Dret civil IV Codi:  03.514    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura de Dret civil IV té per objecte:

 

Per una banda, l'estudi jurídic de la institució familiar. Aquesta matèria es dirigeix a l'estudi jurídic de la institució familiar com a tal, és a dir, prescindint del fet que tota, o gairebé tota persona pertany a una família, circumstància que es projecta en les seves relacions jurídiques. El Dret Civil IV no esgota, per tant, les innombrables connexions possibles entre els subjectes del Dret en tant que membres d'una família, sinó que es cenyeix al seu estudi com a institució. Hem de tenir en compte que el Dret de família presenta una característica que fa especialment atractiva aquesta matèria: tots formem part d'una família i advertim que existeixen normes que la regulen. Qüestió diferent és determinar el grau de coneixement que tenim d'aquestes regles i de com influeixen en les nostres vides.

Per altra banda, l'estudi de la darrera de les parts especials en què es divideix el dret civil modern: el Dret de Successions. Fent un paral·lelisme amb la vida dels homes i les dones podem presentar el Dret civil i les seves institucions com un procés que en segueix l'evolució. El Dret civil acompanya la persona des del seu naixement fins a la seva mort, definint legalment fins i tot el mateix concepte de persona i també els de "naixement" i "mort". Tots tenen una significació evidentment extra-jurídica però el Dret civil se n'ocupa des de la seva rellevància jurídica. Així, la persona neix (adquisició de la personalitat), creix (capacitat i majoria d'edat), actua en societat establint relacions personals (matrimoni, parella estable, filiació...) i patrimonials (contracte, propietat...) i, finalment, arriba la mort (extinció de la personalitat). És en aquest darrer punt on se situa el Dret de Successions, ja que és la part del Dret civil que regula bàsicament com el patrimoni del difunt (drets i obligacions), pot i ha de passar a qui en seran els successors. La darrera part del Dret civil s'ocupa doncs de com, i amb quines limitacions, una persona disposa dels seus béns per a després de la seva mort i com se n'executa la voluntat. La successió té també una gran rellevància social i econòmica ja que dóna sentit a l'acumulació de patrimoni, i el seu possible traspàs garanteix un sistema econòmic fonamentat en la propietat privada de béns perdurables. La propietat no s'extingeix doncs per causa de mort, sinó que es traspassa. Aquest traspàs és l'objecte central de l'estudi del Dret de Successions. 

Amunt

 

 - Sobre la primera part de l'assignatura: DRET DE FAMILIA

 

Tot el Dret civil està relacionat entre si. N'hi ha prou amb contemplar la sistemàtica del seu estudi per comprovar que aspira a regular les diferents situacions que es produeixen al llarg de la vida d'una persona: naixement, capacitat, associació i contractació amb tercers, relacions amb els béns que l'envolten, matrimoni i filiació, mort i herència.

 El Dret de família es relaciona amb l'anomenada Part General del Dret civil, en tant que el naixement es pot produir dins o fora d'una família, amb importants conseqüències quant a la identificació de la persona (cognoms) i a la seva capacitat (potestat parental, tutela). La titularitat dels béns també es veu influïda per la pertinença a una família, tant respecte a la seva adquisició, com pel que fa al seu tràfic jurídic (amb gran intensitat en els règims econòmics de comunitat i amb molta menys en els de separació i participació). La contractació amb tercers també es veu afectada per la situació familiar dels contractants (poden cobrar els creditors els crèdits que tenen respecte un cònjuge amb els béns comuns del matrimoni? i amb els béns propis de l'altre cònjuge?). Finalment, els drets successoris de tota persona són molt diferents si es troba integrada en una família o si no hi està. I hem de tenir en compte que en molt bona mesura alguns dels principis successoris bàsics es troben profundament connectats amb institucions de Dret de família (pensem, per exemple, en la relació entre el règim de les llegítimes successòries i el règim econòmic familiar, o en com el dret evoluciona i reconeix drets successoris a les realitats familiars fàctiques com són les parelles estables).

 El Dret de família té, a més, un clar vessant públic, producte de la pròpia evolució del seu concepte. Si fins fa relativament pocs anys es considerava que la família constituïa l'estructura natural de la societat a la qual s'havia de reconduir tota relació privada d'una persona, el desmembrament de la família-grup social (integrada per diverses generacions i línies de persones que es consideren i són considerades com a grup homogeni) i l'aparició de la família nuclear (integrada exclusivament pels progenitors i els seus fills menors o no autosuficients, i de manera només excepcional per ulteriors generacions) ha produït l'adaptació del Dret a la nova realitat, substituint les conseqüències jurídiques de l'antiga concepció familiar (control de les decisions familiars per la pròpia família -Consell de Família-, preeminència de l'autoritat paterna, impossibilitat d'accés del Dret públic al nucli familiar) per noves regulacions en què l'Estat intervé decisivament (aparició de l'autoritat judicial com a última veu decisòria en els conflictes familiars, participació de l'Administració pública en situacions d'abandonament de menors, desaparició de la voluntat negocial en l'adopció, etc.).

 

Cal assenyalar, tanmateix, que el Dret de família és víctima d'una tensió entre dos factors contraposats: d'una banda, ens trobem amb la pretensió dels poders públics d'intervenir en alguns àmbits de les relacions familiars, propiciant una protecció més intensa dels subjectes més desemparats; però d'altra banda el legislador és també conscient que les solucions heterònomes no sempre són les més adequades, i això es tradueix en una potenciació de l'autonomia privada (decisions dels interessats) en certs sectors del Dret de família. I encara hem de recordar la creixent importància que els tribunals adquireixen en la gestió dels conflictes familiars, tenint sempre present les particulars característiques de cada situació familiar. El règim jurídic del conveni regulador en les crisis matrimonials és una bona mostra de les tensions a què es veu sotmès el Dret de família: sempre sembla preferible l'acord al qual arriben els cònjuges, si no es lesiona greument l'interès de cap subjecte; però alhora és necessari preveure criteris que puguin aplicar-se (i imposar-se als cònjuges) quan falta aquest consens entre els interessats.

 El Dret de família es divideix conceptualment en dos grans apartats: un, la persona com a tal en relació amb la família (o a l'absència de família), en el qual s'ha d'incloure la matèria relativa a la filiació de les persones, la potestat parental i la tutela; l'altre, la persona en quant persona casada o unida en parella estable, i en aquest apartat s'estudia tot allò relatiu al matrimoni o la parella i als seus efectes personals i patrimonials.

 Un factor que condiciona extraordinàriament el contingut de la part de l'assignatura relativa al Dret de família és la diversitat normativa que hi ha en el Dret civil espanyol. No és aquest el moment de recordar qüestions com ara la distribució de competències en l'àmbit civil entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, que ja us han turmentat en altres moments; però sí que convé apuntar que és principalment en l'àmbit familiar i successori on s'aprecien les disparitats més profundes.

Catalunya disposa d'un Dret de família propi, que en molts aspectes pot prescindir gairebé per complet de la regulació prevista en el Codi civil espanyol (CCesp). Catalunya ha integrat la seva regulació pròpia en un Llibre del Codi civil de Catalunya (CCCat), el segon, relatiu a la persona i a la família, que va ser aprovat per Llei 25/2010, del 29 de juliol, i que regula, entre d'altres qüestions, la persona i les seves institucions de protecció; i la família, des dels aspectes personals i patrimonials del matrimoni, a les parelles estables, la filiació, els efectes de la separació, el divorci i la nul·litat matrimonial, i les relacions convivencials d'ajuda mútua.

 Davant les opcions que s'inclinen per explicar només el Dret de família contingut en el Codi civil espanyol o només el propi de Catalunya, els mòduls de la UOC prefereixen oferir una visió més àmplia i sintètica. Recordeu que en general el Dret de família aplicable depèn del veïnatge civil de la persona, per la qual cosa en realitat no està supeditat a l'àmbit territorial: a Catalunya s'aplica el Codi civil espanyol a les persones subjectes al veïnatge civil del Codi civil espanyol; i a totes les persones, amb independència del seu veïnatge civil, en les qüestions que són de competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.8a. CE), com la forma del matrimoni, la capacitat per contreure'l o els requisits de la separació, el divorci i la nul·litat; i fora de Catalunya s'aplica el Dret català quan les persones tenen aquest veïnatge civil. És per això que s'exposa tant el Dret de família català com, encara que en menor mesura perquè no és pròpiament dret aplicable a Catalunya, el recollit en el Codi civil espanyol. No es parla d'altres ordenaments (aragonès, navarrès, balear...) per una qüestió de temps i de la necessària selecció de matèries.

 

  Sobre la segona part de l'assignatura: DRET DE SUCCESSIONS

1) La sistemàtica del Dret civil i la posició del Dret de successions.

 En tractar-se de la darrera de les parts del Dret civil és imprescindible, per tal de poder assolir adequadament els coneixements de l'assignatura, haver cursat anteriorment la resta d'assignatures de Dret civil, ja que el Dret de successions utilitza conceptes fonamentals com ara persona, negoci jurídic, obligació o propietat, que l'estudiant ja ha d'haver assolit o està assolint, com, entre d'altres, parentiu, filiació, règim econòmic del matrimoni o parella estable.

  El primer curs de Dret civil, a més de complir una funció introductòria del Grau , es centra en gran mesura en definir la posició jurídica de la persona, des del seu naixement fins a la seva mort: quan s'adquireix la condició de persona, en què consisteixen la capacitat jurídica i la d'obrar, com hi influeix l'edat i altres circumstàncies, en què consisteix la incapacitació, quins són els mecanismes tutelars del menor d'edat i de l'incapacitat, quan s'extingeix la personalitat, etc. El mateix concepte de mort que és utilitzat a Dret civil I com a finalització de la personalitat (art. 211-1.3 CCCat) és el que ara ens fa entrar en el procés successori. Tots els possibles casos problemàtics per a la determinació de la mort (commoriència, declaració de mort, etc.) i altres possibles problemes com la manca de capacitat suficient ja han estat estudiats, però ara cal tornar a tenir-los presents ja que tenen un tractament específic en el Dret de successions.

En les assignatures Dret civil II i III s'estudià l'anomenat dret patrimonial que regula l'activitat econòmica de la persona. És a dir, com -mitjançant quins instruments jurídics- s'adquireixen i es transmeten béns i serveis i com se'n pot gaudir. El contracte i la propietat són aquí els conceptes fonamentals que ara ja coneixeu bé. I des del Dret de successions cal tenir-los en compte, ja que aquesta branca del Dret bàsicament serveix per a transmetre la propietat mitjançant una figura negocial que n'és el seu eix central, tot i que no únic: el testament.

Per al Dret de successions és també important el Dret de família ja que les relacions jurídiques derivades del concepte de família (parentiu, filiació, matrimoni o parella estable), juntament amb llurs vicissituds i conseqüències econòmiques, són determinants, com veurem, en bona part de la regulació de la successió.

 

2)  L'estructura complexa de l'ordenament civil espanyol: el Codi civil espanyol i el Codi civil de Catalunya.

 A l'Estat espanyol existeixen diversos Drets civils, entre ells el de Catalunya. La Constitució Espanyola de 1978 establí, recollint la tradició del text del Codi civil espanyol de 1889, un sistema de distribució de competències que permet la coexistència de dos sistemes jurídics, el català i el del Codi civil espanyol, que s'apliquen quotidianament sobre el mateix territori i sobre les mateixes persones.

 Com bé sabem, l'art. 149.1.8a. de la Constitució reserva a l'Estat la competència exclusiva per a la legislació civil i esmenta uns títols competencials específics. Aquesta competència queda delimitada pel reconeixement que fa el mateix text constitucional a les Comunitats Autònomes on existeix dret civil propi de la capacitat legislativa per a conservar-lo, modificar-lo i desenvolupar-lo.

Aquesta competència, assumida per l'art. 9.2 de l'Estatut d'Autonomia de 1979, com també en la seva reforma de 2006 (art. 129 de la LO 6/2006, de 19 de juliol), ha estat utilitzada tant pel que fa al Dret de família, com en el cas del Dret de successions. Així, el legislador català regulà de manera completa una matèria que històricament sempre havia estat compresa en el seu Dret civil mitjançant la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del Llibre quart del Codi civil de Catalunya.

D'acord amb l'art. 149.1.8a. CE, l'Estat té competència sobre "les relacions jurídico-civils relatives a les formes de matrimoni", cosa que fa que, com hem dit, el Codi civil espanyol sigui aplicable també a Catalunya en alguna de les seves parts relatives al Dret de família. En canvi, en el Dret de successions, l'Estat no té cap competència i, per tant, la regulació la trobem íntegrament en el dret català, que ha de ser el nostre objecte d'estudi. No obstant, és també útil tenir una visió global de la successió en el Codi civil espanyol, a la qual es faran referències, tant per conèixer-la com per poder entendre'n millor els principals trets diferencials respecte de la regulació catalana.

Tot i que no sigui objecte directe del nostre estudi, també cal tenir present la progressiva internacionalització de les relacions familiars i successòries. En aquest sentit cal tenir en compte la recent entrada en vigor del Reglament Europeu 650/2012 que ho regula pel que fa a les successions.

3) Dret de successions i altres disciplines

Com sabeu, el Dret civil, per raons històriques i substantives, té una relació estreta amb moltes de les disciplines que integren el Grau en Dret. En el cas del Dret successori hi ha dues disciplines que en complementen una visió global des d'un punt de vista essencialment pràctic que l'estudiant, com a futur/a graduat/da haurà de tenir sempre present. En primer lloc, el Dret financer i tributari, ja que la successió està gravada amb un impost (l'impost de successions) que provoca sovint una organització successòria anòmala. En segon lloc, i també com a conseqüència del sistema fiscal, el Dret mercantil, ja que els grans patrimonis, especialment els productius, cerquen fórmules en aquest ordenament també per organitzar la successió empresarial al marge del Dret de successions. 

Amunt

És molt recomanable haver superat Dret civil I, Dret civil II i Dret civil III.

Amunt

 

 

En la primera part del temari, es pretén que l'alumne adquireixi uns coneixements bàsics en les matèries que conformen el Dret de família i que es concreten principalment en els següents objectius:

1.- Estudiar i assimilar el concepte de família: en primer lloc han d'assimilar-se els coneixements relatius a la pròpia conceptualització del que és una família. Pot sorprendre que ni el Codi civil espanyol ni el Codi civil de Catalunya proporcionin un concepte jurídic de família encara que el presumeixin. Lluny de ser un defecte és un avantatge, ja que la base eminentment social de la família determina que el seu concepte variï en funció de cadascuna. En aquest sentit hem de posar atenció en les denominades situacions quasi-familiars que, sense tenir la condició de pròpiament familiars, comparteixen algunes de les seves característiques (així, les esmentades relacions convivencials d'ajuda mútua). 

2.- Estudiar la institució de la filiació: la pertinença a una família ve determinada per la filiació, sigui matrimonial o no matrimonial, sigui per naturalesa o per adopció. En cada cas les formes d'establiment de la filiació són diferents, i ara hi cal sumar les relatives a la filiació derivada del recurs a la reproducció assistida, encara que els seus efectes en general no difereixin i formi part de la filiació per naturalesa. Després de la Constitució de 1978 resulta indiscutible que la filiació no matrimonial genera l'existència de família, però abans d'aquesta data la filiació llavors coneguda com a "il·legítima" vivia en una situació de total desemparament jurídic.

 3.- Estudiar el règim dels aliments, així com la potestat parental, la tutela i les institucions de guarda i protecció de menors. Un cop determinada la filiació, sorgeixen drets i deures recíprocs entre els membres de la família, orientats a l'ajuda mútua. Lògicament els deures es potencien a favor dels més necessitats i a càrrec dels que compten amb una major capacitat econòmica: es parla així d'obligacions alimentàries però també de potestat parental, i de representació i administració dels béns dels fills. En ocasions, tanmateix, l'absència de família obliga a buscar solucions alternatives perquè les persones necessitades no es vegin privades de l'oportú auxili: tutela, guarda de menors, acolliment... Algunes d'aquestes institucions han estat analitzades ja en Dret Civil I, posant l'accent en el seu caràcter de mesures de protecció de la persona.

4.- Copsar el règim jurídic del matrimoni i les relacions patrimonials i personals entre els cònjuges. La persona capaç pot constituir la seva pròpia família contraient o no matrimoni, tal i com s'ha dit més a dalt. El matrimoni com a acte jurídic que dóna inici a la nova família i al complex de relacions jurídiques que en deriven, és objecte d'una àmplia regulació legal. Un cop celebrat sorgeixen drets i obligacions, entre les quals destaquen les patrimonials: la voluntat d'unitat que inspira als contraents, el seu desig de compartir la vida, es reflecteix en el règim econòmic que a partir d'aquell moment regirà la seva vida en comú.

5.- Estudiar la regulació legal de les situacions de crisi del matrimoni:  lamentablement no sempre les coses van bé i, si el matrimoni entra en crisi, pot produir-se una separació amb manteniment del vincle, o la seva dissolució mitjançant el divorci, i fins i tot la declaració que mai no va arribar a existir (nul·litat). Les conseqüències patrimonials són sens dubte molt importants, però les personals ho són igualment, especialment en els supòsits en els quals del matrimoni o la parella estable han resultat fills que no han assolit la majoria d'edat.

6.- Analitzar el règim de les parelles estables: també ha de merèixer la nostra atenció el règim jurídic de les parelles estables. Cal plantejar si és oportuna la seva gairebé absoluta equiparació respecte del matrimoni que en fa el Codi civil de Catalunya, i quan es pot parlar de parella no casada. Aquí incideix una vegada més la distribució competencial en matèria civil entre l'Estat i les Comunitats Autònomes: mentre no hi hagi una Llei estatal sobre la matèria, són molt nombroses les lleis autonòmiques, amb criteris, com és obvi, no sempre coincidents (per exemple, reconeixement de les parelles homosexuals; possibilitat de les parelles homosexuals d'adoptar conjuntament, etc.).

 

En la segona part del temari, els objectius a assolir són els següents:

 

1.- Conèixer quins són els principis que informen la successió per causa de mort en el Dret civil de Catalunya.

2.- Entendre la importància del principi de llibertat de testar en el dret successori català i les seves repercussions jurídiques, familiars i socials.

3.- Aprendre la dinàmica del procés successori (com el causant és substituït pels seus successors).

4.- Comprendre els mitjans que estableix la llei per tal que el causant de la successió pugui disposar de forma voluntària del seu patrimoni per a després de mort.

5.- Dominar el possible contingut dels negocis jurídics en virtut dels quals el causant disposa del seu patrimoni per a després de la mort.

6.- Conèixer el destí del patrimoni del causant de la successió, en el supòsit que no hagi disposat de forma voluntària de la seva herència.

7.- Entendre les limitacions que estableix la llei al principi de llibertat de disposició per causa de mort.

8.- Conèixer el sistema català d'adquisició de l'herència i els seus efectes.

9.- Copsar les particularitats que presenta la regulació de la comunitat hereditària en el dret successori català i la regulació dels procediments de partició de l'herència.

10.- Aprendre els mecanismes de protecció del dret hereditari i dels interessos dels creditors hereditaris en el sistema successori català.

D'altra banda, en l'estudi de tota la matèria que integra el Dret civil IV és necessari que l'alumne, com a futur professional del Dret, sàpiga  adaptar-se als canvis legislatius, estudiar i comprendre les novetats legislatives.

 

Competències específiques 

 

  1. Identificació de principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per cada àmbit disciplinar.
  2. Interpretació del textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
  3. Aplicació del principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
  4. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com escrita.
  5. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic. 

 

Competències tranversals i generals

 

1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

2. Liderar equips de treball de manera creativa.

 

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ

 

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant disposarà dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

En aquesta assignatura s'hauran de realitzar 4 PACS, les dues primeres corresponents a la primera part del temari (Dret de família) i les dues darreres a la segona part del temari (Dret de successions).

Amunt

 

El mòdul primer es destina a la introducció al Dret de família, amb especial atenció a les diverses fonts existents en l'ordenament jurídic espanyol, als aliments i a les famílies de fet. Aquest últim punt és d'especial importància a Catalunya per la regulació exhaustiva de les parelles estables en el Llibre segon del CCCat (art. 234-1 i ss.), que introdueix canvis rellevants respecte de la derogada Llei 10/1998, d'Unions Estables de Parella. Actualment diverses CCAA disposen de normativa similar. Juntament amb l'estudi de l'obligació alimentària, que té la seva base en una relació de família, en aquest primer mòdul també s'estudien les noves fórmules d'acolliment de persones adultes, que sense constituir grups familiars s'hi aproximen extraordinàriament.

 El mòdul segon es dedica a l'estudi del matrimoni com a acte, com a conjunt d'activitats que desemboquen en el matrimoni com a estat civil. S'estudien aquí els requisits per contreure matrimoni i la forma de celebració, tot això segons la normativa del Codi civil que recull la competència exclusiva de l'Estat i que, a partir de la Llei 13/2005, d'1 de juliol, per la qual es modifica el Codi civil en matèria de dret a contreure matrimoni, disposa que el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o de diferent sexe. També s'examinen els efectes de la promesa de matrimoni i la transcendència de la inscripció del matrimoni en el Registre Civil. Subratllem des d'ara que el coneixement dels requisits del matrimoni es troba molt connectat amb el problema de la seva nul·litat.

 

 El mòdul tercer tracta els efectes del matrimoni tant en els seus aspectes personals entre els cònjuges com en l'aspecte patrimonial. En aquest últim sentit cal destacar l'estudi dels capítols matrimonials i dels diferents règims econòmics matrimonials, amb especial referència al sistema supletori català de separació de béns, als règims alternatius i voluntaris i als pactes en previsió de la ruptura matrimonial, que el Llibre segon regula de forma més detallada que el Codi de Família.

 

 El quart mòdul es destina a l'estudi de la crisi matrimonial, als requisits i conseqüències de la separació, el divorci i la nul·litat. En aquesta matèria és important no només tenir en compte el dret substantiu, sinó conèixer els trets bàsics del procediment matrimonial. A més, resulta particularment convenient analitzar les tendències bàsiques dels nostres Tribunals en aquestes matèries. També cal tenir en compte la  Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modificà el Codi civil i la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria de separació i divorci, que instaurà l'anomenat "divorci lliure", sense necessitat d'acreditar causa, en el nostre ordenament, entre d'altres novetats; i la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària, la qual possibilita la  separació i el divorci per mitjà d'un conveni formulat davant lletrat de l'Administració de Justícia o en escriptura notarial.  

 El mòdul cinquè es refereix a la filiació sigui per naturalesa o per adopció, sigui matrimonial o no matrimonial, segons la normativa del Codi civil i la recollida en el Codi civil de Catalunya. Òbviament no solament s'analitzen els diversos mecanismes a través dels quals pot quedar establerta la filiació, sinó també quins efectes en deriven. La problemàtica que actualment genera la reproducció assistida planteja unes qüestions de màxim interès, des del punt de vista jurídic, social i humà. En aquesta matèria, junt amb les normes que en matèria de filiació conté el Codi civil de Catalunya i que incorporen novetats importants, resulta de vital importància el recurs a una llei especial, de caire estatal: la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida.

 

 El mòdul sisè està dedicat a l'estudi dels sistemes de protecció de menors i les institucions de protecció de la persona. El mòdul se centra, en primer lloc, en l'estudi de la potestat parental, per analitzar, en un segon moment les institucions de protecció de les persones en el dret civil català: tutela, curatela, defensor judicial, guarda de fet i, amb caràcter més novedós, assistència i patrimoni protegit. En últim terme el mòdul aborda l'acolliment, com a institució de protecció de menors desemparats.

 

 El setè mòdul ens presenta el conjunt de la matèria pròpia del Dret de successions i en justifica la necessitat. Què esdevé quan una persona mor? Què se'n fa del seu patrimoni? El Dret de successions és la solució organitzada jurídicament per tal de donar resposta a aquestes qüestions i parteix de la idea central que una persona (causant) pot disposar del seu patrimoni per a després de la seva mort, possibilitat que es basa en la perpetuació de la propietat privada, que deixaria de tenir sentit sense aquesta possibilitat. El Dret de successions s'encarrega de fer possible el trànsit dels béns, drets i obligacions titularitat del causant de la successió a determinades persones (els successors) que són cridades a la successió, en principi, per voluntat del causant. Però el causant, tot i que el principi general és el de la seva llibertat per a disposar, està subjecte a una sèrie de principis jurídics i normes generals que en delimiten les possibilitats i que conformen l'estructura bàsica del Dret de successions. El setè mòdul ha de servir doncs per a començar l'estudi del Dret de successions analitzant-ne el conceptes més generals (causant, successor, hereu, hereu universal i particular), els principis informadors (necessitat d'institució d'hereu, entre d'altres) i qui (subjectes) i què (patrimoni) forma part del procés successori.

 

En el vuitè mòdul s'entra ja en l'estudi de la figura jurídica més important del Dret de successions: el testament. El testament plasma la voluntat de la persona causant de la successió. Els testaments tenen una sèrie de requisits legals i n'hi ha de diferents tipus que poden ser complementats amb altres formes testamentàries. El mòdul se centra en l'estudi dels testaments tenint en compte la seva teoria general com a negoci jurídic, les normes de capacitat per al seu atorgament, la seva possible ineficàcia, quines normes existeixen per a poder interpretar-los i qui s'encarrega o es pot encarregar d'executar-los. Un cop feta aquesta anàlisi, el mòdul analitza les diverses possibilitats legals que existeixen per a designar hereu, especialment els llegats i altres disposicions testamentàries possibles, prenent com a punt de vista els requisits o limitacions legals que existeixen en cada cas. L'hereu pot tenir substituts pels casos previstos pel causant (substitució vulgar o fideïcomissària) i hi ha altres figures molt rellevants com els llegats (successor particular). El mòdul finalitza amb l'estudi d'una altra institució que es pot utilitzar per a ordenar la successió: els pactes successoris, dels quals es dóna una visió general (successió paccionada o contractual).

 

En el novè mòdul s'analitza la successió intestada que es produeix, bàsicament, quan una persona mor sense testament, essent aleshores la llei la que determina qui en seran els successors. En segon lloc, el mòdul se centra en l'estudi d'una altra de les institucions típiques del Dret de successions: la llegítima, que es correspon amb aquella part del patrimoni de què el causant de la successió no pot disposar, ja que la llei en determina el destí. La llegítima, conceptualment discutida però encara vigent, presenta també una certa complexitat tècnica en la seva determinació. El mòdul finalitza amb l'estudi de la quarta vidual que suposa, en cas que es donin els requisits legals per a la seva existència, un benefici  legal  a favor del vidu/a aplicable a qualsevol successió, per tal de donar-li una certa protecció, encara que s'ha de relacionar amb allò  que el vidu/a ja rebi en la mateixa successió o per efecte de la dissolució del règim matrimonial per causa de mort.

 

En el desè mòdul s'analitza la fase executiva i final del procés successori: l'adquisició de l'herència per part d'aquelles persones que hi tenen dret. Així, cal analitzar en primer lloc l'acceptació de l'herència per part de qui hi tingui dret, per passar després a veure'n els principals efectes i modalitats. Ser hereu no és obligatori i per això és fonamental l'existència de l'acceptació. Què passa, però, quan en una successió hi ha més d'una persona cridada, què passa quan hi ha diversos successors d'una mateixa persona? La comunitat hereditària i les normes que la regeixen en són la resposta. Es tracta d'una comunitat que està destinada a desaparèixer mitjançant la partició de l'herència per tal que cada successor obtingui finalment allò que li pertoqui. L'estudi de la comunitat, la partició i les seves operacions, la col·lació i els seus efectes ens exposen com es produeix l'adquisició de l'herència. El mòdul finalitza amb l'estudi de la protecció del dret hereditari per tal de tutelar els drets dels successors quan hi ha hagut irregularitats, o bé no han format part des del primer moment del procés successori.

 


 

Amunt

Amunt

La base de l'estudi està integrada pels mòduls proporcionats per la pròpia UOC recolzats en els textos legals: Codi civil espanyol i llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la família, Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, Llei catalana de Mediació en l'àmbit del dret privat (15/2009, de 22 de juliol) i Llei d'Enjudiciament Civil (1/2000, de 7 de gener), entre d'altres.

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt