Política Comparada II Codi:  M7.025    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura Política Comparada II se centra en l'estudi de les variacions institucionals dins dels dos tipus de regim polític més típicament estudiats a la ciència política: les democràcies i les dictadures. Si l'assignatura de Política Comparada I se centra en l'aprenentatge de les teories i enfocaments relatives a la distinció entre democràcia i dictadura, l'assignatura de Política Comparada II se centra en l'estudi de la varietat institucional que amaga la simple distinció de tipus dicotòmic que enfronta democràcia davant de dictadura. En aquest sentit, les preguntes que guien aquesta assignatura són: Quins tipus de democràcia i dictadura existeixen?, En què es diferencien des del punt de vista institucional?, Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques d'aquestes varietats institucionals?

 L'assignatura està composada d'una introducció i quatre mòduls. El primer mòdul se centra en la distinció clàssica relativa a la forma de govern dins les democràcies entre democràcies parlamentaries i democràcies presidencialistes. El segon mòdul se centra en l'estudi dels diferents sistemes electorals, els seus origen i les seves conseqüències. El tercer mòdul se centra en l'estudi dels sistemes de partits, els seus orígens i les seves conseqüències. Finalment, l'últim mòdul examina els dictadures i les seves variants institucionals.

 Una característica d'aquesta assignatura és que es planteja tenint en compte un dels principals problemes que afecta l'estudi de les institucions polítiques: l'endogeneïtat. Aquest problema es refereix a que les mateixes condicions socials i econòmiques sota les quals sorgeixen les institucions afecten el seu desenvolupament i configuració que al seu torn altera les estructures socials i econòmiques. Amb l'objectiu de sortejar al màxim aquest problema, l'assignatura aborda tant l'estudi dels orígens com de les conseqüències de les institucions.

Amunt

Objectius generals de l'assignatura 

Conèixer les principals formes de govern de les democràcies, el presidencialisme i el parlamentarisme, i algunes de les seves conseqüències polítiques.
Conèixer els diferents sistemes electorals que existeixen a les democràcies, els seus orígens, i algunes de les seves conseqüències polítiques i econòmiques .
Conèixer els diferents sistemes de partits, els seu orígens i la seva configuració.
Conèixer les varietats institucionals dins les dictadures i les seves conseqüències polítiques i econòmiques.

Competències:
 
Competències específiques 

1. Realizació de diagnóstics de la realitat social i política en l'ámbit local, nacional o internacional a partir de l'identificació dels actors més rellevants i de l'entorn institucional i socioeconómic, i formulació i proposició de recomanacions. 
2. Disseny d'estratègies per organitzacions públiques i privades en funció dels seus objetius i de les constriccions i oportunitats amb les que es troben. 
3. Assesorament estratègic a organitzacions públiques i privades sobre processos i regles de decisió i les seves consequències. 
4. Anàlisi i avaluació de les decisions, estratègies i les polítiques de les organitzacions públiques i privades a partir de les diferents técniques i metodologies d'anàlisi. 
5. Assesorament a organizacions públiques i privades en temes de disseny, rendiment i qualitat de les institucions. 
6. Disseny i desenvolupament d'una investigació d'acord amb les regles del coneixement científic en l'àmbit de la ciència política. 

Comptències transversals 

1. Lectura i comprensió d'articles académics en anglès. 
2. Us i aplicació de les TIC en l'àmbit propi d'estudi.
3. Gestió d'un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
4. Aprenentatge i actualització permanents. 
5. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengues pròpies com en una llengua estrangera.

Amunt

Continguts bàsics 
Mòdul 1: FORMES DE GOVERN DEMOCRÀTIC I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
 - Les variacions institucionals dins del règims democràtics
 - Les conseqüències polítiques: estabilitat del règim
 - Les conseqüències polítiques: representació política 
- Les conseqüències econòmiques i de governabilitat dels règims democràtics 
Mòdul 2: SISTEMES ELECTORALS COMPARATS 
- Els orígens dels sistemes electorals. 
- Les conseqüències polítiques i econòmiques dels sistemes electorals. 
Mòdul 3: SISTEMES DE PARTITS 
- Els orígens dels sistemes de partits: perspectives 
- Canvis i transformació dels sistemes de partits 
Mòdul 4: DICTADURES I VARIETAT INSTITUCIONAL 
- La institucionalització del règims no democràtics 
- Les conseqüències polítiques: canvis de líder i democratització 
- El rendiment econòmic de les dictadures

Lectures obligatòries 
Mòdul 1: 
Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 7. Samuels, David J. and Matthew Soberg Shugart. 2003. "Presidentialism, Elections and Representation." Journal of Theoretical Politics, 15 (1): 33-60. Samuels, David J. and Timothy Hellwig. 2008. "Electoral Accountability and the Variety of Democratic Regimes." British Journal of Political Science, 38 (1): 65-90. Gerring, John, Strom C. Thacker, and Carola Moreno. 2009. "Are Parliamentary Systems Better?" Comparative Political Studies, 42 (3): 327-359. 

Mòdul 2: 
Lectures: Golder, Matt. 2005. "Democratic Electoral Systems around the World, 1946-2000." Electoral Studies, 24 (1): 103-121. Benoit, Kenneth. 2007. "Electoral Laws as Political Consequences: Explaining the Origins and Change of Electoral Institutions." Annual Review of Political Science, 10 (1): 363-390. Cusack, Thomas R., Torben Iversen, and David Soskice. 2007. "Economic Interests and the Origins of Electoral Systems." American Political Science Review, 101(3): 373-391. Lijphart, Arend. 1990. "The Political Consequences of Electoral Laws." American Political Science Review, 84 (2): 481-496. Persson, Torsten, Guido Tabellini, and Francesco Trebbi. 2003. "Electoral Rules and Corruption." Journal of the European Economic Association, 1 (4): 958-989. 

Mòdul 3: 
Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 5. Wolinetz, Steven. 2006. "Party Systems and Party System Types." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 6. Boix, Carles. 2007. "Emergence of Parties and Party systems." In Carles Boix and Susan Stokes (eds.), Oxford Handbook of Comparative Politics. New York: Oxford University Press. Pp. 499-521. Mair, Peter. 2006. "Party System Change." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 7. 

Mòdul 4: 
Lectures: Geddes, Barbara. 1999. "What Do We Know about Democratization after Twenty Years?" Annual Review of Political Science, 2: 115-144. Gandhi, Jennifer and Adam Przeworski. 2006. "Cooperation, Cooptation, and Rebellion under Dictatorships." Economics & Politics, 18 (1): 1-26. Haber, Stephen. 2006. "Authoritarian Government." In Barry R. Weingast and Donald Wittman, The Oxford Handbook of Political Economy. New York: Oxford University Press. Pp. 693-707 (Chapter 38). Wright, Joseph. 2008. "Do Authoritarian Institutions Constrain? How Legislatures Affect Economic Growth and Investment." American Journal of Political Science, 52 (2): 322-343.

Amunt

Guia de lectures. Política comparada II Web
Document de lectures. Política comparada II Web

Amunt

Entre els matarials i eines de suport a aquesta assignatura destaquen les seguents bases de dades accesibles online: 

*Polity IV (http://www.systemicpeace.org/polity/polity4.htm)

*Freedom House (http://www.freedomhouse.org)

A més, el consultor podrà proporcionar bases de dades "tailor-made" per fer les activitats d'AC. 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt