Discapacitat i sobredotació intel·lectual i TEA Codi:  M4.610    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Discapacitat i sobredotació intel·lectual i Trastorns de l'espectre autista està enfocada a proporcionar els elements de reflexió necessaris per a desconstruir i analitzar les nostres concepcions i pràctiques en relació a la diversitat.

Més enllà de la pressió social i les opcions que han adoptat les administracions (educatives, socials), a l'actualitat ja no n'hi ha prou amb dir que estem a favor de la inclusió o que reconeixem la diversitat humana. Perquè aquest discurs, que està molt estès, comporta també idees subjacents, pràctiques o posicionaments que no corresponen a la lògica inclusiva o de respecte a la dignitat humana, als drets i  a la singularitat de totes les persones.

Es tracta no només de dir en veu alta allò que és obvi, sinó de generar una anàlisi profunda, en relació a una sèrie d'aspectes fonamentals i que incideixen en la pròpia organització de la societat; en la configuració dels serveis d'atenció; en el recorregut que s'ha realitzat fins arribar a la situació actual;  en els marcs teòrics que han sorgit en aquest recorregut; i sobretot, es tracta de valorar la nostra posició davant de les opinions i les idees de l'altre, així com dels esquemes que guien la nostra manera de respondre davant la diversitat.

Per a poder integrar tots aquests elements és necessari recordar que un paradigma[1] és un marc que inclou les realitzacions científiques i socials reconegudes per consens en un moment històric determinat; cada paradigma proposa solucions a un nombre determinat de problemes, però també en deixa d'altres sense resposta, la qual cosa permet que nous paradigmes puguin anar sorgint i coexisteixin, amb valor o pes diferents. Des d'aquesta perspectiva, la ciència no és un element uniforme, no és un mirall en el que la teoria representa la realitat, sinó que hi ha tensions, lluites amb defensors i detractors de diferents paradigmes (i no està relacionada només amb la lògica explicativa o l'efectivitat de cadascun, sinó amb els jocs de poder que inclouen).

En aquest abordatge de la discapacitat, el paradigma biomèdic és el que impera des d'una lògica segregadora, articulada a la visió de la normalitat: en una banda, els normals, els capaços; i a l'altra, els anormals, els incapaços, els que cal assistir. El límit d'aquest paradigma, la part no resolta, ens arriba gràcies a les mateixes persones amb discapacitat que, en diferents moviments, des dels anys 60 cap endavant, promouen la construcció de discursos i pràctiques que comencen a tenir cert pes, però que no han desplaçat el paradigma anterior. Es tracta d'una altra manera d'abordar el problema.

Cal recordar que la segregació proposada des del paradigma biomèdic es basa en el desplaçament operat des del binomi sà-malalt al de normal-anormal; des d'aquesta perspectiva, la normalitat queda associada a la salut, mentre que l'anormalitat es vincula a la malaltia. Ara la mirada mèdica s'ocupa no ja del que no funciona per alguna afectació (malaltia), sinó de la referència a un ideal determinat per l'estadística. La normalitat és una referència a la mitjana de les conductes que s'esperen per a un grup, en un moment històric determinat.

Quan als anys 50, G. Canguilhem (1971) [2] indica que la malaltia mental no existeix, fa referència a aquest encavalcament operat en la medicina, entre anormalitat i malaltia. A tall d'exemple podem pensar en l'homosexualitat, considerada com a conducta anormal: des de l'àmbit social repudiada, denunciada i castigada (fins i tot a l'actualitat) i des de la medicina, considerada fins a finals del segle passat com una perversió. A partir d'una autèntica lluita pel reconeixement del seu estatus com una elecció diferent en relació a la sexualitat, les maneres, pràctiques i segregacions han anat variant de manera considerable. És a dir, que un nou paradigma s'ha constituït encara que coexisteixi amb l'anterior.

Són diversos els models teòrics que acompanyen les visions sobre la diversitat, sobre la discapacitat i sobre l'excepcionalitat. I en aquesta assignatura es proposa una ruptura amb els models clàssics (biomèdics, rehabilitadors) que pretenen l'homogenització (ideal normalitzador) i una immersió a altres models socials, que posen el focus d'atenció en la comunitat, en la persona, en els suports personalitzats, en la qualitat de vida i en la inclusió, com a eixos fonamentals. Sempre amb l'objectiu de poder fer emergir la particularitat, la singularitat. En definitiva, un apropament a la comprensió del funcionament humà i de la diversitat en el seu conjunt.

Però per a poder concretar aquesta proposta, cal també la vostra implicació; amb la lectura i l'anàlisi crítica dels materials que s'ofereixen. I amb un compromís del tot necessari, en el sentit que els espais Fòrum i Debat esdevinguin llocs en els quals es pugui posar en comú i discutir sobre els continguts dels diferents capítols de l'assignatura; o bé compartir idees i informacions al voltant dels temes que seran objecte del nostre treball. I finalment, a través de les activitats d'avaluació continuada, que heu d'entendre no només com a eines per a afavorir la integració dels continguts essencials, sinó com a elements de treball que faciliten la reflexió i l'anàlisi i presa de posició vers el concepte de diversitat.

Perquè aquesta assignatura ens planteja una pregunta que haurem de tenir present al llarg del recorregut que suposarà el treball dels tres capítols: "què és allò que fa diferent la persona: la seva particularitat o bé la mirada dels altres?" Es tracta d'una pregunta que ens confronta als nostres propis prejudicis, les nostres creences... En definitiva, que ens empeny a prendre posició davant la diversitat. 

 

[1] Kuhn, T. (2006).  La estructura de las revoluciones científicas. Fondo de Cultura Económica.

[2] Canguilhem, G. (1971). Lo normal y lo patológico. Buenos Aires, Argentina: Siglo XXI Editores. (1ª Edición en español).

 

 

Amunt

L'assignatura Discapacitat i sobredotació intel·lectual i Trastorns de l'espectre autista  forma part de l'especialitat de Trastorns del desenvolupament. Tal i com el seu títol indica, consta de tres grans apartats: la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l'espectre autista i la sobredotació.

En primer lloc, l'apartat sobre discapacitat intel·lectual presenta les característiques generals i necessitats educatives d'aquest col·lectiu, els supòsits epistemològics del model social de la discapacitat, una anàlisi terminològica i semàntica, així com els models i teories d'intervenció socioeducativa inscrits en el model social i humanista. Finalment, recull models teòrics i pràctics emergents en aquest camp d'estudi.

L'apartat sobre els trastorns de l'espectre autista (TEA) s'ha dividit en tres grans blocs, per tal de poder tractar en profunditat la complexitat d'aquesta temàtica.

El primer conté una àmplia presentació de les teories i enfocaments terapèutics més estesos, els models d'intervenció educativa que en deriven, així com el treball amb les famílies, en el marc institucional. En aquest bloc s'afavoreix una visió integral dels TEA especialment en les vessants psicològica i educativa. Es pretén introduir els conceptes clau per comprendre els TEA, adquirir eines per descodificar les dificultats d'aquests alumnes en el context educatiu, adquirir criteris per dur a terme una intervenció que faciliti les condicions adequades per aconseguir el màxim nivell d'integració personal i social possible. És a dir, proporcionar els elements de reflexió i les eines que afavoreixin el coneixement d'un trastorn que requereix un model d'atenció específic i interdisciplinari.

El segon bloc dels TEA presenta algunes de les aportacions discursives més rellevants del territori francòfon en matèria d'autisme. S'analitza la cosmovisió dels TEA de Fernand Deligny i els criteris d'actuació més rellevants per a aquest autor. Es fa especial èmfasi en els elements de comprensió i descodificació del fenomen de l'autisme, introduint elements de reflexió en el nostre context; en definitiva, s'aporten claus pedagògiques per orientar la pràctica educativa en contextos formals i no formals.

En el tercer i últim bloc dels TEA es presenta el model social anglosaxó sobre l'autisme. Els seus supòsits, hipòtesis, models de treball i comprensió. Entre altres qüestions, es recull el paper dels self-advocacy groups (Autism Speaks, Autism rights movements, Nothing about us without us) i una anàlisi del canvi epistemològic que han suposat.

Pel que fa referència a l'apartat de Sobredotació intel·lectual, s'introdueixen els elements clau per comprendre el fenomen, així com les clarificacions conceptuals i les orientacions teòriques i pràctiques que permeten adquirir criteris d'intervenció a l'aula amb aquest tipus d'alumnes.

El treball de l'assignatura té com a objectiu arribar a un coneixement ampli i alhora específic sobre les característiques i condicions i les necessitats de les persones que presenten aquests trastorns, així com sobre la resposta global que se'ls ha d'oferir. Aquest objectiu està adreçat a facilitar els continguts que capacitin per a la intervenció, especialment en els contextos educatiu i social. En aquest sentit, cal remarcar que no es tracta d'una assignatura exclusivament de tipus pràctica, o centrada en l'etapa escolar. Els tres capítols que la constitueixen aborden diferents aspectes en relació als tres col·lectius de persones als que s'ha fet referència, des de perspectives i amb elements d'anàlisi diversos. En el cas del capítol relatiu a la sobredotació intel·lectual, però, es fa una especial èmfasi en la realitat i les necessitats de l'alumnat, així com de l'enfocament que ha d'adoptar la resposta a aquestes necessitats.

En definitiva, amb el treball dels tres capítols es pretén proporcionar els aspectes conceptuals i metodològics, i sobretot els elements de reflexió i les eines que permetin conèixer i aprofundir en cadascuna de les realitats i alhora adquirir criteris per a la intervenció. Però cal entendre aquesta idea d'intervenir, no en el sentit de "reeducar", de "normalitzar", sinó sobretot d'acollir la seva singularitat, d'acompanyar per afavorir el seu benestar, facilitant-los un recorregut que els permeti trobar un lloc en relació als altres.

Amunt

Les competències en les que es pretén incidir en aquesta assignatura són les següents:

  • Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.
  • Aplicació de les TIC de manera ajustada per a l'atenció de les dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
  • Capacitat per identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge, així com les alteracions que se'n deriven.
  • Capacitat per identificar i valorar les dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Capacitat per identificar les alteracions de la comunicació i el llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
  • Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.

 

Objectius

Les competències que han estat descrites en el capítol anterior es concreten en els següents objectius:

  • Comprendre la importància de la generació col·lectiva del coneixement en relació a l'estudi dels temes de la discapacitat intel·lectual, els trastorns de l'espectre autista i les altes capacitats intel·lectuals
  • Analitzar de forma proactiva una actuació professional per mitjà de la reflexió sobre l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Exemplificar tipus de tecnologies educatives aplicables als trastorns de la comunicació en les persones amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Testejar i valorar l'aplicació de tecnologies educatives a casos d'infants, joves i adults amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Identificar els factors que determinen les dificultats d'aprenentatge en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Identificar les dificultats d'aprenentatge derivades de discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Diferenciar entre diversos casos de dificultats d'aprenentatge derivades de discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Comprendre les fases d'una proposta d'intervenció educativa adreçada a infants i joves amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Dissenyar i desenvolupar una intervenció educativa en relació als infants i joves amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Avaluar una intervenció educativa adreçada als infants i joves amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Identificar les necessitats educatives derivades de les característiques del llenguatge i la comunicació  dels infants i joves amb discapacitat intel·lectual, TEA i altes capacitats intel·lectuals
  • Conèixer els criteris que orienten el disseny, desenvolupament i l'avaluació de propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i el llenguatge derivats de trastorns del desenvolupament

 

En cadascuna de les activitats d'avaluació continuada s'especificarà els objectius concrets sobre els quals es pretén incidir.

Per una altra part, cadascun dels tres capítols de l'assignatura conté una sèrie d'objectius específics que concreten aspectes essencials referits a cada temàtica. A continuació s'identifica els objectius específics per a cadascun dels tres capítols.

 

Capítol 1. La discapacitat intel·lectual

Analitzar el concepte de Discapacitat intel·lectual, reflexionant sobre el seu procés històric i sobre els canvis que s'han anat produint en el propi concepte i en la terminologia.

Adquirir una perspectiva crítica sobre el fenomen de la discapacitat intel·lectual i comprendre l'abast educatiu dels seus supòsits.

Adoptar, críticament, un model educatiu i social que permeti confiar en les possibilitats de l'educació i reconèixer el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a una vida de qualitat.

Conèixer i contrastar els contexts institucionals i comunitaris que permeten oferir una resposta adequada a la realitat i les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual.

 

Capítol 2. Els trastorns de l'espectre autista

Promoure la reflexió sobre les característiques fonamentals de l'autisme, de forma que es pugui arribar a la seva comprensió i interpretació

Conèixer i contrastar els diferents marcs teòrico-conceptuals relacionats amb els Trastorns de l'Espectre Autista (TEA), així com els enfocaments terapèutics que se'n deriven.

Reflexionar i aprofundir sobre el concepte de Trastorns de l'Espectre Autista des d'una perspectiva interdisciplinària, tot sensibilitzant-nos amb l'estil particular de vida que presenten les persones amb aquest diagnòstic.

Capacitar per a la comprensió i utilització de criteris vàlids per a l'enfocament de la resposta educativa als infants i joves amb TEA.

Assegurar el caràcter interdisciplinari en el treball amb l'alumnat amb autisme i amb les seves famílies

Conèixer i contrastar les aportacions de Fernand Deligny sobre l'autisme

Conèixer el concepte de neurodiversitat i les conseqüències que aporta en l'enfocament de la resposta educativa i social a les persones amb autisme

 

Capítol 3. La sobredotació

Promoure la reflexió sobre el concepte d'altes capacitats intel·lectuals, de forma que es pugui arribar a la seva comprensió i interpretac

Afavorir el coneixement de les necessitats educatives específiques de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, de forma que es pugui proporcionar una resposta adequada.

Facilitar la reflexió sobre el paper fonamental de l'escola i dels professionals de l'educació en el desenvolupament i la manifestació de les altes capacitats.

Promoure l'adquisició de les eines de treball i dels recursos necessaris per al disseny d'una organització escolar i d'una resposta global de qualitat, en el marc de l'escola inclusiva.

Conèixer les necessitats de les famílies de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i la importància de la intervenció en el context familiar.

Amunt

Cadascun dels tres capítols ha estat elaborat per professionals amb àmplia experiència en les diferents temàtiques que es constitueixen com a objecte de coneixement.

El treball dels continguts es realitzarà a partir del procés de lectura i integració capítol a capítol, seguint l'índex que es proposa en el conjunt dels materials.

 

La discapacitat intel·lectual

  1. Actituds i imaginari social
  2. Classificació, terminologia i semàntica de la discapacitat
  3. El model social i la discapacitat intel·lectual
  4. Tecnologies centrades en la persona
  5. Contextos institucionals i contextos comunitaris

 

Els trastorns de l'espectre autista

BLOC I. Aproximació als Trastorns de l'espectre autista des d'una perspectiva

              Interdisciplinària

Part I. Aspectes teòrics

  1. Evolució històrica de l'atenció a l'autisme
  2. Diagnòstic i classificacions
  3. Teories i enfocaments terapèutics sobre l'autisme

Part II. Els eixos de la intervenció: l'alumnat, la institució i el context familiar

  1. L'atenció a nens i adolescents amb autisme
  2. La comunicació en els nens amb autisme
  3. El treball en equip. La perspectiva interdisciplinària
  4. Necessitats dels pares i intervenció en el context familiar

BLOC II. La (in)comprensió de l'autisme de Fernand Deligny

  1. El recorregut de Fernand Deligny
  2. La poètica de l'autisme segons Deligny
  3. L'actuar de la iniciativa
  4. A propòsit de Ce gamin là
  5. Cartografies de Deligny: la investigació del traçar autista
  6. Habitats per l'espai
  7. El defora del llenguatge o el seu rebuig
  8. Aportacions pedagògiques

BLOC III. Neurodiversitats: L'autisme i l'auge del pluralisme neurològic

                           1. Introducció

                           2. Més que un concepte

 

La sobredotació

   1. Altes capacitats intel·lectuals, de quins alumnes parlem?

   2. L'alumnat amb altes capacitats és divers

   3. Com podem identificar-los?

   4. Com podem afavorir el seu aprenentatge i motivació?

 

Amunt

Material Suport
L'alumnat amb discapacitat intel·lectual XML
L'alumnat amb discapacitat intel·lectual DAISY
L'alumnat amb discapacitat intel·lectual EPUB 2.0
L'alumnat amb discapacitat intel·lectual MOBIPOCKET
L'alumnat amb discapacitat intel·lectual HTML5
L'alumnat amb discapacitat intel·lectual PDF

Amunt

El material de què consta l'assignatura està format pel text relatiu als tres capítols, en format digital a la web de l'aula i també en PDF. A més, aquest material es complementa amb una sèrie de texts d'ampliació, que consten als documents de presentació de cada capítol.

Durant el semestre, i a mesura que s'avanci en el treball dels capítols, es recomanarà la seva consulta i es suggerirà altres materials específics, ja sigui en suport audiovisual, textos, etc.

Per una altra part, cadascun dels tres capítols presenta una sèrie d'activitats d'autoavaluació que faciliten el treball d'integració dels continguts i permeten reflexionar sobre l'assoliment progressiu dels objectius generals de l'assignatura i els propis de cada apartat.

Pel que fa a la bibliografia, es recomana la lectura dels textos que constitueixen la bibliografia general de l'assignatura, si bé durant el semestre es faran altres propostes de lectures, coincidint amb el treball específic de cada capítol.

 

Consulta de la bibliografia disponible a la biblioteca

AADD. AAIDD (2011). Discapacidad Intelectual. Definición, Clasificación y Sistemas de Apoyo. Madrid: Alianza Editorial.

EGGE, M. (2008) El tratamiento del niño autista. Madrid: Gredos.

HORTAL, C. (Coord.) (2011). Alumnado con trastorno del espectro autista. Barcelona: Graó.

LALOUX, E. (2015) Tengo Síndrome de Down ... ¿Y qué?  Barcelona: Ediciones NED.

MARTÍNEZ, M. i GUIRADO, A. (Eds.). (2012). Altas capacidades intelectuales en la escuela. Pautas de actuación, orientación, intervención y evaluación. Barcelona: Graó.

PALACIOS, A i ROMAÑACH, J. (2006) "El modelo de la diversidad: la Bioética y los Derechos Humanos como herramientas para alcanzar la plena dignidad en la diversidad funcional". En línia a http://www.el-observatorio.org/wp-content/uploads/2009/10/Modelodiversidad.pdf

PIÉ, A. (2012). Deconstruyendo la dependencia: propuestas para una vida independiente. Barcelona. UOC.

SKLIAR, C., TELLEZ, M. (2008) Conmover la educación. Ensayos para una pedagogía de la diferencia. Buenos Aires: Novedades Educativas

VERDUGO, M.A. i SHALOCK, R.L. (2011). Últimos avances en el enfoque y la concepción de las personas con discapacidad intelectual. En línia a http://sid.usal.es/idocs/F8/ART18861/ultimos_avances.pdf

 

A més, es proposa una ampliació bibliogràfica que complementa la que consta com a bibliografia general.

AROCAS, E; MARTÍNEZ, P.; MARTÍNEZ, M.D. i REGADERA, A. (2002). Orientaciones para la evaluación psicopedagógica del alumnado con Altas Capacidades. València: Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana.

ARTILES, C.; JIMÉNEZ, J.E.; ALONSO, P.; GUZMÁN, R.; VICENTE, L i ÁLVAREZ, J. (2003). Orientaciones para la detección e identificación del alumnado que presenta altas capacidades y su intervención educativa. Guía para los profesionales de la educación. Sta. Cruz de Tenerife: Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno Autónomo de Canarias.

BASSEDAS, E. (2010). Alumnado con discapacidad intelectual y retraso del desarrollo. Barcelona: Graó.

COLECTIVO ZOTIKOS (2010) Alterando la discapacidad: Manifiesto a favor de las personas. Barcelona: UOC.

DEL HOYO, R. (2015). Mente, encuéntrame: dos meses y medio en la vida de una Autista. Barcelona: Miret.

DEL RIO, M.J. (1997) Lenguaje y comunicación en personas con necesidades especiales. Barcelona: Martinez Roca.

DURAN, D., GINÉ, C., MARCHESI, A. Guia pera a l'anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.

GINÉ, C., DURÁN, D., FONT, J. y MIQUEL, E. (2009). La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todos los alumnos. Horsori: Barcelona.

GUIRADO, A. i VALERA, M. (2012). La intervención educativa con el alumnado con altas capacidades. A M. Martínez i A. Guirado (Eds.). Altas capacidades intelectuales en la escuela. Pautas de actuación, orientación, intervención y evaluación. (199-273). Barcelona: Graó.

HORTAL, C. (coord.) (2011). Alumnado con trastorno del espectro autista. Barcelona: Graó.

MALEVAL, J.C. (2011). El autista y su voz. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-2106-4.

MARTÍNEZ, M. i GUIRADO, A. (2010). Alumnado con altas capacidades. Colección escuela inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes. Vol. 2. Barcelona: Graó.

PEREZ DE LARA, (1998): La capacidad de ser sujeto: más allá de las técnicas en Educación Especial. Barcelona: Laertes.

PLANELLA, J. (2006). Subjetividad, disidencia y discapacidad. Prácticas de acompañamiento social. Madrid. Fundación ONCE.

PLANELLA, J. i PIÉ, A. (2012). Militancia y diversidad funcional. Barcelona: UOC.

SCHALOCK, R.L.; VERDUGO, M.A. (2003). Calidad de vida. Manual para profesionales de la educación, salud y servicios sociales. Madrid: Alianza Psicología.

SKLIAR, C. (2003) ¿Y si el otro no estuviera ahí? Notas para una pedagogía (improbable) de la diferencia. Buenos Aires: Miño y Dávila.

UBIETO, J.R. (2009). El trabajo en red. Usos posibles en Educación, Salud Mental y Servicios Sociales. Barcelona: Gedisa.

VERDUGO, M.A. (Coord.) (2006). Cómo mejorar la calidad de vida de las personas con discapacidad. Instrumentos y estrategias de evaluación. Salamanca: Amarú.

Amunt

En el present apartat es proposa la distribució i organització dels capítols; el plantejament sobre els períodes es refereix a les dates de dedicació a cada capítol o apartat (consultes; preparació i elaboració de les activitats,...).

En aquesta proposta s'ha tingut en compte la necessitat de facilitar una distribució coherent i ponderada respecte a l'extensió de cada capítol, així com la seva seqüenciació durant el semestre, preveient les dates de la introducció de les notes finals del procés d'avaluació continuada. No hi ha cap capítol que s'hagi de considerar més important que els altres.

La proposta de treball per als tres capítols al llarg del semestre és la següent:

 

CAPÍTOL

INICI

FINAL     

La discapacitat intel·lectual

18 de març    

10 d'abril    

Els trastorns de l'espectre autista

11 d'abril

  8 de maig

La sobredotació intel·lectual

9 de maig

 29 de maig

 

Els documents amb la presentació de cada capítol i les guies per a la planificació de l'aprenentatge els podreu trobar accessibles, de forma progressiva, des del Calendari de l'assignatura, coincidint amb la data d'inici del període de dedicació a cadascun.

Aquests documents us serviran com a orientació per a l'enfocament i integració dels continguts més importants; en cada presentació s'inclourà els objectius que es pretén amb el treball del capítol, la referència a les competències transversals i als continguts prioritaris, les estratègies per al seu estudi i finalment les propostes per a la realització d'activitats d'autoaprenentatge, així com per a la utilització dels materials complementaris (documents audiovisuals, textos web, bibliografia).

El Tauler del Professor s'utilitzarà per a fer arribar les propostes per a les activitats d'avaluació, així com per a poder traspassar la informació relacionada amb l'assignatura i que pugui esdevenir d'interès comú a tots els estudiants: documents relatius a les presentacions dels capítols i a la planificació de l'aprenentatge; documents amb la solució corresponent a cada activitat, una vegada lliurats els treballs; propostes de lectures, utilització dels materials audiovisuals; ampliació de determinats conceptes i continguts, etc.

Per una altra part, l'espai Fòrum es concep com un recurs amb una doble funció: informativa i de divulgació; en aquest sentit, es pretén que els estudiants en facin un ús continuat. El Fòrum es dedicarà a la transmissió del conjunt d'informacions sobre activitats professionals i de formació (congressos, conferències, jornades,...) relacionats amb l'àmbit de la discapacitat intel·lectual, els TEA i la sobredotació.

Tanmateix, l'espai Fòrum es proposa com una plataforma d'informació per a propostes i suggeriments que puguin millorar el funcionament de la pròpia assignatura (utilització de materials audiovisuals d'interès; informacions sobre activitats relacionades amb els àmbits esmentats, etc.).

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

El procés d'avaluació continuada suposa una tasca individual de reflexió i integració dels continguts fonamentals dels diferents capítols. Durant el semestre es proposarà tres activitats d'AC relatives a cadascun dels tres capítols (activitats estàndard) i una activitat final, que tindrà caràcter transversal. Les quatre activitats s'hauran de realitzar individualment.

El fet de realitzar el procés d'avaluació continuada repercutirà molt positivament en la integració dels continguts fonamentals dels apartats de l'assignatura, així com en el treball paral·lel per part del conjunt d'estudiants.

Per superar l'avaluació continuada s'han de presentar les quatre activitats proposades; cal aprovar (A-9/10-, B-7/8-, C+-5/6-), com a mínim, tres de les quatre activitats (primera, segona, tercera i quarta). 

En el cas d'obtenir una qualificació de C- en una de les quatre PACs, de forma extraordinària es permetrà continuar el procés d'avaluació continuada. Si un/a estudiant obté una qualificació de C- en més d'una activitat, aleshores es considerarà que no pot seguir o finalitzar el procés d'AC i l'assignatura quedarà suspesa.

Al final del semestre es portarà a terme una PAC de recuperació. L'estudiant només podrà recuperar una de les tres PAC de l'assignatura en la PAC de recuperació. Per tant, si un estudiant suspèn, no presenta / presenta tard una PAC (N, C- o D) la podrà recuperar a la PAC de recuperació. En cas de suspendre o no presentar una segona PAC ja no podrà superar l'assignatura i l'haurà de tornar a matricular. A la PAC de recuperació, l'estudiant haurà de demostrar l'assoliment dels objectius d'aprenentatge (relacionats amb les competències corresponents) treballats en la PAC que ha de tornar a avaluar.

Les activitats d'avaluació continuada seran valorades per part del professor/a col·laborador/a. En els casos que es cregui necessari, es realitzarà una devolució individual, amb especificació de les qüestions que calgui revisar, amb orientacions i recomanacions d'estudi. Per una altra part, cada estudiant rebrà una qualificació del tipus A, B, C+, C-, per tal que li pugui servir de guia orientadora en el seu programa de treball i en el procés d'avaluació continuada.

Les propostes de les activitats es faran arribar als estudiants/es a través del "Calendari de l'aula", amb anterioritat a la data d'inici prevista per a cadascuna Els estudiants tindran un període aproximat de tres/quatre setmanes per a l'elaboració de cadascuna de les tres PACs en format estàndard (primera, segona i tercera).

Prenent com a base els objectius generals del Pla Docent, per a cadascuna de les quatre activitats es plantejarà els objectius específics que permetin orientar la seva realització, indicant molt clarament la seva finalitat, així com els continguts del/s capítol/s amb què es relacionen. En aquest sentit, en la proposta de l'activitat s'especificarà també els criteris que orientaran l'avaluació i la qualificació que en sorgeix com a conseqüència.

Les activitats d'avaluació pretenen promoure la reflexió sobre els diferents conceptes i continguts dels capítols i la seva progressiva integració.

LLIURAMENTS D'ACTIVITATS ERRÒNIES

Les activitats d'avaluació han de respectar el calendari explicitat en aquest mateix apartat del Pla Docent. A més, es recomana que, en el cas que sigui possible, els estudiants que tinguin possibilitats facin arribar els seus documents abans de la data final.

Els estudiants són responsables de penjar les activitats correctes a l'espai d'Avaluació de l'aula de l'assignatura. Per tant, és imprescindible que l'estudiant s'asseguri que el document enviat a la bústia de lliurament d'activitats és el correcte. No s'admetrà un nou lliurament de documents per una errada en l'enviament. Si, un cop passat el termini per lliurar una activitat, l'estudiant ha penjat un document incorrecte (activitat anterior, d'una altra assignatura, etc.) NO s'acceptarà aquesta activitat i la nota serà un No presentat (N).

AJORNAMENTS EN EL LLIURAMENT D'ACTIVITATS

Només s'acceptaran ajornaments o retards en el lliurament d'activitats per motius d'hospitalització greus i embarassos que s'hauran de justificar documentalment. L'equip docent decidirà si s'acceptà l'ajornament i, en funció del període de l'hospitalització i el termini de lliurament de l'activitat, decidirà quina serà la nova data de lliurament de l'activitat. En cas d'embaràs, us preguem que informeu amb la màxima antelació possible la data prevista del part per tal de preveure l'activitat que es veurà afectada.

CARÀCTER ORIGINAL DELS TREBALLS

La Normativa Acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació dels estudiants es fonamenta en el treball personal i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. Per poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels estudiants és indispensable que els seus treballs o exercicis siguin originals, elaborats de manera individual, i que demostrin la comprensió i la reflexió realitzada respecte als continguts de la matèria. Les PAC que no respectin aquesta premissa bàsica, seran qualificades amb un suspens (D/0), obtenint aquesta mateixa qualificació com a qualificació final de l'AC, atès que farien impossible l'avaluació en termes d'aprenentatge de l'estudiant.

Per tant, en el cas que es detecti la manca d'originalitat en l'autoria d'alguna PA, ja sigui perquè s'hagi utilitzat material extret d'Internet, o copiat textualment d'apunts, materials, manuals o articles (sense la corresponent citació), o d'un altre estudiant, o per qualsevol altra conducta irregular, la PAC es qualificarà amb un suspens (D/0).  La qualificació de suspens (D) en un PAC suposarà també una qualificació final l'AC de suspens (D/0). Aquest fet comportarà la impossibilitat de poder superar l'assignatura.

Així mateix, en la mesura que aquestes conductes constitueixen una infracció de la Normativa de Drets i Deures dels Estudiants, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a la sanció corresponent.

ESTIL DE REDACCIÓ

És molt important que a l'hora d'elaborar els documents relatius a les activitats d'avaluació es tingui cura d'utilitzar un estil de redacció tècnic, evitant expressions col·loquials i amb una terminologia pròpia de la temàtica que es tracti en cadascuna. És important també que el text permeti identificar les idees clau i que aquestes estiguin expressades de forma clara i coherent. El conjunt d'aquests aspectes tindran també un pes específic a l'hora de plantejar la qualificació de les activitats.

CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

Les Proves d'Avaluació Continuada (PAC) i tots aquells treballs optatius o no avaluables que es lliurin hauran de presentar-se sense incorreccions ortogràfiques. En uns estudis de Màster no és admissible la presentació de textos amb aquestes errades. Si un treball no presenta l'adequada correcció lingüística, en funció de la quantitat i la gravetat de les errades, el professorat podrà proposar a l'estudiant que el torni a lliurar o fins i tot baixar la nota del treball.

REVISIÓ DE NOTES DE PAC

Els estudiants podran demanar una revisió de cada PAC durant els 7 dies posteriors a la publicació de les notes. Per a poder demanar una revisió hauran d'enviar un correu al professor col·laborador amb una explicació raonada sobre perquè demana la revisió on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament.

 

Amunt

L'avaluació de l'assignatura es concretarà en la realització de les quatre activitats d'avaluació, amb l'adequació a les dates previstes per al lliurament.

En el cas que l'estudiant hagi obtingut una qualificació del tipus A, B o C+, es considerarà que ha superat el procés d'avaluació continuada. La nota final de l'assignatura sorgirà de la contemplació conjunta de les qualificacions obtingudes a les quatre activitats.

Procés de revisió de les notes finals de l'assignatura

A partir de la data de publicació de la nota final de l'assignatura, els estudiants tindran dos dies per demanar una revisió. Aquesta revisió només inclourà la revisió de la nota final, no de les PAC de l'assignatura. Per demanar la revisió cal enviar un correu al col·laborador docent de l'assignatura, amb còpia al Professor responsable de l'assignatura (PRA), exposant una explicació raonada sobre per què demana la revisió, on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament. Si l'estudiant no inclou una explicació raonada no es portarà a terme la revisió. L'estudiant rebrà resposta en un màxim de 7 dies.

 

Amunt