|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | |||||
Fonaments històrics del dret pretén proporcionar als estudiants les claus necessàries per comprendre històricament com s'han anat formant al llarg de la història els nostres ordenaments jurídics actuals. El punt de partida d'aquesta assignatura és la idea de continuïtat al voltant dels problemes jurídics que des de l'antiga Roma fins als nostres dies s'han anat plantejant a les diverses societats. El punt d'arribada és la comprensió de la idea d'unitat que ha caracteritzat la ciència jurídica europea al llarg de la història i, especialment, en els darrers segles. L'anàlisi d'aquests fenòmens historicojurídics permetrà al futur jurista, que inicia els seus estudis de dret, reflexionar críticament sobre la interpretació, l'aplicació i fins i tot sobre la creació del nou Dret europeu actualment en fase de gestació i que constituirà, sens dubte, un dels majors reptes jurídics que els nostres futurs juristes hauran d'afrontar. Uns sòlids fonaments historicojurídics són una bona garantia per assumir i afrontar aquest important repte jurídic.
|
|||||
Relació amb altres assignatures:
Aquesta assignatura es relaciona amb altres assignatures igualment formadores com Història del Dret Espanyol, Història del Dret Català i Dret Romà.
|
|||||
Pel que fa als camps professionals en què troba la seva projecció, aquesta assignatura es vincula de manera molt particular amb l'àmbit acadèmic, i ofereix una formació essencial per a totes les disciplines jurídiques.
|
|||||
L'estudiant no requereix coneixements especials previs per poder portar a terme l'estudi de l'assignatura Fonaments Històrics del Dret. |
|||||
Objectius generals:
1. Comprendre que el dret és un producte històric en constant i necessària evolució. 2. Adquirir una idea de conjunt de la trajectòria històrica de la creació del dret des de l'època romana fins a l'actualitat. 3. Valorar la realitat jurídica actual com el producte de les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals per les quals ha anat passant la idea d'Europa. 4. Assimilar que el coneixement del dret històric i l'evolució del dret és una manera de relativitzar la dogmàtica actual. 5. Apreciar la interdependència del Dret amb altres àmbits de la realitat. 6. Accedir a les claus d'interpretació i comprensió de la formació i evolució de la tradició jurídica europea. 7. Assolir una mentalitat crítica en l'anàlisi dels ordenaments jurídics actuals a través del coneixement i reflexió del procés de formació del Dret. 8. Aprendre a consultar les fonts jurídiques més significatives que han servit per a conformar la nostra tradició jurídica. 9. Desenvolupar la tècnica necessària per a la realització de comentaris de textos historicojurídics.
Objectius i coneixements acadèmics específics:
- Assimilar la rellevància dels sistemes jurídics continental i del common law, i les seves raons històriques. - Conèixer les aportacions al nostre sistema de les tres tradicions: grecorromana, judeocristiana i germana. - Conèixer la influència a Europa del Cristianisme i l´herència de Carlemany i el Sacre imperi romanogermànic. - Entendre els efectes de la irrupció de l' Islam a Occident. - Conèixer els efectes de l' expansió del feudalisme en els diferents regnes occidentals. - Conèixer el concepte de dret a l'Alta Edat mitjana. - Assimilar la formació i expansió del ius commune i la seva convivència amb els drets propis. - Conèixer l' origen del mos italicus i del mos gallicus. - Conèixer l'evolució del Dret des de l'aparició de l' Estat fins el final de l' Antic Règim. - Conèixer els orígens de la ciència del Dret - Entendre la influència de la formació doctrinal de l' Estat en els territoris europeus. - Entendre els efectes de la sobirania en els territoris i la formació del dret. - Conèixer el fenomen compilador i els problemes vinculats. - Assimilar els efectes del pensament jurídic de la Il·lustració i la Revolució burgesa en la caiguda de l'antic Règim i el sorgiment de l' Estat liberal. - Conèixer la configuració de l'estat liberal: el liberalisme i la formació dels Estats nació; les primeres constitucions. - Conèixer els efectes de la Revolució burgesa en la societat: l'individu i el dret al servei de la burgesia. - Conèixer l 'origen i evolució del moviment constitucionalista, així com les experiències angloamericana i europees. Assimilar-ne els efectes: la divisió de poders, el reconeixement de Drets fonamentals. - Conèixer les diferents etapes dins de la història del constitucionalisme: les seves reformes. - Entendre el fenomen codificador com un mecanisme de solució a la disgregació, la incertesa del dret i les contradiccions. - Conèixer els diferents models de codificació europeus. - Assimilar la importància del iusnaturalisme i l'escola històrica del Dret i la Pandectística en el procés codificador.
Competències transversals:
Comunicar-se correctament, de forma oral i per escrit, tant en les llengu¿es pròpies com en una llengua estrangera.
Competències específiques:
Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ |
|||||
La relació de matèries es pot trobar a l'índex de la Guia de Lectures de la UOC, i no cal, doncs, reproduir-la aquí. Les lectures proposades en l'avaluació continuada i les lectures complementàries que es puguin suggerir conformen també el contingut de l' assignatura. |
|||||
|
|||||
El material per preparar l'assignatura pivota sobre la Guia de Lectura, que forneix l'estructura discursiva de la matèria, la qual es complementa amb lectures específiques, tal com recullen les UAs i les Ges |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|