Pragmàtica i discurs Codi:  07.549    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
En aquesta assignatura estudiarem el llenguatge des del punt de vista del seu ús en societat. En lingüística ha predominat històricament l'estudi de llenguatge com a estructura i com a conjunt de recursos formals. En canvi, l'estudi del llenguatge com a instrument d'acció social ha quedat en segon terme, especialment a partir del moment en què la retòrica restà associada als estudis literaris. En els darrers temps, però, els estudis lingüístics s'han tornat a diversificar. Dos nous camps d'estudi, la "pragmàtica" i "l'anàlisi del discurs" han recobrat la pregunta de "què fem" amb el llenguatge. Aquesta pregunta planteja no només la necessitat de reformular el que entenem per significat, sinó també d'apreciar el fet que el llenguatge és l'element constitutiu de les relacions socials i, per tant, de tota l'estructura social. Quan parlem no només produïm descripcions de la realitat, sinó que de fet produïm, reproduïm i transformem la realitat social des de multitud de perspectives. La consciència d'aquest fet ha tingut també un impacte en totes les ciències humanes i socials, en què el "discurs" es considera un element central: és l'anomenat "gir lingüístic" de les ciències humanes i socials.

En aquesta assignatura estudiarem els components bàsics de la pragmàtica i l'anàlisi del discurs i aprendrem a analitzar textos des d'aquesta perspectiva d'una forma que veiem com aquesta anàlisi és aplicable a l'estudi de tota mena de qüestions socials i polítiques (incloent-hi qüestions sociolingüístiques, literatura i altres formes de producció cultural).

Amunt

Aquesta assignatura forma part del conjunt d'assignatures opcionals que persegueixen desenvolupar competències avançades del grau en llengua i literatura catalanes. És una assignatura central dins la menció cultural i social pel fet que permet desenvolupar competències clau en matèria d'anàlisi de textos i produccions culturals des d'un punt de vista social. Pot ser un complement útil per a estudiants interessats en la menció literària, pel propi èmfasi en l'anàlisi de textos, i també per a estudiants interessats en la menció lingüística si volen desenvolupar una visió àmplia de les orientacions teòriques i metodològiques existents en els estudis lingüístics.

Amunt

No es projecta a camps professionals específics de forma directa, per bé que les competències en matèria d'anàlisi crítica de la realitat social són especialment pertinents a les activitats professionals adreçades a col·lectius (ensenyament, planificació lingüística) o que requereixen una sensibilitat específica pel que fa la interpretació de textos (traducció, edició).

Amunt

No s'aconsella que cursin aquesta assignatura els estudiants que no han superat encara els 120 primers crèdits de la titulació. És molt recomanable haver cursat abans "Literatura, cultura i societat a Catalunya"

Amunt

Aquesta assignatura s'ha de matricular a partir que els estudiants hagin superat els primers 120 crèdits de la titulació. Cal cursar abans o paral·lelament "Literatura, cultura i societat a Catalunya".

Amunt

 
 
(Nota: les competències pròpies i transverals que apareixen aquí són les que consten al pla d'estudis i estan numerades en relació a la llista de competències de tot el grau en conjunt; Per això la numeració no és consecutiva)
 
Competències pròpies:

4. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
4.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.
4.2. Conèixer les característiques de les principals línies de reflexió sobre el llenguatge i el significat.
 
5. Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.
5.2. Relacionar l'estudi del llenguatge amb la semiòtica i l'estudi de la comunicació.
 
6. Anàlisi de textos en català i/o en altres llengües en els diferents nivells estructurals.
6.5. Saber com s'analitza l'estructura formal i significativa d'un text i saber-ho fer per al català d'acord amb un marc teòric o metodològic determinat.
6.6. Analitzar les relacions entre les produccions lingüístiques i el context.
6.11. Ser conscient de les diferents lectures o interpretacions que es poden fer d'un text i saber com analitzar-lo i estudiar-lo.
 
11. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.
11.1. Conèixer els canvis de concepció sobre la llengua en la història.
11.2. Conèixer la variació que el llenguatge experimenta d'acord amb les diferents funcions i els àmbits d'ús, comunicatius, socials i professionals, amb els seus gèneres i registres corresponents.
11.3. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització social i
exercici del poder.
11.8. Conèixer la posició diferenciadora de les habilitats comunicatives i les llengües dintre de les diverses formes d'activitat econòmica.
11.9. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.
 
16. Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.
16.1. Entendre el caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic, és a dir, les maneres en què s'intercanvien idees i punts de vista mitjançant ginys lingüístics, amb el propòsit de persuadir els interlocutors.

Competències transversals:
 
6. Treball individual i en equip.
6.2. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

Amunt

En aquest curs estudiarem els fenòmens lingüístics des d'una perspectiva diferent de la tradicional. La lingüística s'ha ocupat tradicionalment de la llengua, de descriure-la i de provar d'entendre el seu funcionament: quines formes pren, com representa la realitat i com s'estructura la frase o el text. Aquí ens fixarem bàsicament en allò que fem amb la llengua. És un punt de vista que també té la seva tradició, bàsicament els estudis de retòrica que durant molts segles havien acompanyat els de gramàtica (que, en llenguatge d'avui, equivalia a l'estudi del llatí). L'aparició de la lingüística moderna a partir del segle XIX va representar una redefinició de la disciplina que se centrà en la llengua com a objecte de coneixement més lligat al que eren els estudis de gramàtica. Aleshores la retòrica restà com una disciplina auxiliar bàsicament dels estudis literaris quan tradicionalment havia tingut un àmbit de projecció molt més gran, això és, l'estudi de i l'ensinistrament en les pràctiques discursives de la vida pública. Amb tot, aquesta assignatura no és un revival de la retòrica. Els conceptes i les motivacions dels estudis del discurs tenen poc a veure amb aquesta disciplina antiga més enllà del fet que se centra en el llenguatge com a element de l'actuació de les persones en la societat.

 

Per tant, els estudis de discurs no es pregunten ni com funciona la llengua, ni quina és la relació entre el llenguatge -o les llengües- i la realitat; sinó que volen entendre com les persones utilitzen el llenguatge amb determinades intencions i produint determinats efectes. Normalment aquestes intencions o efectes els podríem classificar en dos: ideacionals i interpersonals. Per una banda, el llenguatge no és un reflex de la realitat, sinó que l'utilitzem per emetre representacions de la realitat (ideacional). Per l'altra, amb el llenguatge també definim i redefinim la relació entre els participants en l'acte comunicatiu (interpersonal)[i]. En el fons, l'element interpersonal es podria incloure dins l'ideacional, en el sentit que el podem tractar com una determinada representació de les relacions entre els interlocutors (i amb una argumentació més complexa, podríem fins i tot defensar la postura oposada). Però mantindrem aquesta distinció al llarg del curs bàsicament perquè és bo no oblidar cap dels dos aspectes quan analitzem una producció lingüística: amb el llenguatge organitzem la nostra pròpia versió de la realitat i la nostra posició dins aquesta realitat; però aquest treball lingüístic només té efectes quan es fa amb relació amb un interlocutor (real o imaginari), cosa que vol dir, aleshores, que el posicionament que construïm no és només en relació a un eventual món físic sinó també en relació al món social: qui som i qui són els altres.

 

Estrictament parlant, tot això no és nou. Dono per suposat que tots haureu hagut d'estudiar, en algun moment de la vida, les famoses "funcions del llenguatge" definides per Roman Jackonson (http://ca.encydia.com/es/Roman_Jakobson, http://disenando.wordpress.com/2008/02/28/linguistica-y-poetica/, http://en.wikipedia.org/wiki/Jakobson%27s_functions_of_language). Es podria dir que les funcions referencial i metalingüística s'inclourien dins el component ideacional; i que l'expressiva, conativa i fàtica restarien dins l'interpersonal. La funció poètica, equivalent al que Halliday (1978) anomena, amb un significat més ampli, la funció textual és un aspecte que en aquest curs tocarem més tangencialment, ja que fa referència precisament a la forma lingüística. Amb tot, aquest esquema s'ha utilitzat bàsicament com a recurs pedagògic en classes de llengua, com una plantilla per identificar les diverses parts d'un text o aprendre a redactar, i s'ha aprofundit poc en els conceptes tal i com estan definits. S'ha aprofundit poc, en definitiva, en el fet que l'actuació lingüística s'exerceix sempre en un context social determinat i esdevé un fet constitutiu de la realitat social. Aquest és l'aspecte en què ens centrarem en aquest curs.

 

Al llarg del segle XX, hi ha hagut diversos estudiosos que han provat de construir una teoria del llenguatge o del discurs des d'aquest punt de vista. En la majoria dels casos, no han estat lingüistes, sinó gent associada a disciplines diverses: la filosofia (Peirce, Austin, Wittgenstein, Foucault), la psicologia (Bruner), la sociologia (Goffman, Sacks, Bourdieu), la teoria literària (Bakhtín) i, finalment també, la lingüística (Fairclough). Això no és casual. Els lingüistes tradicionalment i majoritàriament s'han adherit a un estudi de la llengua com a objecte independent de les altres disciplines, tal i com Saussure s'esforçà per delimitar en els seu famós Cours de Linguistique Générale[ii]. El problema era, com bé explica el propi Saussure, que la majoria de ciències humanes i socials acabaven topant amb la qüestió del llenguatge: o bé el llenguatge era la seva eina per construir coneixement científic, o bé quasi totes les dades sobre les que treballaven eren al capdavall textos o produccions lingüístiques. L'interès pel llenguatge era, per tant, transversal i interdisciplinari; i tant és així que podríem dir que actualment la major part de les ciències socials estan "lingüistificades" (el neologisme és inventat).  A tot aquest procés, se li ha donat un nom, el gir lingüístic, que és el títol del mòdul 1. Aquest mòdul explica de forma sintètica els debats filosòfics sobre la naturalesa del llenguatge de principis del segle XX. Aquest debat incideix en els principis fonamentals que després han inspirat les diverses disciplines de les ciències socials per practicar el que anomenem generalment com a "anàlisi del discurs". És al mòdul 2, "el llenguatge en les ciències socials", on veiem de quina manera algunes disciplines han adoptat aquesta perspectiva "lingüística". Al capdavall, ha passat el que Saussure temia: tothom sembla tenir alguna cosa a dir sobre la naturalesa del llenguatge i, de fet, el procés mateix posa en qüestió els pressupòsits bàsics de la lingüística, sigui des d'un punt de vista filosòfic, social, polític o biològic. La breu introducció que Bourdieu va escriure per al seu llibre Ce que parler veut dire il·lustra aquest fet amb claredat (a banda de descriure també la influència que la pròpia lingüística estructural va tenir en un primer moment sobre diverses disciplines, un fet de caràcter diferent però igualment significatiu).  



[i] Els termes "ideacional", "interpersonal" i "textual" provenen de Halliday (1978)

[ii] El Cours... de Saussure no és un llibre estrictament d'autor, sinó un recull dels seus ensenyaments fet per estudiants seus. Actualment han sorgit dubtes de si Saussure tenia realment una posició tan radical respecte dels estudis lingüístics; però el cas és que aquest text s'ha transmès com a seu i com a expressió de la voluntat dels lingüistes de delimitar la seva disciplina com a ciència independent.

Amunt

Material Suport
Àrees d'estudi de la pragmàtica PDF
La pragmàtica. Una perspectiva sobre l'ús lingüístic PDF
Pragmàtica i discurs XML
Pragmàtica i discurs DAISY
Pragmàtica i discurs EPUB 2.0
Pragmàtica i discurs MOBIPOCKET
Pragmàtica i discurs KARAOKE
Pragmàtica i discurs XML
Pragmàtica i discurs HTML5
Pragmàtica i discurs PDF
Pragmàtica i discurs OAI-MPH
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web

Amunt

Foucault, M., 1971. L'ordre du discours. Leçon inaugurale au Collège de France, Paris: Editions du Minuit.

Halliday, M.A.K., 1978. Language as social semiotic: The social interpretation of language and meaning, London: Hodder Arnold.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

(a) de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis;

(b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, volem treballar per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

(a) d'una banda informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que es treballarà i s'avaluarà específicament.

Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en  aquest enllaç: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc

(b) De l'altra, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també que el fet queda registrat, ja que la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica d'avaluació de la UOC (art. 12) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Finalment, cal fer notar que és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per a deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

 

Criteris d'avaluació


Per a consultar els criteris generals d'avaluació de la titulació, seguiu el següent enllaç: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/Criteris_avaluacio-[def].pdf

Amunt