• Descripció

La necessitat de protecció específica de certes persones com ara menors d'edat i incapacitats i d'altres d'especialment vulnerables o discapacitades ha estat, tot i els diferents graus de civilització i desenvolupament, una constant en la història humana. L'ordenament jurídic hi ha donat resposta i ja en el dret romà es coneixen institucions de protecció com la tutela i la curatela. El dret català té també una llarga tradició en la regulació de les institucions de protecció de la persona que en els darrers temps ha incrementat la seva rellevància, tal com es ve produint en el conjunt del dret comparat tenint també en compte l'impuls de les Convencions internacionals adoptades els darrers anys sobre aquestes matèries.

La nostra societat presenta algunes dades sociològiques i econòmiques que expliquen aquesta creixent necessitat de protecció que cal organitzar també jurídicament. Així, l'allargament de la vida humana amb els fenòmens de salut que s'hi associen, les dificultats per a cobrir necessitats bàsiques o la reducció dels nuclis familiars són factors que juntament amb consideracions ètiques i polítiques, han potenciat la intervenció del legislador en l'establiment de mesures protectores de les persones que no poden regir-se per si mateixes -com sempre ha fet l'ordenament- però dirigides també cada vegada més a l'establiment d'institucions jurídiques dissenyades per a persones vulnerables, dependents, discapacitades o amb necessitats específiques però que no estan necessàriament mancades de tota capacitat natural. La incapacitació -total o relativa- perd pes doncs com a element central del sistema de protecció i deixa pas a un conjunt d'institucions, no sempre del tot coherents entre sí, que pretenen cobrir les altres situacions que es van produint en l'evolució personal i social.

L'assignatura està dedicada a l'estudi de les diferents institucions jurídiques de protecció de la persona que des de l'àmbit del dret civil donen resposta a aquestes necessitats i que actualment trobem regulades en el títol II del llibre II del Codi civil de Catalunya -relatiu a la persona i la família- (aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol) i en alguna legislació complementària. Així, trobem, entre d'altres, una extensa regulació de la tutela (arts. 222-1 a 222-54), la curatela (arts. 223-1 a 223-10), el defensor judicial (arts. 224-1 a 224-5), la guarda de fet (arts. 225-1 a 225-5) i la novedosa regulació de l'assistència (arts. 226-1 a 226-7) i dels anomenats patrimonis protegits (arts. 227-1 a 227-9). També, la regulació de la protecció de menors desemparats (arts. 228-1 a 228-9) que cal complementar amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

També es considera interessant poder disposar d'uns materials que tracten els mateixos problemes des del punt de vista del dret estatal (Codi civil espanyol) per tal de completar la informació tot i que el nostre estudi se centri en el dret català. El CCEsp partint de la regulació de la incapacitació des d'un punt vista general (arts. 199-201) i regula determinades institucions de protecció: la tutela (arts. 222 a 285), la curatela (arts. 286 a 293 i art. 297), el defensor judicial (arts. 299 a 302) i la guarda de fet (arts. 303, 304 i 306). Tot i una certa paràlisi del Codi civil espanyol, és també destacable l'intent del legislador espanyol per impulsar un tractament general, superant les velles categories civils, més adequat als nostres temps com es feu a través de la Llei 39/2006, de 14 de setembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i molt especialment en l'àmbit civil amb la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del codi civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la Normativa Tributària.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura té relació amb Dret civil IV. S'hi estudia de manera més específica i detallada les institucions de protecció respecte les que es proporciona una visió general en el mòdul 6 de Dret civil IV. Aquesta matèria té també punts de connexió amb la resta del dret de família i del dret civil (dret de la persona, dret de successions i dret patrimonial en general).

• Camps professionals en què es projecta

Estudiants que vulguin aprofundir en l'estudi jurídic del dret de la persona i les institucions de protecció orientant-se al treball directe en aquests camps i a l'assessorament tant en institucions públiques com privades dedicades a activitats de protecció de menors, incapacitats i suport a discapacitats.

• Coneixements previs

Per cursar aquesta assignatura es recomana haver realitzat totes les assignatures de dret civil del grau.

• Informació prèvia a la matrícula

És molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures de dret civil, especialment dret civil I -part general- i dret civil IV -dret de família i successions-.

• Objectius i competències

- Competències específiques 

1.Cercar, obtenir i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)

4.Negociar, argumentar i mediar en l'entorn professional

5.Analitzar la realitat social amb la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials

Competències tranversals i generals 
1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars 


Objectius d'Aprenentatge: 

- Analitzar i estudiar aprofundidament les institucions de protecció de la persona, el seu règim jurídic, els casos en què són aplicables i la relació que poden tenir entre elles.

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".

• Continguts

El contingut de l'assignatura s'organitza en tres blocs:

1. Introducció a les institucions de protecció i estudi de la tutela i la curatela.
2. Estudi de les altres institucions de protecció: poders preventius, assistència, defensor judicial, guarda de fet i patrimonis protegits.
3. La protecció dels menors desemparats i en situació de risc.

En primer lloc, s'analitzen la tutela i la curatela (unitat 1) com les dues institucions tradicionals de protecció de la persona tant per a menors -no sotmesos a potestat parental- com per a majors incapacitats total o relativament. Les dues institucions supleixen total o parcialment la manca de capacitat de la persona, fruit de la seva minoria d'edat -sense potestat parental efectiva- o de la seva incapacitació (total o relativa) o de la seva minoria d'edat en cas d'emancipació funcionant aleshores com a complement de capacitat.

En segon lloc, s'analitzen les altres institucions de protecció (unitat 2) que, partint dels mateixos principis protectors poden ser substitutius o alternatius a la tutela i a la curatela segons la situació concreta de la persona (poders preventius, assistència) i tenir també una vocació menys general com a complement de les institucions tradicionals amb caràcter transitori o per a una necessitat concreta determinada per l'ordenament (defensor judicial, guarda de fet) o bé orientat a una possible protecció patrimonial (patrimonis protegits). En aquests casos les institucions de protecció ja no deriven sempre de la incapacitació de la persona, en poden ser alternativa o bé poden funcionar al marge de la mateixa.

En tercer lloc, s'analitza el desemparament de menors (unitat 3). El dret civil no es pot entendre desconnectat de la resta de l'ordenament i així, malgrat la necessària intervenció pública, cal també estudiar la figura del desemparament i de les situacions de risc, que quedant també fora del nucli familiar, estan fortament relacionades amb la tutela tot i presentar variants en la regulació i solucions diferents fruit de les necessitats d'organització o compartició de les funcions en aquestes situacions específiques.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material bàsic són els mòduls editats per la UOC, elaborats pels profs. Esther Farnós i Marc-R. Lloveras. Com a eina complementària i de comparació també es poden tenir en compte els mòduls de dret estatal de la prof. María A. Blandino. La lectura i estudi d'aquests materials completats amb la tasca de la consultoria ha de ser la base per a assolir els objectius de l'assignatura. En els materials trobareu també diverses lectures recomanades que s'aconsella seguir amb les indicacions que, si és el cas, donarà el consultor, el qual també facilitarà altres referències bibliogràfiques quan es consideri necessari.

Al marge d'aquest material bàsic cal destacar els següents elements de treball:

1.- La legislació. És a dir, el dret positiu que estem estudiant del qual se n'aconsella la lectura progressiva a mesura que es vagi avançant en l'estudi de les tres parts fonamentals dels mòduls. Tenir i utilitzar el text legal de referència és molt important per entendre millor els mòduls: és doncs una eina de consulta bàsica. Pel que fa a les referències al Codi Civil espanyol es recomana amb la mateixa finalitat la lectura dels articles corresponents.

2.- La jurisprudència. Al costat de la legislació i dels apunts o mòduls que ens la van explicant cal tenir sempre molt present la tasca dels tribunals que l'apliquen. Per això els apunts i els mòduls també fan referències a les sentències més importants, destacades o il·lustratives del seu contingut.

3.- Manual. El manual és una eina de consulta que, al marge de la tasca de la consultoria, ha d'ajudar a l'estudiant a resoldre dubtes, assentar els seus coneixements o ampliar-los. Respecte la matèria objecte d'estudi pot resultar un bon punt de referència el manual dels autors Del Pozo, Vaquer i Bosch, Derecho civil de Cataluña. Derecho de famíla (Marcial Pons, 2013) tot i que cal tenir present que la nostra matèria es tracta en només 3 capítols d'aquest manual.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació