Dret i bioètica Codi:  03.558    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

 L'assignatura Dret i Bioètica és una assignatura relativament nova i plural els continguts de la qual mantenen una estreta relació amb la biologia i la medicina, amb l'ètica i la filosofia així com amb el dret. Si la bioètica com a tal és un camp d'estudi mestís sorgit fa ara uns trenta anys davant de la necessitat d'una reflexió general entorn de les conseqüències socials dels avenços de les ciències de la vida, la part de la bioètica que denominem 'bioètica i dret' s'ocupa d'aquests avenços en tant que aquests adquireixen una dimensió normativa i jurídica.

 

 L'assignatura resulta així un camp de coneixement més específic que la bioètica encara que situat amb claredat dins de la mateixa. En tant que l'objecte específic del seu estudi està constituït per la regulació jurídica de les activitats de la biomedicina, pot dir-se d'ella que és una assignatura de naturalesa jurídica. Però, i en tant que constitueix una part de la bioètica, ha de notar-se també que mira al seu objecte des d'un punt de vista filosòfic, i que no continua és per això que el procedir típic de la ciència jurídica.

 

 En aquest sentit, el procedir en bioètica i de dret és especialment proper al de la filosofia del dret. Ambdues assignatures són alhora filosòfiques i jurídiques. Ambdues assignatures barregen el filosòfic amb el jurídic i tracten filosòficament un objecte jurídic.

 

 La peculiar naturalesa mestissa de la nostra assignatura és la que fa que està revista un interès especial per als juristes, encara que no només per a ells. Els nous plantejaments entorn de la relació entre la ciència i societat i la cada vegada major politització de la ciència, l'apogeu i la multiplicació dels anomenats 'comitès d'ètica' en els hospitals, o bé la importància social creixent dels debats sorgits entorn de certes aplicacions de les ciències de la vida que afecten a assumptes bàsics de la convivència, constitueixen fenòmens tots que confereixen als continguts d'aquesta assignatura un interès comú per a un ampli tipus d'estudiants, el qual inclou des d'aquells que cursen estudis de ciències de la salut o de ciències polítiques, fins i  tots els interessats en un pensament compromès amb els problemes del seu temps.

Amunt

És molt recomanable haver estudiat Dret Civil I

Amunt

És molt recomanable haver superat l'assignatura de Dret civil I .

Amunt

El nombre de novetats aportades pels avenços de les ciències de la vida en els últims decennis ha estat considerable. En certa forma tals novetats han transformat radicalment la capacitat humana d'intervenció sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre medi ambient. Hi han generat un debat que ha servit per qüestionar molts de les maneres fins ara dominants per referir-se a assumptes molt bàsics. I han donat a llum un dret que s'ha anat veient obligat a intervenir i que integri els esmentats avenços al si d'una realitat social prèviament normada.

 

Els objectius de l'assignatura passen perquè l'estudiant es faci càrrec de la forma en la qual ha tingut lloc el desenvolupament d'aquests avenços científics i perquè comprengui tant la seva naturalesa i característiques pròpies com els problemes relatius a la seva assimilació social i jurídica. Per això l'assignatura pretén dotar l'estudiant de certes idees generals l'entorn de l'evolució del saber i de la societat que li permetin entendre a continuació assumptes com el naixement i institucionalització de la bioètica, la recent mutació de les relacions entre el metge i els malalts, la consolidació legal dels drets dels pacients en general i del dret al consentiment informat en particular, el debat entorn de l'eutanàsia o sobre l'estatut dels embrions, així com els problemes socials i jurídics relatius al desenvolupament de la reproducció assistida o la biotecnología aplicada a la salut i a la producció d'aliments.

 

L'objectiu últim de totes aquestes comprensions no consisteix merament a aconseguir que l'estudiant sigui capaç d'identificar i conèixer determinades activitats científiques i el dret vigent respecte de les mateixes. Consisteix, al contrari, a fer-li anar més enllà i a aconseguir que entengui els problemes a què, tant en la seva creació democràtica com en la seva aplicació, aquestes activitats i aquest dret estan sotmesos en l'actualitat. I per això aquesta assignatura, i molt més que en asseure doctrina, estigui interessada en oferir als estudiants elements per a la discussió.

 

En concret, es pretén el següent:

 

1. Comprendre les característiques principals de la disciplina denominada bioètica, la posició que aquesta ocupa en el si de la divisió del saber i la relació entre el seu naixement i alguns canvis socials profunds. En particular, entendre la vinculació del naixement de la bioètica amb l'aparició d'importants avanços científics i d'una presa pública de consciència del tot nova respecte al poder de la ciència.

 

2. Identificar el mètode i els continguts propis de la bioètica, així com entendre l'especificitat del camp de coneixement denominat "bioètica i dret". Comprendre les relacions que la filosofia, la bioètica i el dret mantenen entre si.

 

3. Comprendre la manera en la qual la institucionalització d'un model nou i democràtic per a la relació sanitària basat en la consolidació dels drets dels pacients constitueix un fenomen essencial respecte a la configuració actual de la regulació de les activitats de la biomedicina. Conèixer la importància del desplegament d'aquests drets dels pacients en general, així com les seves característiques en el cas espanyol en particular.

 

4. Entendre els fonaments bàsics sobre els quals descansa la doctrina sobre el dret al consentiment informat, juntament amb els trets bàsics de la regulació espanyola sobre aquest tema.

 

5. Entendre el canvi profund esdevingut durant el segle XX en l'experiència de la mort, i la forma en què aquest canvi es vincula amb el debat actual entorn de la regulació jurídica de l'eutanàsia

 

6. Identificar els reptes de l'anàlisi de dades massives (Big Data) a la recerca i la innovació, i al tractament de dades sanitaries dels ciutadans.

 

7. Conèixer les principals característiques de la legislació espanyola sobre les tècniques de reproducció assistida, el diagnòstic preimplantacional, el diagnòstic prenatal, la teràpia gènica i la clonació.

 

8. Entendre les implicacions bioètiques de la utilització d'animals no humans a la recerca i la producció alimentària. 

 

9. Conèixer els debats entorn de l'estatut moral de l'embrió, la clonació terapèutica i la clonació reproductiva.8. Endinsar-se en el coneixement de l'enginyeria genètica, dels organismes genèticament modificats i dels desafiaments que posen a la societat contemporània

 

10. Conèixer els elements principals de la regulació de la biotecnología en la producció d'aliments per a protegir i informar el consumidor.

 

11. Conèixer algunes de les principals característiques de les dades genètiques humans, així com els principis bàsics de la seva regulació jurídica.

 

De les competències definides en el Grau de Dret, en aquesta assignatura es treballaran les següents:

-   Competències específiques:

 

1. Interpretació dels texts jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

 

2. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.

 

3. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

 

4. Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.

 

5. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

 

6. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

 

7. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

 


- Competències transversals

1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars .

 

 

Amunt

A fi de complir amb els objectius assenyalats s'ha dividit l'assignatura "dret i bioètica" en 3 blocs temàtics, amb un total de 6 moduls:

  • Bloc 1: Bioètica com a concepte i l'aplicació a través dels Comités d'Ètica
  • Bloc 2: Bioètica, ètica mèdica i recerca
  • Bloc 3: La reflexió bioètica aplicada a entorns concrets: la reproducció assistida y l'alimentació humana

El Bloc 1 constitueix la part general de l'assignatura, on es tracten qüestions relatives a la relació entre la tècnica, la ciència i la societat, a l'evolució de les ciències de la vida durant el segle XX, o a la situació social especial que es va viure durant els anys seixanta i setanta del segle passat, que és el que permet explicar l'aparició del "moviment" denominat "bioètic". Així, es divideix en dos moduls diferents: 

  1. Modul 1: Bioètica (o bioètiques) i Dret
  2. Modul 2: Comités d'ètica i Bioètica

El Bloc 2 sobre ètica i recerca mèdica se centra en el paper del debat i l'argumentació bioètica en el camp de la medicina ide la recerca experimental, com a entorns en els que la reflexió bioètica ha tingut una paper fonamental. Aquest Bloc es divideix en dos moduls independents:

  1. Modul 3: Bioètica i ètica mèdica
  2. Modul 4: Bioètica i recerca amb ésser humans i amb animals no humans

El modul 3 tracta temes relacionats amb els canvis produïts en l'àmbit de la pràctica de la medicina, i que se centra en la relació entre el metge i el malalt, els drets dels pacients, la fi de la vida, l'avortament i els problemes relatius als transplantaments d'òrgans.

El modul 4 es divideix en dues parts, i tracta temes relacionats amb la recerca amb éssers humans i animals no humans.

En el Bloc 3, i ja que els continguts concrets d'una assignatura com aquesta estan en certa mesura determinats per una llista d'avenços científics àmplia i en definitiva oberta, s'ha optat per una agrupació dels diversos continguts en dos grans àmbits: la reproducció assistida i l'alimentació humana. Així, 

  1. Modul 5: Tècniques de reproducció assistida
  2. Modul 6: Bioètica i sistemes alimentaris.

En el modul 5 es tractan temes relacionats amb la reproducció assistida o la problemàtica entorn dels embrions.

En el modul 6 s'analitza aspectes bioètics de la producció alimentaria al segle XXI, tant els reptes derivtats de decisions polítiques i jurídiques, com temes relacionats amb la nova genètica i la biotecnologia aplicada a la nutrició humana.

 

 

Amunt

Amunt

El seguiment de l'assignatura serà cobert amb els mòduls didàctics editats per la UOC, que configuraran el material bàsic i primari per al seu estudi. A més a més, no s'ha d'oblidar que en cadascun dels Mòduls hi ha unes recomanacions bibliogràfiques que cal tenir presents per a un major aprofundiment de la disciplina. Aquesta orientació bibliogràfica, junt amb el material associat - que podeu consultar en format electrònic en el Campus -, permetran d'ampliar els coneixements que, de forma sintètica, es donen en els Mòduls didàctics.

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt