Cultura i identitat Codi:  M5.212    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Aquesta matèria indaga en la transformació de la identitat individual i col·lectiva des de l'adveniment de la modernitat, i molt especialment en els girs que ha patit la identitat en les darreres dècades. Resseguirem aquestes transformacions a través de fenòmens com ara l'emergència de l'individualisme expressiu, la nova sensibilitat religiosa, o el sentiment de pertinència nacional. Ens detindrem, molt especialment, en el paper dels diferents artefactes culturals en la construcció, recreació, legitimació o problematització d'aquestes transformacions identitàries.

Una de les dificultat amb què topa l'assignatura és l'extrema obertura conceptual dels dos conceptes que la defineixen: cultura i identitat. En d'altres assignatures del màster, i molt especialment en l'itinerari de societat, s'aborden els problemes relacionats amb la polisèmia del concepte cultura. En aquesta assignatura obviaríem aquestes controvèrsies. Entendrem el concepte en les seves accepcions més obertes, de forma que allò que ens interessa és resseguir les manifestacions culturals enteses com a "maneres de fer", tot integrant tota activitat i producció simbòlica dels éssers humans. Això no vol dir, però, que no dediquem una especial atenció a l'àmbit de la producció cultural més expressiva, la més propera a allò que hom a considerat com a expressions artístiques.

Pel que fa al concepte d'identitat, fem la mateixa aposta, i l'entendrem d'una forma no restrictiva. En aquest sentit, reflexionarem sobre la identitat tan entesa com el conjunt de paràmetres amb què avui dia ens construïm i entenem com a individus (aprofundirem, per tant, en la caracterització de la identitat individual), com també entesa com allò en què projectem la sensació de pertànyer a una comunitat d'iguals, a un grup persones amb què ens identifiquem com a mútuament pertanyents a una mateixa categoria d'adscripció (és el que podríem entendre com la identitat col·lectiva). Així mateix, hem procurat presentar aproximacions teòriques a la qüestió de la identitat individual no restrictives. Entenem que aquesta identitat individual va més enllà d'allò que conscientment pensem que som, però també més enllà d'aquelles disposicions inconscients que ens fan fer el que fem sense que en tinguem cap control racional o conscient. Al contrari d'aproximacions, que contemplen només alguna d'aquestes dimensions de la conformació de l'individu com a pròpies del fenomen de la identitat, les considerem les dues i encara més. Abordem com a conformador de la identitat també (sobretot) tot aquell espai d'influències que rep l'individu i que no es recullen ni en l'abordatge de l'inconscient ni de les declaracions conscients i reflexionades dels individus. És tot allò que rebem i que configura els nostres anhels i desitjos, tant aquells reconeguts i coherents amb els nostres valors, com els que s'escapen a aquest judici valoratiu; són les proximitats i distanciaments que tenim respecte dels altres, amb motius més evidents i d'altres d'inexplicables; són les formes automàtiques i a-reflexives de reaccionar en cada situació social; és la profunditat amb què ens impacten els relats i discursos que ens arriben provinents del món de la cultura; etc.  

Val a dir que una de les característiques de l'aproximació que es proposa en l'assignatura és que parteix d'un supòsit teòric construccionista; això és, que s'indaga en allò que deriva de considerar que l'ésser humà és, bàsicament, un ésser socialment construït. Això vol dir que entenem que construïm la nostra identitat des d'un punt de vista individual, i també les nostres identitats col·lectives, a través de la interacció que establim amb els altres, del sentit de què dotem aquesta interacció, i dels productes que se'n deriven -normes, discursos, relats, i corpus simbòlics que prèviament ja havien condicionat la interacció que establim amb els altres-. Per tant, les característiques socials d'una època marcarà els fonaments de les identitats dels membres de llurs societats. Així doncs, és possible tipificar la identitat individual o, si més no, parametritzar allò que la fa diferent respecte de la identitat dels individus en altres èpoques.

Això vol dir que podem trobar continuïtats entre les característiques d'unes identitats individuals que, paradoxalment, tenen una de llurs característiques en què s'autoperceben com a més singulars i menys estandaritzables que mai. Segurament podem trobar en aquesta paradoxa -la voluntat de singularització identitària en un context, el de la modernitat, més regulat i normativitzat que mai- el fil conductor principal e l'assignatura.

 

 

Amunt

Cultura i Identitat és una assignatura optativa d'un dels tres itineraris del màster d'Humanitats; l'itinerari Societat. Dels tres itineraris, aquest és el que més s'allunya de l'anàlisi crítica d'objectes i produccions artístico-culturals, per enfocar llur interès en les transformacions socio-culturals que ha patit el món contemporani.

Per tant, és un itinerari en què també atenem les produccions culturals, però entenem la cultura, d'una banda, en un sentit molt més genèric, no restringit a les produccions amb una finalitat eminentment expressiva amb vocació artística; i d'altra banda, prenent els productes culturals no tant com un objecte amb sentit en ell mateix i en el marc de llur tradició artística, sinó com un símptoma o un indicador de les transformacions del món en què es produeix. Les quatre assignatures aborden dimensions diferents del vincle entre cultura i societat; d'es d'una anàlisi en clau psicoanalítica del sentit que pren la producció i el consum cultural i com decodificar-lo, fins a la indagació en el paper del mercat o com les desigualtats socials prenen forma en les manifestacions culturals.

En el cas de l'assignatura cultura i identitat pretenem resseguir com les transformacions històriques que arrenquen amb la modernitat han afavorit l'emergència d'una manera de ser i de considerar-nos singular,ja sigui com a individus o com a membres de grups d'iguals. Lògicament, és a les produccions culturals, enteses com a produccions humanes, on queda registrada aquesta sensibilitat particular i llurs diferents matisos. És aquest l'objecte d'atenció de l'assignatura. 

Amunt

La projecció professional d'aquesta assignatura és afí amb la de les altres assignatures del màster, en general, i de l'itinerari societat, en particular. Per tant, s'hi procura que l'estudiant sigui capaç de desenvolupar una capacitat per fer una anàlisi reflexiva i crític de la cultura que li permeti desenvolupar una veu pròpia en l'àmbit del camp de la cultura en què desenvolupi la seva pràctica professional (des de la creació de continguts culturals, periodístics o mediàtics fins a la recerca aplicada, o l'ensenyament). En aquest sentit, l'assignatura aporta noves pinzellades en la fonamentació d'un bagatge humanístic sòlid, i, des d'un punt de vista més instrumental, presenta als estudiants i els permet assajar una tècnica d'investigació bàsica en l'anàlisi de la cultura: l'anàlisi del discurs. 

Amunt

L'assignatura pot cursar-se sense coneixments previs específics més enllà d'un nivell de cultura general que, com el valor quan es feia el servei militar, se li suposa a un alumne que accedeix a un màster d'humanitats. Malgrat això, haver fet prèviament les assignatures obligatòries del màster dota d'uns marcs interpretatius que possiblement permeten un aprofundiment major en els continguts que s'hi presenten. 

Amunt

OBJECTIUS

- Comprendre d'una manera fonamentada la naturalesa històrica i no essencialista de les identitats.

- Reconèixer la transformació de les subjectivitats amb l'arribada de la modernitat, especialment pel que fa a la seva dimensió més culturalista: la configuració d'un individualisme expressiu.

- Valorar el paper de la cultura en la constitució de les identitats nacionals, enteses com a cas paradigmàtic de les identitats col·lectives de la modernitat.

- Conèixer els nous girs que han patit les identitats en les últimes dècades (interiorització, pluralització), a través de la indagació en les transformacions sofertes en les vivències religioses.

- Detectar el paper actiu de les pràctiques culturals en la construcció, recreació, legitimació i problematització de les identitats.

- Identificar i conèixer conceptes teòrics i principis abstractes i aplicar-los a l'anàlisi de casos concrets.

- Fer una anàlisi crítica autònoma i complexa de les pràctiques i dels fenòmens culturals.

 

COMPETÈNCIES

-Ser capaç d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

- Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals i també la integritat del treball dels altres.

- Integrar els diversos models teòrics i conceptuals provinents de les diverses branques de les ciències humanes i socials.

- Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat.

 

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'estructuren en quatre unitats, a través de les quals es repassen les principals problemàtiques al voltant del sentit que pren la identitat a les societats modernes, tant en la seva dimensió individual com a col·lectiva. En cadascuna de les unitats treballarem a partir de textos bàsics d'autors de referència que han problematizado la qüestió de la identitat, i identificarem els conceptes i els utensilis teòrics que ens proposen en diferents manifestacions culturals. Les quatre unitats són les següents: 

  1. La naturalesa social de la identitat. En aquesta unitat reflexionarem sobre les diferents maneres d'apropar-se al relliscós concepte d'identitat. Aquesta és una assignatura més sociològica que no filosòfica, però aquesta unitat la volem dedicar al debat de tipus més "ontològic" sobre la identitat. Ho fem, però, emprant dues aproximacions sociològiques a què és això de la identitat que trenquen amb la concepció més esencialista d'aquest concepte. No serà, per tant, un repàs exhaustiu a les infinites maneres de categoritzar i problematizar la qüestió de la identitat; sinó que resseguim dues fórmules alternatives de desencializarla. En un cas, veurem com se'ns presenta la identitat, alguna cosa que és viscut com tan íntim i profund, com un constructo social que depèn, gairebé exclusivament, de la naturalesa de la societat en la qual formem part: la identitat com a construcció social. En l'altre cas, fins i tot més radical, la pròpia idea d'identitat, sembla aparèixer com a poca cosa més com un concepte insubstancial, perquè com a éssers humans som, bàsicament, els rols socialment disponibles que anem jugant en les diferents situacions socials amb que ens trobem. La primera unitat la dediquem a la problematización de les idees més esteses sobre el sentit de la identitat. 
  2. La identitat individual, avui. En la segona unitat abandonem la reflexió més ontològica per focalitzar-nos en diferents definicions que els pensadors socials contemporanis donen no a la identitat, en general, sinó a la identitat dels individus contemporanis. Volem contrastar diferents definicions sobre quin és la identitat dels individus d'avui, emmarcats com estem en allò que alguns han denominat la modernitat tardana, i uns altres la postmodernitat. Contrastarem mirades més apocalíptiques i uns altres més apologètiques sobre la configuració de la identitat dels nostres contemporanis, mirades que destaquen l'obertura i flexibilitat d'aquesta identitat, amb uns altres que destaquen els elements normatius i el marc d'incerteses al fet que avui dia ens hem de plegar, i com això impacti en la manera la nostra manera de ser i de percebre'ns. Una manera de ser i de percebre'ns que, per cert, no té per què estar alineada... 
  3. L'origen i l'evolució de la identitat individual moderna.Aquesta tercera unitat és la de major càrrega conceptual de l'assignatura; podríem dir que és el cor. A partir de les lectures que es proposen resseguirem el procés de constitució de la identitat de l'individu modern (és a dir, de l'individu que es configura amb el procés d'industrialització i l'adveniment de la modernitat) des de diferents punts de vista, i aprofundirem en algunes de les característiques particulars, si les hi ha, dels individus que vivim a la modernitat tardana. Bàsicament, resseguirem el procés que s'ha cridat d'interiorització, i que sintetitza el gruix de les transformacions al fet que farem referència. Al final de la unitat contrastarem aquesta caracterització a través d'un altre producte cultural de gran rellevància en les societats actuals: els espots publicitaris.
  4. Polítiques d'identitat. Dediquem la darrera unitat a reflexionar sobre les polítiques d'identitat. És una unitat on fem un gir que ens allunya de la dimensió individual de la indentitat, on ens hem mogut al llarg de l'assignatura, Aprofundirem en la situació d'aquells individus adscrits a col·lectius minoritzats (dones, minories ètniques, col·lectiu LGTB, etc.), on elements estructurals que constrenyen la lliure expressió i vivència de la pròpia identitat emergeixen amb especial virulència, aportant una nova llum a les reflexions que hem anat desenvolupant. Les reflexions teòriques i reivindicacions polítiques vinculades a la identitat dels col·lectius minoritzats se situen en la tensió entre reconeixement, indiferència i indentitarisme. Veurem què significa això...

Amunt

La frontera interior PDF
Birdman (o La Inesperada Virtud de la Ignorancia) DVD

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt