| Farmacologia i endocrinologia del comportament | Codi: 10.528 : 3 |
L'assignatura de Psicofarmacologia i Endocrinologia del Comportament està orientada al coneixement dels tractaments farmacològics que actualment s'utilitzen a la pràctica clínica. Per poder comprendre millor els mecanismes d'acció d'aquests tractaments cal conèixer les bases biològiques d'aquests trastorns. Aquest coneixement inclou l'activitat del sistema nerviós, però també d'altres sistemes íntimament relacionats com és el sistema endocrí i el sistema immunitari.
El sistema nerviós rep, integra, processa la informació i envia diferents se75nyals per regular múltiples funcions en l'organisme, des de l'inici de la pròpia conducta i la cognició fins a la regulació de diferents mecanismes de regulació del medi intern i de control hormonal. En aquest context, podem dir que la relació entre el sistema nerviós i el sistema endocrí és molt estreta i les interaccions entre tots dos són múltiples. Així mateix, aquests dos sistemes, per les seves interaccions bidireccionals, conformen una unitat funcional integrada amb el propòsit últim de facilitar una adaptació òptima de l'organisme a un medi eminentment canviant, garantint la seva supervivència i la conservació de l'espècie.
Després de realitzar les assignatures prèvies, l'estudiant ja pot endinsar-se en l'estudi d'aquesta assignatura, la qual li permetrà conèixer les bases de l'acció farmacològica així com els mecanismes d'acció dels diferents psicofàrmacs amb utilitat terapèutica. És de gran utilitat que l'alumne estigui cursant o hagi cursat l'assignatura de Psicopatologia per tal de poder entendre correctament les relacions entre efectes farmacològics i bases biològiques dels diferents trastorns psicopatològics que es veuran en aquesta assignatura.
L'assignatura Farmacologia i endocrinologia del comportament forma part de l'àrea Psicobiologia, juntament amb les matèries troncals Fonaments de Psicobiologia, Bases Genètiques de la Conducta i Psicologia Fisiològica.
Els continguts d'aquesta assignatura són de gran utilitat pel futur psicofarmacòleg o psicobiòleg, així com pel psicòleg clínic i de l'educació.
És MOLT recomanable tenir coneixements previs de biologia i fisiologia del sistema nerviós central (SNC), així com haver cursat les diferents assignatures de l'àrea de Psicobiologia: Fonaments de Psicobiologia, Bases Genètiques de la Conducta i Psicologia Fisiològica. Es recomana també haver cursat o estar cursant l'assignatura de Psicopatologia.
Aquesta assignatura es fonamenta en continguts bàsics que s'han treballat a altres assignatures de l'àmbit, i per tant es pressuposa que l'estudiant ha assolit els coneixements i les competències de les mateixes.
És MOLT recomanable tenir coneixements previs de biologia i fisiologia del sistema nerviós central (SNC), així como haver cursat les assignatures obligatòries de l'àrea de Psicobiologia.
Objectius:
1. Proporcionar els coneixements essencials sobre psicofarmacologia.
2. Entendre els principals mecanismes que a nivell molecular possibiliten l'acció farmacològica.
3. Conèixer i comprendre els mecanismes d'acció dels diferents psicofàrmacs amb utilitat terapèutica.
4. Conèixer i comprendre la relació entre els efectes d'aquests psicofàrmacs amb les bases biològiques dels diferents trastorns psicopatològics.
Competències:
Competències bàsiques i generals.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional, i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
Competències transversals.
CT3. Analitzar i sintetitzar.
CT8. Interpretar el contingut i l'abast de la informació que s'ha rebut o demanat, oralment o per escrit, i el tractament que hi cal donar segons la naturalesa del fet de què es tracti.
CT9. Llegir d'una manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions amb relació al coneixement disciplinari disponible.
CT14. Treballar d'una manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
CT15. Fer servir documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).
Competències específiques.
CE9. Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.
CE20. Elaborar i redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la investigació o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.
CE21. Analitzar i interpretar les bases biològiques de la conducta i la cognició amb relació al funcionament normal i patològic.
Resultats d'aprenentatge:
- Comprendre les bases neuroquímiques, neurofisiològiques i neurogenètiques dels principals trastorns psicopatològics i les principals hipòtesis i teories.
- Conèixer les substàncies més importants que s'utilitzen en el tractament de diferents trastorns psicopatològics, els seus efectes secundaris i la seva manera d'acció.
- Aprendre com funciona el sistema neuroendocrí, partint de l'estudi de la resposta d'estrès i de la seva relació amb diferents aspectes cognitius i de regulació emocional.
- Reconèixer l'estreta relació funcional entre els sistemes nerviós, endocrí i immunitari i la seva relació amb la comunicació química (neurotransmissors, hormones i citocines).
- Identificar les interaccions més rellevants per a l'estudi de la conducta que tenen lloc entre el sistema nerviós, el sistema endocrí i el sistema immunitari, posant una atenció especial en diferents factors genètics i epigenètics relacionats i en els períodes crítics en els quals es poden manifestar o modificar.
Balada, F., Márquez, C., Nadal, R., Redolar, D. i Silvestre, J. (2012) Farmacología y Endocrinología del comportamiento. Barcelona: Editorial UOC.
Carlson, N.R. i Birkett, M.A. (2018). Fisiología de la conducta. (12ª ed.). Madrid: Pearson.
Continguts generals:
Capítol 1 (Farmacología y Endocrinología del comportamiento). Concepto y principios generales
Capítol 4 (Fisiología de la conducta).Psicofarmacología.
Capítol 15 (Fisiología de la conducta). Trastornos neurológicos.
Capítol 16 (Fisiología de la conducta). Esquizofrenia y trastornos afectivos.
Capítol 17 (Fisiología de la conducta). Trastornos por estrés, de ansiedad y del neurodesarrollo.
Capítol 18 (Fisiología de la conducta). Consumo de sustancias.
Continguts avaluables de cada capítol:
Capítol 1 (Farmacología y Endocrinología del comportamiento). Concepto y principios generales (de la pàgina 17 a la 51)
Capítol 4 (Fisiología de la conducta). Psicofarmacología
- Lugares de acción de los fármacos (de la pàgina 94 a la 98)
- Neurotransmisores y neuromodulares (de la pàgina 98 a la 114)
Capítol 15 (Fisiología de la conducta). Trastornos neurológicos
- Trastornos degenerativos (de la pàgina 497 a la 512)
Capítol 16 (Fisiología de la conducta). Esquizofrenia y trastornos afectivos (de la pàgina 518 a la 546)
Capítol 17 (Fisiología de la conducta). Trastornos por estrés, de ansiedad y del neurodesarrollo (de la pàgina 549 a la 580)
Capítol 18 (Fisiología de la conducta). Consumo de sustancias (de la pàgina 584 a la 611)
Balada, F., Márquez, C., Nadal, R., Redolar, D. i Silvestre, J. (2012) Farmacología y Endocrinología del comportamiento. Barcelona: Editorial UOC.
ISBN 978-81-9788-424-2
Carlson, N.R. i Birkett, M.A. (2018). Fisiología de la conducta. (12ª ed.). Madrid: Pearson.
ISBN: 978-84-903-5610-4
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |