Filosofia del dret Codi:  03.534    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura Filosofia del dret pretén oferir als estudiants una oportunitat de portar a terme una reflexió filosòfica al voltant de la naturalesa del dret i de la seva justificació.  El dret és una pràctica social internament complexa i té una importància pràctica cabdal en el desenvolupament de la nostra vida diària. Aprofundir en l'anàlisi d'aquests dos aspectes pot contribuir a que tinguem una comprensió més clara de l'estructura del dret, del seu funcionament i de les relacions entre el concepte de dret i altres conceptes afins, com els de coacció, justícia, etc. Per tal de realitzar aquesta tasca i intentar assolir aquests objectius, l'assignatura s'estructura a partir de l'estudi de sis problemes rellevants per la filosofia del dret. Els tres primers tenen a veure amb la naturalesa del dret, ja que examinen les condicions d'existència dels sistemes jurídics, quines relacions poden haver-hi entre el dret i la moral i, finalment, si el dret està o no determinat. Els altres problemes són de justificació del dret. Així, ens preguntarem si està justificada l'obediència al dret, si les penes que imposa l'Estat estan justificades i si es poden donar raons en favor de la imposició de la moral per part del dret.

Amunt

En el Pla d'estudis de la UOC aquesta assignatura, dotada d'una càrrega docent de sis crèdits, està concebuda per a ser cursada en la part final dels estudis de Grau. La justificació d'aquest estat de coses es troba en la necessària contextualització que aquestes matèries aporten a la cultura dels juristes. Així, resulta necessari haver adquirit un mínim coneixement del dret per poder adoptar-lo com a objecte de la reflexió filosòfica. Per altra banda, ja en el primer curs del Grau es posen les bases d'aquesta reflexió en l'assignatura Introducció al dret.

Amunt

L'interès que té aquesta assignatura per a la pràctica professional és, principalment, indirecte. Tenir una sòlida formació jurídica bàsica contribueix, sens dubte, a ser un millor professional del dret i, alhora, augmenta la versatilitat del jurista per tal d'adequar-se a les necessitats canviants de les societats actuals. En aquest sentit, resulta important per un jurista adquirir un cert entrenament per adequar el seu pensament a les circumstàncies i als casos canviants, essent la reflexió filosòfica una bona forma d'adquirir aquest entrenament. A més, atesa la importància que es dóna en aquesta assignatura a l'argumentació (ja que el què importa principalment és donar arguments a favor o en contra d'alguna solució als problemes esmentats) i atès que ser capaç de realitzar bones argumentacions és una habilitat exigible a un bon jurista, aquesta assignatura contribueix a generar aquesta aptitud.

Amunt

Per tal de cursar amb profit aquesta assignatura, resulta molt recomanable haver cursat prèviament Introducció al dret i disposar d'uns coneixements jurídics prou amplis per donar sentit a la reflexió sobre el dret. És evident que no tindria cap ni peus plantejar-se la realització d'una reflexió mínimament acurada al voltant del fenomen jurídic si no es coneix mínimament aquest fenomen. Per altra banda, pot ser també aconsellable haver cursat Metodologia jurídica, cosa que ha de permetria a l'estudiant tenir una visió més completa dels problemes i de les tècniques de l'argumentació jurídica.

Així mateix és important tenir una certa sensibilitat filosòfica: com indica el mateix nom de l'assignatura, la tasca de reconstrucció conceptual pròpia d'aquesta matèria és, en gran part, una tasca de caire teòrico-filosòfica. Però, junt amb això, és necessari també conèixer i ser conscients de la realitat social en la que ens trobem, així com ser capaços d'adoptar un punt de vista reflexiu i crític enfront d'aquesta realitat. El fenomen jurídic té les seves arrels en el món social i, per tant, la seva comprensió profunda només és possible si som coneixedors del món que ens envolta i de les relacions que el constitueixen, així com dels seus antecedents històrics. Aquestes relacions són la matèria concreta sobre la qual opera el dret. De manera que com estudiants de dret i futurs juristes, és també important estar al corrent de l'actualitat i ser capaços de prendre posició davant dels esdeveniments socials, polítics i econòmics que la defineixen.

Amunt

És molt recomanable haver superat l'assignatura Introducció al dret.

Amunt

En els materials didàctics que formen part d'aquesta assignatura es poden trobar els continguts, les eines conceptuals i els arguments suficients per assolir els objectius generals següents:

1. Reflexionar sobre les condicions d'existència dels sistemes jurídics.

2. Analitzar les possibles relacions entre el dret i la moral.

3. Examinar les diverses qüestions relatives a la determinació del dret.

4. Ser conscients dels problemes que planteja la justificació de l'obediència
al dret.

5. Analitzar les possibles formes d'afrontar la justificació de la pena.

6. Saber quins problemes planteja la imposició de la moral a través del dret
en societats pluralistes i liberals.

A més dels anteriors objectius relatius als coneixements teòrics, hi ha l'objectiu de contribuir a l'assoliment d'una habilitat pràctica com és la d'argumentar amb coherència respecte a una sèrie de problemes, habilitat que després pot ser emprada per afrontar-ne d'altres.

En quant a les competències treballades, d'acord amb la memòria del Grau de Dret, són les següents:

Competències transversals:

  • Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars
  • Aprenentatge autònom i adaptació a les noves situacions

Competències específiques:

  • Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari
  • Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utlitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi
  • Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics
  • Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics
  • Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com escrita
  • Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic

 METODOLOGIA D'AVALUACIÓ

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consistirà en 3 PACs (Proves d'Avaluació Continuada).

Amunt

Mòdul 1.- El problema de l'existència del dret

Quins són els trets distintius de les societats que tenen sistemes jurídics?. Aquesta pregunta només es pot respondre identificant les característiques pròpies del dret, que el distingeixen d'altres formes de control social. A aquesta pregunta pretén respondre principalment la tesi social, l'examen de la qual ocuparà bona part d'aquest mòdul, dedicat a estudiar les condicions d'existència dels sistemes jurídics. Aquestes condicions són dues (que hi hagi una regla de reconeixement en una determinada societat i que les normes identificades a partir d'aquesta regla siguin obeïdes en general), la qual cosa ens porta a preguntar-nos quan existeix una regla de reconeixement i quan un sistema jurídic és eficaç.

Mòdul 2.- El problema de la relació entre el dret i la moral

En aquest mòdul s'examinen diferents posicions al voltant de la pregunta de si el dret està connectat de manera necessària, conceptualment, amb la moral crítica o no ho està. S'analitzen primer tres possibles respostes afirmatives a aquesta qüestió i després tres respostes negatives. En l'examen de cada posició es prestarà una especial atenció als principals arguments presentats per a defensar-la, i al balanç crític que se'n pugui fer. La disputa entre el jusnaturalisme i el positivisme jurídic sembla no tenir final, però potser una presentació d'aquest debat pot aguditzar la nostra comprensió del dret en dos sentits. D'una banda, ens podem adonar que en realitat aquest debat amaga qüestions variades que no sempre són prou distingides. D'altra banda, podem comprendre que les discussions filosòfiques mai no s'han de convertir en disputes estèrils sobre etiquetes, sinó en anàlisi crítica dels arguments que són usats en la defensa de les diferents tesis.

Mòdul 3.- El problema de la determinació del dret

Des d'un punt de vista pràctic, es pot dir que a un jurista li interessa determinar fins a quin punt els materials jurídics que són identificats partint de la regla de reconeixement serveixen per a donar resposta als conflictes jurídics que acaben desembocant en els tribunals. Si tots els elements que serveixen per a prendre decisions en l'àmbit jurisdiccional, on els jutges i tribunals resolen casos concrets, estan prèviament determinats per les normes generals promulgades pel legislador, llavors l'activitat dels jutges és purament mecànica i les seves decisions no impliquen una innovació del dret prèviament existent sinó una simple aplicació. Però això, actualment, és sostingut per pocs autors. En tot cas, va ser defensat pel formalisme estricte en èpoques pretèrites. En l'actualitat, els filòsofs del dret solen rebutjar o bé que l'activitat dels jutges sigui simplement mecànica, o bé que aquesta activitat consisteixi en l'aplicació de normes precedents, o totes dues coses alhora. En aquest mòdul analitzarem tres problemes que afecten la determinació del dret. Es tracta dels problemes d'indeterminació, de subdeterminació i sobredeterminació. Al final del trajecte comprovarem que és molt difícil negar que hi hagi un cert grau de discrecionalitat per part dels jutges a l'hora de prendre les seves decisions jurisdiccionals.

Mòdul 4.- El problema de la justificació de l'obediència del dret

 Una vegada delimitat aquest problema clàssic de la reflexió filosòfica, es passarà revista a algunes de les possibles respostes que es poden donar sobre aquest. Una primera manera d'afrontar-lo és vinculant l'obligació d'obeir al dret amb l'existència d'un consentiment per part dels seus destinataris, bé sigui aquest exprés, tàcit o hipotètic. Després de veure les dificultats d'aquest plantejament, examinarem la visió anarquista, que porta d'alguna manera a l'extrem les dificultats que presenten les teories voluntaristes. També aquesta posició és insatisfactòria. Però, si això és així, cal deixar de banda la visió centrada en el consentiment i intentar defensar el deure d'obediència per mitjà d'altres arguments. Això és el que intenten les teories no voluntaristes, a l'examen de les quals es dedica l'apartat 5. S'hi analitzaran versions instrumentals de l'estat (l'utilitarisme i la concepció de l'autoritat com a servei), les que defensen un deure institucional d'obediència i les que ho conceben com un deure natural. Per raons diferents, cap d'aquestes teories no assoleix el seu objectiu, que és el de justificar un deure o obligació universal d'obeir al dret, per bé que totes tenen aspectes suggeridors i plausibles que s'aniran posant en relleu al llarg de l'exposició. El mòdul acaba amb un apartat dedicat a la caracterització i possible justificació de la desobediència civil.

Mòdul 5.- El problema de la justificació de la pena

Tal com ens arriba a l'actualitat, el debat sobre la justificació de la pena gira entorn de quatre possibles objectius. El primer consistiria a retribuir el delinqüent per l'acció que ha dut a erme. El segon passaria per entendre que l'important és que amb el càstig del delinqüent es pugui evitar la seva reincidència, i que altres facin altres delictes. Per tant, l'objectiu seria la dissuasió: aconseguir convèncer el delinqüent real o potencial del fet que resulta costós cometre delictes. En tercer lloc, trobaríem l'objectiu de la incapacitació, la preocupació de la qual seria impedir físicament que el delinqüent pugui delinquir. Finalment, hi ha qui pensa que l'objectiu que pot ajudar a justificar la pena és la rehabilitació del delinqüent. Al llarg del mòdul veurem cada una d'aquestes possibilitats de justificació, i en cada cas valorarem l'encert i l'abast de cada una. També s'examinaran problemes relacionats amb la dificultat de mantenir diversos d'aquests objectius alhora. Així, per exemple, es veuran els casos del violador compulsiu o el desafiament que suposa el determinisme. Es revelaran també al seu moment alguns dilemes i paradoxes en què s'incorre pel fet de voler mantenir aquestes justificacions dispars. El mòdul acabarà amb l'anàlisi d'algunes possibilitats de justificació conjunta de models retributius amb altres de caràcter utilitarista.

Mòdul 6.- El problema de la imposició jurídica de la moral

En aquest mòdul s'examinen diverses qüestions relacionades amb la justificació de la imposició de la moral mitjançant les normes jurídiques. Com veurem, en realitat es tracta de dos problemes, en funció que "moral" es refereixi a la moral positiva o a la moral crítica. Per això, després d'haver especificat la distinció anterior, s'analitza en l'apartat 2 la possible justificació de la imposició jurídica de la moral positiva. S'arriba a la conclusió que des d'una perspectiva liberal no s'escau aquesta justificació, ja que implicaria acceptar en última instància que el que la majoria crea compta com a criteri de correcció moral. En l'apartat 3 es passa revista a una sèrie de qüestions que tenen com a eix comú la possibilitat de justificar la imposició de la moral crítica. S'arriba a la conclusió que aquest tipus d'imposicions es duen a terme mitjançant mesures perfeccionistes que s'oposen frontalment a mesures de caràcter liberal. S'analitzen, llavors, en l'apartat 4, les característiques pròpies d'una concepció liberal de la societat, que, en el seu sentit més ampli, es correspon amb la defensa dels principis d'autonomia, inviolabilitat i dignitat de les persones. El mòdul acaba fent atenció a les anomenades mesures paternalistes i en descriu les característiques i com es poden distingir de les mesures perfeccionistes i, finalment, s'indaga en la seva possible justificació. El resultat al qual ens porta aquesta indagació és que certes mesures paternalistes, a diferència de les perfeccionistes, poden estar justificades en una societat liberal.

Amunt

Amunt

Els materials didàctics obligatoris per tal de preparar l'assignatura són els que estan recollits en els mòduls. En ells s'indiquen també les lectures que poden resultar complementàries i que poden ajudar a desenvolupar algunes de les qüestions que s'hi tracten.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt