Història del dret espanyol Codi:  03.556    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

La Història del Dret Espanyol és, amb quatre crèdits, una assignatura optativa als Estudis del Grau de Dret (EEES). És una assignatura que pretén dotar els estudiants d'uns coneixements  necessaris per comprendre com s'ha arribat a l'ordenament jurídic actual a l'Estat espanyol; així doncs, afirmar que el dret és un producte històric comporta creure que el dret només pot ser comprès històricament i no dogmàticament. Essent, doncs, el dret, un producte històric, és versemblant defensar que la història del dret pot jugar un paper important per introduir l'estudi del dret. A més a més, l'assignatura d'història del dret és l'enllaç idoni entre els estudis secundaris i alguns estudis superiors -on la desconeixença de l'univers jurídic i dels seus conceptes i terminologia específica és total- amb l'estudi del dret com a coneixement tècnic i especialitzat. L'assignatura d'història del dret també ha de servir per relativitzar el fenomen jurídic en cada societat.

Avui ningú no dubta que si la finalitat principal dels estudis jurídics és la de formar juristes i no simples tècnics, les assignatures formadores --com ho és la història del dret-- hi han de jugar un paper gens menyspreable. Si l'assignatura es triés els primers anys dels estudis universitaris, no hi ha dubte que contribuirà a la formació integral de l'estudiant i li proporcionarà un bagatge cultural indispensable per comprendre el món on viu i on un dia . desenvoluparà la seva activitat professional.

Per a fer-se'n una primera idea, convé tenir present que l'assignatura d'Història del dret espanyol tradicionalment ha estat considerada una assignatura eminentment formadora, tant des del punt de vista dinoucentista -per fornir una visió històrica dels precedents immediats al Dret que aleshores s'estudiava- com des d'una perspectiva més pròxima a la nostra situació actual, en què forneix la visió de l'evolució seguida pel dret viscut a les diverses èpoques, alhora que permeten conèixer i comprendre els processos per què s'ha passat fins arribar al nostre dret i sistema jurídic actuals.

A diferència d'altres disciplines dels estudis de Dret amb qui compartim el caràcter eminentment formador, la nostra assignatura permet accedir a les claus d'interpretació i de comprensió del desenvolupament autònom de la tradició jurídica romana a la península fins a l'edat contemporània, i, principalment, des del vessant del que, amb conceptes actuals, designaríem com les fonts i institucions de dret públic, si bé també convé no oblidar l'evolució dels mateixos àmbits que avui s'englobarien sota la denominació de dret privat.

L'estudi dels materials -i també les tasques que desenvolupareu a les activitats d'avaluació continuada- us proporcionaran uns primers mecanismes de coneixement, d'anàlisi i de comprensió que transcendiran el que és estrictament propi dels àmbits material i temporal de l'assignatura. L'estudi actiu de la Història del dret espanyol us proporcionarà, doncs,  les claus necessàries per a comprendre com s'ha arribat a la creació del Dret actual, alhora que us permetrà de conèixer determinats mecanismes d'anàlisi que, degudament adaptats, podreu aplicar no solament a altres assignatures dels estudis de Dret sinó també al vostre exercici professional.

Pel que fa als coneixements previs a l'assignatura, no en calen d'específics; basten els coneixements d'història -general, de Catalunya i d'Espanya- adquirits durant l'ensenyament secundari. En cas que l'ensenyament secundari quedés una mica lluny en el temps, aleshores us recomanem, sia de fer una relectura dels llibres de text de secundària, sia de llegir alguna síntesi d'història d'Espanya i/o dels antics territoris de la Corona d'Aragó.

D'entre la molt abundant bibliografia de síntesi és especialment interessant, rica i molt llegidora, l'obra de Pierre Vilar, Historia de España, Editorial Crítica, Barcelona, 1981 (12ª ed. -n'hi ha reimpr.-), 180 pàgs; que també hi és en versió catalana. Per als territoris de la Corona d'Aragó encara és vàlida i útil la síntesi de Ferran Soldevila, Resum d'història dels Països Catalans, Ed. Barcino, Barcelona, 1984 -n'hi ha reimpr.-. Podeu consultar també -encara que només aplega el període medioeval-, T.N. Bisson, Història de la Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana, Ed. Crítica, Barcelona, 1988. Per a un àmbit cronològic més ample, Josep M. Salrach i Eulàlia Duran (coord. per A. Balcells), Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714, 2 vols, edit. Edhasa,Barcelona, 1982, 1268 pàg., així com la part corresponent de M. Ardit, A. Balcells, N. Sales (coord. per A. Balcells), Història dels Països Catalans.De 1714 a 1975, Edhasa, Barcelona, 1980, 823 pàg. Al costat d'aquestes obres podeu trobar atres visions de conjunt igualment útils.

Si el que us cal és una consulta concreta, per a història dels antics regnes peninsulars i per a la història d'Espanya podeu acudir a R. Menéndez Pidal (Historia de España, edit. Espasa-Calpe, Madrid, 39 vols., fins ara, l'últim de 1994) i per a Catalunya a la dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 (Història de Catalunya, 10 vols.). En aquest sentit també és força útil recórrer a la Gran Enciclopèdia Catalana (ho podeu fer telemàticament des del Campus Virtual) i al Diccionari d'Història de Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 1994. Al costat d'aquestes obres podeu trobar altres visions de conjunt igualment útils.

Cal dir que llegir tot això no és estrictament necessari, però és segur que, a més de fer cultura general, les obres de síntesi de Pierre Vilar i de Ferran Soldevila ajudaran considerablement l'estudiant que ara no estigui gaire fort en història.

D'una altra banda, com que la història del dret que aprendreu durant el curs no és quelcom inventat pels historiadors del dret sinó el resultat de l'anàlisi i la interpretació de textos històrics -jurídics i no jurídics -, sembla convenient que per a fer d'historiadors del dret els estudiants de la disciplina siguin capaços de dominar algunes tècniques auxiliars de la història o, si més no, sàpiguen on cercar les informacions i dades que els caldran.

Entre aquesta bibliografia instrumental els títols poden ser infinits. Per a cronologia, tot i que sol ser una necessitat molt específica i puntual, podeu acudir a A. Cappelli, Cronologia, Cronografia e Calendario perpetuo. Dal principio dell'Era Cristiana ai giorni nostri, edit. Hoepli, Milano, 1930, i per a temes d'arxivística a Pere Puig i Ustrell: Els pergamins documentals. Naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic, col. Normativa arxivística, 3, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1995.

Finalment, i pel que fa als documents que teniu disponibles al campus virtual (a l'apartat Recursos), conscients que no tothom està en disposició de comprendre textos en llatí, hem optat per oferir-vos-els traduïts al català -la versió no és nostra- quan només es trobaven en llatí i oferir-vos-els en la forma original quan eren textos catalans o castellans, per bé que la lectura i la comprensió dels textos catalans i castellans medievals no és tan fàcil i evident com en la llengua actual.

Caldrà, doncs, comptar amb algun bon diccionari i consultar el Diccionari Català-Valencià-Balear d'A.M. Alcover i de F. de B. Moll (són deu volums) i l'etimològic de Joan Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Curial edicions catalanes i "La Caixa", Barcelona, 1980-2002, 10 vols.), autor també d'una obra clàssica equivalent per a la llengua castellana.

Abans d'entrar tant de ple en la matèria creiem que és important fer una petita anàlisi del perquè de l'estudi de la Història del Dret i la seva importància dins el pla d'estudis de Dret. Creiem, en primer lloc, que el que us proporcionarà l'estudi de la Història del Dret espanyol és una perspectiva històrica que us ajudarà a comprendre en tota la seva extensió la situació actual en què ens trobem dins del nostre ordenament jurídic positiu. Però, a més, també creiem que a través de les diferents activitats que es portaran a terme durant el semestre, podreu aprendre a reflexionar sobre les qüestions que se us aniran platejant, analitzar els textos jurídics de l'època i així anar-vos introduint en una competència bàsica dels juristes, el comentari de textos, que en definitiva és la major part de la feina que fa qualsevol jurista (que no és altra que l'anàlisi dels textos jurídics -rebin el nom específic que rebin: demanda, plec de descàrrec, sentència, etc.)  per tal d'entendre'ls i poder-los així interpretar i extreure'n conclusions amb transcendència jurídica rellevant.

Feta aquesta petita aproximació prèvia, el que ha de fer tot historiador i també un historiador del Dret, és plantejar-se quin és l'objecte del seu estudi i després delimitar-lo espacialment i temporalment. 
El nostre objecte d'estudi és evidentment la història del dret, però no ens interessa tota la història del dret sinó només la historia del dret espanyol i per tant ens centrarem al territori peninsular, si bé aquestes afirmacions les matisarem més endavant. La qüestió dels límits cronològics és una mica més complicada. El que podem afirmar és què des del moment en què hi ha una comunitat humana en un determinat territori, hi ha, lògicament, un ordenament jurídic que regeix aquella comunitat, independentment que aquest ordenament sigui o no escrit (ubi societas, ibi ius). No obstant això, no ens resol el problema de quan hem de començar a estudiar, ja que aquests ordenaments que es van donar per regir les diferents comunitats humanes que hi havia a la península van desaparèixer amb l'arribada dels romans que van introduir progressivament el seu idioma, la seva cultura i, com a colofó de tot això, també van introduir i aplicar arreu el seu ordenament jurídic. A més a més, tampoc no hi ha constància escrita d'aquests drets anteriors i per tant ben poca cosa se'n  pot dir. És per aquest motiu que comencem l'estudi de la Història del Dret espanyol en el moment en què la península ibèrica passa a formar part de l'Imperi romà per arribar fins al segle XX.

Amunt

Tot i que la Història del Dret, com a disciplina científica, té un abast extraordinari, en aquesta assignatura es tracta exclusivament la creació del Dret al llarg dels diversos períodes en els quals convencionalment es divideix la història jurídica espanyola.

El gruix de les assignatures de contingut jurídic que l'alumne afronti al llarg del Grau té un component històric considerable. No podem oblidar que, per exemple, dins de l'àmbit del Dret privat, els conceptes i categories jurídiques que s'utilitzen a l'actualitat s'han forjat en l'experiència jurídica del passat. Igual succeeix, en gran part, en l'estudi del Dret Públic, on per a conèixer la realitat jurídica del present no pot més que recòrrer als inicis del Constitucionalisme, a la Il.lustració i a l'Europa posterior a la Revolució Francesa.

Amunt

Pel que fa als camps professionals en que troba la seva projecció, aquesta assignatura es vincula de manera molt particular amb l'àmbit acadèmic, oferint una formació essencial per a totes les disciplines jurídiques.

Amunt

L'estudiant no requereix d'especials coneixements previs per poder portar a terme l'estudi de l'assignatura.

Amunt

 

Competències transversals

1. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

2. L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

Competències específiques

1.         Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques de cada àmbit disciplinari

2.        Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

3.        Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.


Coneixements acadèmics i disciplinars

1. Oferir una idea de conjunt -vertebrada i coherent- de la trajectòria històrica de la creació del dret a la península ibèrica des de l'època romana fins al segle XX.

2. Conèixer els diferents períodes de la història del dret a la península, tenint en compte que les periodificacions històriques són, necessàriament, convencions que els historiadors estableixen amb finalitats operatives (per facilitar la transmissió dels coneixements històrics).

3. Valorar la realitat del present com a producte de les transformacions socials, polítiques i culturals a les quals s'ha vist sotmesa la història d'Europa.

4. Valorar el fet que les normes jurídiques no s'esgoten en el moment en què es dicten, sinó que la seva aplicació i interpretació els dóna vida, les perllonga i enriqueix.

5. Apreciar la interdependència del dret amb els altres àmbits de la realitat.

6. Valorar que la dogmàtica actual no és sinó una de les possibles, de manera que el coneixement del dret històric i de la seva evolució serveixin "d'escola de relativització" davant la "divinització" de la norma positiva.

7. Disposar dels arguments conceptuals que, des de la perspectiva històrica, permetin al jurista una comprensió integral de les categories jurídiques amb què haurà de treballar.

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ 

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

Amunt

Mòdul 1: El dret a l'Edat Antiga i Medieval.

Els continguts d'aquest mòdul abasten un període molt llarg, des de la romanització de la península a la fi de l'Edat Mitjana. Podem dividir el període en dos grans blocs: l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana.

a) Edat Antiga

El ventall cronològic d'aquesta part del mòdul va de la incorporació de la península ibèrica al món romà i la seva romanització fins a la fi del regne visigot. S'hi estudien les fonts de dret romà, el seu significat i la projecció a la península. Quant al regne visigot, s'estudia el desenvolupament autònom de la tradició jurídica romana per part d'aquest poble d'origen germànic.

  1. La incorporació de la península ibèrica al món romà: la romanització jurídica i les seves conseqüències en la creació del dret. Síntesi de l'evolució del drte des de la República al Dominat romans.
  2. El regne visigot. El dret al regne visigot.

b) Edat Mitjana

L'àmbit cronològic cobreix l'Alta Edat Mitjana i el renaixement dels estudis jurídics a Bolonya,  així com la consolidació i desenvolupament dels drets propis i el dret comú als diferents regnes hispànics. S'hi analitza l'evolució de la tradició visigòtica en el context de la formació dels ordenaments jurídics propis dels diferents regnes medievals peninsulars, els anomenats iura propria -drets propis-, i el paper que va jugar en tot el renaixement dels estudis jurídics a Bolonya amb el redescobriment del ius commune -dret comú-, i també la seva difusió i recepció en els diversos ordenaments propis.

1. El dret a l'Alta Edat Mitjana

2. El renaixement jurídic bolonyès

3. La recepció del dret comú als diferents regnes peninsulars. La fixació dels ordres de prelació.

Mòdul 2: La creació del dret davant l'aparició de l'Estat modern.

De la formació de l'Estat als Decrets de Nova Planta.

Aquest mòdul abraça des de la formació de l'Estat modern al segle XV fins al segle XVIII amb els anomenats Decrets de Nova Planta. S'hi estudia l'aparició de l'Estat i la noció de sobirania, el moviment compilador i els Decrets de Nova Planta.

1. El naixement de l'Estat i la noció de sobirania

2. Les compilacions: el coneixement del dret del passat

3.  Els Decrets de Nova Planta

4. La Novisima recopilación i el nou dret comú d'Espanya

Mòdul 3: La creació del dret a l'Estat nacional.

Constitucionalisme i codificació.

Aquest mòdul se centra bàsicament en la realitat estatal nacional del segle XIX. S'hi estudien l'aparició de la consciència, de la voluntat i de la representació nacional, la seva plasmació en els textos constitucionals de 1812 a 1931 i l'aparició dels nous codis dintre del moviment codificador.

1. L'estat nacional

2. Les constitucions espanyoles des de 1812 a 1931

3. La codificació

Amunt

Material complementari d'Història del dret espanyol: Textos i avaluació continuada Web

Amunt

Per ajudar-vos en aquest procés d'aprenentatge considerem que és força útil que us inicieu en un aspecte pràctic com és el de fer comentaris de textos historicojurídics, com els que us proposen els mòduls didàctics o com els que teniu disponibles a l'aula. A partir d'aquests textos l'estudiant s'adonarà per ell mateix que la part teòrica que estudia no és una pura elucubració dels historiadors, sinó que deriva de l'estudi, l'anàlisi i la interpretació de les fonts històriques conservades. L'estudiant s'enfrontarà amb les autèntiques fonts de coneixement i haurà d'extreure'n el màxim de dades i de profit per tal d'obtenir-ne informació. A més a més d'aprendre història del dret a partir de les fonts, l'estudiant exercitarà cada cop que faci un comentari, la capacitat per a enfrontar-se amb un text escrit i dominar-lo, a fi de comprendre'l des de diverses perspectives. No deixa de ser veritat, però, que aquesta habilitat, la del comentari d'un text, només s'adquireix a base d'una pràctica reiterada. Més que no proposar-vos comentaris lliures o oberts de textos, en el procés d'avaluació continuada, si escau, se us podran fer preguntes que haureu de respondre a partir dels textos.

De totes maneres, disposem d'un protocol de treball per a qui vulgui iniciar-se en l'habilitat del comentari de text juridicohistòric; és un protocol que serveix per analitzar i comprendre les fonts i que està disponible dins del campus virtual (adreceu-vos al vostre consultor si hi teniu interès)

A més a més de l'estudi del contingut seleccionat dels mòduls (que s'indicarà a cadascuna de les Guies d'Estudi o GES), per reforçar l'assimilació dels continguts de l'assignatura, també us pot resultar molt útil de fer els exercicis d'autoavaluació que hi ha al final de cada mòdul. Són una bona manera per tal que cada un de vosaltres valori en quin punt es troba el seu procés d'aprenentatge.

Resumint, us recomanem que llegiu amb molta atenció els aspectes essencials dels mòduls didàctics, segons les indicacions de les GES, que completeu aquesta lectura, en la mesura que el temps que podeu dedicar a l'estudi us ho permeti, amb lectures que hi ha penjades a l'aula (tant les fonts documentals com diversos articles), i que aneu fent les activitats i els exercicis que trobareu en els mòduls didàctics al final de cada lliçó. 


En definitiva, doncs, l'estudiant haurà de llegir, llegir i llegir, però amb un ànim especial: l'ànim de comprendre allò que llegeix i no pas de pretendre memoritzar-ho tot. Els petits dubtes els podreu resoldre a partir dels materials de consulta, dels recursos i de la bibliografia i, naturalment, podreu adreçar-vos, sempre que us calgui, als consultors, si bé convé que tingueu ben present que sempre serà més productiu que els adreceu dubtes estructurals o de comprensió, exposant amb claredat el vostre dubte i d'on prové (mòduls, pàgina, etc.).

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt