Mitologia grecollatina i interpretació històrica Codi:  M3.713    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

El mite, en la mesura que és un relat tradicional que tracta episodis del passat llegendari de Grècia, té una relació molt estreta amb la història. Els grecs mateixos en varen ser conscients i hi varen recórrer sovint per explicar no només el passat remot de l'Hèl·lada sinó també l'origen de molts dels elements que definien la cultura i la civilització grega de l'Antiguitat.

El mite es troba present en els relats que expliquen la fundació de nombroses ciutats, l'establiment d'institucions polítiques i socials, de cultes i costums locals; fins i tot les famílies importants s'esforcen per remuntar els seus llinatges als herois de l'edat mítica buscant consolidar el seu poder mitjançant la reivindicació d'uns avantpassats il·lustres i de llurs gestes memorables. El mite esdevé així en molts casos l'avantsala de la història, el preludi necessari per cobrir l'espai de relat entre els fets verificables mitjançant un mètode historiogràfic rigorós, i el moment primordial, que es troba fora de tota comprovació contrastable però és als ulls dels grecs necessari i digne de crèdit.

  En aquesta assignatura volem reflexionar sobre la pertinença de separar mite i història en dues categories diferenciades quan s'estudia l'Antiguitat clàssica. Ho farem a través de l'anàlisi d'un seguit de casos en què queda manifesta la vigència del relat mític per donar raó del passat més llunyà, sobretot quan es tracta de justificar una realitat present, perquè el mite, en la mesura en què es percebi com a versemblant, pot ser alterat en funció de les necessitats concretes a l'hora de reconstruir un episodi donat del passat llegendari; fins i tot poden conviure diferents versions mítiques contradictòries sobre un mateix fet sense que això suposi aparentment un problema major enllà de la necessitat de prioritzar-ne una d'entre elles. En aquesta variabilitat rau sens dubte la complexitat i alhora la riquesa de la mitologia grecollatina.

Amunt

Aquesta assignatura forma part del Postgrau en Cultura grecollatina dins del Màster Interuniversitari del Mediterrani Antic.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura són particularment útils per a tots aquells estudiants que s'orientin cap a la recerca en l'àmbit de les humanitats, així com en tots els àmbits del món laboral en què es requereixin coneixements aprofundits de la cultura grecollatina i del seu llegat en el món actual, atès que el mite n'és una de les manifestacions encara més visibles.

Amunt

Aquesta assignatura es concep com una assignatura d'aprofundiment en l'estudi del mite i la seva relació amb la història en l'Antiguitat grecollatina. Es parteix, doncs, de la idea que els estudiants tenen uns coneixements previs dels principals cicles mítics de l'Antiguitat (cicle troià, cicle tebà, gestes dels herois, etc.) que en serviran de marc per a analitzar com explicaven els antics el seu passat llegendari i, sobretot, quin paper atorgaven al mite en la interpretació d'aquest passat llunyà.

Fora bo que els estudiants tinguessin uns coneixements mínims de grec i de llatí, tot i que no són indispensables per poder seguir els continguts de l'assignatura.

Amunt

 Objectius

Els objectius d'aquesta assignatura són els següents:

  - Analitzar una selecció de mites, fonamentalment grecs, que varen ser utilitzats per explicar episodis concrets del passat remot de Grècia i Roma. 

- Comparar diferents versions d'un mateix episodi del passat remot de Grècia i de Roma.

- Indagar en els motius -polítics, socials, cultuals, etc.- que varen poder generar versions mítiques diferents sobre un mateix fet.   

- Fer una valoració crítica de la importància del relat mític en la construcció del passat llegendari de Grècia i Roma.   

Competències  

En finalitzar aquesta assignatura l'estudiant ha de ser capaç de:  

- Aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinars) [CB2].

- Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa [CT1]. 

- Identificar i relacionar els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el marc de les Ciències de l'Antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i de la seva evolució històrica a l'Antiguitat [CE2]. 

- Identificar, analitzar i posar en relació la importància dels processos de sincretisme cultural i religiós en la construcció del Mediterrani [CE6]. 

- Ser capaç d'analitzar la naturalesa de la "koiné" mediterrània com a resultat de la comunicació i l'intercanvi entre cultures [CE7]. 

- Utilitzar el vocabulari tècnic específic d'interpretació i comentari dels textos antics [CE12.].

Amunt

0. Presentació del curs [del 16 al 20 d'octubre 2019]

1. PAC1: Mite i història: dos relats, dues realitats?

[del 21 d'octubre al 10 de novembre 2019]

1.1. Mite i història: dos relats, dues realitats?

1.2. Un passat que sempre torna.

1.3. Mite i política.

2. PAC 2: En un principi fou Troia: el cicle troià en el passat llegendari de Grècia i Roma 

[de l'11 de novembre al 8 de desembre 2019]

2.1. La guerra de Troia, breu síntesi del mite.

2.2. La valoració del mite de Troia en els historiadors antics.

2.3. L'ús polític del cicle troià a Grècia i a Roma.

3. PAC 3: Herois, oracles i colonització

[del 9 de desembre 2019 al 12 de gener 2020]

3.1. La colonització grega.

3.2. Herois i fundacions.

3.3.El culte als herois fundadors

4. PAC 4: Mite, imatge i paisatge [del 13 de gener al 2 de febrer 2020]

Amunt

1. Aplicacions informàtiques:

 

1.1. Tractament de textos en alfabet grec.

1.1a. Per a PC: Baixar Euclides <http://euclides-gp.softonic.com>

1.1b. Per a Mac: Baixar font Titus Cyberbit Unicode <http://titus.fkidg1.unifrankfurt.de/unicode/tituut.asp>

 Cal instal·lar a més un mapa de teclat (Keyboard Layout) grec Unicode, e.g. GreekKeys Unicode.

 

2. Recursos bibliogràfics:

 

2.1. Diccionaris de grec i llatí on-line:

Grec-francès (Bailly): <http://www.lexilogos.com/grec_ancien_dictionnaire.htm>

Grec-anglès (Liddell & Scott): <http://philolog.us/>

Llatí-francès (Gaffiot): <http://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php>

Llatí-anglès (Lewis & Short): <http://www.perseus.tufts.edu/hopper/resolveform?redirect=true&lang=Latin

 

2.2. Diccionaris de l'Antiguitat on-line:

Dictionnaire des Antiquités (Daremberg & Saglio):

<http://dagr.univ-tlse2.fr/sdx/dagr/index.xsp>

Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft:

<http://de.wikisource.org/wiki/Paulys_Realencyclopädie_der_classischen_Altertumswissenschaft>

Theoi. Greek Mythology

<http://www.theoi.com>

 

2.3. Col·leccions d'autors grecs i llatins on-line:

Perseus Digital Library:

<http://www.perseus.tufts.edu/hopper/collection?collection=Perseus:collection:Greco-Roman>

The Latin Library: <http://www.thelatinlibrary.com>

Greek and Roman authors on Lacus Curtius:

<http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/home.html>

Internet Archive: <https://archive.org>

The Internet Classics Archive: <http://classics.mit.edu/index.html>

 

2.4. Col·leccions de textos epigràfics on-line:

Searchable Greek Inscriptions (The Packard Humanities Institute)

<http://epigraphy.packhum.org/inscriptions>

Supplementum Epigraphicum Graecum on-line:

<http://referenceworks.brillonline.com/browse/supplementum-epigraphicum-graecum>

Corpus Inscriptionum Latinarum on-line:


 

2.5. Repositoris de monedes antigues:

Wildwinds 

<http://www.wildwinds.com>

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt