Violències: prevencions i ac. socioed. Codi:  02.529    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Aquesta assignatura està dissenyada per facilitar a l'alumne  una aproximació teòrica/pràctica al fenomen de la violència des d'una perspectiva fonamentalment sociològica. Conceptualitzarem la violència com l'expressió destructiva de l'agressivitat i considerarem que la violència té com a darrera finalitat  la destrucció o el domini de l'altre mitjançant un acte de força, ja sigui perquè voluntàriament es busqui  infligir aquest dolor, ja perquè no existeix la més mínima preocupació envers l'altre.  D'aquí que els seus components afectius siguin l'odi i el menyspreu.

Quan ens confrontem amb la violència observem intenses i variades reaccions que van des de considerar-la com a obscura i reservada exclusivament a éssers aberrants  fins a negar-la, tendir a apartar-la o ignorar-la. Però  la psicoanàlisi mostra que tot allò que  no s'admet i es nega, s'expressa en l'acció. És el que deia Ernest Lluch al poble basc: "Gritad, gritad, porque si gritáis no mataréis".

Actualment trobem una major sensibilitat cap al tema de la violència. En el nostre context s'està realitzant un trànsit des de les actituds que neguen la violència a unes  altres que intenten aproximar-se, conèixer-la i valorar les seves conseqüències. Així es van fent visibles les diferents formes de violència amb les que convivim i les actituds mentals que les originen. La filòsofa H. Arendt, a propòsit del judici a un alt càrrec nazi que va presenciar a Jerusalem (1961)  explicava en el seu llibre Eichmann a Jerusalem (la banalitat del mal) el següent: "No, Eichmann no era estúpid. Únicament la mera i simple irreflexió  el va predisposar a ser el criminal més gran del seu  temps(...) Una de les lliçons que ens va donar el judici de Jerusalem va ser que l'allunyament de la realitat i la irreflexió poden causar més mal que tots els instints dolents inherents potser a la naturalesa humana(...) L'aclaparadora facilitat amb la qual Eichmann admetia els seus crims no es devia tant a la capacitat criminal d'enganyar-se a ell mateix com a l'atmosfera d'engany sistemàtic que constituïa l'ambient  en general acceptat del tercer Reich (...) Com més se l'escoltava, més evident resultava que la seva incapacitat per parlar anava unida a la seva incapacitat per pensar, especialment per pensar des del punt de vista d'una altra persona." Per això, abordarem la violència exercida  sobre diferents col·lectius (infants, dones, persones amb diversitat funcional, persones grans, persones immigrants...) des de diferents claus explicatives. Partirem de la conceptualització de Bourdieu i de Bourgois  de les diferents categories de la violència (simbòlica, estructural, política i quotidiana) que a la pràctica s'entrellacen i s'influencien. Veurem per tant la violència física, exercida per la força bruta, la simbòlica, exercida més subtilment per la dominació cultural, la quotidiana i l'estructural, "tan difícil de veure perquè és com l'aire que ens envolta". Per això, proposarem alguns instruments de detecció i protocols, i exposarem diferents abordatges i experiències realitzades. A la realització de les PACs, que requeriran la participació activa tant individual com en grup, s'intentarà aprofundir en tot plegat des d'una actitud crítica i de debat.

Amunt

Violències, prevencions i acció socioeducativa és una assignatura obligatòria del Grau d'Educació Social. Està estructurada per oferir elements conceptuals i pràctics que serveixin per gestionar educativament situacions de violència. Per tant, es tracta d'una assignatura que inclou elements teòrics però amb clara vocació pràctica. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència a l'Acció socioeducativa i específicament s'ubica dins la matèria d'itineraris d'inclusió social. 

L'assignatura de violència dins el grau d'educació social té una importància clau ja que aquesta és una professió centrada en la relació, que té l'objectiu de facilitar canvis personals i socials per millorar la qualitat de vida de les persones que atén.

El professional de l'educació social es veurà sovint confrontat amb actes, relacions i estructures que generen violència. En ocasions treballarà en institucions que, paradoxalment, la mobilitzaran. D'altres vegades, en la relació amb l'altre,deixarà de percebre els fets  violents, perdrà de vista les forces que els produeixen o  la seva participació en ells. Per això és especialment important que conegui bé els diferents registres de la violència, quins mecanismes són els que augmenten més la violència i l'odi, què és el que humanitza i serveix per créixer, i quins son els efectes del límit, de la llei i de la paraula veritable a  les intervencions que realitza.

El que es pretén, al capdavall, és conèixer millor el medi  i els recursos amb els quals exerciràs la teva professió per intervenir constructivament. Els instruments que et proporcionarem et permetran tenir una visió més ajustada de les relacions, de les estructures sociopolítiques, de les institucions i la seva incidència en el desenvolupament personal. Es tracta tant d'oferir-te informació de referència com d'obrir portes a noves reflexions i qüestions.

Amunt

El perfil de formació d'aquesta assignatura capacita, als i les titulades del Grau d'Educació Social, per exercir professionalment en nombrosos àmbits d'activitat dins del camp de l'educació social. Això permet a l'educador/a treballar d'una manera eficaç, crítica i responsable en els àmbits de:

  • Família, entorn i comunitat
  • Itineraris d'inclusió social
  • Cultura i acció socioeducativa
  • Dependència i acompanyament a l'autonomia
  • Salut i educació social
  • Infància, adolescència i acció socioeducativa
  • Acció socioeducativa i diversitat cultural

Amunt

És recomanable haver cursat les següents assignatures bàsiques: Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Teoria de l'educació, Serveis socials, així com l'assignatura obligatòria de Models d'acció socioeducativa.

               

Amunt

Objectius:

  • Estudiar els models i les teories que han explicat els diferents fenòmens de la violència.
  • Estudiar els efectes que el sistema capitalista provoca en els individus i els dispositius educatius i socials.
  • Situar els marcs, límits i dinàmiques institucionals enfront el fenomen de la violència.
  • Reflexionar sobre la posició dels professionals en les sinèrgies institucionals.
  • Estudiar el maltractament infantil i els sistemes de protecció a la infància.
  • Pensar críticament la relació entre joves i violència.
  • Conèixer les bases principals de la violència de gènere i comprendre el seu abordatge socioeducatiu.
  • Reflexionar sobre la relació entre diversitat funcional i violència.

Competències:

 1.Resolució de problemes i presa de decisions.

2. Reflexivitat i autocrítica envers el propi treball i les seves implicacions.


3. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.


4. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.


5. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica Professional.


6. Diagnosi de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives.


7. Mediació en situacions de risc i conflicte.

Amunt

L'assignatura s'estructura a partir de 8 Mòduls didàctics. Aquests són:

Mòdul 1. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL (1).

  1. La violència en  l'ésser humà.
  2. Ordre social i violència.

El mòdul didàctic 1 és introductori, fa un recorregut per les diferents concepcions sobre violència que han fet l'antropologia i la sociologia. Les teories de diferents sociòlegs ens permetran aproximar-nos a la forta càrrega ideològica que hi ha darrere el terme "violència" i al paper de l'Estat modern  en l'exercici de la força. Es considera la violència com a fenomen quotidià, inherent a tots nosaltres, i que ve  molt determinat per la concepció cultural i el tractament mediàtic. S'exposen les teories d'Elías, Delgado, Bourgois i Bourdieu entre d'altres. 

Mòdul 2. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL (2)

  1. Violència i capitalisme.
  2. Violència i psicoanàlisi.
  3. Violència i educació social.

El mòdul didàctic 2 exposa els efectes de la violència sistèmica inherent al model econòmic i polític actual. Recull els plantejaments de Zizek i Bauman sobre el paper del capitalisme i la globalització, així com els seus efectes en l'emergència de la por i la inseguretat. Una de les conseqüències és la pèrdua de la funció social protectora de l'estat i la vivència amenaçadora de l'altre, pel sol fet d' ésser diferent. En aquest marc s'inscriu a l'exclòs com a perillós.

Recull també les teories freudianes sobre el malestar en la cultura. S'explica el mecanisme pel qual aquesta instaura una tensió permanent entre els desigs i la impossibilitat de realitzar-los. D'una banda, la renúncia a la satisfacció provoca malestar, però, d'altra banda, sense aquesta renúncia, la societat no funciona. És des d'aquest punt de vista, que es considera el malestar com estructural, ja que mai no  es pot satisfer plenament el que es desitja. Les pràctiques educatives i socialitzadores que van contra el desig de manera violenta, prohibint, castigant o negant, no només no el  redueixen sinó que en esborrar la dimensió subjectiva reactiven el problema. Efectivament, el malestar retorna aleshores cap al subjecte i cap a l'altre, en general de forma violenta. En aquest marc , doncs, l'acció social i educativa partiria de la base de les eleccions de les persones. Es tractaria d'exercir una certa autoritat que orienti i que no sigui dirigida des de l'autoritarisme i el càstig.

Mòdul 3. VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL

  1. Les institucions.
  2. Cultura, institucions i violència.
  3. Els maltractaments a les institucions.
  4. La posició dels professionals.

El mòdul didàctic 3 explica com les institucions sorgeixen per donar seguretat als habitants d'una comunitat i per organitzar el seu món. Goffman va estudiar les institucions tancades, les que va anomenar "institucions totals" i els seus efectes alienants per als individus que viuen en elles. Encara que avui en dia conviuen les institucions totals amb les obertes, en moltes d'aquestes poden donar-se característiques de les primeres. Desinstitucionalitzar és plantejar una crítica activa a aquests recursos aparentment terapèutics que no deixen d'aplicar el totalitarisme i el pensament únic. En efecte, moltes de les institucions que avui existeixen provoquen pèrdua d'experiències vitals, d'autonomia, d'intimitat, de capacitat de decisió, de repressió i de negació de la sexualitat. La posició dels professionals és aquí vital: "poder pensar en com treballar en llocs pensats des del control social per escapar-se en la mesura del possible d'aquest encàrrec i interrogar les categories donades, realitzant una crítica del que ve imposat pel discurs dominant per allunyar-nos de pràctiques segregadores".

Mòdul 4. ELS MALTRACTAMENTS INFANTILS.

  1. Què són els maltractaments infantils.
  2. El maltractament  en la família.
  3. Pares que maltracten.
  4. La identificació amb l'agressor
  5. Efectes psíquics del maltractament
  6. Algunes indicacions per a l'aproximació professional.

El mòdul 4  recorda alguns conceptes bàsics a l'hora de parlar del maltractament  en la família: que és, tipus, transmissió, vincles...  mitjançant les investigacions  de camp i el treball clínic de metges i psicoanalistes. Així recull els treballs de Kempe, Bolwby, Winnicott o Fonagy entre d'altres. Se situa en una òptica relacional del maltractament  en la idea de superar concepcions dissociadores i obrir pas a intervencions més comprensives i reparadores. Exposa alguns dels desenvolupaments teòrics de Ferenczi, entre ells, la identificació amb l'agressor, mecanisme intrapsíquic i interpersonal que explica el procés pel qual la víctima es sotmet al seu agressor. Això permet entendre tant alguns dels comportaments presents  en la víctima com els danys futurs a la seva personalitat.  D'altra banda,  intenta ser una eina pràctica de treball per als educadors facilitant tant elements i protocols per a la detecció del maltractament com proporcionant indicacions concretes per a l'aproximació professional al nen maltractat.

Mòdul 5. ELS NENS, L'ENTORN PROTECTOR I L'EQUIP ESPECIALITZAT EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA.

  1. Nen  i infància.
  2. Marc legal.
  3. Necessitats dels nens i adolescents.
  4. El nen i el seu entorn protector.
  5. El sistema de protecció.
  6. Els EAIA.

El mòdul didàctic 5 fa una aproximació a la infància i al recorregut realitzat fins el moment actual, en el qual es considera el nen com a membre de ple dret de la societat. En una segona part, planteja que és el que el nen necessita per créixer d'una manera sana i els diferents àmbits que tenen la responsabilitat de proveir aquestes necessitats, així com què succeeix quan aquesta provisió no es dóna. Descriu el Sistema Públic de Protecció i la feina de l'Equip d'Atenció a la infància i Adolescència (EAIA), especialista en famílies i  nens en situació de risc greu i desemparament.

Mòdul 6. JOVES, CULTURA I VIOLÈNCIA: ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

  1. Joves, violència i cultura.
  2. Cultures de violència juvenil: el cas de les bandes llatines. 

El mòdul 6 reflexiona sobre les causes, formes i efectes de la violència juvenil, incloent tant a qui l'exerceix com a  les seves víctimes. Considera les diferents dimensions cultural, social, política... En una segona part presenta un estudi sobre les denominades bandes  llatines. Recull com, malgrat el que correntment es creu, la seva reorganització a Europa està vinculada a processos de reagrupació familiar i que, encara que poden vincular-se ocasionalment a activitats violentes, no es tracta d'organitzacions criminals, sinó d'agrupacions al carrer amb un important component simbòlic. Situa com la reacció per part de les institucions socials poden afavorir que es converteixin en grups criminals o en organitzacions culturals. En aquest sentit relata una experiència reeixida realitzada a Barcelona fa dos anys, "Units pel Flow", en la que dues bandes fins aleshores antagòniques col·laboren en l'enregistrament d'un Cd de música, entre d'altres coses,  i es constitueixen com a organització cultural.

Mòdul 7. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

  1. Contextualització de la violència sobre les dones. Gènere i patriarcat.
  2. Violència masclista.
  3. Prevenció de la violència masclista.
  4. Conseqüències de la situació de violència.
  5. Acompanyament professional en casos de violència masclista.

El mòdul 7 explica com la violència masclista és un fenomen molt present a la nostra societat, amb multitud de factors causals. Això implica que la seva eradicació precisa tenir en compte  variables diverses, tant d'ordre individual com social i cultural. Aborda la visibilització actual de la violència de gènere, la necessitat d'educació preventiva i l'abordatge professional atent i crític amb formes violentes de relació que han estat socialment acceptades al llarg dels anys.

Mòdul 8. VIOLÈNCIA I DIVERSITAT FUNCIONAL.

  1. Genealogia de la violència en matèria de diversitat funcional.
  2. La mort: una epistemologia de la discapacitat.
  3. Quantificant una violència secular.
  4. Dona, discapacitat i violència.
  5. Accions preventives i recomanacions.

El mòdul 8 explica la violència estructural, diària i simbòlica de Bourgois  en persones amb diversitat funcional. Aborda els diferents tractaments de la diversitat funcional al llarg de la història que condicionen les pràctiques presents. Exposa com la confluència dels factors dona i diversitat dispara el risc de   patir violència. Finalment remet a la reflexió personal i professional centrada, no tant en la violència que els altres executen, sinó en les pròpies actituds  envers les persones amb diversitat funcional i la por que majoritàriament  desvetllen en la resta.

 

Amunt

Amunt

Preciado, B. (9 de Marzo de 2013). ¿La muerte de la clínica? Recuperado el 21 de Octubre de 2015, de Youtube.com: https://www.youtube.com/watch?v=4aRrZZbFmBs

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt