Història intel·lectual de Grècia i Roma Codi:  M3.711    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Què és la història intel·lectual? El nostre objectiu en aquesta assignatura serà apropar-nos cap aquesta tendència historiogràfica des de l'Antiguitat i veure, parant atenció en els següents temes: L'intel·lectual al món antic, la importància dels conceptes en la creació del coneixement i la relació entre intel·lectual i societat (intel·lectual i món polític). Posarem èmfasi en el model d'intel·lectual a l'Antiguitat, el sofista, en figures carismàtiques com Sòcrates, en processos intel·lectuals trencadors, potents i transcendents com el mètode d'investigació pragmàtic (historíe) i, finalment, en la relació entre lliurepensament i poder polític. No és, per tant, una història de la historiografia sinó una presa de contacte amb la importància dels conceptes i les idees en la Història de la creació intel·lectual, específicament en l'àmbit grecollatí. Finalment, l'assignatura proposa en última instància la idoneïtat (o no) de parlar d'Història intel·lectual al món antic. És una invitació a endinsar-se en la sala de màquines del coneixement grecollatí.

Amunt

L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster dins l'especialitat 'món grecollatí'. Tot i que en aquesta Història intel·lectual de Grècia i Roma treballarem més els conceptes i no tant els continguts, és recomanable haver cursat abans les assignatures obligatòries 'Institucions polítiques a la Mediterrània antiga' i 'Centre i perifèria al món antic' o bé l'optativa 'Societat grecollatina'. En cap cas s'ha d'interpretar això en un sentit excloent sinó com una recomanació general que, arribat el cas, es pot suplir amb la lectura dels manuals que recomanem més endavant.

Per tant, és una assignatura que requereix d'una base mínima però que té un enfocament especial en el camp de les idees i el pensament clàssic.

Amunt

L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una primera aproximació als intel·lectuals d'època clàssica i als mecanismes de formació del coneixements al món antic.

Amunt

És recomanable haver cursat abans les assignatures obligatòries 'Institucions polítiques a la Mediterrània antiga' i 'Centre i perifèria al món antic' o bé l'optativa 'Societat grecollatina'.

Amunt

Al finalitzar aquesta matèria l'estudiant ha de ser capaç de:

 

-Identificar i comprendre les particularitats del món intel·lectual clàssic, els seus protagonistes i les formes de difusió del coneixement a l'Antiguitat.

-Comprendre la complexitat que hi ha darrere els conceptes, el seu significat i la seva importància històrica.

-Analitzar l'estret vincle entre poder polític i món intel·lectual i, especialment, com el primer controla al darrer.

-Copsar el complex debat al voltant de la Història intel·lectual i raonar sobre la seva aplicació a la historiografia sobre el món antic.

 

Al marge d'aquests objectius generals, l'assignatura cerca acomplir les següents tasques específiques.

 

CB2: Que els estudiants apliquin els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contexts amplis (o multidisciplinars) relacionats amb la seva àrea de coneixement.

CE2: Identificar, reconèixer i relacionar els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals dins les ciències de l'Antiguitat i aplicar-ho a l'anàlisi del món mediterrani i la seva evolució històrica en l'Antiguitat.

CE3: Analitzar críticament texts de diferent naturalesa (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, científic-tècnics, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l'Antiguitat.

CG1: Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes d'investigació de forma autònoma i en els terminis previstos, a partir de la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de la disciplina humanística, sabent diferenciar i aplicar els mètodes més rellevants al treball empíric que es porta a terme, i representar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.

CT3: Expressar-se per escrit en contexts acadèmics i professionals, produint texts clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, utilitzant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

 

Resultats de l'aprenentatge

 

  • Identificar y analitzar de forma contextualitzada i crítica idees, interpretacions i conceptes presents a les fonts primàries relatius al món antic, així com la seva aparició i circulació segons els seus condicionants històrics, polítics, culturals i socials.
  • Conèixer les interpretacions que es fan des de diferents aproximacions conceptuals i perspectives teòriques.
  • Conèixer i problematitzar la noció d'història intel·lectual i les seves concomitàncies amb altres disciplines o aproximacions afins,
  • Identificar i portar a terme de forma autònoma i/o guiada pel professor l'estudi de temes relatius a la història intel·lectual de Grècia i Roma
  • Exposar de forma raonada i clara las conclusions de l'anàlisi.

Amunt

Mòdul 1: L'intel·lectual al món grecollatí

En l'àmbit grecollatí, l'intel·lectual 'model' era aquell que s'havia format amb un gran filòsof, un gran naturalista, un metge famós, en definitiva, algú amb prestigi social degut als seus coneixements. Aquests mestres cobraven un salari dels seus deixebles que, òbviament, formaven part d'una elit social i econòmica interessada en formar-se intel·lectualment. Aquest coneixement es podia aprofitar per guanyar prestigi en la vida política de la ciutat o bé per seguir els passos del mestre i esdevenir un savi que es guanyés la vida impartint classes. A la Grècia clàssica aquesta figura arquetípica rep el nom de 'sofista'.

Continguts específics

  • Anàlisi i contrast de diferents fonts primàries
  • Mecanismes de transmissió del coneixement.
  • Presència social de l'intel·lectual

El mòdul s'avaluarà mitjançat l'elaboració d'un treball individual (una síntesi crítica) on l'estudiant haurà de fer servir tant les fonts primàries com les secundàries que hem proposat. Per tant, un cop llegits els texts i assimilada la figura de l'intel·lectual, el context sofista i la situació del propi Sòcrates, es demana una síntesis amb una reflexió sobre la importància de la retòrica com a eina de difusió del coneixement i com a utilitat per a la vida quotidiana. També una valoració sobre la figura de Sòcrates (comparant el text 1 i 2), pareu atenció a la projecció exterior de l'intel·lectual (idees i aparença externa) i la relació entre poder polític i món intel·lectual (la condemna final).

 

Mòdul 2: Orígens dels pensament 'científic'

Ens centrarem en la gènesi i evolució del pensament pragmàtic o 'científic', partint del pensament presocràtic que va establir les bases per una construcció del coneixement que podríem definir com laica i naturalista. En aquest sentit, destacaren diferents filòsofs i intel·lectuals d'època arcaica grega però, potser, Xenòfanes de Colofó és un dels més crítics amb la tradició grega, principalment Hesíod, Homer i el món religiós que reflecteixen. Un cop introduïts en aquest 'clima intel·lectual' volem que aprofundiu en la interpretació dels conceptes en la història del pensament i en la història de les idees. Concretament, escollim el concepte historíe.

Continguts específics

  • Presa de contacte amb l'anàlisi conceptual.
  • Interpretació de conceptes i idees en fonts primàries de diferent naturalesa.
  • Convivència entre pensament pragmàtic i religiós.

El mòdul s'avaluarà mitjançat l'elaboració d'un treball individual on l'estudiant haurà de fer servir les fonts primàries i secundàries que hem proposat.

 

  1. Fer una síntesi de la importància del terme historíe com a idea o concepte que sintetitza un moviment intel·lectual. S'han d'utilitzar totes les fonts primàries i secundàries que hem proposat per fer una valoració global.
  2. El paper de la filosofia presocràtica en el desenvolupament d'un mètode de coneixement focalitzat en la dada empírica. Reflexió al voltant de la idoneïtat de parlar de ciència o pensament científic.
  3. Reflexió sobre la postura de la medicina hipocràtica al voltant de la interpretació religiosa de la malaltia 'sagrada'.

 

Mòdul 3: Graecia Capta! El món intel·lectual grec dins Roma.

Aquesta pràctica té l'objectiu de reflexionar sobre la relació entre el món intel·lectual grec i el romà després de la conquesta romana de Grècia (146 a.C.). A la primera pràctica hem vist l'enfrontament entre lliurepensament i poder polític tractant el cas de Sòcrates. En aquest cas volem encetar un diàleg al voltant de l'adaptació i recepció de les diferents cultures envers el poder romà, partint òbviament del món grec. Perquè el món grec? Pareu atenció a un detall gens negligible. Com sabem, Roma es va estendre per tota la conca del Mediterrani on històricament s'havien establit nombroses cultures. Dins aquesta realitat, algunes regions van ser totalment llatinitzades, sobretot a l'occident, i d'altres van mantenir la seva identitat cultural, sobretot a l'orient. El cas dels grecs és paradigmàtic; en el moment de la seva conquesta la cultura grega era un univers cultural complex i potent, que s'havia estès i era hegemònic en tot l'orient mediterrani aprofitant l'estructura dels regnes hel·lenístics hereus de l'Imperi d'Alexandre. Lluny d'ésser llatinitzats, els grecs van esdevenir la cultura del coneixement dins Roma.

L'avaluació d'aquesta pràctica es dividirà en dues parts: 1) una petita síntesi escrita individual on es recullin les respostes o impressions personals dels participants de l'aula (50%) i 2) Una discussió en comú on es doni resposta a les preguntes formulades al llarg de l'enunciat. Aquest debat tindrà lloc al fòrum de l'aula i es valorarà sobretot la qualitat de les intervencions. (50% de la nota).

 

Mòdul 4: Què és història intel·lectual? Reflexió teòrica final

En aquest apartat final es tracta de pensar en la definició d'Història intel·lectual recollida en un article del P. Gordon, i la seva relació amb altres disciplines com: Història de les idees, Història de la cultura, Història del pensament, etc. Un cop fet això, s'ha de llegir atentament l'article del professor Bermejo i copsar les similituds i les diferències entre ambdós plantejaments. Finalment, considerant la informació anterior i l'experiència de l'estudiant al llarg de l'assignatura es tracta de valorar la idoneïtat del concepte Història intel·lectual en el món antic.

Continguts específics

  • Introducció als debats historiogràfics i la seva complexitat
  • Interpretació de les fonts secundàries
  • El concepte de document en la història de la historiografia sobre el món antic

 

S'avaluarà el bloc reflexionat al voltant de la conveniència d'adoptar el terme 'Història intel·lectual' en el món antic, tot aprofitant l'experiència de les altres pràctiques. Les aportacions es valoraran dins d'un espai de debat (fòrum); 100% de la nota PAC4. Novament, es valorarà la qualitat de les intervencions i l'encert en identificar quins son els elements clau del debat.

Amunt

L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:

 

- Els missatges, documents explicatius i els aclariments que vagi fent el docent mitjançant el taulell de l'aula, on es presentaran els continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'anar treballant.

 

- Aquests missatges es complementen amb els Documents acadèmics que estan en accés en format virtual a l'aula, com a recurs, que han de ser treballats per l'alumne/a i que s'aniran explicant de cara a entendre i processar correctament els requeriments de cada una de les PACs en les que es divideix la formació d'aquesta assignatura i que condueixen a l'aprenentatge i assoliment de les competències associades.

 

-Xarxa, vídeos i altres materials.

 

Les noticies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt