• Descripció

L'assignatura explora els trets característics i distintius de l'art produït en el període de tres segles, XVI, XVII i XVIII, que tradicionalment la historiografia ha denominat Època Moderna.
En aquest període se succeeixen diferències estilístiques i conceptuals en les arts que generen moviments artístics tan clarament distingibles i caracteritzables com el Renaixement, el Manierisme, el Barroc, el Rococó i el Neoclassicisme, i no obstant això, més que en les seves diferències s'insistirà en les continuïtats transversals subjacents a totes les manifestacions artístiques de la Modernitat atorgant-li unitat cultural: l'humanisme clàssic, el naturalisme científic i l'individualisme. És a dir que es tindrà en compte la modernitat no únicament com un període cronològic en el qual situar la major part de les obres artístiques més admirades de tots els temps, sinó com una categoria històrica, social, i filosòfica, vinculada a valors com el progrés, la raó i la comunicació, econòmicament associada al sorgiment del capitalisme, i socialment vinculada amb la burgesia. Tots aquests valors i circumstàncies van condicionar la imaginació i els èxits de mecenes i artistes.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Del que s'ha dit anteriorment es comprèn que aquesta assignatura pretengui mantenir un cert diàleg amb la dedicada a la història de la mateixa època. Quant a la seva relació amb el conjunt de les assignatures d'Història de l'Art, els seus continguts s'inscriuen cronològicament després de l'art medieval i abans de l'art contemporani, de manera que s'intenten traçar alguns trets relatius a continuïtats i ruptures amb els principals lineaments dels dos períodes confrontants. Atès que no és possible revisar amb exhaustivitat la producció d'un període històric de tanta riquesa artística, el que es pretén no és tant conèixer o reconèixer les obres en si, com fer-se amb un mapa conceptual dels principals problemes artístics de l'època. Aquestes eines conceptuals són, bàsicament: l'humanisme com a ideologia subjacent; el naturalisme com a voluntat representativa que, des de una determinada actitud cognitiva enfront de la realitat, desenvolupa una minuciosa estratègia formal en un doble vessant espacial i anatòmica; i els conflictes al voltant de l'expressió de la religiositat cristiana o a la legitimació del poder com a principals motivacions. Amb aquesta base, l'estudiant especialment interessat en l'art es sentirà prou confiat com per poder aprofundir pel seu compte en sub-períodes, estils i escenaris particulars com el Renaixement florentí, la Roma barroca, el Segle d'Or espanyol, o l'art flamenc, per esmentar només alguns dels més fèrtils.

• Camps professionals en què es projecta

L'art d'època moderna és un ampli i fonamental camp del coneixement de l'historiador de l'art; per la riquesa del seu llegat és bàsic per a guies turístics, gestors del patrimoni, i personal de museus en general; i per la seva transcendència i repercussions en la cultura contemporània és una base necessària per a tot aquell que s'ocupi en àmbits culturals i educatius.

• Coneixements previs

No són necessaris coneixements previs específics; és recomanable però, haver cursat Introducció a la Història de l'Art i Art Medieval.

• Objectius i competències

Objectius

• Comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives del període
• Saber reconèixer els grans temes de la iconografia grecoromana i cristiana modernes
• Analitzar el concepte i significat de l'espai en l'arquitectura moderna
• Aprofundir en el concepte de clàssic
• Establir el context històric, econòmic i polític de cada manifestació artística

Competències específiques

• Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, utilitzant diverses teories estètiques.
• Descriure les principals aportacions de l'art espanyol, les influències rebudes i les exercides.

• Continguts

Introducció. L'epoca moderna, les seves característiques culturals i els principals estils artístics que es desenvolupen al llarg del període: Renaixement, Manierisme, Barroc, Rococó i Neoclassicisme
Humanisme. El seu desenvolupament i difusió com a principal corrent cultural. La seva expressió en totes les expressions artístiques de l'època: arquitectura, escultura i pintura.
Naturalisme:
    La perspectiva. El seu desenvolupament i implicacions en l'arquitectura, escultura i pintura.
    L'anatomia. El desenvolupament del seu coneixement i expressió en l'escultura i pintura.
La imatge sagrada. La Reforma i la Contrareforma i les seves conseqüències en les arts.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els continguts de l'assignatura es desenvoluparan a través dels següents mòduls temàtics:
1. La Modernitat. Les seves característiques i l'evolució dels estils artístics.
2. L'Humanisme i les arts. En què consisteix, el seu desenvolupament i incidència en les arts
3. Naturalisme: perspectiva.
4. Naturalisme: anatomia
5. Imatge sagrada i conflictes religiosos

Cada mòdul conté un conjunt de lectures que s'han considerat fonamentals. A través d'aquestes lectures s'aborden i desenvolupen les idees vertebradores de l'assignatura, que seran aplicades pel estudiants als exercicis interpretatius d'imatges de l'època.

Addicionalment, es recomanen altres lectures, vídeos, llocs web, exposicions i espais 'reals', relacionats amb l'art de l'època i les seves claus interpretatives.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació