| La Democràcia: Teoria i Anàlisi | Codi: M7.002 : 4 |
La democràcia és una forma d'organització política amb una llarga tradició històrica. Tot i que no sempre ha tingut el mateix grau d'acceptació i legitimitat, avui dia la democràcia gaudeix d'un ampli suport i és generalment considerada com la millor forma d'organització política possible per a les nostres societats, o, per dir-ho en termes de W. Churchill, com el menys dolent dels sistemes polítics que existeixen. Però, què entenem exactament per democràcia? Quins criteris ens permeten qualificar un determinat sistema com a "democràtic"? Per què determinats països inicien processos de democratització i d'altres no? Quins efectes té la democràcia sobre les nostres vides?, etc. Moltes d'aquestes preguntes no tenen una resposta fàcil, ni tan sols una resposta única. De fet, la democràcia continua sent un tema de debat no només en l'àmbit acadèmic sinó també a l'àgora pública (en el discurs polític, mitjans de comunicació, opinió pública, etc.). El títol de l'assignatura apunta de manera clara l'enfocament que seguirem al llarg del curs: l'objectiu és aprofundir en els fonaments teòrics i els instruments analítics necessaris per a un estudi sòlid, rigorós i exhaustiu del fenomen de la democràcia que ens permeti, entre d'altres qüestions, donar una resposta amb criteri als interrogants que ens plantejàvem més amunt.
La Democràcia: Teoria i Anàlisi està concebuda com una assignatura inicial en el programa de màster d'Anàlisi Política, que permet entrar en contacte amb alguns dels grans debats de la teoria i de la ciència política, a través del seu objecte d'estudi (la democràcia). En assignatures posteriors l'estudiant podrà aprofundir en aspectes més especialitzats a través de l'oferta d'assignatures optatives.
Els objectius de l'aprenentatge són el marc de referència que ha de guiar l'alumne tant en l'estudi de les unitats com en la realització de les diferents activitats. Els objectius que es pretenen aconseguir amb l'estudi d'aquesta assignatura es divideixen en objectius generals i objectius específics per a cada mòdul. Els objectius generals expressen els continguts bàsics que ha d'assolir l'alumne durant el curs, mentre que els objectius específics es refereixen a cada mòdul i han de guiar l'alumne en la realització de les activitats plantejades i en la concreció i assimilació dels diferents objectius generals. Els objectius generals i específics són els següents:
Objectius generals
- Entendre els fonaments històrics i filosòfics de la idea de democràcia des dels seus orígens fins a l'actualitat.
- Conèixer els principals corrents teòrics i analítics que han estudiat la democràcia dins de la ciència política, i distingir entre la lògica dels enfocaments normatius i empírics.
- Entendre què és la democràcia, de quines maneres es pot definir i quines són les seves dimensions fonamentals, per tal de poder-ne analitzar i avaluar el funcionament.
- Reflexionar sobre l'estat actual i el futur de la democràcia en relació als nous reptes als quals ha de fer front, com ara la gestió de la diversitat o els processos de globalització.
- Desenvolupar la capacitat crítica i d'anàlisi a través de l'estudi aprofundit dels aspectes més rellevants de la teoria i la pràctica de la democràcia.
Objectius específics
Mòdul 1
- Reflexionar sobre els fonaments històrics i filosòfics de la idea de democràcia des dels seus orígens fins al sorgiment i la consolidació de les democràcies liberals.
- Comprendre les especificitats de les democràcies clàssiques i liberals, i el context polític i social que explica el seu desenvolupament.
- Identificar i analitzar els principals punts de debat i de conflicte que hi ha hagut al llarg de la història sobre la idea de democràcia des del punt de vista de la teoria de la democràcia i de la història de les idees polítiques.
Mòdul 2
- Distingir entre teories normatives i positives de la democràcia, per què serveixen, què intenten explicar, i quin tipus de conclusions i mètodes es poden esperar de cadascuna d'elles.
- Entendre els principis i les metodologies utilitzades per alguns dels principals teòrics dels enfocaments normatius i positius de la democràcia a través dels seus principals autors.
- Desenvolupar habilitats per poder fer anàlisis tant des d'una vessant positiva com normativa de la democràcia.
Mòdul 3
- Conèixer quines són les característiques fonamentals de les democràcies i quins són els indicadors que permeten mesurar-les i descriure-les.
- Identificar els pros i contres dels indicadors que descriuen les dimensions i els rendiments de les democràcies i les institucions.
- Distingir entre les institucions formals i informals i els seus efectes sobre el funcionament de les democràcies.
- Realitzar exercicis teòrics i pràctics per aprofundir en les dimensions fonamentals de la democràcia.
Mòdul 4
- Entendre com els problemes associats a un món globalitzat afecten a les relacions entre democràcia, els estats i les nacions en un context de globalització.
- Comprendre les alternatives institucionals davant la inexistència d'un demos global, però d'unes relacions econòmiques i financeres i uns intercanvis d'informació cada cop més globalitzats.
- Explorar els problemes que té la democràcia per afrontar els riscos relacionats amb els processos de globalització.
Competències específiques
- Diagnosticar una realitat complexa i diversa de l'àmbit social i polític a un nivell local o global a través de l'elaboració d'informes o estudis d'alta qualitat que permetin la comprensió per a la presa de decisions.
- Dissenyar les estratègies adequades a la naturalesa de les organitzacions en un entorn complex i canviant en funció dels objectius plantejats i de les constriccions i oportunitats del context.
- Avaluar el rendiment i la qualitat de les institucions polítiques i assessorar sobre el disseny que pugui contribuir a la seva millora.
Competències transversals
- Ser capaç d'interpretar textos, documentació, informes i articles acadèmics en anglès.
- Ser capaç de gestionar informació i comunicació dins l'àrea de l'anàlisi política a través de les TIC.
- Capacitat per a la gestió i la decisió sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
- Aprenentatge permanent i contínua actualització.
- Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contextos diversos, de manera convincent i adaptant el missatge i els mitjans emprats a les característiques de les situacions i l'audiència.
El curs s'estructura en quatre mòduls didàctics:
Mòdul 1: Fonaments històrics de la democràcia
- Concepcions antigues de democràcia
- Concepcions modernes de democràcia: la democràcia liberal
- De la democràcia antiga a la moderna
Mòdul 2: Enfocaments metodològics per a l'estudi de la democràcia
- Teories normatives: visions des de la teoria i la filosofia polítiques
- Teories positives: aproximacions des de la ciència política empírica
- Connexions entre l'enfocament positiu i normatiu
Mòdul 3: Nivells, models i indicadors de democràcia
- La qualitat de les democràcies i la governança democràtica
- Models de democràcia
Mòdul 4: La democràcia davant la globalització i els nous reptes econòmics, socials, culturals i mediambientals
- Globalització, estat i democràcia
- Globalització, desigualtats i democràcia
- Reptes globals de les democràcies: alguns exemples
Per dur a terme un seguiment adequat de l'assignatura caldrà la utilització de diversos materials, que són: (a) els mòduls didàctics, (b) els articles de lectura obligatòria que s'aniran detallant al tauler de l'aula o en les diferents guies d'estudi, i (c) altres manuals i bibliografia complementaria, així com articles publicats a revistes especialitzades o als diaris d'actualitat política que es puguin anar penjant a l'aula.
a) Els mòduls didàctics constitueixen un material bàsic per al seguiment de l'assignatura. Aquests mòduls contenen els conceptes i elements principals del contingut del curs i funcionen com a guia pel seu seguiment adequat.
b) Cal treballar i ampliar la informació dels mòduls didàctics amb els articles i les lectures que s'aniran proporcionant a través del tauler o de les diferents guies d'estudi. Aquests articles, de lectura obligatòria, serviran per contextualitzar i reflexionar sobre els conceptes que s'aniran explicant al llarg del curs i representen un material essencial per al seguiment de l'assignatura.
c) És aconsellable que el seguiment dels mòduls es complementi amb d'altres llibres i manuals. Encara que no sigui una qüestió obligatòria, resulta convenient disposar d'obres de consulta general que poden ajudar l'alumne a aprofundir en els temes més rellevants. Teniu una selecció de bibliografia disponible a la biblioteca de la UOC en aquest mateix pla docent. Així mateix, al llarg del curs s'anirà oferint bibliografia addicional.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |