• Descripció

Història de la cultura contemporània pren l'accepció més àmplia de cultura, entesa com a procés que implica, a més de les manifestacions artístiques i científiques, el seu context de canvi social, polític i econòmic, i el seu impacte transformador. En aquest sentit, s'examinaran contextos culturals concrets per la seva especial rellevància i per evidenciar la connexió entre canvi social i polític, procés d'urbanització, avenç científic i canvi cultural (per exemple «Viena final de segle»). Aquesta aproximació més intel·lectual o d'alta cultura s'acompanyarà de l'examen de les transformacions en la cultura de masses i els mitjans de comunicació moderns que l'han sustentat, així com la seva gradual expansió.

L'assignatura vol presentar una visió diacrònica de la cultura contemporània occidental. Per tal de comprendre la naturalesa de la contemporaneïtat i la seva evolució, ens centrarem en l'estudi dels grans moments de fractura. Així, es prestarà especial atenció al caràcter urbà i a la consolidació d'una societat de masses en l'experiència contemporània.

• Objectius i competències

Comprendre la relació existent entre els diferents productes culturals i l'entorn on es produeixen.

A partir de lectures contextualitzades de textos de distinta naturalesa, identificar la reflexió general a l'exemple concret a través de l'elaboració d'assaigs centrats en l'estudi de cas.

Familiaritzar-se amb les eines pròpies de la disciplina (recopilació de informació, anàlisi crític, etc.), i especialment amb el debat sobre les interpretacions del fenomen de la cultura contemporània.

Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània.

• Continguts

Es planteja l'estudi de quatre moments de trencament essencials en el relat de la Història Cultural: la crisi de fi de segle (en el tombant entre segle XIX i XX), el període d'entreguerres amb fenòmens com l'esplendor de la cultura centroeuropea i l'ascens del feixisme i el comunisme, el canvi cultural dels anys seixanta, i finalment la irrupció del canvi tecnològic a partir dels anys noranta. Tot plegat, ha de permetre que cada estudiant elabori un estudi de cas centrat en un país i/o trencament dels plantejats.

1.     Del XIX al XX
2.     El repte del totalitarisme
3.     La crisi dels setanta
4.     La revolució digital

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Com a bibliografia general, es recomanen els següents textos:

• Peter Burke, ¿Qué es la historia cultural?, Barcelona, Paidós, 2006.
• Peter Burke, Historia social del conocimiento. El primer volum és De Gutenberg a Diderot, Barcelona, Paidós, 2002. I el segon volum: De la Enciclopedia a la Wikipedia, Barcelona, Paidós, 2012.
• Philippe Poirrier, La historia cultural, ¿un giro historiográfico mundial?, València, Universitat de València, 2012.
• Justo Serna i Anaclet Pons, La historia cultural, Madrid, Akal, 2013.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació