Pedagogia de les relacions interpersonals Codi:  02.512    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Pedagogia de les relacions interpersonals és una assignatura obligatòria del Grau d'Educació Social. Consta de 6 crèdits ECTS. Aquesta assignatura planteja la possibilitat de construir respostes a preguntes com:  Com acompanyem a les persones fins on elles poden anar (i encara més), a partir del que som (cadascuna i cadascú de nosaltres)? Es cerca, a través de la reflexió crítica i de la creativitat, la presa de consciència de les nostres (in)coherències submergint-nos en el com i en el què de les nostres relacions interpersonals. 

Amunt

És recomanable haver cursat primer les assignatures de Pedagogia Social i Antropologia Pedagògica, així com haver superat l'equador de la formació del Grau.

Amunt

L'assignatura té com a objectiu principal oferir als alumn@s elements de reflexió i anàlisi per abordar el camp de la intervenció social en l'àmbit de les relacions interpersonals.

Un objectiu que es concreta en les següents competències:

CT5.  Resolució de problemes i presa de decisions

CE2. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional

Amunt

Els continguts a treballar al llarg de l'assignatura estan directament vinculats amb algunes de les actituds i habilitats (com l'escolta, el diàleg o la mirada) que configuren els aspectes bàsics en la nostra professió:

  1. L'acompanyament socioeducatiu: com? per a què?
  2. L'acollida: el moment de la trobada amb l'altre, de la recepció de la demanda i les pors, les expectatives, els recels... Quan ens mostrem per primera vegada i rebem amb l'escolta i els silencis i també amb el cos.
  3. El vincle: com ens situem en aquest procés d'acompanyament? com gestionem (si cal), la distància amb l'altre?
  4. La relació d'ajuda: com entenem la nostra professió?
  5. La separació: parlem de les dificultats en la separació per part de les persones a les que acompanyem... però, i nosaltres, permeten la desvinculació tranquil·la i progressiva de la persona?

Per tal de desenvolupar i aprofundir en aquests continguts, treballarem propostes teòriques i pràctiques de diferents autors a través dels seus llibres o articles i us proposarem la recuperació de materiales d'altres assignatures. A l'apartat de Recursos d'Aprenentatge trobareu aquests materials per tal de poder desenvolupar el vostre procés satisfactòriament. De la mateixa manera, també us anirem proposant altres lectures a través d'altres eines de la mateixa aula (taulell, foro,..).

Amunt

Lectures bàsiques

Borja, G. (1995) La locura lo cura. México: Cuatro Vientos Editorial.

Garay, A., Iñiguez, L., & Martínez, L. M. (2005). La perspectiva discursiva en psicología social. Subjetividad y procesos cognitivos, (7), 105-130.

Knapp, M. L., & Galmarini, M. A. (1991). La comunicación no verbal: el cuerpo y el entorno. Barcelona: Paidós.

Leal, J. (2006). Las referencias éticas en la prevención y los cuidados. Desenvolupament infantil i atenció precoç: revista de l'Associació catalana d'atenció precoç, (27), 13-25.

Madrid, J. (2005) Los procesos de la relación de ayuda. Bilbao: Ed. Desclée de Brouwer.

Mèlich, J. (2010). Ética de la Compasión. Barcelona: Herder. 

Ortega Ruiz, P. (2016) "La ética de la compasión en la pedagogía de la alteridad." Revista española de pedagogía, Vol. 74, N. 264. p. 243-264.

Praetorius, I. (2002). La filosofía del saber estar ahí. Para una política de lo simbólico. Duoda: Revista d'estudis feministes, (23), 99-110.

Sennett, R. (2006) Capítulo 5. "La compasión que hiere". El Respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdades (p. 134-156). Barcelona: Anagrama.

Solé, J. i Pié, A. (coords.) (2018). Políticas del sufrimiento y de la vulnerabilidad. Icaria Editorial: Barcelona.

Materials audiovisuals

Coloquio: La compasión (2011) amb J.C Mèlich, V. Camps y F. Torralba. Para Todos la 2, RTVE.

Pel·lícula: Intocable (2011), dels directors Olivier Nakache i Eric Toledano.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt