Dret civil III Codi:  03.513    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.


El Dret Civil III té per objecte l'estudi dels drets reals, és a dir, els drets que tenen o poden tenir les persones sobre les coses. Aquesta assignatura resulta fonamental en el conjunt del Grau; és una de les parts del Dret Civil en la clàssica divisió de Savigny i, juntament amb el Dret Civil II, forma el nucli essencial del Dret patrimonial privat i, en bona mesura, del públic. És a més a més, una disciplina que exigeix canviar els motlles habitualment romanistes amb els quals s'estudia el Dret.

A través d'aquesta assignatura es pretén iniciar a l'estudiant en l'estudi i coneixement de les diferents categories legals que articulen juridicament l'atribució, gaudi dels béns, així com la possessió, la propietat, els drets reals limitats i el Registre de la Propietat i el seu funcionament en quant a instrument bàsic de publicitat d'aquestes situacions jurídico-reals.

 

Amunt


Cada vegada resulta més evident que la divisió del Grau en diverses assignatures és un recurs purament didàctic; a la pràctica, és molt estrany el cas que pugui estudiar-se i resoldre's aïlladament dins d'una disciplina jurídica. D'aquesta manera, la relació entre les diverses disciplines és obligada i l'especialització del jurista, cada cop més necessària atesa la magnitud del dret positiu, és també més difícil.
 
Dins del Dret civil, els drets reals ocupen tradicionalment el tercer lloc: suposen el coneixement previ dels grans conceptes de la Part General i es col·loquen després del Dret d'Obligacions i Contractes ja que comporten unes relacions més complexes. Efectivament, podríem dir (exageradament) que com a les obligacions, en els drets reals hi ha un subjecte actiu, el titular, però si busquem un subjecte passiu o obligat, trobarem que no és una persona concreta que deu una determinada prestació, sinó que afecta a la resta de l'univers, que té un deure general de respecte envers a aquella titularitat real i d'abstenir-se de fer actes que la pertorbin. Seguint amb aquest paral·lelisme, mentre que els contractes neixen per voluntat de les parts i les seves estipulacions resulten lícites mentre no siguin contràries a la llei, la moral o l'ordre públic, els drets reals són, en general a la pràctica, numerus clausus per voluntat del legislador civil liberal contrari a l'amortització dels béns i drets.

 Després vénen altres parts per a les quals serà necessari el coneixement dels drets reals: el Dret patrimonial de família suposa la formació d'un patrimoni conjugal en el cas dels règims de comunitat i, en qualsevol cas, la possessió d'un habitatge familiar, l'ús del qual pot ser objecte de litigi en els casos de separació i divorci; també tractarà el Dret de família sobre la protecció dels béns que puguin correspondre a menors i incapaços. Quant al dret successori, és aquest una font molt freqüent de drets reals: la successió per causa de mort transmet als hereus les propietats del difunt i, moltes vegades, drets reals limitats tan significatius com l'usdefruit.

Fora ja del Dret Civil, seria difícil de trobar una disciplina jurídica la comprensió de la qual no requerís el coneixement dels drets reals.

A l'Estat modern, potser hem de pensar en primer lloc en el Dret Administratiu. Atès que el poder sobre les coses no és exercit només per les persones físiques privades, els ens públics són sempre titulars de drets reals: existeixen uns béns de domini públic, com també existeix la propietat privada dels ens públics (el mateix Codi Civil espanyol fa aquesta distinció als articles 338 i ss.). Però alhora, la història registra un creixent intervencionisme i control estatal sobre els drets reals, fins al punt que s'ha arribat a dir que la història de la propietat és la història de les seves limitacions. En el tema corresponent s'estudiarà com va néixer la propietat en el Dret Romà com a un dret d'usar i d'abusar, i com aquest dret absolut s'ha anat limitant en favor de l'actual funció social del domini. Doncs bé, aquestes limitacions es troben a cavall del Dret Civil i del Dret Administratiu, formant les anomenades propietats especials.

El Dret Penal incideix en els drets reals en un doble sentit: protector, el títol XIII es dedica als delictes contra el patrimoni, i limitador, ja que la mateixa funció social de la propietat fa que aquesta es limiti fins a impedir al propietari sostreure la cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural.

El Dret Fiscal grava la transmissió, modificació i extinció de drets reals, ja sia per contracte, per herència o per donació; fins al punt que els actuals Impostos de Successions i Donacions i els de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats s'estudiaven abans conjuntament sota el nom d'Impostos de Drets Reals.     

Alguns drets reals tenen una importància pràctica i substantiva tan gran que per al seu exercici disposen de procediments especials, que formen part del Dret Processal i que sovint s'estudien en aquesta disciplina, com són els interdictes que protegeixen la possessió - judicis verbals sobre tutela sumària de la possessió-, o l'acció reivindicatòria, que reclama el domini.             

En el Dret Mercantil existeix una part de contractes, paral·lela a la mateixa part del Dret Civil; tot i que aquests contractes poden generar drets reals, no existeixen uns drets reals mercantils. Però sí que existeixen els drets sobre els títols valors que es transmeten per mitjans propis del Dret Civil o del Mercantil; especialment, les accions o participacions socials són objecte de drets reals que a vegades revesteixen una gran complexitat: per exemple, la propietat d'accions pròpies per la societat o l'usdefruit d'accions, on és tan difícil de distingir què és fruit (de l'usufructuari) i què és substància (del nu propietari).

Dins de l'àmbit dels Drets Reals, hi trobem conceptualment una part especialment àmplia i complexa, de la qual ja hem fet esment: l'anomenat Dret Hipotecari o Dret Immobiliari Registral; que a vegades conforma alguns temes del Dret Civil III i, d'altres la seva extensió fa separar-lo del Dret Civil i estudiar-lo com a assignatura optativa. Tot el tràfic jurídic immobiliari (no oblideu que la compra de l'habitatge i la seva hipoteca són els negocis jurídics més importants que celebra una família espanyola mitja), transcorre pels camins del Dret Hipotecari.

En el Dret Constitucional apareix el reconeixement i la protecció de la propietat privada, dins d'un sistema d'economia de mercat.

Amunt

Tot el que hem dit fins ara fa palès que el Dret Civil III resulta essencial per a totes les professions jurídiques, fins i tot per aquelles que, a primera vista puguin semblar més allunyades del Dret Civil. No obstant, atès que els drets reals sobre els béns immobles tenen una major importància econòmica i una major complexitat jurídica, el contingut de l'assignatura és molt important per als professionals relacionats amb aquest tràfic: advocats civilistes o privatistes, en general, advocats d'empreses immobiliàries, notaris i registradors de la propietat.

Amunt

Per a un correcte seguiment de l'assignatura i per tal d'assolir els objectius d'aprenentatge, és molt recomanable haver superat prèviament Dret Civil I i Dret Civil II.

Amunt

Conèixer, aprendre i utilitzar els conceptes bàsics que configuren els drets reals dins del marc general del dret civil patrimonial . En finalitzar el curs l'estudiant hauria d'haver après :
 
1. El mecanisme d´adquisició i transmissió dels drets reals.

2.La disciplina ordinària i constitucional de la propietat privada.

3. La disciplina ordinària i constitucional dels anomenats drets reals limitats. 

4. Els mecanismes d'aparença i publicitat dels drets reals.

 

Competències:

Competències específiques (conjunt de tècniques, habilitats aplicables a l'àmbit jurídic en general i a l'àmbit disciplinar de dret civil III). Cal desenvolupar les següents competències:

  • Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
  • Interpretació dels texts jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
  • Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
  • Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.


Competències transversals

  • Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

 

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ 

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".

Amunt

1. Els drets reals. La possessió.  

2. El dret de propietat. 

3. L'adquisició i la transmissió de la propietat i els altres drets reals. 

4. Les situacions de comunitat. 

5. La propietat Intel.lectual. 

6. 1ª part - Els drets de gaudi i les càrregues reals. 

6. 2ª part - Els drets de gaudi i les càrregues reals.   

7. Drets reals d'adquisició preferent.   

8. Drets reals de garantia. 

9. El Registre de la Propietat. 

Amunt

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt