Teoria social i cultura contemporània Codi:  M5.202    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Aquest curs aspira a donar una visió panoràmica general dels principals debats en la teoria social i cultural contemporània. Per això, es planteja un temari general que té com a objectiu englobar els fonaments contemporanis de la teoria social i cultural, combinant l'aproximació teòrica -el coneixement dels pensadors i teories contemporànies- amb l'acostament a debats contemporanis concrets sobre qüestions rellevants per a la matèria. Pretenem així relacionar els corrents teòrics amb problemàtiques actuals com, per exemple, les qüestions referents a la identitat (com ens construïm?), la representació (com ens representem?) i la classificació (com ordenem el món?). En definitiva, es tracta d'ajudar als estudiants a adquirir un mapa de coneixements que els acostin a la història i el desenvolupament de les categories contemporànies del pensament social i cultural. El nostre objectiu és arribar a aquesta reflexió a partir d'exercicis pràctics en els que els estudiants hagin d'exercitar activament la seva capacitat crítica.

Amunt

Objectius     

     - Conèixer els principals autors en la teoria social i cultural.

     - Identificar els principals corrents de la teoria social i cultural en la contemporaneïtat.

     - Exercitar el pensament crític i la capacitat d'anàlisi de la realitat que ens envolta

Competències bàsiques i generals

Formular preguntes d'investigació adequades als objectes estudiats, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

Competències transversals

     - Capacitat per a analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua.

     - Sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

Competències específiques

     - Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània.

Amunt

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és proporcionar a l'estudiant una visió profunda dels principals autors i debats a l'interior de la teoria social i cultural contemporània. Per a relacionar els uns amb els altres, el contingut de l'assignatura s'estructura en dos blocs interrelacionats:

1. Aproximació a les figures teòriques més rellevants de la modernitat/postmodernitat.

2. Anàlisi de la societat i la cultura contemporànies partint de debats sobre qüestions fonamentals i substantives que permetin la confrontació entre els casos empírics i les aproximacions teòriques:

          2.1 Debats sobre la identitat (qui som?)

Centrat en el binomi individu-societat, aquest debat posa en context d'anàlisi conceptes i controvèrsies referents a diferents posicions entre les que es destaquen el materialisme, l'estructuralisme, el construccionisme, l'essencialisme (biologicisme), l'interaccionisme simbòlic, la sociobiologia, el postestructuralisme i la teoria queer. S'aspira a copsar la tensió entre les perspectives micro i macro que suposa l'anàlisi de la identitat individual i la grupal o col·lectiva.

          2.2 Debats sobre la classificació (com classifiquem?)

Els debats sobre la classificació recullen un segon gir en el pensament teòric incorporant les diverses opinions sobre les formes i els mecanismes que les societats humanes utilitzen per a fer classificacions i taxonomies. Tot i que aquest gir es dóna de forma transversal en l'anàlisi de tots els fenòmens socioculturals, el centrarem en el domini de la delimitació de l'alteritat i, concretament, en quines són les formes de percepció de "l'altre" i quins són els indicadors socials, culturals, fenotípics que seleccionem per a diferenciar el "nosaltres" dels "altres". En el debat sobre formes de classificació que sustenten l'alteritat, es posen en joc tendències teòriques com el relativisme sociocultural, l'etnocentrisme, l'universalisme o el determinisme configurant les perspectives que pretenen donar compte del binomi diferència-desigualtat així com de les formes d'estereotipificació social davant l'existència de la diversitat humana.

          2.3 Debats sobre la representació (com pensem?)

Finalment, els debats sobre les formes socioculturals de pensament, se centren en la cultura i els culturalismes i seran el punt de partida per analitzar i comprendre el gir interpretativista en els estudis culturals. S'aborden qüestions entorn de com analitzem la realitat i quina és la reflexivitat en les ciències socials entorn de la forma en què pensem la cultura o les cultures. Aquest tercer gir se centrarà en la contraposició relativisme - construccionisme vs. positivisme. És a dir, ens aproximarà a les tensions entre allò universal i allò particular.

Per aprofundir en aquests tres debats, l'assignatura s'estructura entorn d'un seguit de lectures tant de caire teòric com empíric, d'autors rellevants clàssics (Marx, Durkheim o Weber) i contemporanis (Bourdieu, Gergen, Tajfel, Douglas o Geertz) que exposin com, des dels corrents decimonònics i contemporanis, s'analitzen els fenòmens socioculturals. També us proposem un seguit d'activitats pràctiques en les quals exercitar la mirada crítica sobre la complexitat del món contemporani.

Amunt

Géneros y contemporaneidades PDF

Amunt

Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

Materials i eines de suport

          Llibre-manual de l'assignatura

CORCUFF, P. (2013) Las nuevas sociologías. Principales corrientes y debates, 1980-2010. Madrid. Editorial Siglo XXI.

          Llibre-manual de suport

Manual recomanat com a suport al manual de l'assignatura, especialment per aquells estudiants que no han tingut abans cap tipus de formació en sociologia, teories socials, teoria crítica, antropologia,...

RODRÍGUEZ IBAÑEZ, J. E. (2003 [1998]) La perspectiva sociológica. Historia, teoría y método. Madrid. Taurus.

          Lectures bàsiques

DOUGLAS, M. (1998) "Animales anómalos y metàfores animales" a Estilos de pensar. Barcelona. Gedisa. Pp. 135-151.

DURKHEIM, É. (1012 [1895]) "Qué es un hecho social?" a Las reglas del método sociológico y otros escritos. Madrid. Alianza Editorial. Pp. 56-69.

DURKHEIM, É. (2012 [1895]) "Reglas relativas a la observación de los hechos sociales" a Las reglas del método sociológico. Madrid. Alianza Editorial. Pp. 69-103.

GEERTZ, C. (1987) "Juego Profundo: notas sobre la riña de gallos en Bali" a La interpretación de las culturas. Barcelona. Gedisa. Pp. 339-373.

GEERTZ, C. (1996) "Anti-antirrelativismo" a Los usos de la diversidad. Barcelona. Paidós - ICE-UAB. Pp. 93- 124.

HALL, S. (2011) "Introducción: ¿quién necessita identidad?" a Cuestiones de identidad cultural. Madrid. Amorrurtu Editores. Pp. 13-39.

MARX, K. (2005 [1844] "Tercer manuscrito" a Manuscritos económicos y filosóficos. Madrid. Alianza Editorial. Pp. 130-214.

SAN ROMÁN, T. (1996) "Ni incompatibles ni idénticos" a Los muros de la separación. Ensayo sobre alterofobia y filantropía. Barcelona. Editorial Tecnos i Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pp. 105-133.

STOLCKE, V. (2000) "¿Es el sexo para el género lo que la raza para la etnicidad... y la naturaleza para la sociedad?" a Política y cultura, núm. 014. Universidad Autónoma Metropolitana de México. Pp. 25-60.

TAJFEL, H. (1984) "Estereotipos sociales y grupos sociales" a Grupos humanos y categorías sociales. Barcelona. Herder Editorial. Pp. 171-192.

WEBER, M. (1994) "Introducció" a L'ètica protestant i "l'esperit" del capitalisme. Barcelona. Edicions 62 i Diputació de Barcelona. Pp. 35-55.

WEBER, M. (1994) "Confessió religiosa i estratificació social" a L'ètica protestant i "l'esperit" del capitalisme. Barcelona. Edicions 62 i Diputació de Barcelona. Pp. 57-79.

          Lectures opcionals i/o altament recomanables per a cada una de les PACs

No totes les lectures opcionals tenen la mateixa entitat: s'especificarà en la presentació de cada una de les 3 PACs la rellevància i el grau de recomanabilitat de cada una d'elles.

          PAC2

BOURDIEU, P. (2010) "El campesino y la fotografía" a El sentido social del gusto. Elementos para una sociología de la cultura. Buenos Aires. Siglo XXI. Pp. 51-63.

CORCUFF, P. (2008) "Figuras de la individualidad: de Marx a las sociologías contemporáneas. Entre clarificaciones científicas y antropologías filosóficas" a Cultura y representaciones sociales. Revista electrónica de Ciencias Sociales.

Accessible a la xarxa: http://www.culturayrs.org.mx/revista/num4/Corcuff.html

FLAQUER, L. (1996) "Noves famílies i canvi d'ordre social" a Revista d'Etnologia de Catalunya, 8. Pp. 48-53.

FOUCAULT, M. (1976) "La incitación a los discursos" a Historia de la Sexualidad 1. La Voluntad de Saber. Madrid. Siglo XXI. Pp. 25-47.

FOUCAULT, M. (1976) "La Apuesta" a Historia de la Sexualidad 1. La Voluntad de Saber. Madrid. Siglo XXI. Pp. 99-111.

GERGEN, K. J. (1992) "El asedio del yo" a El yo saturado. Dilemas de identidad en el mundo contemporáneo. Barcelona. Paidós. Pp. 19-39.

SARACENO, C. (1996) "Una redifinición de la maternidad y la paternidad: genero, pronatalismo y política social en la Italia fascista" a BOCK, G. - THANE, P. (eds.) Maternidad y políticas de género: la mujer en los estados de bienestar europeos, 1880-1950. Madrid. Editorial Cátedra. Pp. 339-365.

          PAC3

DOUGLAS, M. (1978) "Los dos cuerpos" a Símbolos naturales. Madrid. Alianza Universidad. Pp. 89-107.

GEERTZ, C. (1996) "Los usos de la diversidad" a Los usos de la diversidad. Barcelona. Paidós - ICE-UAB. Pp. 65-93.

GRIMSO, A. - MERENSON, G.N. (comp.) (2011) Antropología ahora. Debates sobre la alteridad. Madrid. Editorial Siglo XXI.

          PAC4

ALEXANDER, J. (1990) "La centralidad de los clásicos" a GIDDENS, A. - TURNER, J. (et al.) La teoria social hoy. Madrid. Alianza Editorial. Pp. 22-81.

          Altres textos d'interès

ALEXANDER, J.C. (1989) Las teorías sociológicas desde la Segunda Guerra Mundial. Barcelona. Gedisa.

ARIÑO, A. (1997) Sociología de la Cultura. La constitución simbólica de la sociedad. Barcelona. Ariel.

Conferència ARCHETTI, Eduardo: universalismo y particularismo

http://www.efdeportes.com/efd64/potrero.htm

AUGÉ, M. (1998) Hacia una antropología de los mundos contemporáneos. Barcelona. Gedisa.

BAERT, P. (et al.) (2011) La teoría social contemporánea. Madrid. Alianza.

BARNARD, A. (2000) History and Theory in Anthropology. Cambridge. Cambridge University Press.

BARTHES, R. (1980) "El Mundo del Catch" a Mitologías. Madrid. Siglo XXI.

BECK-GERNSHEIM, E. - BUTLER, J. - PUIGVERT, L. (2001) Mujeres y transformaciones sociales. Barcelona. El roure.

BELTRAN, M. (1988) Ciencia y Sociología. Madrid. CIS.

BERGER, P. - LUCKMAN, T. (1997) Modernidad, pluralismo y crisis de sentido. La orientación del hombre moderno. Barcelona. Paidós.

BOAS, F. (1964) "Raza, lenguaje y cultura" a Cuestiones fundamentales de Antropología Cultural. Buenos Aires. Solar/Hachette. Pp. 153-165.

BOURDIEU, P. (2010) El sentido social del gusto. Elementos para una sociología de la cultura. Buenos Aires. Siglo XXI.

BRUNER, J. (1988) "El self transaccional" a Realidad mental y mundos posibles. Los actos de la imaginación que dan sentido a la experiencia. Madrid. Gedisa.

BUTLER, J. (2001) "Sujetos de sexo/género/deseo" a El Género en Disputa: el Feminismo y la Subversión de la Identidad. Buenos Aires. Paidós.

BUTLER, J. (2004) Undoing Gender. New York & London. Routledge.

CARABAÑA, J. (1993) "De la conveniencia de no confundir sociedad y cultura" a Lamo de Espinosa, E. - Rodríguez Ibáñez, J. E. Problemas de teoría social contemporánea. Madrid. CIS.

CHAKRABARTY, D. (2008) "Introducción: la idea de provincializar a Europa" i "La postcolonialidad y el artificio de la historia" a Al margen de Europa. Barcelona. TusQuets Editores. Pp. 29-79.

CLIFFORD, J.- MARCUS, G.E. (eds.)(1991) Retóricas de la Antropología. Madrid. Júcar.

DENZIN, N. K. (1991) "Reading Wall Street: Postmodern Contradictions in the American Social Structure" a Turner, B. S. (ed.) Theories of Modernity and Posmodernity. Londres. Sage. Pp. 31-45.

DORFMAN, A. - MATTELART, A. (2009 [1972]) Para leer al Pato Donald. Comunicación de masas y colonialismo. Buenos Aires. Siglo XXI.

DOUGLAS, M. (1998) "Las abominaciones del Levítico" a Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid. Siglo XXI.

DOUGLAS, M. (1998) "Clasificado como comestible" a Estilos de pensar. Barcelona. Gedisa.

DURÁN, M. Á. (ed.)(1996) Mujeres y hombres en la formación de la teoría sociológica. Madrid. CIS.

ELLIOTT, A. (2009) Contemporary Social Theory. An Introduction. London. Routledge.

FEATHERSTONE, M.(2007) Consumer culture and Postmodernism. London. Sage.

FOUCAULT, M. (1976) "Derecho de muerte y poder sobre la vida" a Historia de la sexualidad 1. La Voluntad de Saber. Madrid. Siglo XXI. Pp. 161- 194.

GARCÍA CANCLINI, N. (1995 [1992]) Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad. Buenos Aires. Editorial Sudamericana.

GEERTZ, C. (1987) "Descripción densa: hacia una teoría interpretativa de la cultura" a La interpretación de las culturas. Barcelona. Gedisa. Pp. 19-40.

GEERTZ, C. J. (et al) (1992) El surgimiento de la antropología posmoderna. Barcelona. Gedisa.

GEERTZ, C. (1994) "Centros, reyes y carisma: una reflexión sobre el simbolismo del poder" a Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona. Paidós. Pp. 147-173.

GEERTZ, C. (1994) "El modo en que pensamos ahora: hacia una etnografía del pensamiento moderno" a Conocimiento local. Ensayos sobre la interpretación de las culturas. Barcelona. Paidós. Pp-173-194.

GIDDENS, A. - TURNER, J. (et al. eds.) (1990) La teoría social hoy. Madrid. Alianza Universidad.

GOFFMAN, E. (1979) Relaciones en público. Microestudios de orden público. Madrid. Alianza.

GOFFMAN, E. (1987) La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires. Amorrortu-Murguía.

GONZÁLEZ ECHEVARRÍA, A. (1987) La construcción teórica en antropología. Barcelona. Anthropos.

HALL, S. (1994) "Estudios culturales: dos paradigmas" a Causas y Azares, núm. 1, 14. Pp. 27-44.

HARRIS, M. (1986) "El origen de la vaca sagrada" a Caníbales y reyes. Los orígenes de la cultura. Barcelona. Salvat Editores.

HARRIS, M. (1989) "El enigma de la vaca sagrada" a Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Madrid. Alianza. Pp. 55-81.

HARRIS, M. (1989) "¿Bueno para pensar o bueno para comer?" a Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Madrid. Alianza. Pp. 9-16.

HARRIS, M. (1989) "El cerdo abominable" a Bueno para comer. Enigmas de alimentación y cultura. Madrid. Alianza. Pp. 82-110.

HARRIS, M. (2002) El desarrollo de la teoría antropológica. Madrid. Siglo XXI.

HARVEY, D. (1998 [1990]) La condición de la posmodernidad. Buenos Aires. Amorrortu Editores.

HEBDIGE D. (2004) Subcultura, el significado del estilo. Barcelona. Editorial Paidós.

IBÁÑEZ, T. (2005) Contra la dominación. Variaciones sobre la salvaje exigencia de libertad que brota del relativismo y de las consonancias entre Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres. Barcelona. Gedisa.

INGOLD, T. (ed.) (1996) Key Debates in Anthropology, 1988-1993. London. Routledge.

JOSEPH, I. (1999) Erving Goffman y la microsociología. Barcelona. Gedisa.

LACLAU, E. - MOUFFE, Ch. (2000) "Posmarxismo sin pedido de disculpas" a Laclau, E. Nuevas reflexiones sobre la revolución de nuestro tiempo. Buenos Aires. Nueva Visión. Pp. 111-145.

LACLAU, E. - MOUFFE, Ch. (2006) "Más allá de la positividad de lo social: antagonismo y hegemonía" a Hegemonía y Estrategia Socialista. Buenos Aires. Fondo de Cultura Económica.

LAMO DE ESPINOSA, E. - RODRÍGUEZ IBÁÑEZ, J. E. (eds.) (1993) Problemas de teoría social contemporánea. Madrid. CIS.

LASH, S. (1991) "Postmodernism as Humanism? Urban Space and Social Theory" a Turner, B. S. (ed.) Theories of Modernity and Posmodernity. Londres. Sage. Pp. 62-75.

LATOUR, B. (2007) Nunca fuimos modernos. Buenos Aires. Siglo XXI.

LAYTON, R. (1997) An Introduction to Theory in Anthropology. Cambridge. Cambridge University Press.

LE VAY, S. (1996) "Genes" a Queer Science. The Use and Abuse of Research into Homosexuality. Bembo, MIT Press. Pp. 171-195.

LÉVI-STRAUSS, C. (1996) "Raza e Historia" a Raza y cultura. Madrid. Cátedra. Pp. 37-104.

LOCK, M. (1993) "Cultivating the Body: anthropology and epistemology of bodily practices and knowledge" a Annual Review of Anthropology, vol. 22, pp.133-155.

LOW, S. M. (2003) "Embodied Space(s): Anthropological Theories of Body, Space, and Culture" a Space and Culture, 6: 9.

LUQUE BAENA, E. (1985) Del conocimiento antropológico. Madrid. CIS.

MAFFESOLI, M. (1993) El conocimiento ordinario. Compendio de Sociología. México. Fondo de Cultura Económica.

MERLEAU PONTY, M. (1975) "De Mauss a Claude Lévi-Strauss" a Signos. Barcelona. Seix Barral.

MEDINA, M. (2003) "La cultura de la tecnociencia" a Bueno, C. - Santos, M. J. (2003) Nuevas tecnologías y cultura. Barcelona. Anthropos. Pp. 29-75

MELUCCI, A. (2001) Vivencia y convivencia. Teoría social para una era de la información. Madrid. Editorial Trotta.

MILLER, D. (2008) The Confort of things. Cambridge. Polity Press.

MOORE, H. L. - SANDERS, T. (2006) Anthropology in Theory. Issues in Epistemology. Oxford. Blackwell.

MOORE, J. D. (1997) Visions of Culture. An Introduction to Anthropological Theories and Theorists. California. Altamira Press.

ORTNER, S. (2006) Anthropology and Social theory, culture, power and the acting subject. Duke. University Press.

PAZOS GARCIANDIA, A. (2005) "El Otro como sí-mismo. Observaciones antropológicas sobre tecnologías de la subjetividad" a AIBR núm. 17, novembre-desembre 2005.

REYNOSO, C. (2007) "El lado oscuro de la descripción densa: Diez años después" a Anthropologika. Revista de Estudio e Investigación en Antropología. Centro de Estudios e Investigación en Antropología Club de la Serpiente. Arequipa, Perú. Novembre 2007. Pp. 136-193.

RODRÍGUEZ IBÁÑEZ, J. E. (1978) Teoría crítica y sociología. Madrid. Siglo XXI.

RORTY, R. (1990) El giro lingüístico. Barcelona. Paidós.

SEIDMAN, S. (2008) Contested Knowledge, Social Theory Today. Oxford. Blackwell.

TURNER, B. S. (ed.) (1991) Theories of Modernity and Posmodernity. Londres. Sage.

VERA LUGO, J. P. - JARAMILLO, J. (2007) "Teoría social, métodos cualitativos y etnografía: el problema de la representación y reflexividad en las ciencias sociales" a Universitas humanística, núm.64 juliol-desembre 2007. Pp: 237-255.

VERMEULEN, H. F. - ÁLVAREZ ROLDÁN, A. (eds.) (1995) Fieldwork and Footnotes. Studies in the History of European Anthropology. London. Routledge.

VON GLASERFELD (1981) "Introducción al constructivismo radical" a Paul Watlawick (et al.) La realidad inventada. Barcelona. Gedisa.

WUTHNOW, R. - HUNTER, J.D. (et al.) (1988) Análisis cultural. La obra de Peter L. Berger, Mary Douglas, Michel Foucualt y Jürgen Habermas. Barcelona. Paidós.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt