| Història i Memòria/s de la contemporaneïtat | Codi: M2.903 : 5 |
La presència de la memòria en l'agenda social, acadèmica, política i mediàtica actual, així com una constant exhortació a "recordar" i una permanent crida a exercitar el "saber de la memòria", són un tema de reflexió i discussió rellevant en el món actual. Els conflictes relatius a la formació i transmissió de memòries públiques constitueixen un fenomen de dimensió social, política, cultural i moral que ha generat un interès civil i acadèmic considerable. Encara més en les darreres dècades, com ho prova la creixent publicació de recerques i la generació de debats produïts per diverses disciplines, l'interès que mostren les institucions culturals d'arreu del món incorporant la temàtica a la seva programació, o la inclusió de les inquietuds memorials en l'agenda de les administracions públiques; i sobretot, el debat social permanent que els conflictes de memòria han generat i generen en la ciutadania de qualsevol país del món.
El contingut de l'assignatura s'orienta a estudiar la forta càrrega social i simbòlica que ha adquirit per a la ciutadania la pròpia noció de memòria, tota vegada que existeix una nociva vaguetat conceptual sobre el tema. Reflexiona i analitza el reclam persistent de memòria, proposant una lectura atenta de la realitat social contrastada entre distints països de referència sobre el tema i el debat entre resignificació o conservació del patrimoni memorial. La relació entre poder públic i acció social memorial, constitueix un dels eixos centrals de l'assignatura, que estableix el conflicte com element d'entrada a la comprensió del fenomen memorial, i per tant analitza els seus elements estructurals com són:
a) La pèrdua de referències temporals, espacials i identitàries;
b) La política de la memòria efectuada en el temps de dictadura, transició i democràcia; c) Les conjuntures socials i polítiques enteses com a imminent acabament d'un "temps històric" i el naixement d'un altre.
c/ L'assignatura també inclou l'estudi sobre com el pas del temps, lluny de consolidar els relats hegemònics i portar-nos a un oblit que "deixi enrere" un passat cada cop mes llunyà, ofereix nous elements de comprensió i interpretació del passat, tant del passat traumàtic com dels processos de democratització, en els que apareixen noves perspectives i, especialment noves actituds i predisposicions.
1. Té per objectiu general preparar els estudiants en la comprensió dels conflictes de memòries derivats de procesos històrics especialment traumàtics en el món contemporani. I en com s'han materialitzat les seves transmissions, reapropiacions i resignificacions en els àmbits local, nacional, en especial llatinoamericà i europeu.
2. En conseqüència dota dels instruments conceptuals necessaris per a poder desenvolupar l'anàlisi teòrica i l'aproximació a experiències internacionals en l'àmbit memorial.
3. D'altra banda, l'assignatura educa en els diferents enfocaments teòrics amb què es pot tractar l'acció pública i la problemàtica política i social de la memòria, i insisteix en el coneixement de les variables i procediments analítics que permeten desenvolupar estudis empírics i actuacions pràctiques adients.
4. Altrament, si la recerca universitària -fonamental o aplicada- és imprescindible per a la producció de nou coneixement, també ho és en les nombroses institucions públiques, privades i comunitàries dels diversos subsectors culturals, -audiovisual, edició, arts escèniques o visuals, música i serveis patrimonials, entre d'altres-, que requereixen i realitzen constantment estudis, informes, anàlisis, "estats de la qüestió", exposicions, commemoracions o iniciatives artístiques sobre els temes de memòria.
Tema 1. Debat entre Memòria i Història
Té com a objectiu conèixer les relacions entre història i memòria i entendre la seva complementarietat des de la pluralitat de les visions, el vocabulari bàsic i la seva contextualització sociohistòrica, política, jurídica i econòmica;
Tema 2. Narracions i usos socials de la història i la memòria: El control social del passat.
Constitueix una introducció a l'anàlisi dels pretèrits presents en societats contemporànies i a la seva aproximació no només des de l'àmbit de la història sinó a través de disciplines no històriques (en especial des del món audiovisual: fotografia, cinema de ficció i documentals; també des de la literatura de ficció i memorial) a la comprensió dels processos socials de la memòria;
Tema 3. Els processos socials de construcció de la història i de la memoria.
Es centra en el coneixement dels processos històrics contemporanis de caràcter traumàtic que han provocat actuacions memorials, canviants al llarg del temps, en especial després de la 2ª Guerra Mundial
Tema 4. Les polítiques públiques de memòria en dictadura i democràcia: Sudamèrica. El cas espanyol: la memòria de la dictadura, les memòries de la democràcia.
Estudia les polítiques públiques i privades relatives a experiències dictatorials posteriors a la 2ª Guerra Mundial i la seva memorialitació en les seves diferents vessants -commemoratives, legislatives, reparadores...- i la relació entre la ciutadania i aquestes polítiques. De forma específica analitza la construcció d'una memòria pública en aquests països atenent en especial a les experiències a Sudamèrica (Xile, Argentina,), i a Espanya.
Tema 5. La creació de la memòria tangible: vestigis materials, escenaris de la memòria i fonts simbòliques
Aborda, de manera ordenada, el coneixement i anàlisi del patrimoni memorial, als vestigis materials i simbòlics que el constitueixen, els espais de memòria i els museus.
Tema 6. La revisió i transmissió del passat: història y memòries confrontades.
Introducció als conflictes de memòria a les societats actuals, en concret als països tractats en els temes anteriors, Així mateix s'observaran les xarxes socials que es creen al voltant de la memòria, com a part de la seva naturalesa conflictiva, atenent alhora el paper que desenvolupen les diferents fonts i els diversos aspectes metodològics
HALBWACHS, Maurice: La memoria colectiva. Prensas Universitarias de Zaragoza. Zaragoza, 2004. pp. 25 - 88: 63 pàgines.
Text clàssic que introdueix a les primeres reflexions i estableix els conceptes fundacionals relatius als processos socials de construcción de la memòria pública, com són, per exemple, memòria col.lectiva, memòria històrica, marcs socials de la memòria...etc
JELIN, Elizabeth Los trabajos de la memoria. Siglo XXI de España edts., Madrid 2001 p. 9-78: 67 pàgines.
Llibre de referència sobre els conflictes memorials, els processos d'elaboració de la memòria relativa als traumes socials i polítics. El pròleg és una estat de la qüestió de la situació actual en aquesta temàtica.
CONADEP, Informe de la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas. Nunca más 7ª edición, Vol 1; Eudeba, Buenos Aires 2006. p. 7-15: 8 pàgines.
Inclou el pròleg al text clàssic del Nunca Más, elaborat per la Comissió que presidí Ernesto Sábato, desdel qual s'establi la tesi de «los dos demonios» que equiparava «bàndols», i el pròleg redactat per la Secretaria de DDHH de la Nación , elaborat i editat en el trentè aniversari de la publicació del Nunca Más i en el que polemitza amb el text de Sábato.
LIRA, Elizabeth: Memoria en tiempo presente. En: ZERAN, F., GARRETÓN, M.A.; CAMPOS, S., GARRETÓN, C (Editores): Encuentros con la memoria. Santiago de Chile. LOM, 2004, p.p.149-161: 12 pàgines.
Un lúcid repàs sobre els conflictes relatius a la reparació i la reconciliació en termes universals, però a partir de la realitat xilena. En ell es mostren alguns dels conflictes permanents relatius a l'establiment de polítiques públiques de memòria.
VINYES, Ricard: Sobre víctimas y vacíos; ideologías y reconciliaciones; privatizaciones e impunidades, dins Ana DOMÍNGUEZ RAMA (ed.) Memoria viva de la impunidad del franquismo. Editorial Complutense, Madrid, 2011; pp. 255-272: 17 pàgines.
Anàlisi de com s'ha construït la víctima en un subjecte institucional amb el qual les administracions han promogut relats d'equiparació, i les seves conseqüències, a través dels usos interessats de l'expressió reconciliació, i com s'han difós aquests relats, a Espanya, constituint noves modalitats d'expressió simbòlica.
ZERTAL, Idith. La nació i la mort. La Xoa en el discurs i la política d'Israel. Lleonard Muntaner, editor. Palma de Mallorca, 2006. pp. 13-21: 8 pàgines
Introducció a l'actitud del Govern de l'Estat d'Israel en relació als sobrevivents de l'holocaust i la seva utilització política.
VINYES, Ricard, La memoria del Estado, dins Ricard VINYES (ed.) El Estado y la memoria. RBA ed., Barcelona 2009, p. 23 - 66: 43 pàgines.
Anàlisi i reflexió sobre la naturalesa de les polítiques públiques de memòria a Europa i Amèrica, així com de l'evolució dels conflictes memorials a l'Estat espanyol des de la instauració de l'Estat de Dret.
JULIÁ, Santos. Echar al olvido. Memoria y amnistía en la Transición. Claves de razón práctica, num. 129. pp. 14-24: 10 pàgines. ISSN: 1130-3689
Aquest text sosté la innecesaria creació de cap política política pública de memòria tota vegada que els fets relatius a la guerra i la dictadura han disposat d'una extensa bibliografia amb la qual qualsevol ciutadà podia estar informat. El contrari significaria l'obertura d'un conflicte que conduirà a enfrontaments innecessaris, per la qual cosa, la millor política de memòria es la que no existeix.
DOGLIANI, Patricia, La memoria pública de la 2ª Guerra Mundial en Europa, dins Ricard VINYES (ed.) El Estado y la memoria. RBA ed., Barcelona 2009, p. 173 - 207: 34 pàgines.
L'autora ofereix un repàs sobre l'evolució del conflictes memorials a Europa de la segona postguerra prenent com a referència els conflictes i criteris de monumentalització o marcació i intervenció en espais dits de memòria.
YOUNG, James: Cuando las piedras hablan. Puentes, nº 1 p. 80-93: 13 p.
L'autor fa un repàs dels criteris i actuacions que s'han seguit en els espais monuments i performances relatius a l'holocaust, els problemes que han generat i les reflexions que des de l'art s'han fet, sobretot en el qüestionament del concepte «monument»
RISQUES, Manel; MARÍN, Martí, Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat. L'Esfera dels llibres, Barcelona 2008, p. 104 -120: 16 pàgines.
Anàlisi sobre la sedimentació memorial present a Montjuïc, els conflictes derivats i les propostes suggerides per a la seva gestió.
HUYSSEN, Andreas. En busca del futuro perdido.. Cultura y memoria en tiempos de globalización. FCE, Mexico, 2002 p.p. 13-40: 27 pàgines. ISBN: 968-16-6529-5
Anàlisi global del segle XX com a segle de la memòria, la saturació que ha comportat, la banalització que ha generat i les expressions museogràfiques que ha explotat amb els problemes que en deriven.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC. |