Institucions polítiques a la Mediterrània Antiga Codi:  M3.700    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'objectiu de l'assignatura és analitzar els principals sistemes polítics apareguts durant l'Antiguitat greco-romana. El món grec, amb el desenvolupament de la polis, ens ofereix realitzacions excepcionals entre les quals destaca la democràcia radical de l'Atenes del s. V a.C., fonamentada en un pensament racional, que oferí al ciutadà atenenc la possibilitat de participar de manera efectiva en el govern de la seva ciutat, en un ambient de relativa llibertat i on començà a tenir cabuda la crítica política. Per la seva banda, a Roma, l'Urbs, es va establir un pragmàtic sistema polític, l'anomenada República oligárquica, que va evolucionar al llarg dels segles, arran del conflicte intern entre patricis i plebeus, i del procés d'expansió mediterrània, un sistema que va acabar degenerant i donant lloc a el què coneixem com Imperi. Al contrari que a Atenes, a la Roma republicana la capacitat de governar va quedar reservada a una restingida élite, que va ostentar en exclusivitat el poder i que fou la impulsora de la expansió militar romana per la Mediterrània. Al llarg de l'assignatura estudiarem la natura dels sistemes de govern generats en els móns grec i romà, així com els detalls de les seves respectives burocràcies (institucions, magistratures, etc...) i el seu nivell de centralització i de monopoli del dret. Igualment, incidirem en els vincles entre estructura política i suport ideològic. En aquest sentit, serà important l'anàlisi de fonts primàries, textos literaris, però també epigràfics, testimonis de primera mà, que ens permetran aproximar-nos a cadascú dels sistemes polítics objecte de la nostra atenció i endisar-nos en àmbits com el de la propaganda. Una activitat central de l'assignatura serà l'estudi d'aquests documents primaris i intentar descifrar-los per arribar a conèixer la ideologia que hi ha al darrera de cada sistema polític. La lectura detinguda de fonts primàries serà un exercici ideal per desenvolupar el nostre sentit crític i d'anàlisi. Així doncs, proposem una retro-projecció al passat greco-romà per conèixer en detall les seves característiques institucionals i administratives, i, de manera tangencial, les socials i econòmiques, indissolublement lligades a les polítiques. Tot plegat ens permetrà encetar qüestions per exercitar el nostre sentit crític i d'anàlisi.

Tot i que l'objectiu de l'assignatura són les institucions polítiques, com s'ha avançat, caldrà fer referencia a questions socials i econòmiques. I és que la política està íntimament lligada a la societat i l'economia, i no es pot entendre l'una sense les altres. La natura d'un determinat sistema polític és reveladora d'una determinada societat i de les seves practiques econòmiques, i qualsevol canvi a nivel polític té incidencia sobre l'àmbit social i econòmic. Així mateix, una alteració a nivel social i econòmic té la seva traducció a nivell polític. Això és observable, per exemple, en el procés de radicalització de la democracia atenenca o en la definició de dos grups rivals al si de la élite romana de finals de la República, fenòmens explicables arran de canvis socials i que, a la vegada, tingueren importants consequències econòmiques. A més, caldrà considerar també la dimensió económica en les dues civilitzacions objecte del nostre anàlisi, doncs no és possible dissociar-la de la política i la social, i resulta fonamental per comprendre els sistemes de govern i les raons de l'èxit o el fracàs d'aquests. Només tenint present l'impacte econòmic que es va derivar de l'expansió mediterrània per part de Roma podem entendre la consolidació d'un sistema polític com el romà republicà, així com la seva contínua mutació. Igualment, a banda de parlar de l'esfera pública, caldrà referir-se, tot i que de manera colateral, a la privada i tenir presents els vincles de parentesc i les relacions entre patró-client (clientela) i amo-esclau (esclavatge), així com certs aspectes del dret privat, sobretot relatius a la propietat i la família, questions bàsiques que no es poden deixar de banda.

Per últim, a més de parlar de l'estructura dels Estats en el món grec i romà, intentarem endinsar-nos, com a tema annexe, en el món exterior a la polis i a la ciuitas, en el món dels "fora de la llei", és a dir, dels pirates i bandits. Es tracta de veure l'altra cara de la moneda i observar cóm els Estats els utilitzaren o els reprimiren.

Al llarg de l'assignatura, a banda dels materials obligatoris, a treballar, a partir dels quals es desenvoluparan les activitats (PAC's), al final de cada tema es proporcionarà bibliografía, així com materials adicionals, per aprofondir en la materia i en la recerca.

Amunt

L'assignatura s'integra en el Màster interuniversitari en la Mediterrània Antiga UOC-UAB i es tracta d'una matèria obligatòria amb una càrrega de 5 crèdits ECTS. A l'hora de concebre el programa de l'assignatura hem hagut de renunciar al món pròxim-oriental, bressol de les primeres civilitzacions de la Història. La natura semestral de l'assignatura, obliga a acotar la cronologia per evitar així simplificacions i comparacions poc adients. A més, en aquest punt, cal recordar que el màster ofereix altres assignatures on es recull l'anàlisi de les institucions pròpies dels imperis orientals. Per aquestes raons, s'ha decidit finalment limitar el cos de l'assignatura al món greco-romà.

Amunt

L'assignatura preten una aproximación als sistemes polítics desenvolupants en el món greco-romà i dotar a l'alumne d'un valuós bagatge per a comprendre la seva empremta en el món actual. Igualment es preten desenvolupar les capacitats formals i tècniques (anàlisi, síntesi, redacció, compressió lectora, crítica...) necessàries en qualsevol context professional o social.

Amunt

El contingut de l'assignatura es pot treballar des d'una formació de grau en diferents especialitats. Tanmateix és recomanable una bona base en Humanitats i Estudis Clàssics.

Amunt

En aquesta assignatura es treballaran les següents competències:

a) Bàsiques i generals:

CB1: Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación.

CB2: Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.

b) Transversals:

CT2: Sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas relevantes, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

c) Específiques:

CE1: Ser capaz de contrastar las perspectivas de las diferentes realidades y tradiciones históricas de la "koiné" mediterránea.

CE2: Identificar, reconocer y poner en relación los modelos teóricos y conceptuales más relevantes para los debates actuales en el seno de las ciencias de la antigüedad, y aplicarlos al análisis del mundo mediterráneo y su evolución histórica en la Antigüedad.

CE5: Analizar los procesos históricos complejos que protagonizaron las sociedades mediterráneas en la Antigüedad.

CE8: Identificar, reconocer, describir e interpretar las evidencias históricas que permiten analizar las realidades socioculturales de la Antigüedad.

Amunt

Aquesta assignatura es desenvoluparà a partir de 3 mòduls que seran els següents:

Mòdul 1. La ciutat en el món greco-romà.

Tema 1. La ciutat grega. La polis.

1.1.- El poder reial en temps homèrics. Vers un govern aristocràtic.

1.2.- La mutació de les primeres estructures polítiques i el fenòmen colonial arcaïc.

1.3.- La polis grega al segle V a.C. Institucions.

1.3.1.- L'eunomia a Esparta i Atenes.

1.3.2.- La isonomia a Atenes.

1.3.3.- La crisi de les institucions democràtiques a Atenes.

1.4.- La polis dins els regnes hel·lenístics.

Tema 2. La ciutat romana. La ciuitas.

2.1.- La formació de la ciuitas i el populus.

2.2.- La República romana i la creació del consolat. Institucions.

2.3.- Mutacions del sistema i conquestes plebeies.

2.4.- La crisi del sistema republicà.

Mòdul 2. Participació ciudadana i sistemes electorals en el món greco-romà.

Tema 1. El rol del ciutadà a l'Atenes i l'Esparta clàssiques.

Tema 2. El Senat i les assamblees del poble romà durant la República.

Tema 3. Evegetisme, propaganda i participació ciutadana.

3.1. - Evergetisme al món grec.

3.2. - Evergetisme al món romà.

3.3. - La diplomàcia i el ius gentium. El cas de les ciutats hel lenístiques i Roma.

3.4. - La difusió de la ciutadania romana en temps tardo-republicans.

3.5. - Els "fora de la llei". Pirates i bandits.

Mòdul 3. Poder i administració en la Roma imperial.

Tema 1. L'administració imperial. Institucions.

Tema 2. El govern de les províncies.

2.1.- Municipalització i urbanització.

2.2.- Control i defensa dels territoris. Colònies romanes en l'àmbit provincial.

Tema 3. Transformacions institucionals en temps baix-imperials.

Durant el desenvolupament de cada bloc, l'alumne haurà de realitzar una pràctica d'avaluació contínua (PAC), cadascuna de les quals suposarà 1/3 de la nota final. Totes les PAC's previstes s'acompanyaran d'explicacions que precisaran els seus detalls i els objectius perseguits. Al llarg de curs es proposaran 3 PAC's:

- PAC 1: "La ciutat i el ciutadà al món greco-romà". Es proposa l'anàlisi de diverses fonts primàries (textos, epígrafs). Es tracta d'estudiar-les en profunditat, amb la consulta de fonts secundàries, i de plantejar i comentar els principals temes que contemplen, així com de posar de manifest els punts en comú i en contra que presenten sobre un mateix assumpte. Aquesta activitat serà de caràcter individual.

- PAC 2: "Democràcia, República, Imperialisme". Es presenten 2 temes relacionats amb dos dels sistemes polítics principals que es desenvoluparen a la Mediterrània antiga i que donaren lloc a processos i imperialistes. Cal escollir un dels dos i llegir els articles/capítols de llibre sel·leccionats. Es tracta de detectar els punts comuns-contraris-complementaris entre ells, establir les línies del debat historiogràfic i desenvolupar una valoració crítica. Aquesta activitat serà també de caràcter individual.

- PAC 3: "Workshop Institucions polítiques a l'Antiguitat: Estat de la qüestió". Com activitat final, l'alumne haurà de lliurar un "paper" sobre alguna de les temàtiques eix proposades, que corresponen, grosso modo, amb els grans temes tractats durant el curs. Igualment, aquesta tercera PAC serà de caràcter individual.

 

Dates clau (aproximades)

- Inici del curs: 17/10/18

- Mòdul 1: octubre-  novembre  

- Mòdul 2: novembre- gener 

- Mòdul 3: gener- febrer  

Amunt

L'assignatura disposa de 3 tipus de materials d'aprenentatge:

a) Els documents que presenten els continguts fonamentals de l'assignatura, en els quals l'alumne/a haurà d'estudiar i que inclouen la bibliografia i els exercicis d'avaluació.

b) Els documents en format virtual adscrits als mòduls, així com enllaços a la xarxa i altres materials.

c) Els documents complementaris incorporats pel professorat d'acord amb la dinàmica del curs, que completen el contingut del mòdul i donen resposta a les qüestions formulades pels alumnes. Aquests documents adicionals poden ser materials útils en relació a les PAC's i seran anunciats en el Tauler del professor. D'altra banda, les noticies, novetats i informacions relacionades amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt