Trastorns del llenguatge oral Codi:  M4.608    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'adquisició del llenguatge oral és una de les principals fites en el desenvolupament humà doncs es tracta d'una de les eines fonamentals de relació social amb què comptem per a comunicar les nostres idees, intencions, desitjos, etc. Ara bé, aquest procés és d'una gran complexitat cognitiva doncs requereix de l'ajustament de molts i diversos processos mentals. En alguns casos aquest procés es veu afectat i els nens no segueixen un curs evolutiu típic. Es tracta de nens que van endarrerits en l'assoliment de les diferents fites evolutives o que presenten algun tipus d'alteració en les estructures lingüístiques i que no són pròpies d'una adquisició típica. L'assignatura Trastorns del llenguatge oral se centra en analitzar els diferents trastorns del llenguatge oral i proporciona les bases per a la seva conceptualització, avaluació i intervenció..

Amunt

Codi

COMPETÈNCIA

Niv.

OBJECTIU D'APRENENTATGE

CG1

Capacitat per analitzar i sintetitzar textos acadèmics (llibres, capítols de llibres i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit dels trastorns del llenguatge.

N1

Comprendre el significat dels trastorns del llenguatge a partir de textos acadèmics (llibres, capítols de llibres i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit dels trastorns del llenguatge.

N2

Analitzar i sintetitzar / Aplicar el contingut sobre el trastorns del llenguatge a partir de textos acadèmics (llibres, capítols de llibres i artices acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit dels trastorns del llenguatge en casos pràctics.

N3

Valorar / Raonar críticament els continguts sobre els trastorns del llenguatge a partir de textos acadèmics (llibre, capítols de llibres i articles acadèmics) que permetin avaluar el coneixement en l'àmbit dels trastorns del llenguatge.

CE7 

Capacitat per identificar els factors que incideixen en l'aparició dels trastorns del llenguatge així com de les alteracions que se'n deriven.

N3

Elaborar un text acadèmic on s'identifiquin els factors que incideixen en els trastorns del llenguatge.

CE8

Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels infants que presenten trastorns del llenguatge primaris.

N3

Valorar les diferències individuals dels alumnes amb trastorns del llenguatge.

CE9

Capacitat de dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels infants amb trastorns del llenguatge primaris.

N3

Dissenyar propostes d'intervenció educativa en trastorns del llenguatge.

Desenvolupar propostes d'intervenció educativa en trastorns del llenguatge.

Avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns del  llenguatge.  

 

Amunt

Tema 1: Els trastorns del llenguatge oral

1. Introducció.

1.1. Trastorns d'origen congènit.

1.2 Trastorns adquirits.

2. Processos de gnosi i de pràxia.

2.1. Processos de gnosi: agnòsia auditiva verbal congènita (AAV).

2.1.1 Conducta verbal en les persones con agnòsia auditiva verbal.

2.1.2 Explicacions de l'agnòsia auditiva verbal.

2.2. Processos pràxics: la dispràxia verbal congènita (DV).

2.2.1 Identificació de la dispràxia verbal congènita.

2.2.2 Explicació psicolingüística de la dispràxia verbal congènita.

2.3. Processos de pràxia: el trastorn d'articulació (TA) (dislàlia).

        2.3.1. Definició i trastorns d'articulació més freqüents.

2.3.2. Explicació del TA.

3. Processos psicolingüístics responsables de la forma i del contingut del llenguatge.

         3.1. Processos psicolingüístics responsables de la forma del llenguatge: trastorn de programació fonològica (TPF).

                3.1.1 Descripció del TPF.

                3.1.2 Processos psicolingüístics en el TPF.

         3.2. Processos psicolingüístics responsables de la forma del llenguatge: trastorn fonològic-sintàctic (TFS).

                3.2.1 Conductes lingüístiques en el TFS.

                3.2.2 Explicacions del TFS.

         3.3. Processos psicolingüístics responsables de la forma i del contingut del llenguatge:  trastorn lèxic-sintàctic (TLS).

           3.3.1 Identificació del TLS.

                3.3.2 Processos psicolingüístics en el TLS.

4. Processos psicolingüístics responsables de la pragmàtica del llenguatge: trastorn semàntic-pragmàtic (TSP).

          4.1 El llenguatge en el TSP.

          4.2 Processos psicolingüístics i comunicació en el TSP.

5. Processos neurolingüístics responsables de la forma i del contingut del llenguatge: afàsies.

          5.1 Afàsies en l'adult.

          5.2 Afàsies en el nen.

 

Tema 2: El Trastorn Específic del Llenguatge

1. El Trastorn Específic del Llenguatge.

          1.1 Definició.

          1.2 Prevalença.

2. El retard i el trastorn del llenguatge.

3. Variabilitat entre els nens amb TEL.

4. Classificacions.

5. Bases biològiques del TEL.

          5.1 Factors genètics.

          5.2 Neurobiologia del TEL.

6. Aproximacions teòriques al trastorn.

          6.1 Teories representacionals.

          6.2 Teories de processament.

6.2.1 Limitacions Generals en la Capacitat de processament.

6.2.2 Dèficit de processament en mecanismes específics.

7. Perfil psicolingüístic dels infants amb TEL.

7.1 Característiques fonètiques i fonològiques.

7.2 Característiques lèxiques i semàntiques.

7.3 Característiques morfosintàctiques.

7.4 Característiques pragmàtiques.

7.5 Habilitats cognitives no lingüístiques.

8. Els estudis en el nostre context lingüístic.

8.1 Estudis observacionals.

8.2 Estudis experimentals.

9. Evolució del trastorn en edats posteriors.

 

Tema 3: Avaluació i identificació dels nens amb TEL

1. Criteris diagnòstics.

1.1 Criteris clínics.

1.2 Criteris científics.

1.2.1 Criteris d'inclusió/exclusió.

1.2.2 Criteris de discrepància.

2. Una avaluació integral per al diagnòstic del TEL.

2.1 Descartant altres alteracions.

2.1.1 Capacitat intel·lectual.

2.1.2 Audició.

2.1.3. Disfunció neurològica.

2.1.4 Estructura oral (Disglòssies) i motricitat oral.

2.1.5 Interaccions físiques i socials.

2.2. Una avaluació global de la capacitat lingüística.

2.2.1 L'ús de proves, test i protocols: Criteris quantitatius.

2.2.2 L'ús de perfils del llenguatge: Criteris qualitatius.

 

Tema 4: La intervenció en el llenguatge oral

1. Un marc per a la intervenció en el llenguatge oral.

1.1. Plantejaments per a la intervenció en el llenguatge oral: qui ? per a què? com?

1.2. Definint un marc: D'un marc lingüístic a un marc centrat en el desenvolupament global.

1.3. A l'entorn de nous conceptes i models d'intervenció en les dificultats de llenguatge.                       

1.4. De què parlem quan parlem de Programes Basats en l'Evidència?

1.5. Com planificar la intervenció.

2. Intervenció per fomentar i millorar les habilitats comunicatives - lingüístiques a assolir en la primera infància.

2.1 Incidint en les primeres habilitats comunicatives.

2.2 Facilitant la comprensió del llenguatge de les rutines socials i l'aparició de les primeres paraules.

2.3 Comprenent i utilitzant llenguatge a l'entorn d'esdeveniments compartits.

3. Intervenció per fomentar i millorar la comprensió i l'ús del llenguatge en a l'educació infantil.

3.1. Posant llenguatge a esdeveniments no compartits mitjançant la conversa.

3.2. Millorant el coneixement de vocabulari.

3.3. Ajudant en els problemes d'accés a les paraules.

3.4. Incidint en les dificultats morfosintàctiques.

3.5. Millorant les habilitats lingüístiques per facilitar les relacions socials.

3.6. Aprenent a parlar més enllà de l'ara i aquí: el conte com a eina per a comprendre i construir textos narratius.

4. Intervenció en les dificultats de llenguatge per aprendre en l'educació primària.

4.1. Facilitant estratègies per a la comprensió dels discursos de l'aula.

Amunt

Material Suport
Evaluación fonológica del habla infantil Audiovisual
PLON-R Audiovisual
PEABODY Audiovisual
CEG Audiovisual
Recomanacions sobre el treball en equip en xarxa Audiovisual
Ús no sexista de la llengua Web
Ensenyament estructurat del llenguatge i la lectura. L'estructura del llenguatge Audiovisual
Entrevista a la mare d'una nena amb TEL-TDL Audiovisual
Components de l'avaluació dinàmica Audiovisual
L'avaluació dinàmica: més enllà de l'avaluació estandarditzada Audiovisual
Com crear activitats d'avaluació del llenguatge en el context de l'aula? Audiovisual
Bateria Avaluació Clínica dels fonaments del llenguatge-5 o CELF-5 Audiovisual

Amunt

Consulta de la bibliografia disponible a la biblioteca

(2004). Cómo fomentar la interacción entre niños en el entorno de la primera infancia: Cuaderno de ejercicios "Lenguaje del maestro" / [recopilado por: Janice Greenberg]. Toronto : The Hanen Program, cop. 2004 ISBN: 0921145276

Chiat, Shula (2001). Los Problemas de lenguaje en los niños / Shula Chiat traducción de Carmen Martínez Gimeno revisión científica de Elena Garayzábal. Madrid: Cambridge University Press, 2001
ISBN: 8483232502

Fey, Marc E. (1986). Language intervention with young children / Marc E. Fey. Boston : Allyn and Bacon, cop. 1986ISBN: 0205135706

Pepper, Jan (2007). Hablando ... nos entendemos los dos : guía práctica para padres de niños con retraso del lenguaje / Jan Pepper y Elaine Weitzman basada en las dos primeras ediciones de Ayala Hanen Manolson. Toronto : The Hanen Centre, 2007 ISBN: 9780921145004

Pérez Pérez, E. (2015). Diagnóstico e intervención en las dificultades evolutivas del lenguaje oral. Barcelona: Ed. Lebón.

Llibres

Bishop, D. V. M. i Leonard, L. B. (Eds.) (2000). Speech and Language Impairments in Children. Causes, Characteristics, Intervention and Outcome. Hove (UK): Psychology Press.

Chiat, S. (2001). Los problemas del lenguaje en los niños. Madrid: Cambridge University Press.

Cuetos, F. (2012). Neurociencia del Lenguaje. Madrid: Ed. Panamericana.

Hedge, M. (1996). Coursebook on language disorders in children. San Diego-London: Singular Publishing Group, INC.

Fey, M.; Windsor, J.; Warren, S. (1995). Language Intervention-Preschool Through the Elementary Years. Baltimore: Paul H. Brookes Publishing Co.

Mendoza, E. (2005): Trastorno Específico del Lenguaje (TEL). Madrid: Pirámide

Documents

L'ús del Llenguatge a l'escola. Propostes d'intervenció per a l'alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Publicació del Departament d'Ensenyament. ISBN 84-393-6063-0

Amunt

Acosta, V. (2012). La intervención logopédica en los trastornos específicos del lenguaje. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 32: 67-74.

Ato, E.; Galán, M,D.; Cabello, F. (2009). Intervención familiar en niños con trastornos del lenguaje: Una revisión. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 19, 7(3): 1419-1448.

Buiza, J.J., Adrián, J.A., González, M.; Rodríguez, M.J.(2004). Evaluación de marcadores psicolingüísticos en el diagnóstico de niños con trastorno específico del lenguaje. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 24, nº. 4: 142-156.

Carballo, G. (2012). Guía para la evaluación del TEL: algunas consideraciones. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 32: 87-93.

Giró, M.; López, C.; Pérez Pérez, E. (2003). Intervención en un caso con Trastorno Específico del Lenguaje (4-6 años). Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, vol. XXIII (4): 223-230.

Mendoza, E. (2009). Las dificultades del lenguaje en adolescentes: un reto para la logopedia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 29, nº 4: 221-224.

Muñoz-Yunta, J.A.; Palau, M; Salvador, B.; Rosendo, N.; Valls, A.; Perich, X. (2005). Trastornos específicos del lenguaje: diagnóstico, tipificación, y estudios con magnetoencefalografía. Revista de Neurología, 40 (Supl. 1): 115-119.

Newbury, K.; Fisher, S.; Monaco, A. (2010). Recent advances in the genetics of language impairment. Genome Medicine, Vol. 2:6.

Pérez Pérez, E. (2010). Quan el llenguatge dificulta l'escolaritat. EDUCAT. Revista de Psicopedagogia, nº 4: 18-26.

Pérez Pérez, E.; Giró, M. (2002). Intervención en un caso con dificultades del lenguaje (4-6 años) Monográfico: El Trastorno del Lenguaje. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, vol. XXII, nº 4: 223-230.

Sánchez-Cano, M. (2010). El asesoramiento como intervención para atender al alumnado con dificultades. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, Vol. 30, nº 4: 180-185.

Serra, M. (2002). Trastornos del lenguaje: preguntas pendientes en investigación e intervención. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, XXII (2): 63-76.

Tomblin, J. (2010). The EpiSLI Database: a publicly available database on speech and language. Language, Speech and Hearing Services in Schools, vol. 41: 108-117.

Valdizán, J.R.; Rodríguez-Mena, D.; Díaz-Sardi, M. (2011). Trastorno del lenguaje expresivo y actividad paroxística focal. Revista de Neurología, 52(supl. 1): 135-140.

Varios (1999). El desenvolupament del llenguatge i l'enfocament d'intervenció naturalista. Monogràfic. Suport. Revista catalana d'educació especial i atenció a la diversitat; 3, nº 1.

 

Amunt

Els continguts bàsics de l'assignatura es troben als materials que trobareu a l'aula virtual. A més a més, per l'estudi dels mòduls comptareu amb articles i lectures complementàries que us ajudaran a entendre i ampliar els continguts dels materials. Per tal de resoldre les vostres qüestions, dubtes o suggeriments tindreu al vostre abast a la professora docents col·laboradora (PDC) de l'assignatura. Addicionalment, se us plantejaran exemples com vídeos, proves, etc. per a donar suport als continguts teòrics. És molt recomanable llegir i atendre a tots els exercicis que s'ofereixen ja que donen una informació molt valuosa sobre la vessant pràctica de la matèria.

A més del material explicat anteriorment, l'alumnat té a la seva disposició tota una sèrie de mecanismes que faciliten la comunicació entre professora docent col·laboradora - estudiant - companys/es d'aula. Entre aquests mecanismes de comunicació es troben:

Bústia: És la via de comunicació entre la professora docent col·laboradora i l'estudiant. A través d'ella es produirà un intercanvi d'informació personalitzada sobre diferents qüestions que apareixeran al llarg del curs (dubtes sobre els mòduls, PAC's, etc.). Recomanem que la comunicació a través d'aquesta eina segueixi aquestes pautes:

1. Quan les consultes facin referència a aspectes concrets dels materials, s'ha de citar el mòdul, la pàgina i, si és necessari, el paràgraf al que us referiu

2. Els dubtes sobre qüestions conceptuals s'han de tractar de concretar al màxim. Quant més genèric sigui el plantejament, més elevat és el risc que la resposta no resolgui el dubte

3. Les consultes es contestaran individualment a la persona que les formula. Al mateix temps, s'utilitzarà el 'Fòrum' per totes aquelles qüestions que s'hagin de plantejar al grup i també per respondre consultes que hagi fet algun estudiant en particular i que puguin tenir interès general.

Tauler de la professora docent col·laboradora (PDC): És la via de comunicació de la PDC amb l'estudiantat, com a medi per fer suggeriments o comunicacions de caràcter general. S'utilitzarà per fer arribar la informació d'interès comú a tots els iles estudiants relacionada amb l'assignatura: ampliació de determinats conceptes i continguts, guies per a la realització de les PAC's, etc. És convenient consultar assíduament aquest espai per tenir informació actualitzada sobre aquests aspectes de l'assignatura.

Fòrum: Amb l'objectiu d'afavorir el procés d'estudi, resulta molt positiu compartir amb la PDC, així com amb la resta de companyes i companys de l'aula, qualsevol dubte que aparegui a partir del treball i la reflexió sobre el material. Per això, es recomana la utilització del fòrum per plantejar qualsevol qüestió; la resta de companys/es podrà participar en la seva resolució i discussió durant els dos o tres dies següents. Transcorregut aquest temps la PDC donarà per finalitzat el torn de respostes, recollint les aportacions més rellevants per a la resolució del dubte i aportant idees o conceptes que no s'hagin tingut en compte en la discussió.

El Fòrum és una eina de treball en grup per a realitzar comentaris de temes afins, propostes, suggeriments, establir contactes amb la resta de companys/es de l'assignatura, etc. Es considera, bàsicament, com un espai de relació més informal. El Fòrum es dedicarà també al conjunt d'informacions sobre activitats professionals i de formació relacionades amb l'àmbit del Màster (congressos, seminaris, conferències, jornades, etc.). Al mateix temps, podria donar lloc a una plataforma d'informació per a altres propostes i suggeriments que puguin millorar el funcionament de l'assignatura.

És recomanable que, encara que no es tinguin consultes a realitzar, us connecteu diàriament al Campus, per si hi ha novetats que us puguin interessar tant al Fòrum com al Tauler de la PDC.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en un sistema denominat avaluació contínua (AC), que consisteix en la realització d'una sèrie d'activitats proposades en el pla docent de l'assignatura (Proves d'Avaluació Contínua). La realització de les Proves d'Avaluació Contínua (PAC's) tenen com a objectius principals l'avaluació de les competències adquirides.

Els estudiants que participen del ritme d'activitats que proposa l'AC comproven, amb l'ajuda del consultor/a, el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per això, la UOC recomana especialment el seguiment de l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació.

Descripció de les Proves d'Avaluació Contínua (PAC) i temporalització

Per complir amb els objectius de l'avaluació contínua, els i les estudiants hauran de realitzar les diferents activitats que es proposaran durant el curs. Concretament, hauran de fer 3 Proves d'Avaluació Contínua (PAC), cadascuna dividida en dues parts: un Debat i un Exercici Individual. En cada una de les activitats es treballaran diferents continguts del material, tenint en compte els aspectes més rellevants.

Cada mòdul es treballarà en dues fases diferenciades. La primera fase servirà per llegir el material corresponent, aclarir dubtes i realitzar un debat dinàmic entre els companys de l'aula, mentre que la segona fase es dedicarà a la realització de l'exercici individual que completarà cada PAC. El bon aprofitament de la primera fase és crucial per poder resoldre correctament, i en el temps establert, l'exercici individual que s'estigui treballant en cada moment. Per tant, és MOLT IMPORTANT fer totes les lectures i participar en tots els debats.

  • En general, els Debats serviran com a pràctica prèvia a la realització dels exercicis individuals. Els exercicis individuals de cada PAC consistiran en activitats que avaluïn la comprensió i la capacitat d'aplicació dels continguts dels mòduls teòrics, a partir de l'anàlisi de mostres de parla infantil i de l'anàlisi de casos.
  • Els Debats representen un 20% de la nota final de cada PAC. La realització de les PACs és obligatòria i les 3 representen un 100% de la nota final de l'assignatura (30% la PAC 1; 35 % la PAC 2; 35% la PAC 3). 
  • Per superar l'AC s'han de presentar les 3 PAC proposades, i la mitjana de les tres ha de ser mínim de (C+ = 5): Les dues primeres PAC (PAC 1 i PAC 2) han d'aprovar-se amb un mínim duna nota de (C+ = 5). De forma extraordinària es permet aprovar l'AC obtenint una qualificació de mínim (C - = 4,5) la PAC 3. Per tant, si en la PAC 1 i la PAC 2 no superen la nota mínima de  5 i/o en la PAC 3 no s'obté una nota mínima de 4,5, no es podrà aprovar l'assignatura.
  • Els i les estudiants han de lliurar totes les activitats proposades per obtenir una qualificació final d'AC diferent de "N" (No Presentat). 
  • Durant el curs s'aniran proposant les diferents PAC's, amb els enunciats, les instruccions, el temps necessari per a la realització de cadascuna de les proves i els seus criteris de correcció. 

El lliurament d'activitats i/o documents per part dels estudiants haurà de fer-se en format Word.

PAC DE RECUPERACIÓ

Per a la PAC 1 i la PAC 2 existeix la possibilitat de realitzar una PAC de recuperació en cas que estigui suspesa. Per a la PAC 3 no hi a possibilitat de fer una PAC de recuperació.

Només es podrà recuperar UNA de les dues primeres PAC mitjançant la PAC de recuperació. Per tant, si ja s'ha recuperat una PAC ja no se'n podrà recuperar cap més. 

- La PAC de recuperació NOMÉS es podrà fer sí l'estudiant ha lliurat la PAC i l'ha suspès (C- o D). Per tant, si no s'ha lliurat la PAC no es podrà fer la PAC de recuperació. La PAC de recuperació no es pot fer amb la intenció de pujar nota, per tant, si la PAC ordinària està aprovada no es pot fer la PAC de recuperació. 

 - Les PAC de recuperació es faran abans de començar la PAC següent. Per exemple, un cop es pengin les notes de la PAC 1 es farà saber a les persones que l'han suspès que tenen la possibilitat de recuperar-la paral·lelament al debat 2 i abans de començar l'activitat individual de la PAC 2. 

 -La nota de la PAC de recuperació podrà ser des d'una N a A (N, D, C-,C+, B o A) i substituirà a la nota de la PAC que s'havia suspès i que s'ha fet la recuperació. 

REVISIÓ DE LES NOTES PAC

Els estudiants podran demanar una revisió de cada PAC durant els 7 dies posteriors a la publicació de les notes. Per poder demanar una revisió hauran d'enviar un correu al professor col·laborador amb una explicació raonada sobre perquè demana la revisió on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament.

CARÀCTER ORIGINAL DELS TREBALLS

La Normativa Acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació dels estudiants es fonamenta en el treball personal i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. Per poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels estudiants és indispensable que els seus treballs o exercicis siguin originals, elaborats de manera individual, i que demostrin la comprensió i la reflexió realitzada respecte als continguts de la matèria. Les PAC que no respectin aquesta premissa bàsica, seran qualificades amb un suspens (D/0), obtenint aquesta mateixa qualificació com a qualificació final de l'AC, atès que farien impossible l'avaluació en termes d'aprenentatge de l'estudiant.

Per tant, en el cas que es detecti la manca d'originalitat en l'autoria d'alguna PA, ja sigui perquè s'hagi utilitzat material extret d'Internet, o copiat textualment d'apunts, materials, manuals o articles (sense la corresponent citació), o d'un altre estudiant, o per qualsevol altra conducta irregular, la PAC es qualificarà amb un suspens (D/0).  La qualificació de suspens (D) en un PAC suposarà també una qualificació final l'AC de suspens (D/0). Aquest fet comportarà la impossibilitat de poder superar l'assignatura.

Així mateix, en la mesura que aquestes conductes constitueixen una infracció de la Normativa de Drets i Deures dels Estudiants, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a la sanció corresponent.

LLIURAMENTS D'ACTIVITATS ERRÒNIES

Les activitats d'avaluació han de respectar el calendari explicitat en aquest mateix apartat del Pla Docent. A més, es recomana que, en el cas que sigui possible, els estudiants que tinguin possibilitats facin arribar els seus documents abans de la data final.

Els estudiants són responsables de penjar les activitats correctes a l'espai d'Avaluació de l'aula de l'assignatura. Per tant, és imprescindible que l'estudiant s'asseguri que el document enviat a la bústia de lliurament d'activitats és el correcte. No s'admetrà un nou lliurament de documents per una errada en l'enviament. Si, un cop passat el termini per lliurar una activitat, l'estudiant ha penjat un document incorrecte (activitat anterior, d'una altra assignatura, etc.) NO s'acceptarà aquesta activitat i la nota serà un No presentat (N).

AJORNAMENTS EN EL LLIURAMENT D'ACTIVITATS

Si un/a estudiant no lliura dins el termini establert una o més de les PAC de l'assignatura, no podrà aprovar l'assignatura. Només s'acceptaran ajornaments o retards en el lliurament d'activitats per motius d'hospitalització greus i embarassos que s'hauran de justificar documentalment. L'equip docent decidirà si s'acceptà l'ajornament i, en funció del període de l'hospitalització i el termini de lliurament de l'activitat, decidirà quina serà la nova data de lliurament de l'activitat. En cas d'embaràs, us preguem que informeu amb la màxima antelació possible la data prevista del part per tal de preveure l'activitat que es veurà afectada.

Ara bé, existeix una entrega flexible de les PAC que permet lliurar-les fins a 48h més tard del termini establert de la data d'entrega però amb les següents especificacions:

- si la data límit fos el 10 de novembre només s'acceptarien les activitats lliurades com a màxim a les 00h del dia 12 de novembre però amb la penalització que la nota màxima seria una C+. Per tant, si un/a estudiant no lliura o lliura més tard d'aquest termini de 48h una PAC, ja no podrà aprovar l'assignatura.

ESTIL DE REDACCIÓ

És molt important que a l'hora d'elaborar els documents relatius a les activitats d'avaluació es tingui cura d'utilitzar un estil de redacció tècnic, evitant expressions col·loquials i amb una terminologia pròpia de la temàtica que es tracti en cadascuna. És important també que el text permeti identificar les idees clau i que aquestes estiguin expressades de forma clara i coherent. El conjunt d'aquests aspectes tindran també un pes específic a l'hora de plantejar la qualificació de les activitats.

CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA

Les Proves d'Avaluació Continuada (PAC) i tots aquells treballs optatius o no avaluables que es lliurin hauran de presentar-se sense incorreccions ortogràfiques. En uns estudis de Màster no és admissible la presentació de textos amb aquests errors. Si un treball no presenta l'adequada correcció lingüística, en funció de la quantitat i la gravetat dels errors, el professorat podrà proposar a l'estudiant que ho torni a lliurar o fins i tot baixar la nota del treball.

Amunt

Procés de revisió de les notes finals de l'assignatura. A partir de la data de publicació de la nota final de l'assignatura, els estudiants tindran dos dies per demanar una revisió. Aquesta revisió només inclourà la revisió de la nota final, no de les PAC de l'assignatura. Per demanar la revisió cal enviar un correu al col·laborador docent de l'assignatura, amb còpia al Professor responsable de l'assignatura (PRA), exposant una explicació raonada sobre per què demana la revisió, on argumenti quins aspectes de l'avaluació considera que no se li han avaluat correctament. Si l'estudiant no inclou una explicació raonada no es portarà a terme la revisió. L'estudiant rebrà resposta en un màxim de 7 dies.

Amunt