Introducció a la literatura europea Codi:  04.538    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

No podem parlar d'Europa estrictament com un continent configurat de manera perfecta o, encara menys, d'un departament "ètnic" ni d'una formació política definida i reconeguda. Europa és, per damunt de tot, una unitat històrica conformada a l'edat mitjana i on la cultura hi té un pes fonamental. La literatura d'aquell període va generar uns processos d'identificació més enllà d'unes fronteres polítiques, lingüístiques o socials que en bona mesura persisteixen en l'imaginari actual. Disposem d'una gran quantitat d'imatges del món medieval europeu. El ventall comprèn des de la més absoluta negativitat, expressada per alguns pensadors renaixentistes, fins a la sublimació que en va fer el Romanticisme. En aquesta assignatura es proposa a l'estudiant una aproximació a la literatura medieval europea; a la societat que la va produir i la va consumir; i a la repercussió que va tenir a posteriori en les arts i en la cultura occidental en general. És per això que insistirem en la lectura de les fonts originals i en la reflexió filològica, hermenèutica, que els crítics literaris han fet d'aquestes fonts.

 

Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura són d'una gran transversalitat dins dels estudis d'Humanitats i de Llengua i Literatura catalanes. De manera especial, Introducció a la literatura europea té evidents correspondències amb les assignatures d'Història, Història de Catalunya i Història de l'Art, dels estudis d'Humanitats; i amb Introducció a l'Estudi de la Literatura, Literatura Catalana Medieval, Narrativa Medieval Catalana, dels de Llengua i Literatura Catalanes. 

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els àmbits editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), gestió cultural (organització de certàmens culturals, producció i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Introducció a la literatura europea en particular i les humanitats en general ajuden a fornir els estudiants de molts dels recursos que demana el mercat laboral, com són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per a treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per a treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats. A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que ha de ser inherent a l'hàbit i al gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc.; destreses que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

 A més, l'ús de les tècniques que proposarem per abordar l'assignatura (consulta a fonts digitals, comentari filològic de textos, literatura comparada, recensions, debats virtuals, etc.) ajudaran l'estudiant a disposar d'eines metodològiques per abordar altres matèries.

Amunt

Introducció a la literatura europea és una assignatura de caràcter introductori i no requereix coneixements previs.

Amunt


Amunt

Objectiu general de l´assignatura

L'assignatura estudiarà la formació i consolidació de les principals tradicions literàries europees en llengües romàniques.

 Objectius específics

1. Establir relacions entre les obres literàries i les diverses tradicions culturals europees en llengües romàniques.

2. Conèixer el desenvolupament de la literatura europea medieval a través dels seus textos i de la crítica literària posterior.

3. Distingir els principals gèneres literaris medievals i les fonts de les quals es nodreixen.

4. Reconèixer les principals obres i autors de la literatura europea medieval.

5. Comentar algunes de les obres més significatives i relacionar-les amb el seu context.

6. Conèixer l'evolució literària i ideològica de la lectura de les obres més destacades i la seva incidència en la societat de l'època.

7. Establir lligams entre la matèria d'estudi i altres manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com de l'actualitat.

8. Aprendre a usar les principals bases d'informació sobre els període, tant en suport bibliogràfic com multimèdia.

 Competències

Humanitats

CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat como no especialitzat. 

CE8 - Capacitat per a qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que exerceixen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

CE11- Capacitat per a analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.

CE13 - Capacitat per a identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.  

CT3 - Capacitat de cerca, gestió i ús de la informació.

 

 Llengua i Literatura Catalanes

CE7. Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.

CE7.4. Conèixer els processos de recepció de textos i discursos vinculats a la tradició literària catalana.

CE7.6. Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.

 CE8. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.

CE8.2. Aplicar el pensament crític a la lectura, descripció i anàlisi dels textos.

 CE15. Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.

CE15.5. Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir de les condicions materials i institucionals de producció, distribució i consum de la cultura.

CE15.6. Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.

15.7. Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.

 CE16. Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.

16.2. Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.

 CT6. Treball individual i en equip.

CT6.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.

CT6.2. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

 CT8. Actualització permanent i adaptació a noves situacions.

CT8.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.

Amunt

Mòdul 1

  1. Europa a l'Edat Mitjana
  2. Llegir la literatura a l'Edat Mitjana
  3. Sobre el concepte "medieval"
  4. El segle XII
  5. Emergència i regionalització de les cultures romàniques
  6. Literatura comparada i filologia romànica
  7. Cultures orals i escrites
  8. Cavalleria
  9. Estètica
  10. Amor
  11. Teoria de la recepció i gèneres
  12. Estructures antropològiques i literatura medieval

Aquest mòdul pretén fornir l'estudiant dels coneixements contextuals necessaris previs a la lectura de les obres literàries que treballarem en els següents mòduls. Convé que es familiaritzi, així mateix, amb els conceptes que s'hi tracten per tal que els incorpori als seus comentaris en els Debats i les PAC corresponents.

Mòdul 2

  1. Èpica; mite o realitat?
  2. Ideologies i teories
  3. Orígens de la literatura heroica europea
  4. L'èpica germànica en llatí: el "Waltharius"
  5. L'èpica germànica: "Beowulf"
  6. "La cançó de Rotllan"
  7. Interludi: la vida d'un sant
  8. "La cançó de Guillem"
  9. "El cantar de mio Cid"

El segon mòdul se centra en l'èpica. Tot i que analitzarem amb cert deteniment la "Chanson de Roland", tindrem en compte aspectes més generals de l'èpica. L'anàlisi de l'obra de referència es farà no solament des del punt de vista filològic, sinó també antropològic i històric. També establirem relacions temàtiques amb altres tipus de manifestacions artístiques del moment.

Mòdul 3

  1. Lírica pretrobadoresca
  2. Els gèneres de la lírica medieval
  3. La lírica dels trobadors provençals
  4. La lírica dels "trouvères" francesos
  5. Els trobadors galaicoportuguesos
  6. La poesia italiana anterior a Dant

A principis del segle XII comença a cultivar-se al migdia de les Gàl·lies la lírica trobadoresca, una poesia culta d´una alta perfecció tècnica i escrita en llengua d´occ per professionals de la cançó, que suposa una gran novetat en el context de les literatures en llengües romàniques. El tercer mòdul està dedicat a aquesta tradició poètica. S´analitzarà primer l´univers ficcional de la fin´amors, els principals gèneres i models en què es va dividir i l´obra d´alguns dels millors trobadors occitans. A continuació, se n´estudiarà la difusió a la corona catalanoaragonesa, a partir dels cançoners de Guillem de Berguedà i de Cerverí de Girona. Finalment, s´estudiarà les causes històriques de la liquidació de la cultura occitana arran de la croada albigesa i les conseqüències que va tenir la invasió militar en la lírica trobadoresca.

Mòdul 4 (Aquest mòdul no es treballa aquest semestre)

  1. La teatralitat medieval
  2. El solc litúrgic
  3. Cap a un teatre urbà

El teatre medieval ha de tenir el seu espai en els estudis de literatura europea malgrat ens costi apropar-nos a una pràctica ("performance") pretèrita. L'origen d'aquest teatre té un component clarament religiós, però cal buscar altres elements en la seva gènesi. La funció social d'aquesta manifestació artística farà que amb el creixement urbà baixmedieval prengui una nova deriva laica. Poligènesi, participació de l'espectador i barreja de gèneres són alguns dels aspectes que podeu trobar en aquest apartat dels vostres materials.

Mòdul 5

  1. La novel·les de matèria antiga o "romans antiques"
  2. La matèria de Bretanya. Els "Lais"
  3. La matèria de Bretanya. El "Tristany"
  4. La matèria artúrica. Chrétien de Troyes
  5. L'herència de Chrétien de Troyes: el "roman" artúric al segle XIII
  6. Estètica realista i nous corrents narratius al segle XIII

Al segle XII es gesta entorn de les corts europees, especialment a les d´Aquitània del sud i Normandia del nord, una literatura culta en llengua romànica. Sorgeix, en aquest moment, un nou gènere literari, el roman, terme amb què al principi es designava tot relat en llengua vulgar destinat a ser llegit. S'analitzaran els factors socioculturals que van originar aquest nou fenomen literari, i s´identificaran algunes de les principals formes en què es pot dividir, des de les primeres traduccions d´obres llatines, passant pels romans antics, centrats en temes de l´Antiguitat, fins a la matèria de Bretanya, formada pel conjunt d´obres inspirades en relats procedents d'Anglaterra alhora inspirats en la mitologia i el folklore celta. Estudiarem la producció narrativa de Chrétien de Troyes, que té com a centre la cort del rei Artur de Bretanya i, com a protagonistes, els cavallers de la Taula Rodona. Se n'analitzaran, doncs, les obres principals en el context de la llegenda artúrica, de les quals s'estudiarà, a més, l'arquitectura complexa, que donà naixement al gènere novel·la.


Amunt

Rúbrica ESPRIA XML

Amunt

El material didàctic de l'assignatura consta del manual Introducció a la literatura europea (2014).


Lectures obligatòries:

Per a aquest semestre (apareixen per l'ordre en què les treballarem):

  1. Anònim: Chanson de Roland. Barcelona, Acantilado, 2003. En català: La Cançó de Roland, trad. de J. Jubany, Barcelona, Quaderns Crema, 1984.
  2. Recopilació de poesies trobadoresques* (es poden trobar a: Riquer, M. de: Los trovadores. Barcelona, Ariel, 2011; o bé a Serra-Baldó, A: Els trobadors, Ed. Barcino. Barcelona, 1998. L'estudiant disposa d'aquestes poesies a l'aula).
  3. Diversos autors: La leyenda de Tristán e Iseo, recopilació de textos, traducció i pròleg d'Isabel de Riquer, Círculo de Lectores/Siruela, Barcelona - Madrid, 1996 (també: Tristán e Iseo. Alianza Editorial, Madrid, 2003 i en català, la versió que va fer J. Bédier: El romanç de Tristany i Isolda, Barcelona, Quaderns Crema, 1980)
  4. Chrétien de Troyes: El caballero del lleó. a Ed. Madrid, Siruela, 2000.

 L'estudiant ha de disposar d'aquestes obres amb l'antelació suficient.

* La selecció de poesies trobadoresques per a aquest semestre és la següent:

Guilhem de Peitieu. "Farai chansoneta nueva" 

Peire de la Cavarana. "D'un serventes faire"

Arnaut Daniel. "Autet e bas entre·ls prims fuoills"

Bernard de Ventadorn. "Ara no vei luzir solelh"

Bonifaci Calvo. "Un nou sirventes ses tardar"

Peire Rogier. "Al pareyssen de las flors"

Jaufré Rudel. "Quan lo rossinhols el folhos"

La Comtessa de Dia. "A chantar m'er de so q'ieu no voldria"

La Comtessa de Dia. "Estat ai en greu cossirier"

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final presencial (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt