Serveis Socials Codi:  02.503    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Els Serveis Socials formen part de les estratègies d'intervenció de l'Estat del Benestar que, juntament amb els altres sistemes del benestar, tenen per objecte garantir la igualtat de drets i oportunitats a tota la ciutadania i millorar la seva qualitat de vida.

El sistema de Serveis Socials és el més jove dels sistemes de protecció i s'ha desenvolupat sobretot en els últims trenta anys. És hereu de les formes antigues de caritat i beneficència, així com dels diversos conceptes de solidaritat i cooperació que van sorgir del moviment obrer. Són un dels pilars de l'Estat de Benestar, juntament amb els sistemes de salut, educació, habitatge, polítiques públiques d'ocupació i protecció contra l'atur.

D'aquesta manera, tenim un sistema sanitari que atén i protegeix la salut o un sistema educatiu que assegura l'accés a l'educació entre els 6 i els 16 anys. Aquests dos sistemes atenen de manera universal, independentment, dels recursos econòmics que es disposi. Hi ha altres necessitats, com és l'ocupació, l'habitatge o la garantia de rendes que tenen també els seus propis sistemes que fan que no depenguem únicament de la nostra capacitat de compra. En totes aquestes àrees, sabem que no depenem únicament dels nostres propis mitjans per tenir cobertes aquestes necessitats.

Ha estat necessari un llarg recorregut històric i social perquè poguéssim construir un Estat que protegís la cobertura de les necessitats de la ciutadania. Arribar fins a aquí ha implicat un procés de reconeixement de drets. Dit d'una altra manera, el reconèixer a totes les persones com a ciutadans/es, membres de "ple dret" de la comunitat, tendint a abolir així els privilegis i drets de classe.

Que els Serveis Socials s'emmarquin en l'àmbit del dret subjectiu significa que es poden exigir davant la llei, de la mateixa manera que un pot exigir el dret a l'educació o a la salut. Però aquest tema, així com l'organització i metodologia específica que precisen, es dóna de manera molt desigual al territori espanyol.

En efecte, a diferència dels altres àmbits del benestar, els Serveis Socials estan descentralitzats en les Comunitats Autònomes i Corporacions Locals. És a dir, és l'únic àmbit en què és cada comunitat autònoma la que desplega aquest sistema amb les seves pròpies lleis. Aquí cada autonomia té competència exclusiva. Això, d'una banda ha agilitat el seu desenvolupament però d'altra banda comporta desigualtats territorials importants. De fet, no hi ha cap acord que asseguri els mínims drets socials que ha de tenir la ciutadania espanyola, independentment de la CCAA o localitat en què es visqui. En aquest sentit, hi ha autonomies que avancen a enquadrar els Serveis Socials en l'àmbit del dret social, exigible davant la llei i no subjecte a disponibilitat pressupostària i unes altres que segueixen movent-se en l'àmbit de les prestacions no garantides (el servei o prestació està subjecte a disponibilitat pressupostària).

D'altra banda, els serveis socials han sofert una constant evolució i transformació particularment destacada en l'última dècada. Aquesta assignatura pretén, d'una banda, aprofundir en la seva evolució històrica, la seva estructura i lògica i, per un altra banda, comprendre les variables que han condicionat i condicionen aquestes transformacions. Per a això, s'aprofundirà en els conceptes clau que han constituït la seva mateixa historicitat, la seva estructura i ordenació, així com en les lògiques que subjeuen a les polítiques socials d'aquests últims anys.

En síntesi, aquesta assignatura pretén facilitar als estudiants els elements que garanteixen el coneixement sobre els antecedents, l'evolució i la situació actual dels serveis socials a Espanya sense perjudici de les competències bàsiques necessàries que permeten una anàlisi profunda de les transformacions actuals. Amb això, un dels objectius centrals serà la reflexió i el diàleg de les diferents aproximacions que es presenten en els mòduls, materials audiovisuals, llibre de lectura, notícies de premsa i altres materials addicionals. Tot plegat, a través d'un cas pràctic transversal al llarg del semestre, que permetrà concretar l'impacte d'aquestes polítiques socials sobre la ciutadania, l'aprofundiment en els criteris tècnics i les eines que han d'orientar les pràctiques professionals.

Amunt

L'assignatura de Serveis Socials dins del Grau d'Educació Social és d'importància clau, ja que aquesta és una professió que promou la millora de les condicions socials que incideixen en el desenvolupament de la persona i la comunitat.

Els educadors i les educadores socials són els i les professionals que faciliten canvis personals i socials. Per realitzar aquesta tasca, s'han de coordinar amb altres professionals del mateix i d'uns altres àmbits del Benestar. Es torna doncs imprescindible el poder situar els Serveis Socials com un dels pilars del Benestar i comprendre alguns dels seus components a nivell històric, cultural, social, polític i organitzatiu.

En definitiva, el que es pretén en aquesta assignatura és que l'alumnat conegui tan bé com sigui possible el mitjà i els recursos amb els i des dels quals exercirà la seva professió. Els materials estan proposats a manera de guia, en la idea que puguin ser consultats al llarg de la trajectòria professional.

Amunt

La formació que obtindreu en aquesta assignatura pot ser aplicada en diferents àmbits:

. Família, entorn i comunitat.

. Itineraris d'inclusió social.

. Cultura i acció socioeducativa.

. Dependència i acompanyament en l'autonomia personal.

. Salut i educació social.

. Infància, adolescència i acció socioeducativa.

. Acció socioeducativa i diversitat cultural.

Amunt

Els continguts de l'assignatura es poden treballar des d'una formació bàsica de batxillerat de qualsevol especialitat o des de cicles formatius.

Amunt

OBJECTIUS:

  • 1) Definir què s'entén per pobresa, exclusió, ampliant els seus significats.
  • 2) Conèixer els aspectes més importants vinculats a l'evolució històrica de l'Estat del Benestar i els Serveis Socials.
  • 3) Descriure l'estructuració del sistema de Serveis Socials i els principis generals d'actuació.
  • 4) Conèixer els diferents paradigmes que s'utilitzen en el camp social: neoliberal, socialdemòcrata, del decreixement.
  • 5) Conèixer les diferents tipologies de Serveis i les actuacions bàsiques que duen a terme.

 

COMPETÈNCIES:

1) Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen a l'ésser humà com a protagonista de l'educació.

2) Anàlisi i síntesi.

3) Comunicació efectiva a través de diferents mitjans i en diversos contextos.

4) Gestió de la informació.

5) Reconeixement de la diversitat i de la multiculturalitat.

6) Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses.

Amunt

L'assignatura s'estructura en "Mòduls didàctics" dissenyats a partir d'alguns dels principals temes que configuren els Serveis Socials.   

 

Mòdul didàctic 1: Viure i treballar en els marges. Exclusió i pobresa des dels serveis socials

Montserrat Pastor Puyol i Asun Pié Balaguer

1. Introducció. Exclusió social i pobresa

2. Pobresa i exclusió: qui és qui?

3. Enquadrament de l'exclusió social: desafiliació i vulnerabilitat

4. L'exclusió, ens és familiar?

5. Però, què genera l'exclusió?

6. Els exclosos: uns postmoderns estranys

7. De la precarietat a l'autoexclusió

El mòdul didàctic 1 és el punt de partida de l'assignatura. Planteja el concepte de pobresa, ampliant els seus significats més enllà dels purament economicistas i introduint els aspectes relacionals que permeten delimitar el concepte d'exclusió. Amb l'ajuda de diferents autors (Castel, Kasz, Beck, Bauman, Subirats...) aprofundeix en el procés d'exclusió diferenciant els eixos relatius a la vulnerabilitat i a la desafiliació. Aporta elements crítics que permeten comprendre les ideologies subjacents a l'ús dels diferents conceptes: pobresa i exclusió, vulneració i vulnerabilitat i, a partir d'aquí, extreu reflexions ètiques fonamentals relatives a la necessitat de respecte com a antídot a l'exclusió.

 

Mòdul didàctic 2: Dins i fora dels serveis socials. Notes per a una aproximació crítica

Isabel Hernández Gondra

1. Delimitació conceptual

2. L'estat del benestar

3. Els àmbits del benestar o serveis socials en sentit ampli

4. Els serveis socials en sentit estricte

5. Crisi de l'estat del benestar. Els serveis socials davant el canvi social

6. A tall de conclusió

 

El mòdul didàctic 2 tracta de la naturalesa dels Serveis Socials. A partir de l'esquema de Bronfenbrenner, organitzarà la informació en diferents nivells:

. El nivell exosocial, fent referència als processos implicats en la consecució dels drets socials i en com els canvis de l'època actual els posa en perill.

. El nivell macro, fent referència a la construcció de l'Estat del Benestar, amb els Serveis Socials com un dels seus pilars.

. El nivell meso, en el qual s'explica l'organització del sistema de Serveis socials.

. El nivell micro, en el qual s'aborda l'àmbit concret d'intervenció, i la relació professional que s'estableix.

 

Mòdul didàctic 3: Pobresa i serveis socials. Una revisió a partir de les teories del decreixement

Miguel Salas Soneira

1. Elements principals de les propostes sobre pobresa

2. Models explicatius de la pobresa

3. L'hegemonia de la quantificació

4. Benestar i desenvolupament humans: cap a una concepció multidimensional de la pobresa

5. Societat de consum i creixement econòmic

6. El nostre context més pròxim. Serveis socials i creixement econòmic

7. A tall de conclusió provisional. Els serveis socials en el marc del decreixement?

 

El mòdul didàctic 3 suposa una revisió dels conceptes abordats en els mòduls 1 i 2 però des d'un paradigma diferent. En efecte, situa al centre del debat el creixement econòmic, amb la seva lògica de producció i consum i les seves conseqüències en l'augment de desigualtat, en les quotes de pobresa cada vegada majors i en la devastació del planeta. A partir d'aquí, reflexiona tant sobre el concepte de pobresa com en les respostes que se li han anat donant des de la socialdemocràcia i des del neoliberalisme. Valora que han estat respostes parcials que han mantingut les relacions de poder i no han solucionat el problema. Des de l'òptica del decreixement, es proposa, entre altres coses, posar el valor en aquells béns i serveis no monetaris que augmenten el benestar i les capacitats, construir una societat basada en el decreixement i centrar el treball social en l'intent de modificar les lògiques del poder.

 

Mòdul didàctic 4: Els serveis socials encarnats. A propòsit de tres biografies

Isabel Hernández Gondra, Montserrat Pastor Puyol i Asun Pié Balaguer

1. Qüestions prèvies al treball del cas: algunes consideracions

2. Cas 1. Persones grans

3. Cas 2. Família

4. Cas 3. Adolescència

 

El mòdul didàctic 4 proposa tres situacions diferents, exemplificant les què podrien ser més habituals en l'atenció en Serveis Socials. En cadascuna d'elles es realitza una anàlisi de la situació, plantejament d'hipòtesi i disseny de la intervenció. S'intenta en tot moment raonar les diferentes propostes d'intervenció, indicant, en alguns casos, escenaris alternatius. Abans d'entrar en l'anàlisi de les situacions es proposen algunes consideracions que determinen el treball professional. Així es reflexiona sobre els límits de la professió, el respecte a la intimitat, els aspectes subjectius del professional (ideologia, expectatives...) o les pressions de la institució.

Amunt

Descenso a periferia. Asistencia y condición humana en el territorio de lo social Llibre-manual
Audiovisual Política social Audiovisual
La quadratura del cercle Audiovisual

Amunt

Normativa bàsica:

a. Ley 39/2006 de 14 de diciembre de 2006, de Promoción de la Autonomía personal y Atención a las personas en situación de dependencia.

b. Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.

c. Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

 

Llibres:

d. Aliena, R. Descenso a la periferia. Ed. Nau llibres. Universitat de Vic, 2005

e. Vilà, A. Serveis socials: Fonaments. Universitat Oberta de Catalunya, 2010

f. Pelegrí, X. Els serveis socials a Catalunya. Edicions i Publicacions UdL, 2011

 

Webs:

g. http://www.ceesc.es/

h. http://www.colectivozotikos.org/

i. http://www.diba.es/

j. http://dixit.gencat.cat/portal/index.html

k. http://www.gencat.cat/

l. http://jordiplanella.blogspot.com/

m. http://www.msps.es/

 

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt