conferencia. Disciplina"
  • Rousseau, J.J. "Llibre primer"
  • Gros, B. "Burrhus Frederic Skinner y la tecnología de la enseñanza"
  • Vila, I. "Lev S. Vigotsky: la psicología cultural y la construcción de la persona desde la educación"

     Lectures complementàries: 

  • Carreño, M. "El movimiento de la escuela nueva"
  • Carbonell, J. "Las pedagogías críticas"
  • Carbonell, J. "Las pedagogías libres no directivas"
  • Bernard, Y. i Valois, P. "John Dewey"

     Lectures de suport:

  • Fullat, O. "Anton S. Makarenko"
  • Saffange, J.F. "Alexander S. Neill"
  • Söetard, M. "Jean-Jacques Rousseau"

 

Unitat 3. Autors i conceptes clau de la sociologia de l'educació

En aquesta tercera unitat ens endinsarem en les principals aportacions que la sociologia contemporània ha fet al camp de l'educació. Per una banda, ens aproximarem a aquells autors i teories que podem emmarcar dins de la corrent "funcionalista". Aquí pararem especial atenció a la teoria del capital humà, amb Theodore Schultz al capdavant. Per altra banda, també abordarem el conjunt heterogeni d'autors que s'engloben dins les "teories de la reproducció". Aquí farem especial èmfasi a les aportacions de Pierre Bourdieu. Totes aquestes teories tendiran a pivotar al voltant de la relació entre educació i classe social. És per això que, de forma complementària, en aquesta unitat també dedicarem un espai a l'anàlisi, des del punt de vista sociològic, de les desigualtats de gènere i ètnia en educació.     

     Lectures obligatòries:

  • Bonal, X. "Sociología de la educación" (capítols 2, 3 i 4.3)
  • Bourdieu, P. "Las estrategias de conversión"
  • Schultz, T. "La inversión en capital humano"
  • Willis, P. "Producción cultural y teorias de la reproducción"

 

Unitat 4. Polítiques educatives i igualtat d'oportunitats

En aquesta darrera unitat, aprofitant el bagatge teòric que haurem adquirit en les unitats anteriors, aterrarem en la praxis de les polítiques educatives. Aquí ens plantejarem quins són els diferents dilemes implícits en totes aquelles polítiques que articulen el funcionament del sistema educatiu. Explorarem quins són aquests dilemes i com es relacionen amb els marcs teòrics que hem treballat amb anterioritat. Un aspecte que ens ocuparà especialment en aquesta unitat serà reflexió al voltant d'un principi bàsic dels sistemes educatius occidentals: la igualtat d'oportunitats. Analitzarem en quina mesura les polítiques educatives persegueixen aquest objectiu i quines són les eines de que disposen per tal de fer front a les desigualtats educatives. En bona mesura, doncs, des d'una dimensió més pràctica, aquesta darrera unitat pretén sintetitzar bona part dels continguts teòrics treballats al llarg del curs, fent-los "aterrar" en els dilemes quotidians que afecten al disseny i funcionament del nostre sistema educatiu.      

    Lectures obligatòries:

  • Benito, R i González, I. "Polítiques reductores de les desigualtats educatives".
  • Benito, R i González, I. "L'efecte-composició com a factor d'èxit escolar".

 

 

Amunt

Material Suport
Les controvèrsies sobre la igualtat d'oportunitats en educació Audiovisual
Els eixos cardinals de les polítiques educatives Audiovisual
L'homo simbòlic. Els dilemes de l'educació som a socialització Audiovisual
L'homo sapiens. Els dilemes de l'educació com a a adquisició de coneixements Audiovisual
Alternatives a l'alternativa. Altres corrents emancipatoris en les teories de l'educació Audiovisual
En què s'educa. Els continguts curriculars i les concepcions de l'escola Audiovisual
En síntesi. Més enllà de la confrontació entre magistrocentrisme i paidocentrisme Audiovisual
L'educació contra l'educació, o l'educació com a lluita per a l'emancipació humana Audiovisual
Qui educa. La naturalesa del vincle entre educacor i educand Audiovisual
L'homo emocional. Els dilemes de l'educació com a autoconeixement Audiovisual
Com s'educa. Principals paradigmes pedagògics sobre la forma de transmetre sabers Audiovisual

Amunt

Bibliografia bàsica

- Carreño, M., Teorías e instituciones contemporáneas de la educación, Madrid: Síntesis, 2000.

- Colom, A.J.; Núñez Cubero, L. Teoría de la Educación, Madrid: Síntesis, 2001.

- García Carrasco, J.; García del Dujo, A. , Teoría de la educación, Salamanca: Universiad de Salamanca, 1996.

- Mallart, J.; Teixidó, M.; Vilanou, C., Repensar la Pedagogia, avui, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (Societat Catalana de Pedagogia), 2001.

- Meirieu, Ph. Frankestein educador, Barcelona: Laertes, 1998.

- Naval, C. Teoría de la educación. Un anàlisis epistemológico. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 2008.

 

 Bibliografia complementària

- Apple, M. W. Educación y poder, Madrid: Paidós, 1987.

- Apple, M. W. El conocimiento oficial. La educación democrática en una era conservadora, Barcelona: Paidós, 1996.

- Aróstelgui, José Luis y Martínez, Juan Bautista: Globalización, Postmodernidad y Educación. AKAL. Universidad Internacional de Andalucía.

- Ayuste, A., "L'educació permanent: la història d'una idea". Temps d'educació, nº 24, 2n semestre de 2001. Barcelona: Universitat de Barcelona,  pp.   203-217. Bárcena, F.; Gil, F.; Jover, G., La escuela de la ciudadanía. Educación, ética y política. Bilbao: Desclée de Brouwer, 1999.

- Caride, J.A.; Meira, P. Educación ambiental y desarrollo humano, Barcelona: Ariel, 2001.

- Carr, W. ¸ Una teoría para la educación, Madrid: Morata, 1996.

- Colom, A. J. La (de) construcción del conocimiento pedagógico.  Nuevas perspectivas en teoría de la educación, Barcelona: Paidós, 2002.

- Colom, A.J., Modelos de intervención socioeducativa, Madrid: Narcea, 1987.

- Dewey, J.  Democracia y educación, Madrid: Morata, 1994.

- Esteve, J.M. El malestar docente, Barcelona: Antrophos, 1995.

- Fermoso, P. Pedagogía social. Fundamentación científica, Barcelona: Herder, 1994.

- Fernández Enguita, M. Educar en tiempos inciertos. Madrid: Morata, 2006.

- Foucault, M. Vigilar y castigar,  Madrid: Siglo XXI, 1986.

- Gil, F., "Educación y crisis del sujeto", Teoría de la educación. Revista  interuniversitaria, Salamanca: Ediciones de la Universidad de Salamanca, Vl. 13, 2001, pp. 45-68.

- Illich, I. La sociedad desescolarizada. Barcelona: Seix & Barral, 1974.

- März, F. Introducción a la Pedagogía. Salamanca: Ediciones Sígueme, 2009.

- McLuhan, M.; Powers, B. La aldea global, Barcelona: Gedisa, 1993.

- Morin, E. La mente bien ordenada, Barcelona: Seix- Barral, 2000.

- Núñez Cubero, L. La educación construible. Bases para una teoría dinámica de la educación. Sevilla, Publicaciones de la Universidad de Sevilla,  1986.

- Payà, M. Educación en valores para una sociedad abierta y Plural: Aproximación conceptual, Bilbao: Desclée de Brouwer, 1997.

- Puig, J. M. Feina d'educar, Barcelona: edicions 62, 1999.

- Puig, J. M. Teoría de la educación. Una aproximación sistémico-cibernética, Barcelona: PPU, 1986.

- Quintana, J. M., Pedagogía social, Madrid: Dykinson, 1984.

- Quintana, J. M., Teoría de la educación. Concepción antinómica de la educación, Madrid: Dykinson, 1988.

- Sarramona, J.  La educación no formal, Barcelona: CEAC, 1992.

- Sarramona, J.; Vázquez, G.; Colom, A.J. La educación no formal, Barcelona: Ariel, 1998.

- Soler, J.; Vilanou, C. "Els discursos pedagògics després del debat postmodern. Una aproximació als itineraris de la pedagogia del segle XXI" a Mallart, J.; Teixidó, M.; Vilanou, C., Repensar la Pedagogia, avui, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans (Societat Catalana de Pedagogia), 2001.

- Trilla, J. Otras educaciones. Animación sociocultural, formación de adultos y ciudad educativa, Barcelona: Antrophos, 1993.

- Trilla, J., La educación fuera de la escuela, Barcelona: Ariel, 1993.

- Trilla, J., La educación informal, Barcelona: PPU, 1986.

- Trilla, J.¸Teorías de la educación (bosquejo para una taxonomía), Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Teoria i Història de l'Educació, 1987.

- Úcar, X. La animación sociocultural, Barcelona: CEAC, 1992.

- Vilanou, C., "La pedagogia al deixant del segle XX", Temps d'educació, nº 24, 2n semestre de 2001. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 13-60.

Amunt


Tauler del profesor

En el tauler del professor hi trobareu totes aquelles informacions i aclariments que puguin ser d'interès general. És fonamental que totes les persones matriculades en l'assignatura obrin aquest tauler regularment, perquè hi podran trobar aclariments dels continguts de l'assignatura, qüestions importants de cara a la preparació de l'examen, propostes de debats i de reflexió, lectures (i altres activitats d'interès) recomanades, i tota mena d'informacions acadèmiques.

Fòrum

En l'espai fòrum hi expressarem totes aquelles opinions i idees que creguem interessants per l'assignatura, tant pràctiques com de contingut. Exposarem temes de treball, aportarem els suggeriments que creiem convenients i durem a terme les discussions que es puguin suscitar a propòsit dels temes de treball i de l'assignatura.

Debat

En el debat, a diferència del Fòrum, només es poden enviar missatges que tinguin a veure amb els temes de discussió. Serà un espai de debat obert, però pautat i moderat pel consultor de l'assignatura. Està pensat per ajudar els estudiants, en la interacció mútua i l'acompanyament del consultor, a resoldre dubtes i poder assajar les idees que desenvolupin a les PAC. És un espai, per tant, on no només es poden fer errors, sinó que està pensat per a fer errors i explicitar problemes, per així solucionar-los abans de l'avaluació. Com abans se solucionin els dubtes i les males interpretacions, més ràpid serà l'aprenentatge. Per fer el debat més fluid, cal fer un esforç de claredat i concisió en les vostres intervencions, i que aquestes tinguin un treball previ que les faci més productives.

Microblog

L'espai del microblog és una eina pensada per ajudar-nos a sintetitzar i expressar en pocs caràcters les idees centrals i més rellevants d'algunes de les lectures referencials de l'assignatura. Es tracta, doncs, d'un espai on haurem d'aprendre a concretar al màxim i posar de manifest les idees força dels diferents textos proposats.  

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

Aquesta modalitat d'avaluació, basada en l'adquisició progressiva de competències, consta de diferents activitats d'avaluació per a fer el seguiment de les mateixes. Es preveu la realització de cinc proves d'avaluació continuada (PAC). Les PAC 1, 3 i 4 tindran cadascuna un pes del 10% sobre la nota final i les PAC 2 i 5 un 35% cadascuna. A les PAC 3 i 4 s'aplicarà un sistema de coavaluació entre alumnes a partir d'unes rubriques d'avaluació que facilitarà el consultor. 

PAC1

Aquesta PAC es composa de dues activitats sobre alguns exemples de pràctiques educatives concretes.

Primera activitat

A partir dels debats que haurem realitzat al voltant dels materials audiovisuals de l'assignatura, en aquesta primera PAC haureu de treballar un seguit de vídeos curts que us facilitarem. Aquests vídeos faran referència a experiències i pràctiques educatives concretes, les quals haureu d'ubicar en un gràfic format per dos eixos:

  • Eix horitzontal: magistrocentrisme (extrem esquerra) i paidocentrisme (extrem dret)
  • Eix vertical: emancipació individual (extrem superior) i integració social (extrem inferior)

En base als materials audiovisuals de l'assignatura que haurem visionat (capítols 1, 2 i 3), de la lectura obligatòria i del contingut dels debats,  haureu de justificar en quin quadrant del gràfic situaríeu cadascun dels vídeos. És important que les respostes es fonamentin en els materials del curs treballats en aquesta primera unitat.

El llistat de vídeos us el facilitarem en el moment d'inici de la PAC.  

La meitat dels estudiants treballarà al voltant de la meitat dels vídeos i l'altra meitat de l'aula treballarà l'altra meitat.

Per a cada vídeo haureu de redactar un comentari d'un màxim de 5 línies.

Segona activitat

En segon terme, haureu de fer el següent exercici:

  1. Destacar tres comentaris realitzats pels companys/es de l'altre grup (és a dir, sobre els vídeos que vosaltres no heu treballat). Aquests tres comentaris s'hauran d'escollir a partir dels següents ítems:

- Un comentari dels companys que vagi directe al cor de l'argumentació ('Going to the point')

- Un comentari secundari que hagi destacat el/la company/a ('Ben vist!')

- Un comentari que estigui molt ben expressat, més enllà del seu contingut ('Rodó!')

  1. Una breu reflexió al voltant d'un dels bons comentaris dels companys/es de l'altre grup. A fi i efecte de potenciar l'orientació crítica i analítica dels exercicis, aquesta reflexió haurà de començar seguint una d'aquestes dues fórmules: 1) Sí, però... o 2) Sí, i a més... La reflexió ha de tenir un màxim de 10 línies.   

Totes aquestes aportacions les haureu de penjar a l'espai "Blog dels alumnes" de l'aula. Per tant, en aquesta unitat no cal lliurar cap text a l'espai de lliurament de treballs; només heu de penjar les vostres aportacions al blog.

Aquesta PAC tindrà un pes del 10% sobre la nota final de l'avaluació continuada.

 

PAC2

En aquesta segona PAC haureu de realitzar un comentari de text.

La idea és que a partir dels materials audiovisuals i de les lectures que haurem anat treballant en la segona unitat, comenteu un text que us facilitarem en el moment d'inici de la PAC.

No es tracta que doneu la vostra opció sobre el text, sinó que en feu un comentari tot analitzant-lo i posant-lo en relació amb la resta de materials treballats en la unitat.

L'extensió d'aquest comentari haurà de ser de 10.000 caràcters amb espais.

Aquest treball caldrà penjar-lo a l'espai de lliurament de treballs.

Aquesta PAC tindrà un pes del 35% sobre la nota final de l'avaluació continuada.

 

PAC3

Aquesta PAC es composa de dues activitats al voltant d'un vídeo. Aquest vídeo recull l'experiència d'una escola d'educació infantil en la qual, durant la major part de la jornada escolar, nens i nenes treballen en aules separades.

Primera activitat

En aquesta primera part de l'activitat, després d'haver visionat el vídeo, haureu de fer aquestes dues tasques:

  1. Destacar els tres avantatges que, al vostre entendre, té l'experiència d'aquesta escola (màxim 3 línies per idea).
  2. Destacar els tres inconvenients (màxim 3 línies per idea).

No es tracta de donar la vostra opinió personal, sinó de fer argumentacions que pivotin sobre els continguts de la lectura obligatòria sobre les teories de l'etiquetatge. 

Segona activitat

En aquesta segona part de l'activitat, haureu de fer el següent exercici:

  1. Destacar tres idees extretes dels comentaris realitzats pels companys/es de l'altre grup, d'un màxim de 3 línies per idea. Aquestes tres idees s'hauran d'escollir a partir dels següents ítems:

- Una idea dels companys que vagi directa al cor de l'argumentació ('Going to the point')

- Una idea secundària que hagi destacat el/la company/a ('Ben vist!')

- Una idea que estigui molt ben expressada, més enllà del seu contingut ('Rodó!')

  1. Una breu reflexió al voltant d'una de les bones idees o reflexions dels companys/es de l'altre grup. A fi i efecte de potenciar l'orientació crítica i analítica dels exercicis, aquesta reflexió haurà de començar seguint una d'aquestes dues fórmules: 1) Sí, però... o 2) Sí, i a més... La reflexió ha de tenir un màxim de 10 línies.   
  2. A partir del que hem vist en el vídeo d'aquesta escola, imaginem la següent situació hipotètica. Ens trobem en un barri on una part significativa dels veïns pertanyen a una comunitat d'ètnia gitana. Al barri hi ha dues escoles públiques; en una de les dues s'hi concentren tots els nens i nenes pertanyents a aquesta comunitat. Explica quins avantatges i quins inconvenients tindria, al teu entendre, una política de "barreja social" que distribuís els alumnes d'ètnia gitana entre les dues escoles. Quins paral·lelismes podríem establir amb la separació dels alumnes per sexe que hem vist al vídeo? En que es diferencia aquesta situació, on la separació es produeix per raó d'ètnia? La reflexió ha de tenir un màxim de 10 línies.

Insistim: no es tracta de donar la vostra opinió personal, sinó de fer argumentacions que pivotin sobre els continguts de la lectura obligatòria sobre les teories de l'etiquetatge. 

Totes aquestes aportacions les haureu de penjar a l'espai "Blog dels alumnes" de l'aula. Per tant, en aquesta unitat no cal lliurar cap text a l'espai de lliurament de treballs; només heu de penjar les vostres aportacions al blog.

Aquesta PAC tindrà un pes del 10% sobre la nota final de l'avaluació continuada.

 

PAC4

Aquesta PAC es composa de dues activitats sobre les dues lectures obligatòries d'aquesta unitat.

Primera activitat

Us proposem una sistematització de les lectures mitjançant un seguit d'exercicis de seguiment que us permetran incorporar i afinar els diferents conceptes presents en la quarta unitat i, a la vegada, començar a adquirir elements d'anàlisi més enllà de l'àmbit estrictament descriptiu.

En aquesta primera part de l'activitat, la meitat dels estudiants haureu de treballar al voltant d'un dels dos textos obligatoris (que us concretarem a l'inici de l'activitat) i l'altra meitat de l'aula treballarà l'altre text.

A partir de les lectures, haureu de fer aquestes dues tasques:

  1. Destacar les tres idees principals de la lectura (màxim 3 línies per idea).
  2. Fer una reflexió sobre el que us ha suggerit la lectura (aquesta ha de ser una reflexió d'un màxim de 10 línieson es valorarà, sobretot, l'originalitat i la claredat expositiva). No hi esperem un resum de la lectura, sinó una reflexió a partir de la lectura.

Segona activitat

En aquesta segona part de l'activitat, la meitat dels estudiants haureu de treballar a partir de les aportacions realitzades en la primera part, per l'altra meitat de l'aula. I viceversa. Lògicament, per fer aquest exercici s'ha de fer la lectura que anteriorment van fer els altres companys. 

A partir d'això, s'ha de fer el següent exercici:

  1. Destacar tres idees extretes dels comentaris realitzats pels companys/es de l'altre grup, d'un màxim de 3 línies per idea. Aquestes tres idees s'hauran d'escollir a partir dels següents ítems:

- Una idea dels companys que vagi directa al cor de l'argumentació ('Going to the point')

- Una idea secundària que hagi destacat el/la company/a ('Ben vist!')

- Una idea que estigui molt ben expressada, més enllà del seu contingut ('Rodó!')

  1. Una breu reflexió al voltant d'una de les bones idees o reflexions dels companys/es de l'altre grup. A fi i efecte de potenciar l'orientació crítica i analítica dels exercicis, aquesta reflexió haurà de començar seguint una d'aquestes dues fórmules: 1) Sí, però... o 2) Sí, i a més... La reflexió ha de tenir un màxim de 10 línies.

Totes aquestes aportacions les haureu de penjar a l'espai "Blog dels alumnes" de l'aula. Per tant, en aquesta unitat no cal lliurar cap text a l'espai de lliurament de treballs; només heu de penjar les vostres aportacions al blog.

Aquesta PAC tindrà un pes del 10% sobre la nota final de l'avaluació continuada.

 

PAC5

En aquesta darrera PAC haureu d'analitzar un cas pràctic.

La idea és que a partir dels materials audiovisuals i de les lectures que haurem anat treballant en la segona unitat, analitzeu el cas que us proposarem en el moment d'inici de la PAC.

No es tracta que doneu la vostra opció sobre el cas, sinó que en feu un comentari tot analitzant-lo i posant-lo en relació amb la resta de materials treballats en la unitat.

L'extensió d'aquesta anàlisi haurà de ser de 10.000 caràcters amb espais.

Aquest treball caldrà penjar-lo a l'espai de lliurament de treballs.

Aquesta PAC tindrà un pes del 35% sobre la nota final de l'avaluació continuada.

Amunt

Prova de síntesi: la prova de síntesi consistirà en fer un comentari de text emprant els conceptes, teories i autors que hem treballat en una de les 3 PAC. No es demanarà res que no hagi sortit a les PAC. Per tant, repassant allò que hi hem treballat (sobretot, els 4 autors de les primeres PAC, les 5 teories pedagògiques de la segona PAC, les principals idees de l'autor de la tercera PAC) podeu encarar la PS amb tota tranquil·litat. No és una prova en la qual esperi definicions concretes de petits detalls, sinó que empreu les grans idees apreses en les PAC en un comentari d'un text.

Examen: l'examen constarà de dues parts. La primera, valorada en cinc punts, consisteix en respondre 5 preguntes més concretes, valorades amb un punt cada pregunta, sobre els continguts del curs (les lectures dels mòduls, les lectures dels autors de la primera PAC i la lectura del llibre obligatori per a l'elaboració de la tercera PAC). A la segona part, l'estudiant haurà d'elaborar un comentari de text.

Amunt