| Polítiques de comunicació | Codi: 16.582 : 3 |
Amb l'arribada de la industrialització i la mercantilització de la cultura i la comunicació, veurem que el valor d'aquesta es polaritza i comença a adoptar un valor econòmic que va ser impulsat amb el sorgiment i consolidació dels sistemes audiovisuals. Amb l'acceleració gradual de la mercantilització de la cultura, va sorgir la preocupació que aquesta cultura industrialitzada posés en perill la supervivència d'altres tipus de producció cultural no assumits per les indústries culturals.
Aquest nou escenari va impulsar el sorgiment d'un nou model d'intervenció de l'estat en la cultura. Un nou sistema d'intervenció que es va preocupar per protegir l'art enfront de la nova predominança de la cultura de masses.
D'altra banda, veurem que sorgeixen els primers debats sobre la cultura de masses i el desenvolupament dels primers sistemes audiovisuals; es continuaran reclamant sistemes de protecció per a la indústria del cinema o de la premsa, i sorgiran les primeres sol·licituds per a la creació d'un servei de radiodifusió estatal per a fer front a la comercialització del mitjà.
Aquestes qüestions són en bona mesura la base d'aquesta assignatura, a través de la qual, més enllà d'analitzar els principals motius que han portat a la intervenció pública en cultura i comunicació, entrarem a analitzar les mesures adoptades en els àmbits del cinema, la televisió i la premsa en l'actualitat amb l'objectiu d'entendre quines són les regles del joc que regeixen les indústries culturals i de comunicació en els 3 sectors mencionats i entendre, així mateix, quin és l'impacte que les noves tecnologies hi porten implícits.
Aquesta assignatura va dirigida especialment als estudiants interessats en les activitats relacionades amb la regulació i les mesures de foment en l'àmbit de la cultura i la comunicació. Per aquest motiu es consideren els següents camps professionals principals en què es projecti l'assignatura:
- Departament legal i de gestió de drets.
- Investigació dels aspectes de regulació i foment dels productes culturals i de comunicació.
- Producció audiovidual.
- Gestió audiovisual i de comunicació.
Aquesta assignatura té com a principals objectius ajudar a l'estudiant a adquirir els coneixements bàsics per aprendre a:
- Entendre els motius que han portat a la intervenció pública en cultura i comunicació.
- Comprendre en quina mesura incideix la normativa a l'hora d'establir les regles del joc de les indústries culturals i de comunicació.
- Aplicar les normatives legals que afecten al sector de la comunicació.
- Obtenir coneixements generals dels mitjans de comunicació així com dels canvis que la irrupció d'internet ha suposat en el sector, especialment en làmbit legislatiu.
- Capacitat d'aplicar les normatives legals que afecten el sector de la comunicació.
Resultats d'aprenentatge:
- Aplicar les normatives legals que afecten el sector de la comunicació.
La intervenció pública en cultura i comunicació
1. La cultura i la comunicació com a indústries culturals
2. Origen i evolució del concepte de política cultural i de comunicació
3. Motius per a la intervenció pública en cultura i comunicació
4. Els objectius de la intervenció pública en cultura i comunicació
5. Els models o paradigmes de política cultural i de comunicació
6. Organismes internacionals dedicats a la cultura: la UNESCO i el Consell d'Europa
La intervenció pública en el cinema
1. Què és la política cinematogràfica?
2. El marc internacional de la política cinematogràfica. L'Organització
Mundial del Comerç i l'excepció cultural
3. La política cinematogràfica a Europa
4. El marc estatal per a la promoció de la cinematografia
5. La política cinematogràfica a Espanya
6. El marc autonòmic cinematogràfic
La intervenció pública en televisió
1. Introducció
2. El marc internacional de la política televisiva
3. La política televisiva a Europa
4. La política televisiva a Espanya
5. El marc televisiu autonòmic
6. Autoritats regulatòries
La intervenció pública en la premsa
1. Les polítiques de premsa: ajudes econòmiques i defensa del pluralisme
2. La justificació de les ajudes: la doble naturalesa de la premsa i el seu paper
en el manteniment de la democràcia
3. El cas espanyol: una política en mans de les comunitats autònomes
4. Catalunya: entre el suport al català i la creació d un sistema mediàtic propi
5. El futur de les ajudes a la premsa: unes polítiques sempre discutides
Al final de cada mòdul disposeu de Bibliografia complementària i d'un llistat d'enllaços d'interès vinculats amb els temes tractats. Aquesta Bibliografia recull, entre d'altres, algunes lectures complementàries recomanades, de manera intercalada, dins el mòdul.
És important que reviseu l'apartat de Recursos de l'Aula, i estigueu atents a les aportacions i recomanacions del Consultor a través del Tauler de l'assignatura.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
Es qualificarà l'estudiant amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX. |