• Descripció

L'assignatura "Metodologia Jurídica" tracta, des d'una perspectiva teòrica i rigorosa (tot i que, al mateix temps, amb una evident i immediata aplicabilitat pràctica) els principals aspectes i qüestions vinculades a la interpretació i aplicació del dret. Es diferencien i s'analitzen les principals activitats dels juristes i aplicadors del dret en la tasca de la determinació de la resposta jurídica correcta al cas (selecció del material jurídic rellevant, interpretació, sistematització, etc.), per tal de ser perfectament conscients dels principals aspectes i problemes vinculats a cadascuna d'elles, al temps que es proposa un model metodològic a seguir per fer front de la millor manera possible a cada fase del procés i aconseguir que les decisions jurídiques estiguin justificades.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

En tractar-se d'una assignatura molt transversal, es relaciona en general de la mateixa manera amb totes les diferents branques del dret positiu (la interpretació i aplicació del dret planteja les mateixes qüestions i problemes a totes les diferents branques jurídiques). Es recomana, amb tot, que l'estudiant tingui un cert bagatge de coneixements de dret positiu per aprofitar millor l'assignatura i comprendre millor la rellevància dels temes tractats i la seva aplicabilitat pràctica. Així mateix, donat l'enfocament teòric de l'assignatura, és recomanable haver cursat Introducció al Dret (03.508). Per altra banda, donada l'estreta relació entre la interpretació i aplicació del dret amb l'argumentació jurídica, és recomanable també haver cursat Tècniques d'Expressió, Argumentació i Negociació (03.505).

• Camps professionals en què es projecta

Donat que l'assignatura se centra en l'estudi del procés d'aplicació del dret i de totes les tasques que es relacionen amb el procés d'aplicació (determinació del problema a tractar, selecció del material jurídic rellevant, interpretació, sistematització, determinació de la resposta, solució dels possibles defectes del sistema, etc.), resulta evident la seva projecció en tots aquells camps que estiguin relacionats amb la interpretació i aplicació del dret (advocats, funcionaris, jutges, etc.). Al mateix temps, l'enfocament teòric i rigorós dels problemes tractats fan que també sigui d'interès pels juristes teòrics.

• Coneixements previs

Com s'ha esmentat anteriorment, el caràcter marcadament transversal de l'assignatura fa que sigui relativament independent de les diferents branques del dret (civil, penal, administratiu, constitucional, etc.), però per les mateixes raons, és recomanable tenir un cert bagatge o recorregut per les diferents matèries de dret positiu a fi de comprendre i assimilar millor els temes que es tracten, així com la seva rellevància teòrica i pràctica. També és molt recomanable haver assolit els coneixements teòrics de l'assignatura Introducció al Dret (03.508).

• Objectius i competències

Competències:

Específiques:  

·         Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar y utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

·        Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.

·        Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

·         Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.  

Transversals:

·        Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

·        L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.  

Objectius d'Aprenentatge: 

*       Prendre plena consciència de les diferents fases i activitats que comprèn la tasca d'aplicació del dret, de les seves principals característiques i dels problemes associats amb cadascuna una d'elles, així com les seves possibles vies de solució.

*        Conèixer les principals teories de la interpretació jurídica i les diferents tècniques interpretatives.

*        Conèixer i saber utilitzar adequadament el model d'anàlisi de sistemes normatius desenvolupat per C.E. Alchourrón i E. Bulygin.

*        Saber quines són les principals vies i mecanismes que té el jurista o l'aplicador del dret per a superar les deficiències que pot presentar el sistema jurídic.

*        Prendre consciència de l'especificitat i de la importància dels conflictes entre principis, així com conèixer adequadament el mecanisme de la ponderació.

• Continguts

Els materials docents de l'assignatura s'estructuren en quatre grans capítols o apartats:

1. L'aplicació del dret. Casos fàcils, casos difícils i justificació de la resposta

2. El mètode (I). L'univers del discurs, la selecció del material rellevant i la interpretació del dret

3. El mètode (II). La sistematització del dret, la determinació de la resposta i els defectes del sistema

4. Els conflictes entre principis i la ponderació

El primer capítol fa una presentació general de tota l'assignatura i, a més d'introduir alguns conceptes bàsics, distingeix entre les diverses tasques o activitats del jurista en el procés d'aplicació del dret (identificació del problema, determinació i qualificació dels fets del cas, selecció del material jurídic rellevant, interpretació, sistematització, etc.), exposa l'estructura bàsica del raonament justificatiu de les decisions jurídiques, i explica manera sistemàtica les principals dificultats que poden sorgir en aquest procés i que poden afectar la justificació de la decisió.

El segon capítol introdueix la metodologia pròpiament dita per a la determinació de la resposta jurídica del cas, que comença per la adequada delimitació del problema a tractar i que segueix amb la selecció del material jurídic rellevant i per la interpretació d'aquest. Es para especial atenció a la qüestió de la interpretació del dret i les tècniques interpretatives, per les importants repercussions que té en la determinació de la resposta jurídica del cas.

El tercer capítol continua amb la metodologia i explica el nucli del model d'anàlisi de sistemes normatius de C.E. Alchourrón i E. Bulygin, com a eina bàsica de sistematització del Dret (determinació dels casos possibles i de les seves respectives solucions jurídiques). Així mateix, es mostren les possibles deficiències que pot tenir un sistema des del punt de vista formal o estructural (inconsistències, llacunes i redundàncies) i les possibles vies de solució.

Per últim, el quart capítol s'aproxima a un fenomen complexe que ha adquirit una notable importància, tant a nivell teòric com pràctic, durant els darrers anys: els principis constitucionals, els seus conflictes i la ponderació. Es tracta de comprendre d'una manera més rigorosa quina és l'estructura d'aquests principis, de les situacions de conflicte de principis i del mecanisme anomenat "ponderació" per a donar-li resposta.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació