Antropologia de la religió Codi:  04.500    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura Antropologia de la religió és un curs d'introducció a l'estudi del fenomen religiós des d'una perspectiva transcultural comparativa i interdisciplinària. La complexitat de la temàtica i la seva amplitud demana un esquema expositiu que, sense caure en un examen exhaustiu i enciclopèdic de les religions, ens permeti fer una aproximació als nuclis de debat més rellevants, tant en la historiografia com en l'antropologia.  

Els estudiants heu anat veient en altres assignatures la gran influència de les creences i manifestacions religioses en el pensament, en la creació artística, en la política i, en general, en  l'estructuració de la vida social de la humanitat. També heu tractat dels sistemes de representació sota formes religioses en diferents assignatures. L'assignatura ofereix la possibilitat d'abordar ara això que classifiquem com la religió en qualitat d'eix temàtic per aprofundir  les explicacions teòriques fonamentals i la comprensió dels diferents aspectes que abraça el que entenem com a pràctica religiosa.

L'assignatura es pot vincular amb qualsevol àmbit professional dins del camp de les Humanitats, des de la creació artística i literària, fins a la gestió del patrimoni cultural, el món editorial i de les arts escèniques, com també la recerca aplicada en estudis relacionats amb l'ordre simbòlic de les societats contemporànies. 

 

Amunt

L'objectiu de l'assignatura és acostar-vos a la comprensió de les distintes formes de representació classificables com a religioses de diverses societats contemporànies i antigues a partir de l'exploració d'àmbits relacionats amb les creences, pràctiques, productes, l'experiència de la persona i la societat, i conèixer determinats corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritual.

Objectius generals:

  1. Arribar a tenir una visió de la religió des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual avinent amb un enfocament antropològic.
  1. Introduir-vos al coneixement interdisciplinari de la religió (antropològic, històric, social, polític i psicològic).
  1. Desenvolupar eines per a l'anàlisi del fenomen religiós des de diferents perspectives teòriques.
  1. Assolir una comprensió holística del fenomen religiós mitjançant l'estudi de les diferents dimensions que abraça.
  1. Reflexionar críticament sobre el paper que exerceixen la religió i els moviments religiosos dins la història i els contextos canviants de les societats contemporànies.

 

COMPETÈNCIES

A aquesta assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.

Però en concret  està vinculada a l'assoliment d'aquestes tres competències:

-Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat

-Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos. 

- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

 

 

Amunt

Els continguts de l'assignatura impliquen una aproximació antropològica als aspectes conceptuals bàsics en l'estudi de les religions, com ara els que agrupem sota els conceptes de religió, símbol, mite, culte o ritual, sacrifici, sagrat/profà, màgia, carisma, teocràcia, mil·lenarisme, tabú i puresa, etc. També es farà esment dels principals corrents teòrics i autors en teoria i història de la religions.

Un altre aspecte a considerar serà el tractament dels agents socials (els fidels, els especialistes), la religió com a articulació social (la funció social de la religió; religió, etnicitat i comunitat; religió, jerarquia i estructures de poder; religió i ordre social; religió com a sistema de pràctiques i creences; religió com a coneixement; guarició, salut i malaltia, etc.) i la religió com a procés cultural (la religió a les societats contemporànies, moviments religiosos actuals, secularització i penetració dels grups classificats com a sectes, fonamentalismes, processos d'individualització de la religió, de conversió, etc.).

Hem vertebrat els continguts de l'assignatura sobre tres unitats temàtiques. La primera unitat és una introducció a l'estudi antropològic de la religió i de les creences religioses. La segona unitat desenvolupa conjuntament els aspectes relacionats amb la mitologia, els rituals i els processos de control social vinculats al fenomen religiós. I per últim, la tercera unitat, s'enfoca envers l'estudi de la religió al món contemporani, abordant algunes de les seves dimensions d'anàlisi significatives com ara la individualització de la religió, el pluralisme confessional i els fonamentalismes.

Els textos que s'han seleccionat com a base per a l'assignatura combinen autors clàssics i contemporanis sobre els fenòmens religiosos així com perspectives més teòriques o més empíriques, reflectint tant el pensament sobre les religions con les pràctiques etnogràfiques en aquest camp fonamental de l'Antropologia Social i Cultural. Així doncs, les lectures proposades a les diferents unitats temàtiques es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació proposades. No obstant això, al llarg del curs aniré comentant quines lectures s'adapten més a les vostres PAC i recomanant lectures complementàries.

Per això, en aquest Pla Docent s'ha cregut també oportú indicar tota una sèrie de recursos bibliogràfics igualment recomanats i vàlids com a material complementari per a les diferents unitats temàtiques. Tots ells van destinats a completar coneixements i continguts, així com a ampliar les possibilitats de consulta bibliogràfica per part dels estudiants.


ESTRUCTURA

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES

UNITAT 2: MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL

UNITAT 3: LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVIDUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME

 

Amunt

Material Suport
Guia de lectures d'antropologia de la religió PDF

Amunt

La bibliografia bàsica proposada al Pla Docent i disponible a l'aula constitueix la columna vertebral de l'assignatura, de manera que la seva lectura és del tot essencial i permet la realització dels exercicis proposats per a l'avaluació i la superació amb èxit del curs. De tota manera, és important complementar-les amb d'altres, com les proposades en aquest Pla Docent, que puguin ser recomanades pel professor, o bé de recerca pròpia.

Amunt

LECTURES BÀSIQUES

Unitat 1

Cantón, M. (2001) "Construyendo la religión como objeto de conocimiento antropológico", en Cantón, M. La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel, pp. 37-62.

Durkheim, E. (1982) "Introducción" i "Definición del fenómeno religioso y de la religión", en: Durkheim, E. Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal, pp. 1-42.

Freund, J. (1986) "La sociología religiosa", en: Freund, J. Sociología de Max Weber. Barcelona: Península, pp. 159-194.

Geertz, C. (1990) "La religión como sistema cultural", en: Geertz, C. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 87-117.

Geertz, C. (1990) "Ethos, cosmovisión y el análisis de los símbolos sagrados", en: Geertz, C. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 118-130

Morris, B. (1995) "La tradición antropológica", en Morris, B. Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós, pp. 119-176.

Vallverdú, J. (2008) "Fundamentos y desarrollo de la tradición simbolista", en: Vallverdú, J. Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC, pp. 35-93.

Unitat 2

Duch, Ll. (1995) "El mite i la seva definició", en: Duch, Ll. Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 35-83.

Eliade, M. (1985) "La estructura de los mitos", en: Eliade, M. Mito y realidad, Barcelona, Labor, pp. 7-45.

Gluckman, M. (1978) "Transtornos místicos y ajuste ritual", en: Gluckman, M. Política, derecho y ritual en la sociedad tribal. Madrid: Akal, pp. 257-315.

Lévi-Strauss, C. (1992) "La estructura de los mitos", en: Lévi-Strauss, C. Antropología estructural. Barcelona: Paidós, pp. 229-252.

Segalen, M. (2005) "La cuestión de los ritos de paso" y "Hombres, deportes, ritos", en: Segalen, M. Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza, pp. 40-100.

Turner, V. (1990) "Símbolos en el ritual ndembu", en: La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-52.

Turner, B. (1997) "La religión como control social", en: Turner, B. La religión y la teoría social. Una perspectiva materialista. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 143-173.

Unitat 3

Bruce, S. (2003), "Los fundamentalismos: causas y consecuencias", en: S. Bruce, Fundamentalismo. Madrid: Alianza, pp. 127-162.

Heelas, P. (1996) "Manifestations", a: Heelas, P. The New Age Movement. The Celebration of the Self and the Sacralization of Modernity. Oxford: Blackwell Publishers, pp. 15-40.

Lenoir, F. (2005) "Individualización de lo religioso" y "globalización de lo religioso, en: Lenoir, F. La metamorfosis de Dios. La nueva espiritualidad occidental. Madrid: Alianza, pp. 17-76.

Prat, J. (1997) "La imagen social de las sectas: un retrato robot", en: Prat, J. El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel, pp. 21-34.

Roy, O. (2010), "Introducción: modernidad, secularización y retorno de lo religioso", en: O. Roy, La santa ignorancia. El tiempo de la religión sin cultura. Barcelona: Península, pp. 17-42.

Taylor, C. (2006), "El gran desarraigo", en: C. Taylor, Imaginarios sociales modernos. Barcelona: Paidós, pp. 67-86.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Casanova, J. V. (2007), "La inmigración y el nuevo pluralismo religioso: una comparación Unión Europea / Estados Unidos", Revista Cidob d'Afers Internacionals, nº 77, pp. 13-39.

Douglas, M. (1991) "Introducción a la segunda edición española", en: Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI, pp. VII-XXXIII.

Durkheim, E. (1996) "Sobre la definición de los fenómenos religiosos", en: Clasificaciones primitivas (y otros ensayos de antropología positiva). Barcelona: Ariel, pp. 105-137.

Durkheim, E.; Mauss, M. (1996) "Sobre algunas formas primitivas de clasificación. Contribución al estudio de las representaciones colectivas", en: Durkheim, E. Clasificaciones primitivas (y otros ensayos de antropología positiva). Barcelona: Ariel, pp. 23-103.

Duch, Ll. (2001) "Definició de la religió", en: Antropología de la religión. Barcelona. Herder, pp. 83-106.

Eliade, M. (1981) "Aproximaciones: estructura y morfología de lo sagrado", en: Tratado de historia de las religiones. Madrid: Cristiandad, pp. 65-105.

Evans-Pritchard, E.E. (1976) Capítulos I a VII. Brujeria, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama, pp. 47-128.

Evans-Pritchard, E. E. (1991) Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI.

Geertz, C. (1989) "Juego profundo: notas sobre la riña de gallos en Bali", en: La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 339-372.

Honko, L. (1984) "The Problem of Defining Myth", en: Dundes, A. (ed.) Sacred Narrative. Readings in The Theory of Myth. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press, pp. 41-52.

Kirk, G. S. (1999) El mito. Barcelona: Paidós.

Lévi-Strauss, C. (1992) "La eficacia simbólica", en: Lévi-Strauss, C. Antropologia estructural. Barcelona: Paidós, pp. 211-227.

Lévi-Strauss, C. (1999) Mito y significado. Madrid: Alianza.

Levitt, P. (2007), "Redefining the boundaries of belonging", en: P. Levitt, God Needs No Passport. Immigrants and the Changing Religious Landscape. Nova York: The New Press, pp. 9-26.

Maalouf, A. (1999) Identidades asesinas. Madrid: Alianza.

Malinowski, B. (1982) "Magia, ciencia y religión", en: Malinowski, B. Magia, ciencia y religión. Barcelona: Ariel, pp. 13-111.

Mallart, Ll. (1992) "L'estudi de la 'religió' evuzok", en: Sóc fill dels Evuzok. La vida d'un antropòleg al Camerun. Barcelona: La Campana, pp. 91-133.

Mauss, M.; Hubert, H. (1991) "Esbozo de una teoría general de la magia", en: Mauss, M., Sociología y antropología. Madrid: Tecnos, pp. 45-151.

Otto, R. (2001) Lo santo: Lo racional y lo irracional en la idea de Dios. Madrid: Alianza.

Turner, V. (1988) "Liminalidad y communitas", en: El proceso ritual. Estructura y antiestructura. Madrid: Taurus, pp. 101-136.

Turner, V. (1992) "Pasos, márgenes y pobreza: símbolos religiosos de la communitas", en: Bohannan, P.; Glazer, M. (eds.) Antropología. Lecturas. Madrid: Mc Graw-Hill, pp. 517-544.

Van Gennep, A. (1986) Los ritos de paso. Madrid: Taurus.

Weber, M. (1988) L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Barcelona: Edicions 62.

Weber, M. (1997) Sociología de la religión. Madrid: Istmo.

MANUALS COMPLEMENTARIS

Principals:

Cantón, M. (2001) La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel

Morris, B. (1995) Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós

Altres:

Berger, P. (1999) El dosel sagrado. Para una teoría sociológica de la religión. Barcelona: Herder.

Diaz de Velasco, F (2012) Religiones en España. Historia y presente. Madrid: Akal.

Díaz Salazar, R.; Giner, S.; Velasco, F. (eds.) (2006) Formas modernas de religión. Madrid: Alianza.

Morris, B. (2009) Religión y antropología. Una introducción crítica. Madrid: Akal.

Salazar, C. (2009) Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat. Barcelona: Fragmenta.

Smart, N. (2000) Las religiones del mundo. Tradiciones antiguas y transformaciones modernas. Madrid: Akal.

Vallverdú, J. (2008) Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC.

Amunt

TEMPORALITZACIÓ / DATES CLAU

Es recomana a l'inici del curs, del 19 al 23 de febrer, revisar bé aquest Pla Docent i fer una primera localització i organització dels materials de l'assignatura dins del campus virtual. També es recomana aprofitar per a plantejar possibles dubtes o demanar aclariments al consultor.

- SETMANES 1 a 4 (19 febrer a 15 març): Treball de la unitat 1, amb les lectures corresponents.

Termini de lliurament de la primera activitat: 15 de març

- SETMANES 5 a 8 (16 març a 5 abril): Treball de la unitat 2, amb les lectures corresponents.

Termini de lliurament de la segona activitat: 5 d'abril

Setmana 9: Setmana Santa

- SETMANES 10 a 13 (13 abril a 10 maig): Treball de la unitat 3, amb les lectures corresponents.

Termini de lliurament de la tercera activitat: 10 de maig

- SETMANA 14 i següents: Qualificacions de fi de curs i preparació per part de l'estudiant de les proves finals, els dies 6, 13 i 17 de juny.

 

 

 

 

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

 

L'avaluació continuada s'estructura a partir de 3 activitats obligatòries i una prova presencial de síntesi. Cada una de les activitats té el mateix valor (sobre el 100%) per a l'obtenció de la nota mitjana final. La nota final d'Avaluació continuada de l'assignatura serà la resultant de la mitjana de les notes obtingudes en les Proves d'Avaluació Continuada, sempre que s'hagi aprovat al menys el 50% de l'AC. En aquesta assignatura, de tres PAC a fer, caldrà haver-ne superat dues i haver lliurat les tres.

La prova presencial de síntesi, per la seva banda, no és un examen sinó que es basa en el treball desenvolupat al llarg del curs. Concretament caldrà que respongueu, a mode de reflexió personal i en clau antropològica, a dues preguntes relacionades amb les activitats que heu fet al llarg del curs o bé amb el conjunt de les mateixes.

Presentació formal de les activitats

Sempre es valorarà de forma molt positiva la bona presentació dels treballs, els quals han d'incloure data, número i opció de la PAC, nom de l'autor del treball, nom del consultor i  títol específic del treball.

Als diferents treballs cal especificar les fonts de les citacions i no citar a la babalà un llibre genèricament quan es remet a un aspecte concret: s'hi ha de posar la pàgina d'on s'ha extret la citació. Si no se cita correctament o s'inclou literalment fragments d'altres autors sense especificar-ne la font, es pot considerar un plagi, que si es detecta es penalitza amb un suspens de l'avaluació continuada.

Cal incloure al final del treball les referències bibliogràfiques, completes i correctament citades.

Expressió oral i escrita

En la qualificació de les PAC d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a lliurar en el termini de 48 hores un cop comunicades les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada segons criteri del professor.

Plagi i còpia:

Un fenomen que ha proliferat i que necessita d'un tractament ordenat i clar és el plagi. El plagi es dóna de dues maneres bàsiques:

  1. de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
  2. de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que es treballarà i avaluarà específicament. Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en aquest enllaç: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc

D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també que el fet queda enregistrat, ja que la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC ja preveu que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu".

Finalment, cal fer notar que és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor/a, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

 

 

 

 


Amunt

Examen

Els estudiants que no pugueu seguir l'avaluació continuada o no la supereu tindreu dret a un examen final.


Amunt