Arts plàstiques Codi:  M5.206    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria es presenta com una reflexió sobre l'art contemporani, entenent-lo com aquell produït entre el 1980 i el 2014, i s'aprofundeix, en particular, en el que se sol anomenar art postmodern i en l'art digital. 

Per poder analitzar l'art contemporani partirem d'una reflexió sobre quina sol ser l'actitud del receptor davant això que en direm art contemporani, i això ens durà apreguntar-nos per què, es diu, que no s'entén. Per a solucionar aquesta qüestió es donarà una àmplia visió sobre les seves temàtiques, què explica i com ho explica, de què tracta en les seves obres.  

Amb una visió general sobre la producció contemporània, la segona unitat consistirà en una reflexió sobre què és l'art contemporani i ho farem partint de la temàtica sobre el cos, amb el qual s'enllaçarà amb les temàtiques de l'anterior unitat. Es presentaran algunes polèmiques que, periòdicament, s'alcen contra ell, els seus límits cronològics, els seus corrents principals i tipologies (encara que no es pot parlar en sentit estricte d'-ismes), les noves formes d'avaluar la qualitat i els agents de la seva legitimació. Això últim ens portarà a plantejar la funció dels museus i les fires d'art, amb un estudi de les obres del MoMA produïdes amb posterioritat a l'any 2000 (que es farà a la unitat 3). Els textos d'Arthur C. Danto ens aportaran el marc teòric del nou concepte d'art que s'està construint després de la modernitat. 

No es pot deslligar la producció i distribució de l'art contemporani del mercat capitalista, i per aquest motiu la tercera unitat està dedicada a l'estudi del mercat de l'art contemporani i, en particular, a la construcció d'artistes estrella, veritables marques de consum cultural, com és el cas de Damient Hirst i del seu mecenes Charles Saatchi. El tema de les falsificacions ens ajudarà a plantejar la formació del valor i del preu artístics. 

Finalment, un estudi de l'art contemporani no pot deixar de banda l'art digital, l'art dels Nous mitjans, en particular les instal·lacions interactives, el Net.Art i la música electrònica.

Amunt

Sota el títol genèric d'Arts plàstiques, aquesta assignatura optativa es centra en l'estudi de la producció, distribució i recepció de l'art contemporani (1980-2014) i és, per tant, la visió des de l'art del món actual.

Pel seu caràcter de comtemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història i Filosofia actuals.

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien: 

- historiador de l'art
- gestió del patrimoni cultural
- guia turístic
- crític d'art
- curador d'exposicions

Amunt

No són necessaris coneixements previs, tot i que és aconsellable haver cursat matèries d'Història de l'Art, i és recomanable conèixer la Història i la Filosofia contemporànies.

El contingut de l'assignatura està relacionat amb les assignatures Art contemporani i Art digital i de la postmodernitat del Grau d'Història, Geografia i Història de l'Art.

Amunt

Es recomana que, en relació a les obres de vídeoart i a les d'art digital, es navegui per internet seguint les adreces que es donen, per tal de fer-se una idea més concisa d'aquest tipus de producció artística.

Amunt

 

Objectius

- Aprofundir en els diferents debats sobre l'art contemporani a partir d'un coneixement sòlid de les diferents interpretacions de la producció artística.
- Aplicar diferents mètodes d'aproximació i lectures a les obres (semiòtic, iconològic, sociològic, anàlisi del discurs)
- Enumerar, comprensivament, els aspectes tècnics, analògics o digitals, de les obres, així com els seus mecanismes de producció, distribució i recepció
- Construir un discurs sobre la contemporaneïtat a partir de l'anàlisi d'obres dels últims trenta anys.
- Relacionar els temes vinculats a l'art contemporani amb els d'altres produccions culturals.
- Conèixer els diferents mecanismes del mercat de l'art contemporani (galeries, fires, subhastes, marxants ...) i la seva relació amb el valor de l'art

Competències

Competències bàsiques:

Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que els sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències transversals:

- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i els debats i problemàtiques rellevants, i comunicar de manera clara, rigorosa i precisa.
- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC.

Competències específiques:

- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.

Amunt

Els continguts a desenvolupar s'estructuren en les següents línies temàtiques:

1. Sobre el receptor i les temàtiques de l'art contemporani.
2. Pensar l'art contemporani des del cos.
3. El mercat de l'art contemporani.
4. Art digital i Nous mitjans.

Amunt

L'art digital PDF
La postmodernitat en l'art PDF

Amunt

 

Principals portals per a cercar imatges a Internet: 

Google Art Project , https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA (Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

 

Cynthia Freeland (2006). Però, això és art? Madrid. Cátedra. Col. Cuadernos Arte 39. 67 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Cynthia%20Freeland.pdf

Joan Campàs (2011). Sobre els orígens de l'art. UOC, 13 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Sobre%20els%20origens%20de%20lart.pdf

Joan Campàs Montaner i Anna González Rueda (2009). La modernitat. FUOC. 32 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Modul%201Post.pdf

Joan Campàs Montaner i Anna González Rueda (2009). La postmodernitat. FUOC. 48 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Modul%202Post.pdf

Joan Campàs Montaner i Anna González Rueda (2009). De l'informalisme a l'art conceptual. FUOC. 166 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Modul%204Post.pdf

Joan Campàs Montaner i Anna González Rueda (2009). La postmodernitat en art. FUOC. 345 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Modul%205Post.pdf

El cos com a lloc de pràctiques artístiques. 23 pàgs. Anna Maria Guasch: El arte último del siglo XX, pàgs. 499-527. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/CosIArtfeminista.pdf

De la diferència sexual al transgènere. 29 pàgs. Anna Maria Guasch: El arte último del siglo XX, pàgs. 529-556. en línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/CosIArtfeminista.pdf

Joan Campàs: Genealogia de l'art contemporani. UOC. 2012.

Florence de Mèredieu (2005). Arts et nouvelles technologies. París. Larousse.

Michael Rush (1999), New Media in Late 20th-Century Art. Londres. Thames & Hudson. 173 pàgs. En línia a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Michael_RushNous_mitjans.pdf

Christiane Paul (2003): Digital Art. Londres. Thames and Hudson.

Rachel Greene (2004). Internet Art. Londres. Thames & Hudson

Joan Campàs: La música electrònica

Joan Campàs: Pensar l'art contemporani

Joan Campàs : El mercat de l'art contemporani

Joan Campàs : La producció plàstica al tombant del segle XX

Martín Prada, Julián: Pràctiques artístiques i xarxes socials

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt