|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
ATENCIÓ: Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2020-2021. Us servirà per planificar la matrícula. Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. (El pla docent pot estar subjecte a canvis.) | |||||
L'assignatura Justícia i Drets Individuals realitza una presentació general de la discussió contemporània sobre les anomenades "Teories de la Justícia", un àmbit de la teoria i filosofia política que tracta de la reflexió sobre els principis fonamentals que, en l'àmbit polític, jurídic i econòmic, ha de satisfer tota societat per tal de poder ésser considerada com a una "societat justa", així com de les relacions que aquests principis de justícia guarden amb el reconeixement i protecció d'una sèrie de drets humans universals per a tots els individus. S'exposen i s'examinen de manera crítica les principals teories actuals, com ara el liberalisme igualitari, el libertarianisme o el comunitarisme, entre d'altres.
Sovint s'afirma que l'ésser humà és un animal social, que precisa de la convivència i la cooperació pròpies de la vida en societat per tal de poder assolir un seguit de finalitats bàsiques que serien impossibles o molt difícils d'aconseguir actuant de manera aïllada (model Robinson Crusoe). Aspectes tan bàsics com l'obtenció de recursos per a la supervivència o l'assoliment de cert nivell de seguretat i protecció davant de certs perills de l'entorn es veuen enormement afavorits per la vida en societat, mentre que d'altres, com ara la transmissió del coneixement o el desenvolupament científic i tecnològic, són gairebé inconcebibles al marge d'una complexa cooperació social.
Però malauradament, l'obtenció dels beneficis de la cooperació social no és possible sense assumir també una sèrie de càrregues i costos. I així, en la mesura en que la vida social comporta beneficis i càrregues, sorgeix immediatament la qüestió de quina és la manera adequada, o almenys acceptable, de distribuir-los, per tal que aquesta distribució pugui ésser qualificada com a "justa". I els principis o criteris bàsics que determinen aquesta justícia afecten de manera fonamental els aspectes centrals de la mateixa societat, com ara el seu disseny polític i institucional, el seu model econòmic i, per descomptat, la seva legislació.
Tot i que aquests aspectes relacionats amb la justícia ja havien estat tradicionalment tractats per molts filòsofs, almenys des de l'època de Plató i Aristòtil, ha estat en les darreres dècades, sobretot des de la publicació de l'obra A Theory of Justice, de John Rawls (1971), quan aquest àmbit acadèmic conegut com el de les teories de la justícia ha obtingut una major atenció i un desenvolupament més notable. Els diferents autors que hi intervenen en aquest debat, malgrat les seves diferències individuals, poden agrupar-se en diferents línies o corrents que han rebut noms com ara "liberalisme", "republicanisme", o "utilitarisme", entre d'altres, i que es poden descriure i reconèixer al voltant de certs elements bàsics.
L'objectiu d'aquest curs és oferir una introducció a aquest debat i presentar a grans trets l'estat actual de la discussió sobre les teories de la justícia, oferint així també als estudiants els fonaments per a que ells/elles puguin analitzar i valorar críticament els diferents aspectes i dimensions socials (polítics, institucionals, jurídics, econòmics) des de la perspectiva de la justícia.
|
|||||
Aquesta assignatura està concebuda com a complementària en la formació d'un jurista, ja que no tracta directament sobre els continguts de l'ordenament jurídic, sinó que ofereix alguns instruments per a l'anàlisi crítico-reflexiva de l'ordenament jurídic i per a la visió del sistema jurídico-polític des d'una perspectiva més àmplia i interdisciplinar. Per exemple, aquestes eines serveixen per a comparar normes jurídiques de diferents ordenaments segons criteris de justícia o pensar com haurien de ser reformades les normes existents per a ser més justes. |
|||||
En tractar-se d'una assignatura introductòria a l'àmbit de les teories de la justícia, no calen coneixements específics previs. Amb tot, donat que es tracta d'una matèria que per la seva naturalesa és de reflexió i anàlisi crítica de les principals institucions socials (incloent el dret), és recomanable comptar amb una formació jurídica sòlida, per la qual cosa es recomana cursar-la al tram final del Grau. És també aconsellable haver cursat l'assignatura Filosofia del Dret, que per la seva temàtica i metodologia resulta propera. |
|||||
És aconsellable haver superat Filosofia del dret. | |||||
Competències transversals Competències específiques - Conèixer els elements fonamentals definitoris de cadascuna de les principals teories de la justícia rellevants en el debat contemporani
- Analitzar críticament els aspectes institucionals, polítics, jurídics i econòmics des de la perspectiva de les diferents teories de la justícia
- Prendre consciència de la rellevància i dels vincles entre els drets fonamentals i les teories de la justícia
- Ser capaç de detectar els fonaments teòrics de les diferents mesures legislatives, estructures institucionals i decisions polítiques des de les perspectiva de les teories de la justícia i avaluar-les críticament
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ |
|||||
Com a continguts bàsics de l'assignatura es farà servir el llibre del professor Michael Sandel, Justicia: ¿Hacemos lo que debemos?, que és una de les obres introductòries més completes, accessibles i actualitzades que existeixen sobre les teories de la justícia, i que té la virtud de fer servir molts exemples de discussions actuals per a il·lustrar i ajudar a comprendre millor les diferents concepcions teòriques i les seves diferències. Aquest material es complementa amb un seguit de recursos que estaran disponibles a l'aula, ja sigui directament o en forma dl'enllaços, com ara documents, pàgines web o material audiovisual . A banda, cada semestre hi haurà materials específics relacionats amb el tema central de discussió del semestre (vegeu apartat "Metodologia"). |
|||||
El material de l'assignatura està composat pel llibre del professor Michael J. Sandel i per altres materials que el/la consultor/a pengi a l'aula en relació amb el tema de discussió del semestre (vegeu apartat "Metodologia"). A banda, a l'aula estaran disponibles, ja sia directament o en forma d'enllaç, altres recursos complementaris, com ara documentació, pàgines web o material audiovisual. Així mateix, a la biblioteca està disponible la bibliografia recomanada pels estudiants que estiguin interessats en aprofundir sobre diferents aspectes del temari. |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|