Temes de literatura universal Codi:  07.555    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura   Recursos d'aprenentatge i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L’assignatura Temes de literatura universal proposa com a objectiu principal l'adquisició i aplicació dels fonaments teòrics més rellevants de la teoria literària actual centrada en el debat sobre la literatura universal i la literatura mundial. L'alumnat que cursi aquesta matèria coneixerà les fonts i els arguments principals d’aquest debat i al mateix temps reflexionarà de forma crítica sobre conceptes clau en els Estudis Literaris com ara el de tradició, cànon, clàssic o sistema literari.

La teoria servirà per endinsar-nos en l’estudi i comentari de textos de la tradició literària mundial a través d’una selecció de lectures d’obres no europees. Centraran la nostra atenció obres de Salman Rushdie (Els fills de la mitjanit, 1980), Haruki Murakami (Tòquio blues, 1987 o bé L’amant perillosa, 1992), Roberto Bolaño (La pista de hielo, 1993 o bé La estrella distante, 1996) i Svetlana Aleksiévitx (Temps de segona mà. La fi de l´home roig, Premi Nobel Literatura 2015 o bé Últims testimonis, 2016).

A través d’aquest cànon de lectures s’il·lustraran les perspectives principals de l’anomenada “literatura mundial” contemporània, que permet una àmplia reflexió sobre diferents modalitats literàries i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge del món i la relació de la pròpia cultura amb altres cultures.

Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura són d'una gran transversalitat dins dels estudis d'Arts i Humanitats. De manera especial, Temes de literatura universal manté correspondències amb les assignatures d'Introducció a l’estudi de la literatura, Teoria literària i Literatura comparada del Grau en Llengua i Literatura catalanes. 

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els àmbits editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), gestió cultural (organització de certàmens culturals, producció i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Temes de literatura universal ajuda a fornir els estudiants de molts dels recursos que demana el mercat laboral, com són una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines i recursos digitals, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats. A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que ha de ser inherent a l'hàbit i al gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc.; destreses que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

A més, l'ús de les tècniques que proposarem per abordar l'assignatura (consulta a fonts digitals, comentari filològic de textos, recensions, debats virtuals, etc.) ajudaran l'estudiant a disposar d'eines metodològiques per abordar altres matèries.

Amunt

És recomanable haver superat les assignatures següents: Introducció a l'estudi de la literatura, Teoria de la literatura i/o Literatura comparada.

Amunt

Aquesta assignatura és una assignatura optativa de 6 crèdits ECTS del Grau en Llengua i Literatura catalanes. En concret, és una assignatura del Perfil d'optativitat cultural. 

Amunt

Objectius:

1. Conèixer les principals fonts i arguments del debat actual sobre la literatura mundial.

2. Comprendre cadascun dels textos proposats a partir d'una anàlisi comparativa, que posa en relació diversos textos literaris i culturals.

3. Identificar alguns models per a contribuir a una lectura transversal de la literatura contemporània a partir de pautes per a fer un exercici pràctic de literatura comparada.

4. Construir una visió crítica sobre alguns dels grans temes que recorren la literatura en la seva transnacionalitat.

 

Competències:

A. Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.

- Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor

- Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.

 

B. Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.

- Conèixer i aplicar les teories i els mètodes d'estudi de la literatura.

 

C. Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.

- Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva, tant per escrit com oralment, sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha en la disciplina.

 

D. Resolució de problemes i formulació de preguntes.

- Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

 

E. Treball individual i en equip.

- Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.

- Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

Amunt

Unitat 1: Literatura universal, literatura mundial
1.1 Goethe i la Weltliteratur
1.2 El concepte de tradició literària
1.3 Local, mundial, global
1.4 El nou espai literari mundial

Unitat 2: Rushdie i les pàtries imaginàries
2.1. Exili i dissidència
2.2  Representació i món no europeu
2.3. Bombai, la invenció d’una ciutat
2.4. Europa, la nova província del món

Unitat 3: Murakami, escriptor global?
3.1. El paper de la cultura i el mercat literari
3.2. La traduïbilitat a l’Àsia oriental
3.3. Ciutats globals i experiències singulars
3.4. L’homologació dels mecanismes narratius

Unitat 4: Bolaño, l’estrella distant
4.1. Cosmopolitisme i escriptura
4.2. Mèxic, Xile i Catalunya: els desplaçaments literaris
4.3. Tradició europea i cànon llatinoamericà
4.4. Intertextualitat i gèneres híbrids en la literatura global

Unitat 5: Aleksiévitx, les noves geografies literàries
5.1. Els imperis perduts i les noves fronteres
5.2. Literatura mundial i geocultura
5.3. L’escriptor i les veus dels altres
5.4. Melancolia del passat i escriptors del futur

Lectures obligatòries:

  • Salman Rushdie, Els fills de la mitjanit (1980)
  • Haruki Murakami, Tòquio blues (1987) o bé L’amant perillosa (1992)
  • Roberto Bolaño, La pista de hielo (1993) o bé La estrella distante (1996)
  • Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l´home roig (Premi Nobel Literatura 2015) o bé Últims testimonis (2016)

Amunt

Material Suport
Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. Audiovisual

Amunt

Són de lectura obligatòria els títols següents, que l’estudiant haurà d’adquirir amb l’antelació suficient:

Salman Rushdie, Els fills de la mitjanit. Trad. Joan Sellent. Barcelona: Edicions Bromera, 2010. 

Haruki Murakami, Tòquio blues. Trad. Albert Nolla. Barcelona. Debolsillo, 2012. O bé: L’amant perillosa. Trad. Concepció Iribarren i Albert Nolla. Barcelona. Debolsillo, 2012. 

Roberto Bolaño, La pista de hielo. Barcelona. Debolsillo, 2017. O bé: La estrella distante. Barcelona. Debolsillo, 2017.

Svetlana AleksiévitxTemps de segona mà. La fi de l´home roig. Trad. Marta Rebón. Barcelona: Ragi Verd Editorial, 2015. O bé: Últims testimonis. Trad. Marta Rebón. Barcelona: Ragi Verd Editorial, 2016. 

Amunt

Fonts d’informació

El dossier de lectures complementàries és a disposició dels estudiants en format digital i es pot descarregar des de la mateixa aula en l’apartat de Recursos/ Materials i fonts/ Fonts d’informació. Cal advertir que el dossier de lectures és un complement a la lectura de les obres originals i que caldrà seguir en tot moment la programació i les orientacions didàctiques del consultor i/o la professora responsable.

 

Dossier de lectures. Índex:

Literatura universal, literatura mundial

Llovet, Jordi (2000). “El Concepte de Weltliteratur segons Goethe”. Estudi general 19-20 (2000): 41-54.

Moretti, Franco (2000). “Conjeturas sobre la literatura mundial”. New Left Review 3 (2000), 65-76. 

 

Sobre Rushdie

Galván, Fernando. “El realismo mágico en la década de los ochenta: las ‘patrias imaginarias’ de Salman Rushdie”. A: Galván, Fernando, José Santiago Fernández Vázquez, Juan Francisco Elices Agudo, eds. El Realismo mágico en la lengua inglesa: tres ensayos. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, 2001, pp. 13-44.

Rushdie, Salman. “Patrias imaginarias” (1982). Trad. Pablo Méndez Gallo. Bitarte: Revista cuatrimestral de humanidades 24 (2001): 15-26. 

Rushdie, Salman. La era de la extrañeza. Conversación con Rodrigo Fresán. Barcelona: CCCB, 8 octubre 2015.

 

Sobre Murakami

Guelbenzu, José María. “Haruki Murakami: Tokio Blues”. Revista de Libros 110, 2006.

Nolla, Albert. “Haruki Murakami i la seva obra”. Barcelona: Casa Àsia, 2008.

Sotelo, Justo. “Haruki Murakami, un escritor posmoderno”. A: Los Mundos de Haruki Murakami. Madrid: Izana, 2013, pp. 15-36. 

 

Sobre Bolaño

Bolognese, Chiara, “Roberto Bolaño, un escritor entre dos mundos” A: González Fuentes, Juan Antonio y Dámaso López García; Chiara Bolognese et.al., eds. Roberto Bolaño: estrella distante. Sevilla: Editorial Renacimiento, 2017, pp. 75-95. 

Echevarría, Ignacio, “Bolaño extraterritorial” A: Paz Soldán, Edmundo; Faverón Patriau, Gustavo, eds. Bolaño salvaje. Avinyonet del Penedés, Barcelona: Editorial Candaya, 2013, pp. 431-445. 

Manzoni, Celina, “Ficción de futuro y lucha por el canon en la narrativa de Roberto Bolaño” A: Paz Soldán, Edmundo; Faverón Patriau, Gustavo, eds. Bolaño salvaje. Avinyonet del Penedés, Barcelona: Editorial Candaya, 2013, pp. 335-357. 

 

Sobre  Aleksiévitx

Aleksiévitx, Svetlana. Les veus de la història. Conversa entre Svetlana Aleksiévitx i Francesc Serés. Barcelona: CCCB, 18 maig 2016.

De Miguel Capell,  Jordi. “Svetlana Aleksiévitx: el cisell de la memòria roja”. Crític (13 maig 2016).

 

Bibliografia general recomanada

Annesley, James. Fictions of Globalization: Consumption, the Market and the Contemporary Novel, London: Continuum, 2006.

Apter, Emily. Against World Literature. On the Politics of Untranslatability. London-New York: Verso, 2013.

Beecroft, Alexander. An Ecology of World Literature. From Antiquity to the Present Day. London-New York: Verso, 2015.

Bessière, Jean; Gerald Gillespie, eds. Contextualizing World Literature. Presses Interuniversitaires Européennes-Peter Lang, 2015.

Casanova, Pascale. La republique mondiale des lettres. Paris: Editions du Seuil, 1999. [Trad. Cast.: La república mundial de las letras. Barcelona: Anagrama, 2001.]

D’haen, Theo; David Damrosh; Djelal Kadir, eds. The Routledge Companion to World Literature. London, New York: Routledge, 2012.

Damrosh, David. What Is World Literature? Princeton, NJ: Princeton University Press, 2003.

Grafton, Anthony; Glenn W. Most, eds. Canonical Texts and Scholarly Practices: A Global Comparative Approach. Cambridge: Cambridge UP, 2016.

Gupta, Suman. Globalization and Literature, Cambridge: Polity Press, 2009.

Jameson, Fredric; Masao Miyoshi, eds. The Cultures of Globalization, Durham, North Carolina: Duke University Press, 1998.

Jay, Paul. Global Matters: The Transnational Turn in Literary Studies. Ithaca: Cornell University Press, 2010.

Saussy, Haun. Comparative Literature in an Age of Globalization. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2006.

Amunt

En el decurs de l'assignatura, el consultor proposarà una temporització de la lectura del material i de la bibliografia recomanada que acompanyarà cadascuna de les obres originals. Al Tauler es penjaran les informacions generals que es refereixin tant als continguts com a l'avaluació.

Es convida a l'estudiant a posar-se en contacte amb el consultor o amb la professora responsable de l'assignatura sempre que ho cregui necessari a través dels seus correus electrònics institucionals. Amb l'objectiu d'agilitzar al màxim la comunicació, es recomana concisió i claredat a l’hora de formular les consultes, així com que el continguts de les notes no s'apartin del tema que s'estigui treballant en cada moment.

Utilitzarem l'espai Debat com a eina per intercanviar públicament reflexions a l'entorn d'aspectes relacionats amb les lectures. En aquest espai, caldrà desenvolupar un raonament a tenor d'un enunciat, pregunta o comentari que formularà el consultor segons ho marqui el calendari. En tots els casos, el debat ha de ser un àmbit reservat a la comunicació estrictament acadèmica i les intervencions han de ser, per tant, documentades, coherents amb la linealitat del discurs general, i redactades amb un estil que incorpori totes les característiques d'un text formal.

El Fòrum serà, en canvi, l'espai reservat a la comunicació entre els alumnes de l'aula, i ha de ser aprofitat com a espai públic d'intercanvi d'opinions o comentaris, de preguntes i respostes, entorn de les unitats, els temes i les lectures del curs.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final presencial (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

L'avaluació continuada consta de cinc Proves d’Avaluació Continuada (PAC): un debat i quatre treballs escrits.

PAC1 (20%). Literatura universal, literatura mundial. Debat

PAC2 (20%). Rushdie

PAC3 (20%). Murakami

PAC4 (20%). Bolaño

PAC5 (20%). Aleksiévitx

A cadascuna de les activitats escrites els correspon una lectura obligatòria. Volem, així, donar una prioritat absoluta al treball sobre el text literari, més que sobre l'historiogràfic o assagístic.

En cadascun dels enunciats de les PAC s´estableixen clarament les tasques que cal realitzar.

Cal que tingueu en compte els terminis de lliurament de les activitats, els quals coneixereu des de la primera setmana del semestre per mitjà del calendari de l'aula.

La nota final serà la mitjana dels exercicis.

Els criteris d’avaluació són els generals per a la titulació de Llengua i literatura catalanes i  els podeu consultar en aquest document.

Amunt

Els estudiants que vulguin optar a examen l’hauran de preparar a partir de:

- Les lectures obligatòries, que s'han d'estudiar en la seva integritat

- Les lectures complementàries

L'examen consistirà en dues preguntes, amb un valor de 5 punts cadascuna:

1) A partir d'un fragment d'una de les lectures obligatòries, caldrà indicar-ne quin és l'autor, a quina obra pertany i en quin moment d'aquesta cal situar-la (què ha succeït abans i què s'esdevindrà immediatament després). Caldrà fer-ne també el comentari.

2) Una pregunta temàtica, en què caldrà demostrar també l'estudi de les lectures complementàries pertinents.

Amunt


 

Amunt