Dret romà Codi:  03.555    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Enfocament conceptual de l'assignatura

El Dret romà, a més de ser un monument impressionant de la cultura antiga, un capítol central de la història del Dret i de l'Estat, és un component essencial de la tradició jurídica europea. Per aquesta raó sempre ha jugat un paper fonamental en la formació jurídica ja que introdueix l'estudiant en el món del Dret i li proporciona coneixements essencials que li facilitaran l'estudi, la comprensió i l'anàlisi d'assignatures posteriors dels estudis i, en particular, del Dret privat.

Aquesta assignatura constitueix la primera aproximació als conceptes jurídics bàsics del dret privat i permet familiaritzar l'estudiant amb una terminologia nova. El nostre ordenament jurídic, com molts dels sistemes jurídics vigents, es nodreix dels principis i institucions romanes, per la qual cosa els coneixements assimilats en l'estudi d'aquesta matèria facilitaran l'aprenentatge d'altres matèries, principalment les de dret privat.

Val a dir també que l'estudi del Dret romà contribueix de manera important a la formació intel·lectual del jurista. Serveix com a instrument conductor de l'evolució de qualsevol institució o principis jurídics els antecedents dels quals es remunten a l'època romana. Atès el seu caràcter de pilar bàsic i component essencial de la tradició jurídica europea, cristalitzat en molts dels codis en vigor, el Dret romà és un element de primer ordre a l'hora de realitzar un estudi de dret comparat, i constitueix una eina imprescindible en la difícil tasca d'interpretació normativa. És també de gran utilitat per a la creació de normes noves i per a emplenar llacunes en les existents.

Atès el seu caràcter introductori, per afrontar el seu estudi no es requereixen més coneixements que els necessaris per a accedir a l'entorn universitari i que l'alumne tingui una certa sensibilitat per la història i altres ciències socials. És, en canvi, una de les assignatures que proporciona precisament coneixements jurídics previs necessaris per a cursar-ne d'altres.

Amunt

Dret Romà és una assignatura troncal de la llicenciatura de Dret i optativa al grau de Dret, dotada d'una càrrega lectiva de 6 i 4 crèdits respectivament. La seva situació en el principio dels estudis ve determinada pel seu caràcter fonamentalment propedèutic. Aquesta funció la comparteix amb d'altres assignatures situades també al començament del pla d'estudis com són Teoria del Dret, Història del dret espanyol, Història del Dret Català o Fonaments Històrics del Dret.

El Dret romà està a més a més íntimament relacionada amb el Dret civil i el Dret internacional privat, en tractar-se d' una introducció històrica als conceptes i doctrines fonamentals del Dret privat modern.

 

Amunt

El coneixement del Dret romà suposa, en definitiva, el complement perfecte per al professional de la política, de la judicatura, per al notari, el registrador, l'investigador, l'advocat, el jurista en el més ampli sentit de la paraula.

Amunt

L'estudiant no requereix d'especials coneixements previs per poder portar a terme l'estudi de l'assignatura

Amunt

Amb l'estudi del Dret Romà es pretén introduir l'estudiant en el món del Dret, i, al mateix temps, modelar el seu pensament, per tal que després pugui assimilar amb menys dificultat el conjunt de normes, principis i institucions que intervenen en el tràfic jurídic. L'objectiu principal és, doncs, proporcionar a l'estudiant uns coneixements jurídics bàsics que el permetin afrontar amb posterioritat tant la seva formació com la seva activitat professional.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

- Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
- Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques de cada àmbit disciplinari.
- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars
- Aprenentatge autònom i adaptació a situacions noves

Amunt

La dotació de l'assignatura amb una càrrega docent de 6 o 4 crèdits és limitada si es té en compte el temps disponible per a estudiar l'ambiciós contingut tradicional de l'assignatura, que es compon d'història del dret romà, institucions de dret privat romà i procés civil romà, matèries difícils de comprimir a causa de la seva densitat. Això obliga a seleccionar uns nuclis temàtics en els quals s'ha de concentrar l'estudi de la matèria.

Aquests nuclis es distribueixen en els mòduls següents:

Mòdul didàctic 1: Història del Dret Romà (1 crèdit)
Època de l'estat ciutat: El Dret romà arcaic (fins al primer terç del segle III aC).
Època de l'Imperi universal: Drets preclàssic i clàssic (fins al primer terç del segle III dC).
El baix imperi: Drets postclàssic i justinianeu (fins al segon terç del segle VI dC).

Mòdul didàctic 2 procés civil romà (0,5 crèdit)
Procés civil romà (0,5 cr).

Mòdul didàctic 3: : Dret de persones, Dret de família i dret de successions  (1,5 crèdit)
Dret de persones (0,5 cr).
Dret de família (0,5 cr).
Dret de successions i donacions (0,5 cr).

Mòdul didàctic 4: Dret patrimonial romà I. Drets reals (1,5 crèdits)
Les coses.
Els drets reals.

Mòdul didàctic 5: Dret patrimonial romà II. Dret d'obligacions (1,5 crèdits)
L'obligació.
Els contractes.

Com podeu veure el Mòdul I es correspon amb la introducció històrica, que resulta imprescindible per situar el Dret de Romà en el seu context polític i social. Els altres quatre mòduls es dediquen a l'estudi de les institucions del dret privat romà. Cal tenir present que tots els mòduls es relacionen entre sí: Les persones (Mòdul 3), com a subjectes de drets i obligacions (Mòduls 4 i 5) dels quals són titulars, poden exercitar els seus drets i protegir-los davant agressions externes (Mòdul 2 -Dret processal-); i, a la seva mort, la titularitat d'aquests drets i obligacions passa a altres persones (Mòdul 3 -Successions i donacions-), essent diferent en cada època (Mòdul 1) la regulació a l'efecte.

Amunt

Dret romà PDF

Amunt

El material didàctic de l'assignatura s'erigeix en la referència bàsica per al seu seguiment, actuant com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge. Aquest material consta dels cinc mòduls didàctics esmentats en l'apartat 'Continguts' i en els textos que trobareu a la Web

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final presencial (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt